Estimats amics,

Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.

Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.

Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.

 José Enrique Gargallo Gil

Departament de Filologia Romànica de la UB

 Pau Arbués Cazo

——————————————————

Biernes, 13 de chunio

Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas

Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner

(Facultá de Filolochía de la UB)

9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans

9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión

10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.

11-11:30 oras.
Pausa con café

11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)

12-13:30 oras.
Comunicazions

15:30-17:30 oras.
Comunicazions

17:30-18 oras.
Pausa con café

18-19:30 oras.
Comunicazions

21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona

23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona

Sabado, 14 de chunio

Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals

Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB

10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.

11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo

13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB

16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona

Lo Duo Recapte actua el dissabte a Saidí dins de l’Any “Desideri”. | Mas de Bringuè.

Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a l’antic Cinema Parcerisa de Saidí el dissabte 5 d’abril a les 18,30 hores, dins de les Jornades culturals que durant aquest mes organitzen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents associacions culturals i cíviques de la vila.
A la setmana següent, el divendres 11 d’abril a les 22,30 hores, el Duo Recapte actuarà a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’Ajuntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca.

Totes les facetes i etapes del poeta
L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol•licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”.
Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”.
Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”.
La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.
Desideri Lombarte, sempre en la memòria
Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.
També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.
Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la
molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.

Presentació del llibre “El penúltimo profeta” | Lo Finestró.

Merxe Llop ha emprés la tasca de recopilar l’obra inèdita de Ramón Meseguer Albiac, d’una riquesa literària i humana extraordinària.
Gara d’Edizions i la Librería Central us inviten a la presentació del llibre El penúltimo profeta de Ramón Meseguer. L’acte tindrà lloc el dijous 10 d’abril a les 19,30 h a la Sala Cultural de la Librería Central , C/ Corona de Aragón, nº 40 de Saragossa.

Intervendran en la presentació Merxe Llop, Pascual Miguel Ballestín i Chusé Aragüés.

pdf nota llibre

L’oli de la Cooperativa del Matarranya, el millor de la DO del Baix Aragó | Comarques Nord.

El Valderrobres es desfà del Samper (7-1) i es col·loca a 2 punts del tercer | Comarques Nord.

Cretense trau 1 punt contra Sportin 0-0 en un partit de poc futbol | Comarques Nord.

El llibre de “la col·lectivització de Queretes” es presenta a Barcelona | Lo Finestró.

Recordo que el dimarts, dia 1 d’abril, a les 19,30 es presentarà a la Universitat Central de Barcelona, carrer Aribau, 3, sala 2, el llibre, 1er de la col·lecció “L’Aladre”, dirigida per José Ignacio Micolau Adell, Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), dels historiadors Encarnita i Renato Simoni. La presentació anirà a càrrec dels autors, i Germà Colon, Artur Quintana i Carles Terès.

Francisco Foz (Fórnols): Mis memorias. Andanzas de un veterinario rural (1818-1896) | La Franja.

Una tataraneta de F. Foz, que viu a Barcelona ha descobert les memories del seu antepassat. La qualidat literaria del texte, i l’interés del contengut, han mogut a la Institución Fernando el Católico a publicar eixe llibre.
Francisco Foz, va naixer i va viure a Fórnols hasta els 36 anys. Quan teníe 10 anys, son tío Braulio Foz lo va considerar inepte per als estudis i va provocar que son pares l’ hi compraren un ramat de bestiá i fore pastor. Als 16 anys va dixar lo bestiar i se va dedicar a llaurar la terra. Mes tard va ser guarda del termes de Fórnols, Rafels i La Portellada. Se va fer recaudador de contribucións y anave, a peu, a liquidar los “recibos” a Teruel (82 hores de camí d’anar i tornar). Va tindre una botiga de roba a Fórnols, a on despatxave la seua dona. Ell va fer de botiguer ambulant, en una mula, per totes les viles de la contornada. Va pendre lo determini d’estudiar, contra la opinió de son tío Braulio,i de la seua dona, que ho cosideraven una “calaverada” més del seu nebot. A Saragossa, per a financiarse els estudis,va treballar com a barber,estanquer y hostaler.S’havie casat als 18 anys, en una xiqueta de 14, per a lliurarse d’anar a la guerra dels carlistes. En total va tindre 11 fills dels que només n’hi van acampar 4, los atres 7 van morir de menuts o de jovenets. Los supervivents han derivat en una llarga dinastía, a Barcelona, de homens brillants, sobre tot en medicina, catedratics i investigadors. Un bisnet, Amadeo Foz Tena, ha descubert i donat nom a una bacteria la “Psychrobacter Fozii”.
Francisco done moltissima informació de lo que va passar per les nostres viles a les guerres carlistes. Represalies, que van patir de Cabrera, a qui ell va coneixer personalment.
No tinc comisió per promocionar el llibre, pero lo recomano per que es molt bò. I es d’un atre fornolenc il-lustre, del que no en teníem noticia. I, entre “mussols”, mos ajudem.

Moviment Franjolí per la Llengua: Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l’Estat català del 1934.

Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l’Estat català del 1934

Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l’època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d’esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d’Andreu Nin,  ha deixat obres molt importants que són testimoni important d’uns temps apassinants i terribles. En una d’aquestes obres, “Revolución y contrarevolución” (1935), entre d’altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d’octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d’una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar “l’Estat català dins de la República Federal Espanyola”.
En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d’ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l’Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l’exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l’Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de “feixista”, amb aires de “generalíssim” i “seguidor de Hitler”. Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.

El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.

En definitiva, deixem aquí un enllaç de l’excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d’octubre (pàg. 128 del llibre; “La insurrección en Cataluña”) i d’altres temes, com l’organització de l’estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria que incloiria l’estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).

Joaquim Maurín, “Revolución y contrarevolución”

El Matarranya viu l’any Desideri Lombarte | Comarques Nord.

http://www.tradicionarius.cat/ca/a-cadiera-coixa-i-els-ministrils-del-raval/programacio/58

Manifestació pel delta de l’Ebre | Lo Finestró.

“L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. Manifestació el diumenge 30 de març a Deltebre. El diumenge es tornarà a veure la samarreta blava amb un nus blanc que fa tretze anys que es van posar milers de ciutadans per frenar el Pla Hidrològic espanyol. Ja han anunciat la seu assistència diverses associacions.

Matarraña, Bajo Martín y Belchite, mejores aceites del Bajo Aragón.