Seis pueblos, condicionados por faros para aviones.

Dos dispositivos de radioayuda generan servidumbres en el entorno de Calamocha y Maella

Los aeropuertos de Huesca-Pirineos y Lérida-Alguaire no son las únicas infraestructuras que conllevan servidumbres aeronáuticas civiles en Aragón. Según el listado de términos municipales afectados publicado por la Agencia Estatal de Seguridad Aérea el pasado mes de septiembre, otras seis localidades de las provincias de Zaragoza y Teruel también tienen que observar ciertas condiciones, aunque en estos casos la causa no es un aeródromo próximo, sino la presencia de unos dispositivos denominados radiofaros omnidireccionales de muy alta frecuencia (VOR).

Se trata de una radioayuda a la navegación que utilizan las aeronaves para seguir en vuelo una ruta preestablecida. Generalmente hay una estación terrestre VOR en cada aeropuerto y otras en ruta, en los puntos fijos por los que ha de pasar el piloto en su trayecto. En Aragón hay instalados desde hace décadas dos de estos radiofaros, uno en Calamocha y otro en Maella. En el área de influencia del primero, y por tanto sujetos a las restricciones que marcan las servidumbres aeronáuticas, están los municipios turolenses de Calamocha, Bañón, Caminreal y Fuentes Claras. En el caso de la estación zaragozana, son dos las localidades afectadas: la propia Maella y Fabara.

No obstante, los faros no suponen un inconveniente para los municipios del entorno. De hecho, el alcalde de Calamocha, Joaquín Peribáñez, recuerda que el antiguo aeródromo de la localidad se ha reconvertido en polígono industrial sin ningún trámite administrativo especial por la presencia de este dispositivo, e incluso una empresa se ha instalado a apenas medio kilómetro de él.

Tampoco en Maella, que sobrevuelan por ejemplo los aviones del puente aéreo Madrid-Barcelona, supone “ningún problema”, comenta su regidor, Jesús Gil.

Nueva ruta senderista y de BTT en la web de Mequinenza.

Nueva ruta senderista y de BTT en la web de Mequinenza

Foto: AYUNTAMIENTO DE MEQUINENZA (ZARAGOZA)

MEQUINENZA (ZARAGOZA), 9 Abr. (EUROPA PRESS) –

El Área de Turismo del Ayuntamiento de Mequinenza (Zaragoza) ha incorporado una nueva ruta senderista y de BTT a su catálogo web, elevándose a cuatro las que se ofertan, con el objetivo de seguir añadiendo nuevos trazados que refuercen los atractivos de la localidad y su oferta turística.

Estos incluyen sus respectivos ‘traks’, la huella digital del camino recorrido, para su uso en dispositivos GPS y las fichas técnicas de cada una de ellas, que pueden descargarse libremente en el apartado de rutas ‘www.mequinenza.com/rutas‘, han informado desde el Ayuntamiento de Mequinenza en una nota de prensa.

Esta nueva ruta paisajística circular tiene una longitud de 19 kilómetros y puede recorrerse en cinco horas a pie y en dos en bicicleta BTT. Se inicia en la Plaza Joaquín Torres, transcuriendo por la N-211, dirección ‘Poble Vell’, cruzando el ‘Pont d’Ebre’ y ascendiendo por la denominada ‘Pedra Bonica’, una antigua calzada romana que unía Mequinenza con Fabara y Maella.

Después, atraviesa la partida de la ‘Porchina’, donde se encuentra la ‘Bassa del Senyor’, utilizada antiguamente como abrevadero de animales, para seguir hacia ‘Els Auts’, donde puede verse la transformación de secano en regadío de una amplia zona de cultivo, y descendiendo por el ‘Barranc del Metge’, un espacio rico en vegetación autóctona.

Además de esta nueva ruta, ‘De la Pedra Bonica al Barranc del Metge’, se ofertan otras tres, ‘Camí de Sirga’, de 22 kilómetros de longitud y que transcurre por el antiguo camino que se utilizaba para remolcar a los ‘llaüts’, embarcaciones transportaban el carbón por el Ebro; la ‘Ruta de la Presa’, de 17 kilómetros bordeando el río hacia la central hidroeléctrica, y la ‘Ruta de los Museos’, de 5 kilómetros que une la actual Mequinenza con el ‘Poble Vell’, abandonado por la construcción del embalse de Riba Roja.

Allí, se encuentra el Museo de la Historia, con un espacio dedicado al escritor mequinenzano Jesús Moncada, el Museo de la Prehistoria, el Museo de la Mina y el Parque de la Memoria ‘Jesús Moncada’.

La Guardia Civil incauta 400 plantas de marihuana en Fabara.

Arrufat demana compromís a Madrid per desbloquejar la crisi dels purins | Comarques Nord.

El PAR aposta per les plantes com a millor solució en la gestió dels purins | Comarques Nord.

Lobón reitera que l’última paraula del Parc Natural la tenen els veïns del territori | Comarques Nord.

Polémica en Cretas por la ubicación de la depuradora.

Calaceite reúne a 3.500 personas en torno al oro líquido.

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa | Fundación Gaspar Torrente.

Lo Duo Recapte porta l’Any “Desideri Lombarte” a Saragossa.

Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a la capital aragonesa, dins dels actes commemoratius del XXV é aniversari de la mort del poeta de Pena-roja de Tastavins (1937-1989).

El concert tindrà lloc lo dia 7 de maig al Teatre del Mercat de Saragossa.

Continguts del recital

L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., i darrerament a dues poblacions dedl baix cinca, consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol·licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”. Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”. Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”. La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.     

Desideri Lombarte, sempre en la memòria

Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.

També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.

Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.

Any Desideri Lombarte | Viles i Gents.

Escena Humana… davant El setè cel | Viles i Gents.

La cavalleria prussiana i el burro guit | Viles i Gents.

Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938). Calaceit: ASCUMA 2013. (L’Aladre. Història 1) | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 de març del 2014)

Amb aquest títol s’acaba de publicar, i aquests dies es presenta, aquest llibre dels historiadors Encarnita i Renato Simoni, suïssa ella d’origen aragonès i llengua catalana, i suís ell de llengua italiana. Hi descriuen amb moltíssim detall, i amb tot l’alè vital, la col·lectivització de Queretes, al Matarranya, segons els pressupòsits del comunisme llibertari durant poc més d’un any, i al mateix temps la vida en una comunitat rural als anys trenta. L’obra es fonamenta en els comptats materials d’arxiu que els autors han trobat i sobretot en les riques fonts orals recollides en nombroses enquestes el 1976 de testimonis d’aquelles experiències. És ben sabut que en aquests tipus d’enquestes, i més si es tracta d’un tema tan tabuïzat al nostre país com el del comunisme llibertari, sovint no donen bons resultats. Aquest no és el cas del present llibre. Hi ha ajudat molt el fet que un dels historiadors fos nadiua de Queretes, i no poc que les enquestes es fessen a la gent en la seua llengua, majoritàriament, doncs, en català. Això obrí moltes portes als Simoni, i permeté que l’autocensura i temors es reduïssen considerablement. De l’obra existeixen dues edicions anteriors en castellà (1982) i en italià (2006). La que ara es publica és una nova versió actualitzada i millorada en moltíssims detalls, fruit tant de noves fonts com de revisió de les ja existents. Un punt que voldria destacar és que al llibre no se’ns escamoteja la qüestió lingüística, contràriament a la quasi totalitat d’obres que tracten de les col·lectivitzacions llibertàries sota el Consell d’Aragó, que la ignoren olímpicament. Els Simoni escriuen que El castellà era la llengua de “l’altre”, del perceptor d’impostos, de la guàrdia civil, de l’escola i de l’església; en general de l’autoritat i de “l’estranger”, que en la comunicació formalitzada, sovint negava al llaurador el dret d’expressar-se en la llengua que havia après en el seu entorn familiar, cosa que podia crear al camperol unes situacions incòmodes i fins i tot dramàtiques.

 Artur Quintana

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.

Els camins de l’anticatalanisme | Viles i Gents.