La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentPresentació del 2n Festival Matarranya Íntim a Mont-roig | Lo Finestró.
El Festival Matarranya Íntim aposta per la varietat de registres escènics i temàtiques en la seua 2a edició, el dies 2 i 3 d’agost. El gran èxit de l’any passat ens fa recomanar a tothom la assistència a aquesta 2a edició. Gaudireu de debò, no tinc cap mena de dubte, d’aquesta experiència inoblidable.
Matarranya Íntim va presentar ahir en roda de premsa la programació de la seua 2a edició, que transformarà les cases del poble i espais singulars de Mont-roig en escenaris en els quals es representaran una desena d’espectacles per a tot tipus de públic. Més informació en nota de premsa adjunta i enllaços de material gràfic a continuació:
Presentació 2º Festival Matarranya Íntim
Dossier de Presentació Matarranya Íntim
Llibret Matarranya Íntim 2014 (Programa)
Tot s’acaba… | La clica del Cinca-Cinqueta.
Tot s’acaba…
Mutos ya’l sabez, pero per si ancaso, tos comento que en el curso 2013-2014 no continaré en el C.R.A. Cinca-Cinqueta. Han estau cuatro años que nunca olvidaré, segurament d’es millors de la mía carrera profesional, y tamién de la mía vida presonal. Trobaré falta ixes hibiernos que me entraba el sol de tardes pe’l balcón entre que viyebe tot San Chuan enronau de nieu. Trobaré falta ixes maitins con la carretera plena de nieu zancera puyando ta Chistén a las 9 y fendo rota con el coche. Trobaré falta ixas semanas que no viyebas el sol perque no feba so que plever. Trobaré falta ixas nuez sin dormir ta rematar bel video o bel periodico d’es borches. Si trobo falta lo que se suposa que ye lo piyor, entrefilazos lo que me dolerá no poder disfrutar de lo millor d’A Espuña, Bielsa, Chistén, Plan, San Chuan y Saravillo: el país, la chent, la comida, es bichos, es míos compañers, es borches… A la fin, tot.
En chuniol voi refusar entrar en la lista de mayestros interinos d’aragonés de Sobrarbe deixando l’esamen en blanco. Va estar una mida de protesta que me va salir del alma en el momento. En es meses d’antes hebe vistas cosas que no me van fer mica goi con la traza de manullar la enseñanza de l’aragonés, y viyer lo que pediban en aquel esamen va estar lo que me va fartar de tot. M’han deixau bien claro que importa més imposar una ortografía d’una asociación privada y ferse con el control de puestos en la almenistración, que pasarse per es centros escolars a viyer cual ye la realidat de la enseñanza de l’aragonés y cómo troballan es mayestros en es centros: sin medios, sin formación, sin materials y con un gran esfuerzo. A la fin, es zaforas, han quedau en evidencia.
Es cambios que s’han planteau estiaño en la enseñanza de primaria d’aragonés en es zaguers meses s’han feto sin contar con es mayestros de primaria. Se ha cacegau una oportunidat historica de meter l’aragonés dentro del curriculo de primaria en condicions d’igualdat. Sin embargo, s’ha presentau un documento que ye de risa, que no tiene en cuenta la edat y capacidaz d’es borches de primaria. Ye feto per chent que no ye profesional de educación primaria, y no s’ha quisto contar con es que levan dende 1997 fochando en las escuelas per fer sobrevivir l’aragones como podeban. Tampó s’ha contau con la chent d’es lugars, mirando d’imposar unicament una norma ortografica que no nos choca, y menos agora visto lo visto. No s’ha contau ni con centros, ni con mayestros, ni con familias ta viyer la posibilidat de darle un minimo de dinnidat a la enseñanza de l’aragonés. Se veye que lo que importaba yera el interés de chent d’una asociación privada ta colocarse.
Podrán fanforriar de que han feto plazas nuevas ta enseñar aragonés: plazas de 6 horas que no te dan ni ta comer, u plazas como la nueva de Broto, que la sacan decindo que no ye de Sobrarbe. Igual les caldría mirarse un mapa… Si dinantes teneben una lista d’aragonés, agora resulta que ta enseñar lo que els dicen que ye lo mesmo, han feto cinco listas ta cuatro gatos que son en esto. Si ixe ye el futuro de l’aragonés, a yo que no m’esperen. Continaré charrando en chistavín con la mía familia, amigos y vecins, que ixa ye la traza de conservarlo y dinnificarlo. Lo mesmo tos digo a toz vusatros. No deixez que tos roben la vuestra luenga cuatro esvagaraus que se piensan que’l saben tot y no veyen lo que i hai: l’aragonés se muere, entremistanto els luchan per viyer con qué ortografía escriben l’epitafio en la fuesa.
Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català.
En la fotografia del producte, que diu “Botifarra fresca”, la diferència entre el català i l’espanyol és només d’una lletra. No consta a la notícia cap queixa per productes etiquetats en anglès o en altres idiomes.
‘El Heraldo’ recorda que l’empresa d’embutits ALDI és alemanya, i que té la seva seu a l’Estat espanyol a Catalunya. Cal recordar que Barbastre no pertany a la Franja de Ponent.
Túrnez & Sesé a Sants | Lo Finestró.
Dins de la programació de les ‘Nits poètiques de juliol’ del local musical Koitton Club de Sants, on la poesía és la protagonista, el divendres 18 de juliol a les 10 de la nit, Túrnez & Sesé van recordar a Desideri Lombarte evocant en seu primer treball Quedarà la paraula(2002). Els musics s’adherien així a l’Any Desideri 2014 en la commemoració dels 25 anys del seu traspàs. Koitton Club és un bar, però també és una sala de concerts i també és una cooperativa de treball associat que neix amb l’objectiu de servir de plataforma per al desenvolupament i la promoció d’activitats musicals i culturals al barri de Sants. L’acollidor espai va reunir una trentena d’espectadors i, des del primer tema, es va comprovar una molt bona connexió entre els assistents i grup. El lloc petit però molt entranyable ajudava la interacció musical. Entre el públic assistent es trobava Jesús Vidal, antic membre del grup i director de la rondalla del Centre Aragonès de Goya i Quim Arrufat parlamentari de la CUP, matarranyenc per part de pare i que sempre ha mostrat un especial interès pel territori. Els músics, molt a gust per la distància reduïda entre escenari i públic, van anar desgranant pràcticament tots els temes del poeta pena-rogí en la primera part de la seua actuació: ‘Els maquis’, ‘Mil d’amorets’, ‘Les bruixes’, ‘Els timorets’, ‘Lluny de tu’, ‘La fortuna’, ‘Vull un trosset de terra’… Després un repàs a tots els seus treballs i als poetes més significats: Espriu, Màrius Torres, Jordi Pàmies, Josep Carné… Implicació rítmica d’acompanyament del públic en el tema d’Ovidi Montllor. Reconeixien els músics que mai havien vist ballar a la manera tradicional els seus temes com es va fer en aquella molt especial actuació. Se’ns va fer molt curt el concert i van haver de fer un parell de temes de propina a petició d’un públic totalment entregat. Un bon refresc per una nit calorosa de juliol a Sants.
Carles Sancho
La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.
Bandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. HeraldoAna D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.
Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.
ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.
Encara més anticatalanisme a l’Heraldo | Lo Finestró.
El 17 de desembre del 2013 es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’elaboració del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics. (pdf del conveni)
L’Heraldo, diari d’una “objectivitat” força millorable, al menys en tot el que fa referència al català i a les relacions entre Catalunya i Aragó, veu en aquest estudi una prova més de l’annexionisme català envers la Franja.
I diu que ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) té com a “objetivo irrenunciable sumar a este territorio (Catalunya) otras zonas de España, entre las que figura parte de Aragón”. On està escrit això? On està enregistrat? Qui guanya amb aquest tipus de falsetats? Quants aragonesos s’ho poden creure?
Una proba, també capital per a l’Heraldo, de l’anexionisme és que en una web vinculada al Departament de Cultura animava, l’any 2010, a les escoles de Catalunya a visitar la Franja de Ponent.
Probablement molts lectors pensaran que, tot amb tot, és quelcom semblant a l’esquizofrènia, però el que és segur, així ho penso des de fa molt de temps, que els aragonesos han estat, estant i estaran els més perjudicats per aquests tipus d’asseveracions i deduccions que fan els polítics i mitjans com l’Heraldo. Espero que algun dia la majoria de la ciutadania aragonesa se n’adoni.
Atès que Catalunya té ara uns altres objectius de més calat de cara al seu futur, per què hauria de voler aquesta Franja de terra aragonesa, prenyada d’aragonesisme i, si més no, conflictiva?
Com a venjança per tots els afronts catalans, el Govern d’Aragó ben podria encarregar un estudi sobre El Comtat de Barcelona: aspectes histórics i jurídics, aprovant un pressupost extraordinari de 100.000 euros. La seua ira esdevindria en goig. Podria també fer un estudi sobre Aragón, la cuna del catalán.
Focs que van escomençar fa 50 anys | Viles i Gents.
Natxo Sorolla
Article publicat a la columna Viles i Gents de La Comarca (18/7/2014)
De nou, aquí tenim l’estiu mediterrani. La fresca pot ser el trending topic dels carres una setmana, i la següent ho pot ser la xafogor que no es pot aguantar. I aixina passarem l’estiu, entre calors, fresques, pedregades, pistines gelades, tronades en sec i, també, els ulls de cara al pinar. Qualsevol aulor a fum pot despertar la desesperació per confirmar que no és cap foc. Perquè el patiment pel pinar és consubstancial al Matarranya. Som mediterranis, i el foc és part dels nostres estius.
En los focs mos vam criar, quan de repent tocaven campanes de foc, i veiem marxar Land Rovers plens de pares nerviosos, i tractors i cisternes carregades. Finalment podien passar els guàrdies civils preguntant a on ere el foc. Natres pujàvem en les mares a les pistes que ixen del poble, i observàvem com elles recaptaven lo flux d’informació sobre l’estat del foc i dels voluntaris. Potser a la nit podíem veure tornar eixes tropes de gent en una espina al cor perquè la cosa continuave cremant.
Tal com creixíem, lo foc continuave formant part dels nostres estius. I ara sí que, ja com a adolescents, acompanyàvem als pares per a aprendre el difícil art d’apaciguar la natura. Los grans focs també inundaven les nostres televisions. I a vegades des de la pantalla estos focs espantosos saltaven a casa nostra, com a Sorita o a Nonasp, i despertaven la solidaritat de la frontera.
L’extinció de focs se va anar professionalitzant, i es va anar barrant lo pas als voluntaris. Però el foc continue fent socialitzar lo patiment. I quan hi ha morts, la socialització arribe a les ciutats, i per tant, les televisions tenen permís per a socialitzar el patiment a nivell nacional. Este domenge es compliran los 5 anys del gran foc d’Horta que es va emportar la vida de quatre bombers. TV3 ho va commemorar en un reportatge, desgranant-s’hi debats bàsics. Uns apuntaven la necessitat de tenir les forces necessàries en lo moment necessari, perquè la major part dels pinars cremats ere provocats per pocs focs que no s’havien atacat en lo moment inicial. Altres consideraven que el foc ere part de la nostra natura mediterrània, i que calie evitar els mals personals i materials, però que en certs moments s’havie de deixar cremar si no estave garantida per complet la seguretat dels cossos d’extinció. Altres destacaven que la massa de combustible que s’havie produït en les últimes dècades havie superat el límit humà i tecnològic per a controlar-los. En definitiva, cal re-aprendre a gestionar els pinars si no es vol aprendre a “conviure” en los focs. En tot cas, me quedo en la frase del caporal dels GRAF de Lleida: “Aquest foc no va començar el 20 de juliol, va començar fa 50 anys amb l’abandó rural. 50 anys que amb 50 minuts desapareixen”.