Les jornades van convocar a una cinquantena d’especialistes i van servir per a veure alguns del molts exemples de la pedra seca en la nostra comarca i com en d’altres territoris des de fa temps, les diferents administracions, s’han mostrat de manera creixent a favor de la seua recuperació, preservació i promoció.
A la trobada hi va participar la professora Paloma Ibarra directora de la Càtedra Comarca del Matarranya i membre del Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa que va dissertar sobre ‘La pedra seca en els paisatges del Matarranya’.
La nostra comarca està ben posicionada en quan a la restauració i protecció al patrimoni de la pedra seca perquè compta amb la Carta del Paisatge, la primera en el territori aragonès, que ‘vol ser un instrument per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge, concebut principalment com a instrument de recolzament de la planificació territorial’. En un dels objectius parla, sense anomenar la pedra seca, d’este important patrimoni. Afirma que el paisatge rural no ha de perdre els seus elements característics: màrgens, murs, estructures constructives de caràcter rural i altres tipologies constructives. I concretem: masos, casetes, corrals, basses, nòries, canyos, pous, fonts, escales, tancats, obellons, camins empedrats…
Programes innovadors com els que ha marcat la comarca del Matarranya poden servir per posar en valor i donar a conèixer al visitant i, als propis habitants del territori, este interessant patrimoni d’arquitectura rural de la pedra seca: Banc de Terres, camins rurals, rutes eqüestres, camí natural del Matarranya-Algars, Via Verda de la Val de Zafán a Tortosa, ruta dels primers pobladors…
Cal potencialitzar i promocionar tots els elements del patrimoni arquitectònic rural de la pedra per integrar-los de manera adequada al paisatge matarranyenc.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: El català serà optativa el proper curs escolar a l’IES Matarranya
L’IES Matarranya va confirmar dijous passat que els alumnes de secundària podran estudiar català el pròxim curs escolar com a assignatura optativa. Així ho va assegurar la direcció de l’institut en una jornada marcada per una de protesta que va organitzar l’associació de mares i pares Clarió, preocupats pel futur de l’ensenyament del català dins de les aules del centre.
Una trentena de persones, entre pares, mares, xiquets i societat civil del Matarranya, es van concentrar a les portes de l’institut per a reclamar el català com a assignatura curricular. Una trobada que va estar un tant tensa i que la direcció del centre no acabava d’entendre. Des de Clarió al·legaren que, tot i el nou currículum aprovat pel govern aragonès, el català no està plenament garantit (com passe amb els xiquets que el pròxim curs faran 2on de la ESO) i van reivindicar un projecte lingüístic per a l’institut.
Des de la direcció de l’IES Matarranya estaven molestos per la concentració i el contingut de la mateixa, ja que van reconèixer que l’ensenyament del català de cara al pròxim curs escolar està més que resolt i que l’associació Clarió n’era conscient. La direcció de l’institut va explicar a comarquesnord.cat que “el cos directiu i el claustre de professors hem treballat intensament per garantir l’assignatura optativa de català el pròxim curs escolar”. Es més. La direcció de l’IES Matarranya va recalcar que quan va ser publicat l’esborrany de secundària, ells van ser els primers en preparar al·legacions per l’assignatura de català. Des del centre van afegir també que els alumnes de 1er de la ESO que escullen l’assignatura com a optativa, tindran dos hores de català el pròxim curs escolar i en horari lectiu.
El principal problema de cara al pròxim curs escolar tindrà a veure amb els alumnes de 2on de la ESO. Des de l’IES Matarranya van entendre que “s’està treballant per resoldre esta situació”, però van reconèixer que no està resultant fàcil perquè el currículum té les assignatures que té i l’horari escolar només té sis hores diàries. Una de les possibles opcions passaria per repetir l’experiència del curs actual, que seria tindre una hora de català i una hora de francès a la setmana. Una altra opció, que s’ampliés l’horari lectiu, remei poc viable per les particularitats de la nostra comarca. La tercera, oferir dos hores de català, però fora de l’horari lectiu. Des de la direcció de l’institut van apuntar que les negociacions podrien anar per esta línia, i inclús s’han analitzat “fórmules de transport gratuïtes” per als alumnes.
Des de Clarió, associació convocant de la protesta, Teresa Maria Ballester va destacar que “el català sempre ha estat en perill a l’institut. Alguns anys n’hem tingut i altres, no. Ens diuen que sí, que” el pròxim curs “es farà català. Però els alumnes que estudien 1er de la ESO, ara no se’ls garanteix a 2on, i no ens podem oblidar d’estos xiquets. Tots ells tenen dret a estudiar la seua pròpia llengua al seu propi institut i a la seua pròpia terra”. Clarió va recordar que l’ensenyament de català s’ha resolt, “però fins ahir (referint-se al dimarts) no hi havia res en clar”. L’associació de mares i pares reivindique un projecte lingüístic per a l’IES Matarranya com tenen els altres instituts de la Franja. L’associació Clarió va voler fer entrega d’un sac de paraules boniques a l’institut. La direcció, però, no el va acceptar.
Del 15 al 17 de maig va celebrar-se a Calaceit la VIII Trobada d’Estudi per la Preservació de la Pedra Seca per tal de posar en valor esta part del patrimoni arquitectònic eminentment rural.
Tinc una enciclopèdia que m’estimo molt. Es diu Pueblos de la tierra, de l’inefable editorial Salvat. L’edició en castellà és del 1981, però l’obra original Peoples of the world (Tom Stacey Ltd.) és del 1971. Vaig comprar-la de segona mà al mercat de Sant Antoni. A les guardes del primer volum (África tropical – África meridional) encara hi ha escrit en llapis i lletra de botiguer “10 Tomos 43.000 / 20.000” (pessetes), tot i que em sona que vaig endur-me-la per molt menys de 120 euros. Me l’estimo perquè m’ha fet (i em fa) somniar molt. El color de les fotos (les que no són en blanc i negre) té aquell “emborratxament” tant típic de l’època, i els textos, de diversos autors, tenen una voluntat divulgadora molt estimulant.
Els meus articles preferits són els que parlen d’indrets ben remots, com la Terra del Foc i les illes perdudes de l’Atlàntic. Com Tristan da Cunha. Imagineu com ha de ser la vida d’un grapat de persones (menys de 300), en una illa de 98 km2, a 2.000 km del lloc habitat més proper —la també remota illa de Santa Helena—, i a 2.400 km del continent africà. Segons l’enciclopèdia, tenen una societat “igualitària i anarquista”, i més endavant aclareix “però anarquisme no significa mai desordre o menyspreu de les lleis; […] en tota la seua història no ha conegut ni tan sols una baralla”. Un paradís, ve-t’ho aquí.
Fa poc vaig “googlejar” per esbrinar-ne coses més actualitzades. Les fotos eren precioses, però no tenien aquest aspecte inquietant, remot, de les de la meua estimada Pueblos de la tierra. Potser per això m’agraden tant els llibres i, en canvi, els viatges sovint m’han decebut. No hi ha paisatge més estimulant que el que dibuixem dins la nostra imaginació.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 22, juny 2015
Analitzem la situació un cop pintat el mapa post-electoral
Els tres primers dirigents del PP i presidents de govern que han caigut després dels resultats electorals del 24 de maig són precisaments els tres que han estat més bel·ligerants amb la llengua: José Ramón Bauzá a les Illes, Alberto Fabra al País Valencià i Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó. Cap d’ells continuarà governant ni encapçalant el partit. Avui ens volem fixar en la Franja de Ponent i en com els resultats de les eleccions als municipis i al parlament aragonès poden ser una porta al canvi de model lingüístic, dos anys després de la polèmica llei que nega el nom a les llengües catalana i aragonesa.
Els resultats a l’Aragó fan pensar en un previsible nou govern tripartit, conformat per PSOE (18) Podem (14) i Chunta Aragonesista (2). Junts sumen els 34 escons en què se situa la majoria absoluta i als quals no arriba la suma de PP, Ciutadans i PAR. Què faran PSOE, Podem i CHA per la llengua?
Què diuen els partits sobre el català?
La CHA són els únics que defensen l’oficialitat del català i de l’aragonès, però amb dos escons el seu pes serà força limitat al nou govern. Segons que portaven al programa electoral, els nacionalistes aragonesos tenen intenció de suspendre la llei de llengües del 2013 i aprovar-ne una de nova que porti cap a la cooficialitat i la normalització de l’ús de l’aragonès i el català. A més, també volen que es constitueixin les Acadèmies de l’aragonès i del català i que s’apliquin mecanismes de promoció de l’ús social de les llengües pròpies de l’Aragó.
El PSOE és el més ambigu. En el seu programa no diu res de la llei que converteix el català en LAPAO i l’aragonès en LAPAPIP i es limita a dir que els centres educatius situats en zones d0ús predominant de les llengües pròpies oferiran l’ensenyament en aquestes llengües.
Al costat del PSOE, i amb tan sols quatre escons menys, Podem entraria al govern defensant una ‘quasioficialitat’ de les llengües pròpies i apostant per la derogació de la llei de llengües. D’acord amb el programa electoral dels de Pablo Echenique, volen anar cap a la plena normalització a partir d’un acord social i polític i redactar una nova llei de llengües en què es reconeguin la denominació i la unitat lingüística de les llengües pròpies. També volen obrir un procés ciutadà per a establir la cooficialitat de les llengües en les seves zones d’ús.
De fet, el partit més clar sobre la situació de la llengua és Esquerra Unida, que ha aconseguit tan sols un diputat i que no queda clar si entrarà al govern o no. Són els qui defensen que les llengües pròpies gaudeixin del rang de cooficials i tinguin garantida la presència en els mitjans de comunicació públics.
Més enllà de la llei, què?
Vista aquesta radiografia, sembla força probable que el nou govern aragonès acabi derogant la polèmica llei de llengües. És això suficient? El sociòleg del Matarranya Natxo Sorolla diu a VilaWeb que tombar la llei i tornar a obrir un debat parlamentari propiciarà que es continuï confictivitzant la qüestió de la llengua: ‘Moltes de les coses que calen són de base, no necessiten cap llei ni oficialitat sinó actuacions concretes i de mínims, algunes tan senzilles com facilitar la incorporació del català a l’institut. Canviant la llei o posant un supletori allà on diu ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’ no n’hi haurà prou. Allà on cal treballar és en una altra banda, és en l’ensenyament i la incorporació de la llengua com a part important del currículum educatiu.’
Justament aquesta setmana una trentena de pares i mares de l’IES Matarranya de Vall-de-roures han sortit al carrer per exigir que es garanteixi l’ensenyament del català als alumnes d’ESO. Molts governs municipals de la Franja de Ponent també han canviat de color i passaran a ser governats per l’esquerra. Això pot propiciar una atenció més especial per la llengua, si bé Sorolla diu que a nivell municipal el català està més normalitzat i els partits no n’han fet cap bandera. Per això considera: ‘El més important és que es prenguin decisions sobre ensenyament, perquè els resultats sociolingüístics apunten a canvis greus en la població més jove; els canvis han de vindre del govern aragonès.’
Més enllà de la derogació de la llei de llengües de Luisa Fernanda Rudi, sembla clar que caldrà que el nou govern aragonès tingui la voluntat de fer valer, promoure i protegir les llengües pròpies. ‘Més que lleis, calen polítiques efectives. Per moltes lleis que es desenvolupen, si això després no té una conseqüència a nivell educatiu ens quedem com sempre. Això no resoldrà el gran problema que tenim sobre l’inici de la substitució lingüística. Per tant, serà a partir de la voluntat política que s’aconseguirà’.
La Fira Litterarum proposa espectacles escènics inspirats en obres clàssiques i contemporànies escrites en català. Ovidi Montllor, Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal i Jesús Moncada seran alguns dels protagonistes d’aquesta vuitena edició.
Vídeo: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre.
Origen: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre
Nueva temporada de Rutas y rincones con encanto donde La Comarca TeVe recorre los pueblos del Bajo Aragón histórico. Hoy visitamos Fuentespalda en la Comarca del Matarraña donde su alcaldesa, Carmen Agut nos recibe y tras recorrer sus lugares más emblemáticos conocemos la panadería Albesa, Fonda Aparicio y Turismo Matarraña. Una ruta que no te puedes perder. Visita Fuentespalda.
Origen: Fuentespalda
La Escuela de Idiomas, pionera en ofrecer nivel especializado de catalán
- Escrito por Laura Castel
La Escuela de Idiomas de la capital bajoaragonesa es pionera en Aragón en la implantación del nivel C1.
El centro, con extensiones en Valderrobres, Andorra, Alcorisa y Caspe; es el único de la comunidad que impartirá el próximo curso el nivel de suficiencia de la lengua catalana (C1).
Actualmente, la escuela imparte los tres niveles inferiores al C1: básico, intermedio y avanzado. Cuentan con un docente y 31 alumnos. Los estudiantes son personas de localidades bajoaragonesas de habla catalana (Matarraña, Bajo Aragón y Bajo Aragón Caspe) que tienen el catalán como lengua materna. Lo que buscan no es aprender el idioma sino perfeccionarlo tanto a nivel oral como escrito. Por ello, desde la dirección de la Escuela de Idiomas se entendió, a petición de los alumnos, que había que ofrecer un nivel superior para que los alumnos ampliaran sus conocimientos. En detrimento, el próximo curso se dejará de impartir el nivel más bajo, el básico, porque los alumnos que se apuntan a la escuela ya hablan el idioma y quieren aprenderlo de cero cómo sí ocurre con el inglés, francés o alemán. El pasado lunes, el Boletín Oficial de Aragón publicó la autorización al centro alcañizano para impartir un nivel superior de catalán.
El nivel C1 era una demanda de los alumnos debido a que por la proximidad geográfica, muchas personas deciden marcharse a trabajar o comenzar estudios superiores a Cataluña o Valencia. En estas comunidades, para trabajar como funcionario se demandan un certificado oficial que acredite el conocimiento del idioma. Por ejemplo, en profesiones a las que optan muchos jóvenes tras licenciarse como maestro, profesor, médico o enfermero, entre otros.
Según consta en la web de la Generalitat de Cataluña, el nivel C1 capacita al alumnado para utilizar el idioma con flexibilidad, eficacia y precisión en todo tipo de situaciones, en los ámbitos personal, público, académico y profesional, que requieran comprender y procesar textos orales y escritos extensos y complejos, en diversas variedades estándares de la lengua, con un repertorio de estructuras y de léxico amplio y que traten sobre temas abstractos o concretos, aunque el alumno no esté familiarizado con ellos.
25 años de vida y 1.000 alumnos
La Escuela Oficial de Idiomas de Alcañiz, que en marzo de 2014 celebró su 25º aniversario, cuenta con más de 1.000 alumnos. En 1989, cuando abrió sus puertas en la calles Las Monjas se matricularon 300. Entonces tan solo ofrecía dos idiomas, Inglés y Francés. En 2001 se le sumó el Alemán y en 2009, el Catalán. Todos ellos se imparten en tres niveles: básico, intermedio y superior, de dos años de duración cada uno. En estas más de dos décadas también han creado cuatro extensiones en el Bajo Aragón Histórico para que los alumnos no tengan que desplazarse hasta Alcañiz. En el año 2000 se creó el aula de Caspe y en 2001, las de Alcorisa, Andorra y Valderrobres. La de Utrillas abrió en 1999 pero una década después, en 2009, pasó a pertenecer a la EOI de Teruel. Todas imparten Inglés Básico e Intermedio salvo la de Caspe, que también ofrece Francés.
El catalán será optativo en el Matarraña
La Asociación de Padres del Matarraña en Defensa del Catalán (CLARIÓ) se manifestó el miércoles a las puertas del IES Matarrañana de Valderrobres para pedir que el centro incluya el catalán en el horario lectivo (por la mañana y durante tres horas semanales. Una veintena de manifestantes que comprendían a padres, profesores y algún alumno, llevaron un saco con palabras del catalán del Matarraña que han caído en desuso. «No podemos tener más alumnos analfabetos en su lengua materna», afirmó Pepa Nogués, miembro de Clarió.
Por su parte, desde la dirección del centro aseguran que han hecho todo lo que tenían en su mano para ofertar esta asignatura sin eliminar horas de otras materias obligatorias. Afirman que han obtenido el compromiso de la DGA de que el año que viene, con la entrada en vigor de la LOMCE, el catalán podrá ofertarse en horario lectivo como optativa y en horario matinal. Fuentes del Departamento de Educación también confirman esto último.
Origen: Psst… I’ve found Spain’s Tuscany | The Sunday Times
Psst… I’ve found Spain’s Tuscany
Matarraña has all the vineyards and romantic villages of the Italian region — but no tourists
Who wants to do nothing in the middle of nowhere? That’s what the locals asked Jemma Markham when she and her late husband, Piers, opened the Torre del Visco hotel in the Spanish region of Matarraña, in Aragon, in 1995. “They thought we were bloody mad,” she says.
Twenty years later, with the rooms full, the Markhams’ sanity has been proven. Yet foreign visitors remain mostly absent from Matarraña: little more than a thousand came in 2014. That despite a dreamy blend of rivers, vineyards, olive plantations and pine-forested peaks that has earned it the nickname of Spain’s Tuscany.
Why such a secret? It’s because Matarraña appears, initially, damned pesky to access, with mountains all around and no railways or autopistas. Spaniards themselves have barely heard of the place. Yet Barcelona is only three hours away. In September, Ryanair will make things slightly easier when it launches a new flight to Castellon airport from Stansted and Bristol.
The village of Valderrobres (Alamy) So, the middle of nowhere, more or less. But do nothing? That’s only one option. Within half an hour of gulping down a welcome cerveza at Torre del Visco (doubles from £140; torredelvisco.com), I’m standing behind El Salt waterfall, being splashed by its invigorating spray.
The next morning, I trek El Parrizal, a five-hour trail through Els Ports, the blocky mountains that may have inspired Picasso’s first experiments with cubism. El Parrizal is a work of art itself: rapids are interspersed with pools of green water in which snakes swim. Walnut trees teeter on sheer slopes, golden eagles launch themselves from crags.
I borrow a bike from the hotel and follow Jemma’s directions to Tastavins pools. Leaving my cycle beside a clump of purple lilies, I pad down to a gentle, pebbly basin, secluded and deep enough for diving. The water’s cool, but I dry off on great river-smoothed rocks, wafts of wild rosemary tickling my nose.
A similarly olfactory dinner follows: fragrant fish and sucking pig, served with vegetables from Torre del Visco’s farm. Even better are the breakfasts: homemade lemon curd, cheese plates and cured Aragonese hams, which I devour at the kitchen’s communal wooden table.
Take the El Parrizal trail through Els Ports I don’t linger too long, as today I’m headed 30 minutes south, to the remoter-still Mas de la Serra, another luxury residence, with the sort of views one might anticipate of a medieval former watchtower (doubles from £120, B&B, masdelaserra.com).
From here, I set out to explore Matarraña’s caramel-coloured towns. A huge-ceilinged gothic church crowns Valderrobres, where colourful posters advertise imminent fiestas. Further north, hilltop Calaceite is straight out of a Tuscan textbook: lanes, lanterns and sleepy squares dominated by a baroque bell tower.
Rock art, the Mas de Buñol vulture sanctuary and La Via Verde, a railway turned cycle path, offer further distraction. Mas de la Serra’s willing butler, Luis, offers trips to them all, plus fossil-hunting for kids, rock-climbing, wine tours and horse riding through almond groves.
Those same almond groves make my trip’s standout meal possible: a slightly sweet almond-and-truffle soup in Mas de la Serra’s restaurant. The chef here hails from Peru, hence the pre-meal pisco sours and her lamb stew’s subtle coriander kick. A much greater shock comes when, from a patio, I see ibex balancing on top of more spindly almond trees.
Quietly brilliant: poppies in Matarraña Later, on a balcony at the hotel, I toast Matarraña over glasses of Scottish single malt. (The hotel’s founder is Alasdair Grant, of the distillery family.) As the peaty nightcap slips down, I succumb to the silence and let myself be hypnotised by the stars above.
Here I am, after all, in the middle of nowhere, doing nothing.
Richard Mellor was a guest of Torre del Visco, Mas de la Serra and British Airways, which has returns from Heathrow or Gatwick to Barcelona from £68pp (ba.com)
| Foto Vilaweb |
Aquest migdia una trentena de persones convocades per l’Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català _CLARIÓ s’han mobilitzat a les portes de l’IES Matarranya de Vall-de-roures per reclamar l’ensenyament de l’assignatura de català pel curs vinent i l’aprenentage dels xiquets i xiquetes de la seva llengua pròpia i de la comarca del Matarranya.
A les portes de l’institut s’ha llegit el següent manifest:
Senyor director, senyores i senyors professors, alumnes de l’institut Matarranya:
Aquí tenim un sac amb algunes de les paraules més boniques que mos han ensenyat los nostres pares i els nostres iaios. Paraules precioses com garvinada, arabogues, calamarsades, plugim, borrimet, aiguaneu, matacabra, aigualera o rosada…i d’altres no tan “majes” com desentès, panxampla, embustero, merdós o cagadubtes. L’escola i l’institut és el lloc on enviem els nostres fills perquè els prepareu per la vida, per a què els ensenyeu, entre d’altres coses, quina és la seua història i la seua llengua. Natres to’ls hem confiat i vatres els hau d’educar amb tant d’amor i respecte com ho faríem natros, si l’administració mos dixara. Per això tos donem este sac de paraules boniques: per a què les tragueu del sac de l’oblit, per a què les ventileu i les ensenyeu als vostres alumnes, per a què sàpiguen qui són, on viuen i quins professors més majos que tenen a l’institut.Cuideu-les i ensenyeu-les. No han naixcut per a ser oblidades sinó per a ser dites i ben dites.
Visca el Matarranya!!!
Visca el nostre institut!!!
Vídeo del TN comarques de TV3 on ix la notícia (del min 05:42 al 07:25)