La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentXV Dia de la Comarca del Matarranya | Lo Finestró.
Aquest dissabte, Beseit acull els actes de la XV Dia de la Comarca del Matarranya. Aquesta és una jornada de convivència entre els veïns del Matarranya.
Els actes començaran a dos quarts de deu del matí, amb una caminada pels voltants del Calvari. Després, a les onze, hi haurà activitats per als nens, amb competició de bitlles i jocs tradicionals. A aquesta mateixa hora, s’obriran diferents exposicions i a un quart de dotze onze es presentarà a l’última planta de la Casa de Cultura de Beseit, el vídeo del “Contracte del riu Matarranya”. A les dotze, hi haurà un concert de la Coral de Beseit. Aquest any, es realitzarà un reconeixement a les agrupacions teatrals comarcals i hi haurà un dinar de germanor. A la tarda, tindrà lloc una exhibició de ball amb el grup Aloe Dance i després es celebrarà una cercavila amb els capgrossos del Matarranya i es finalitzarà la jornada amb bous de foc infantils. Les inscripcions es poden formalitzar a l’Ajuntament de Beseit o a la seu de la Comarca, a Vall-de-roures, a través del correu electrònic comunicacion@matarranya.org. Els actes són gratuïts i el preu del tiquet del dinar és de 5 euros i inclou l’avituallament de la caminada.
M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.
Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys
Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.
La Franja de Ponent com a entitat geogràfica amb una personalitat pròpia i peculiar es configura a partir de la llengua, la qual ens remet a una història, uns costums i un origen comú amb les immediates terres ponentines del Principat. A partir d’aquí només hi ha un pas per constatar que la identitatl d’aquestes comarques és la mateixa que comparteixen les terres “on es diu bon dia” -en expressió manllevada de Coromines, qui afirmava que el seu país arribava fins on es deia aquesta salutació-. Justament això és el que cou a més d’un. I per això no ens haurien d’estranyar els intents de reduir, tot escamotejant-li la denominació que més li escau, una realitat tan viva i tangible com és la Franja de Ponent a un fet asèptic i pretesament neutral, en virtut d’interessos no sempre confessables. Uns intents, a més, que si tenim una mica de perspectiva històrica podrem veure que tenen un nítid paral·lelisme -i no per casualitat- amb el procés de substitució de la denominació de “País Valencià” per la pretesament neutral i asèptica de “Comunitat Valenciana”. Així que ja ho sabem: que no ens escamotegen els mots. Diguem sempre “Franja de Ponent”. Aquests problemes terminològics poden, aparentment, semblar foteses, però no ho són gens, al contrari, no són més que la punta de l’iceberg que posa de relleu una greu sèrie de mancances -moltes premeditades- adreçades a ocultar i marginar l’especificitat de la Franja de Ponent.
Continuar llegint… MÉS SOBRE LA FRANJA, ENCARA.
Tanatoris, una nova moda? | Lo Finestró.
(Publicat al Diario de Teruel el divendres 3 d’abril del 2015)
El passat 18 de gener la presidenta de la Diputació, juntament amb les autoritats locals van inaugurar el tanatori de Castelseràs. La obra havia costat 120.000 euros, provinents del “FITE” i del “Plan de Concertación Municipal” a parts iguals. La pregunta òbvia que em faig és: un poble d’uns 800 habitants necessita de debò un tanatori? En aquest període de crisi i retallades, era una inversió tan necessària i rendible? No hi havia cap altra possibilitat d’enterrar, mai millor dit, una quantitat tan elevada d’euros? El cas és que el passat dia 28 de març, a la Codonyera es va inaugurà un altre tanatori. D’aquest podem fer-nos les mateixes preguntes que del de Castelseràs, però molt més escaients, perquè la Codonyera només té uns 360 habitants; tot i que com ha costat la meitat, tot queda equilibrat. No m’estranyaria gens ni mica que la moda dels tanatoris s’estengués com ho va fer la moda dels poliesportius. Si Castelseràs i la Codonyera tenen tanatori, per que no han de tenir-lo la Torrocella, la Torre o Bellmunt, o qualsevol altra vila de Terol? Mancats d’ús propi, els poliesportius s’han utilitzat per a festes, berenars, i bodes, ara bé, als tanatoris em costa trobar-los un ús substitutori o complementari.
Amb referència al “Fondo de Inversiones de Teruel” (FITE) confesso al lector que mentre escrivia aquestes línies se’n va despertar la curiositat i vaig cercar les bases de la convocatòria d’aquests ajuts i vaig trobar això: són subvencionables els projectes d’inversió que promoguin directament o indirectament la creació de renda i de riquesa, siguin generadors d’ocupació i contribueixin a la fixació de població, sempre que les obres o equipaments per a les quals es demani la subvenció siguin competència dels municipis beneficiaris. No encerto a veure com un tanatori pot crear renda o riquesa al poble, ni com pot generà ocupació al marge de la pròpia construcció. Ara bé, allò que els tanatoris compleixen a la perfecció és la fixació de la població: tots els clients que passin pels tanatoris quedaran fixats in saecula saeculorum al municipi. Si no fos tan trist el malbaratament dels recursos públiques, podríem riure una bona estona davant del surrealisme que desvetlla el tema.
José Miguel Gràcia
Fira del Vi i Mercat Medieval a Queretes 2015 | Lo Finestró.
La XVI Fira del Vi i XI Mercat Medieval es van celebrar a Queretes els dies 28 i 29 de març. Aquests tipus de demostracions, a les petites viles, necessiten d’una perfecta planificació i col·laboració de tot el veïnat. Així haurà estat a Queretes, perquè només podem qualificar la d’aquest any d’èxit total per la gran quantitat de visitants i per l’espectacularitat ornamental de la majoria dels carrers de la vila. Cridava l’atenció la perfecta simbiosi entre les 70 parades de tot tipus de productes i les façanes tan ben restaurades i endreçades amb els pendons familiars i banderoles. La Plaça Major era un goig al migdia, on la bellesa dels edificis rivalitzava amb els vestits multicolors d’inspiració medieval i el ritme compassat d’instruments de percussió. A les placetes dels voltants s’hi veien jocs i espectacles variats.
Al pavelló de la Fira, unes 20 bodegues de la comarca i dels voltants oferien la degustació d’un ventall de vins propis. No
direm noms, però si que volem deixar ben clar que vam degustar veritables vins de garnatxa —blanca i negra—, carinyena, syrah, xarel·lo i altres —varietals i coupages. Vins joves i altres de bastants mesos de descans en barriques de roure, Un munt d’aromes, de perfums, de sabors…, de plaer.
No cal dir que l’any que ve tornarem a la Fira de Queretes. La recomano a tothom que pugui anar-hi, a poder ser amb un conductor abstemi. Si aneu m`ho agraireu.
Pavelló
Certamen de Poesia i Relat Curt Sant Jordi |.
S’apropa Sant Jordi i tornem a tenir aquí el Certamen de Poesia i Relat Curt.
Activitat organitzada per l’Ajuntament i la Biblioteca Municipal d’Alcmapell. Col·labora DPH i Red de Bibliotecas de Aragón.
- Benjamín: (Niños que cursen Educación Infantil, 1o y 2o Primaria – hasta 7 años).
- Primaria: (Niños que cursen 3o, 4o, 5o y 6o Primaria – hasta 11 años).
- Dibujo: (tan solo la categoría Benjamín podrá participar en esta modalidad).
- Prosa-Relato Corto: una extensión máxima de 5 folios en la categoría Primaria, y de 10 folios en
- Poesía: una extensión máxima de 50 versos.
- Categoría Primaria: material literario y de papelería.
- Categoría Juvenil: 70 € en metálico.
- Categoría Adultos: 100 € en metálico.
Esta formación cuenta desde hace doce años con representación municipal en el consistorio tamaritano.
Merçe Pastor, será la candidata de CHA a la Alcaldía de Tamarite. En este caso asume por vez primera este nuevo reto, “vengo cargada de ilusión de dar continuidad al trabajo que Pilar Esteban ha desarrollado y de trabajar por mi localidad”. En su agenda, como primer cometido“ quiero sobre todo escuchar a los vecinos ser receptivo a sus ideas y volcarme en mi trabajo en el Ayuntamiento”.
En la presentación participó igualmente, el Presidente de Chunta Aragonesista, José Luis Soro y el Diputado en las Cortés de Aragón, Joaquín Palacín quien destacó que “Esta formación política esta muy ilusionada, por este relevo, y porque Merçe se volcará en defender los temas que interesan a los ciudadanos de Tamarite”.
Para Palacín, “llevamos doce años con presencia municipal en Tamarite, ahora con renovación, nuestro gran reto es mejorar resultados, y realizar como siempre un trabajo que es honrado,aragonesista, de izquierda y estar cercanos a la gente. Añadió además que “tenemos mucho interés en mejorar nuestra presencia en la Litera”.
Fugida cap al no-res | L’ esmolet.
Estic llegint Punts de fuga (Males Herbes, 2015), una antologia de 26 narracions de 26 autors amb el tema dels viatges en el temps. Hi he col·laborat amb un relat molt breu, que retrata un salt en el temps tan ràpid (instantani, diria), que passa sense adonar-te’n, sense túnels estel·lars ni forats de cuc.
Encara no l’he acabat, però fins ara la majoria d’històries em resulten força estimulants, i el curiós és que cap d’elles repeteix l’enfoc de la temàtica. N’hi ha una —Zulufita o els millors anys de la nostra espècie, d’Albert Pijuan— que planteja un futur on la inoculació d’una substància, la Zulufita, permet assolir mentalment tots els desitjos d’aventura i evasió, que a efectes de percepció és el mateix que haver-ho viscut. La premissa és semblant a la del film Total Recall (P. Verhoeven, 1990), basada en un conte de Philip K. Dick.
La lectura m’ha tornat a evidenciar cap a on sembla que ens aboca la societat: cap a una letargia de la nostra capacitat de raonar a canvi d’un plaer instantani i insubstancial. Ho veig quan haig de barallar-me amb la filla menuda per a evitar que vegi alguns programes (abans ja ho havia fet amb la gran) o quan em deprimeixo per la música adotzenada que tendeix a escoltar. És només un símptoma: espero que més endavant redreci el rumb i tingui un criteri més acurat. N’hi ha prou de mirar al voltant, però, per a comprovar que, inexorablement, el que descriu en Pijuan o P. K. Dick s’acosta perillosament a la veritat. Tots els esforços per a capgirar-ho acaben absorbits per la potència de la manipulació a la que som sotmesos.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja 125, abril 2015
Un tapiz del siglo XVI, que fue robado hace más de 30 años por Erik El Belga de la antigua Catedral de Roda de Isábena (Huesca) y que fue recuperado por la Guardia Civil en Estados Unidos, regresa hoy a la capital oscense, donde se depositará en el Museo Provincial.
Una vez restaurado en el Instituto de Patrimonio Cultural de España (IPCE), el tapiz “La Virgen y el Niño” se deposita hoy en Huesca en un acto presidido por el ministro de Cultura, José Ignacio Wert, y la presidenta de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, han informado hoy fuentes del Gobierno central en nota de prensa.
El tapiz ha seguido desde 2013 un completo y minucioso proceso de estudio y restauración en los laboratorios del Instituto en unos trabajos dirigidos por la restauradora de tejidos, Ana Schoebel, quien hoy mañana en Huesca de los trabajos realizados.
Las autoridades estadounidenses devolvieron en 2013 a España este tapiz que fue robado en 1979 por el ladrón de arte conocido como Erik El Belga, quien asaltó la catedral románica de la que sustrajo también otras valiosas piezas de artes.
El tapiz fue exportado de forma ilícita a Bélgica y más tarde subastado en Múnich (Alemania), donde lo adquirió un ciudadano de origen italiano que lo llevó a Italia y lo sacó un tiempo del mercado, para poder venderlo más tarde a un precio superior.
Posteriormente, viajó a París (Francia) donde fue restaurado antes de ser vendido en 2010 en una feria de arte en Bélgica a un marchante de Houston (Texas) por 369.000 dólares, el cual según las autoridades desconocía el origen del tapiz.
La Guardia Civil española inició en 2010 la “Operación Telar” para rescatar el tapiz después de que una investigadora de Lérida, Carmen Berlabé, viendo catálogos de ferias y subastas de obras de arte identificara la pieza y realizara la denuncia.
Se trata de un tapiz manufacturado en los Países Bajos de autor desconocido, que pudo ser obra de Quintin Metsys o algún discípulo de su taller.
La Catedral de Roda de Isabena, fundada en el siglo X, fue transformada en iglesia parroquial en 1851 al carecer de obispo y es la catedral más antigua de Aragón.