Skip to content

Morella acoge el primer intercambio profesional de los “Tres territorios”.

Fotos de la publicació de Camino Puy Cinca a… – Camino Puy Cinca.

​CHA acusa a PP y PAR de dejar morir de inanición a las lenguas de Aragón.

Solo el 5% de los aragoneses son aragonesohablantes.

La Estación Rural de Interior de Cretas saldrá a licitación en mayo – Diario de Teruel.

Uno de los edificios del nuevo servicio para alberguistas en la vía verde de Val de Zafán

La burocracia administrativa ha retrasado la puesta en marcha del albergue juvenil y el centro de BTT de la Comarca del Matarraña que se ha adecuado en la antigua estación de Cretas y donde la adecuación de su entorno continúa pendiente.

Maribel Sancho Timoneda

14/04/2015


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
 Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5
0 votos

La burocracia administrativa ha retrasado la puesta en marcha del albergue juvenil y el centro de BTT de la Comarca del Matarraña que se ha adecuado en la antigua estación de Cretas y donde la adecuación de su entorno continúa pendiente. Estos trabajos han salido a licitación por un importe de 80.000 euros.

El presidente de la institución comarcal, Francisco Esteve, se lamentó de que las obras de acondicionamiento exterior de la antigua estación se hayan retrasado por que faltaba la licencia de obras. “Acaba de llegar, así que esperamos poder adecentar los alrededores de la instalación en el plazo de un mes”, dijo. Al mismo tiempo, añadió, se sacará a licitación la gestión, con el fin de que pueda ponerse en funcionamiento para la temporada de verano.

La Comarca del Matarraña ha hecho público el anuncio de aprobación del expediente de establecimiento y prestación del servicio público del albergue comarcal, para el que no se han presentado reclamaciones.

La licitación de la gestión también se hará pública en breve, tal y como adelantó Esteve. “La adecuación exterior tiene que comenzar en los próximos días. En el momento en el que las obras estén iniciadas, licitaremos la gestión”, dijo el presidente de la Comarca. Según Francisco Esteve, a la institución comarcal no le interesa tanto sacar rendimiento económico a esta estación de BTT tanto como que funcione correctamente. “Lo que pediremos a los licitadores son mejoras y un proyecto interesante. No tenemos grandes exigencias, porque nuestro objetivo es que las ideas y el proyecto sean viables y hagan que la estación funcione”. En este sentido, recordó que la Estación Rural de Interior está dotada de un mínimo mobiliario, pero reconoció que “una de las mejoras que pueden proponer los licitadores es completar el amueblamiento de la instalación”.

En junio

El presidente de la institución reconoció que los planes iniciales de la Comarca pasaban por que el centro de BTT y el albergue estuvieran en marcha y funcionando desde hace semanas, pero los trámites administrativos han retrasado la apertura. Aún con todo, se mostró convencido de que “en junio, el servicio podría estar adjudicado”.

66 plazas de alojamiento

La Estación Rural de Interior está dotada de un centro de BTT y de un albergue de 66 plazas distribuidas en cinco módulos: dos habitaciones múltiples de 12 plazas con baño y ducha; 6 habitaciones múltiples de seis plazas, con baño y ducha y tres habitaciones dobles con baño y ducha.

Como albergue, la instalación prestará servicios de alojamiento y manutención, que podrá ser en régimen de alojamiento y desayuno o de alojamiento a media pensión o pensión completa. Además, en cuanto se ponga en marcha dispondrá de otros servicios para los usuarios como lavandería, alquiler de sábanas, toallas, etc.

La estación proporcionará alojamiento a alberguistas individuales y a grupos, principalmente de jóvenes. Su cometido será facilitar a las entidades juveniles espacios adecuados para sus actividades como convivencias, encuentros, reuniones, cursos o talleres.

Por otra parte, los usuarios del albergue deberán disponer del carné de alberguista de la Red Aragonesa de Albergues Juveniles o de la International Youth Hostel Federation para poder disponer de acceso al alojamiento en el albergue.

Centro BTT

Además de acoger a los alberguistas, la Estación Rural de Interior también ofrecerá servicios a los usuarios de la vía verde de Val de Zafán a través de su centro de BTT, ubicado en uno de los edificios del complejo.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 13 de març del 2015)

Pep Gimeno ‘Botifarra’, nascut a Xàtiva a la comarca de la Costera, és un extraordinari investigador i cantaor de música tradicional valenciana.

Des de la dècada dels 80 del segle passat ha anat per les viles recuperant amb molta paciència i dedicació les cançons que encara estaven presents en la memòria de la gent gran i que d’altra manera s’hagueren perdut. La transmissió oral del patrimoni musical ha segut el seu neguit durant tots estos anys d’intens i minuciós treball de camp. Les cançons i temes populars recuperats per Botifarra eren després integrats en el seu ampli repertori i interpretats pel cantaor en els seus continus recitals arreu del territori acompanyat, principalment, de la Rondalla de la Costera però també per bandes de música. En les grans actuacions com per exemple enguany per a la Mercè a Barcelona s’acompanya de grups de dansa d’arrel tradicional. Fins ara ha enregistrat tres treballs en solitari: “Si em pose a cantar cançons” (2006), “Te’n cantaré més de mil” (2009) i “Ara ve nadal” (2014). També s’ha editat el documental “Pep Gimeno Botifarra, el cant de les arrels” (2014) on s’explica el complicat procés de recuperació de la música tradicional valenciana, per part del de Xàtiva. Interpreta un ampli repertori de composicions i estils: jotes, romanços, malaguenyes, cants de batre, albaes, granaïnes… En les seues actuacions recupera el so dels instruments de la música tradicional com les castanyoles, la canya badà o el pandero. L’èxit del cantaor valencià de música tradicional va en augment i els viatges a les Illes i al Principat cada vegada són més freqüents.

La música tradicional del Matarranya comparteix moltes de les cançons i estils del folklore recollit per Botifarra. Composicions com ‘Alça l’aleta polleta’, ‘El meu xiquet té soneta’, ‘Mira si hai corregut terres’ o ‘A ta mare l’hai vist al barranc de l’Assut”. I estils com les cançons de batre, romanços, folies, jotes, albaes… Tot un gust escoltar la veu del poble valencià que interpreta magníficament Pep Gimeno que dignifica aquella mateixa llengua que destrossa l’alcaldessa de la capital del Regne Rita Barberà.

Carles Sancho Meix

Indiferència jacobina | Viles i Gents.

(Publicat a La Comarca el 27 de març del 2015)

La indiferència, quan no hostilitat, del professorat que exerceix a les escoles i instituts de la Franja respecte de la llengua catalana no és cosa nova, ni originària del franquisme. L’actitud colonialista ha estat la norma, inclús durant l’època republicana.

El criteri general dels educadors —amb honroses excepcions—, és que a l’escola s’ha d’ensenyar el castellà.

La llengua pròpia és millor ignorar-la olímpicament o, com a molt, reduir-la a curiositat folklòrica. El mecanisme també va funcionar a ple rendiment durant la II República, que, d’altra banda, tant esforç va fer per millorar l’educació.

Tres insignes mestres republicans molt vinculats al Matarranya i al Baix Aragó catalanoparlant son exemples de desinterès respecte de la llengua autòctona. Santiago Hernández va arribar a ser el número dos del Ministeri d’Educació durant la II República i, en acabar la Guerra Civil, va col•laborar amb la Unesco. Conta a les seues memòries Una vida española del siglo XX que, quan va conèixer a Vall-de-roures a la que seria la seua dona, la parla de la gent li “sonava a català”, però l’única frase catalana que reprodueix no l’escriu correctament, una badada impensable amb qualsevol altra llengua.

Palmira Pla, nascuda a Queretes, va ser una alta responsable del Ministeri d’Educació i del Consell d’Aragó. Acabada la guerra, es va instal•lar a Veneçuela i va tornar a Espanya als anys setanta. Al reincorporar-se al treball educatiu —segons conta Enrique Satué a Los niños de frente—, la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza li va proposar fer un curs de valencià ja que anava a treballar al País Valencià, però ella, “no ho va creure oportú”.

Benita Gil, nascuda a La Ginebrosa, va ser mestra durant la II República i va destacar per les seues idees progressistes. Al març de 2014 va rebre l’Encomienda de la Real Orden de Isabel la Católica per la seua contribució a la cultura espanyola. Encara viu a Praga, la ciutat on la va dur l’exili. Preguntada l’any passat per la seua opinió sobre la situació del català a l’Aragó i, en concret, al seu poble natal, la seua resposta va ser que la parla de La Ginebrosa “té molt poc a veure amb el català”.
Com deia el poeta, “gotas de sangre jacobina”.

Lluís Rajadell

Llibreries rurals | Viles i Gents.

Llibreries rurals

(Publicat al diario de Teruel el dissabte 11 d’abril del 2015)

Una de les desgràcies de l’actual crisi és la desaparició de moltes llibreries. Vendre textos impresos ha anat disminuint al nivell de l’economia desfavorable, al mateix temps que s’ha hagut de conviure amb les noves tecnologies, una forta competència que ha substituït la figura del llibreter de carn i ossos per grans plataformes de venta anònima i a distància, i el paper per diaris electrònics, llibres digitals, continguts de lliure accés… D’una manera o d’una altra, la gent ha continuat llegint, ara orientada per les campanyes de màrqueting de les grans editorials, que utilitzen bastant bé les possibilitats de promoció de l’era digital. Això si és que continuen preferint la paraula escrita als cants de sirena dels múltiples estímuls tecnològics.

Al món rural del nostre Aragó despoblat, no s’ha notat massa el declivi de la llibreria tradicional. La majoria de les viles no n’ha tingut mai cap. A la meua recordo la que va mantindre uns quants anys un fotògraf i lector informat, molt bon provida, que jo visitava amb reverència infantil; i un altre intent posterior d’una xica jove, més breu i combinat amb material de papereria. A part de les excepcions i de Serret de Vall-de-roures, les nostres llibreries han estat los estancs o la tenda que ven de tot: piles de llibres per encàrrec o l’obres d’un autor local al costat de les gominoles, diaris damunt dels estoigs de perfums, un best seller tocant a la caixa registradora, un llibre de cuina de l’associació de dones a la vitrina, còmics o literatura infantil i juvenil en època nadalenca… Un panorama de distribució difícil.

En defecte d’això, los raders anys s’ha anat creant una xarxa de Biblioteques Públiques, de titularitat municipal i patrocini autonòmic. Obren en horari limitat, no sempre tenen instal·lacions modernes ni un fons coherent, però van rebent novetats, algunes participen en programes d’animació a la lectura (en castellà) i tenen lectors freqüents de totes les edats. Juntament amb les xarxes socials, són una finestra oberta al coneiximent i la estètica, una companyia justa i necessària en la distància immensa del camp.

María Dolores Gimeno

Lo nouvingut del Viles i gents.

  • Escrito por  Natxo Sorolla

Los col•legues del Viles i Gents celebren 20 anys de l’inici d’esta columna (1995). Jo en aquell moment tenia 15 anys i encara anomenava xapurriau a la meua llengua. Va ser aquell temps en què professors de l’Institut de Vall-de-roures, alguns monolingües, mos van fer reflexionar sobre com n’és de perillós reconèixer que el que parles no arribe ni a llengua.

Mentres, vaig anar aprenent los plaers i les desgràcies de la vida adulta, vaig anar a estudiar a fora, vaig formar part d’un grup de rock, vaig deixar la música clàssica… I al 10è aniversari de Viles i gents (2005) Carrégalo em va proposar de formar part de l’equip. Inicialment no m’hi vaig veure en cor. Però només escomençar, va ocórrer el desastre de La Todolella, havent d’escriure la primera columna sobre morts properes i joventut. Tota una prova d’ingrés.

Després van anar passant los temes cada sis setmanes. Tenia el ferm objectiu d’usar la nostra llengua per a parlar de les mil i una coses que podien interessar a un jove matarranyenc, i haig parlat de l’arribada de l’ADSL, dels concerts, de les penyes… i recordo especialment les reaccions d’un que vaig escriure sobre el consum de cocaïna. Un tema tabú que a pesar de la seua quotidianitat, ningú volie tractar en normalitat. I fins enguany, que jo complixco 10 anys i el col•lectiu, 20.

Mentres, la vida va passant. Lo Matarranya s’ha posat de moda com a destí turístic, gràcies a les polítiques descentralitzades comarcals, però també s’ha abandonat la proposta de Parc Natural. Ha aparegut Ràdio Matarranya que use en normalitat la llengua, i a pesar de meritoris esforços personals al Consell Comarcal per normalitar-lo, la llengua continue ocupant un espai subsidiari. Vam tindre una represa poblacional en l’explosió econòmica, però encara no ham trobat la vareta màgica per a evitar la sangria poblacional dels jóvens autòctons. I qui dia passe, anys espentege.

Más en esta categoría:« 20 anys… no són res?

image003

La Comarca del Matarraña/Matarranya organitza la quarta edició de ‘Quedaran les paraules…’. Esta activitat consisteix en una lectura pública continuada d’una obra literària d’un autor del Matarranya. En esta ocasió s’han escollit contes i historietes de la nostra literatura popular, recollits en la col·lecció Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, dedicat a la narrativa i al teatre. L’acte començarà a les 17:00 h a la plaça de l’ajuntament de Massalió, el dijous 23 d’abril, i estarà amenitza amb música a càrrec del grup Acordes del Matarraña. En este mateix marc tindrà lloc a les 19:00 h una activitat d’animació infantil organitzada per l’Assoc. Cultural Club de la Joventut.

Els interessats a participar en la lectura deuran inscriure’s abans del 20 d’abril en cultura(arrova)matarranya.org o a través del telèfon 978 89 08 81.

Joaquim Ibarz, al programa “Objetivo” d’Aragón TV” avui a les 9,30 h. | Mas de Bringuè.

 El programa de reportatges “Objetivo” , d’Aragón Televisión, dedica, avui dilluns, un d’ells  al periodista de Saidí i ex-correponsal de La Vanguardia a Latinoamérica, Joaquim Ibarz, escorcollant en diversos aspectes de la seua biografia, a través de testimonis de gent que el van conèixer i parlant de la casa-museu “CASA DE USTED- Casa vostra” a Saidí, on hi ha un nombrós conjunt de peces   que Joaquim va  anar recollint durant  els 28 anys de treball periodístic ‘estància per tota Amèrica.
El reportatge s’emet avui a les 9,30 h., després de la segona edició del telediari regional. Serà el primer dels tres reportatges que s’emeten avui.  A partir de demà, el programa estarà penjat a la web de la cadena: http://alacarta.aragontelevision.es/.  Sí, el reportaje se emite hoy a las 21.30 horas en el programa Objetivo, justo después de la segunda edición de nuestros informativos. Además, es el primero de los tres reportajes, así que hay que ser puntual… A partir de mañana, estará colgado en la web de la cadena http://alacarta.aragontelevision.es/.
¡Espero que te guste!
Un saludo,

La mobilització social fa que Endesa aturi els plans d’aixecar una presa al paratge natural del congost de Mont-rebei | Directa.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar | Lo Finestró.

El català/lapao a l’Aragó queda fora del currículum escolar

El govern d’Aragó ha deixat fora del currículum escolar el català, dit lapao segons l’acientífica i estúpida Llei de Llengües del PP/PAR, incomplint inclús la seua pròpia Llei. L’associació Clarió ha fet una sèrie d’al·legacions i una nota de premsa que podeu llegir aquí: NOTA DE PREMSA DE CLARIÓ. ASCUMA s’afegeix a les reclamacions.

Franja Gaza

Google Traductor.

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja