La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
NOTÍCIA:
Els ibers parlaven valencià | Lo Finestró.
No sé si qualificar de bogeria o de més enllà del surrealisme el dictamen del ple del Consell Jurídic Consultiu de la Generalitat Valenciana sobre la definició de “valencià” del Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. D’acord amb la petició de la Generalitat, el Consell Jurídic ha aprovat per unanimitat que la definició de l’AVL no respecta ni encaixa amb l’estatut valencià, la qual cosa desautoritza l’AVL de les seues funcions acadèmiques pròpies. Fins on ha arribat la judicialització d’aquest país? Però, no se’n adonen els valencians de tot allò que els està passant! De tota manera hi ha més de 40 sentències dels alts tribunals que avalen que el català i el valencià són la mateixa llengua.
I tot perquè el Diccionari Normatiu defineix “valencià” com a “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”
Ara entenem perfectament perquè el portaveu del grup popular de las Corts valencianes, Jorge Bellver, va presentar una proposició no de llei on assegurava que “el valenciano hunde sus raíces en la más profunda prehistoria y viene de los íberos, en el siglo VI antes de Cristo”.
Peñarroya marca el inicio oficial del Año de Desideri Lombarte – Diario de Teruel.
|
Figura pegada a la tierra
Peñarroya de Tastavins acogerá este fin de semana la inauguración del Año de Desideri Lombarte, escritor, poeta e investigador natural de esa localidad del Matarraña, que falleció hace ahora 25 años. Miguel Ángel Artigas Gracia Teruel
13/02/2014 Peñarroya de Tastavins acogerá este fin de semana la inauguración del Año de Desideri Lombarte, escritor, poeta e investigador natural de esa localidad del Matarraña, que falleció hace ahora 25 años. Con motivo de la efeméride la Asociación Cultural del Matarraña, la Asociación de Jóvenes de Peñarroya, la Asociación Cultural de Tastavins y la Comarca del Matarraña celebrarán numerosos actos en honor al autor a lo largo de todo el 2014. El primero de ellos tendrá lugar este mismo sábado, en la ermita de la Virgen de la Fuente de Peñarroya. Los organizadores presentarán el proyecto y se reinagurará la histórica exposición fotográfica del cretense Tomàs Riva, Quan érem emigrants, con textos de Desideri Lombarte. En ella pueden verse numerosas imágenes del éxodo de las zonas rurales turolenses, preferentemente a Barcelona. Tras el acto protocolario, le llegará el turno a la música, con un concierto a cargo de Temps al temps, que entre otros trabajos han puesto música a varios poemas de Desideri Lombarte. Figura pegada a la tierra Desideri Lombarte es uno de los creadores más destacados que ha dado la provincia de Teruel. Nacido en el Mas del Molinar, en Peñarroya, el 7 de febrero de 1937, marchó a los 19 años a Barcelona ante la dificultad de sobrevivir en el campo, aunque su mente nunca abandonó la tierra que lo vio crecer, que amó profundamente yq eu inspiró buena parte de su obra literaria. A finales de los años 70 tuvo que dejar su trabajo como aparejador por motivos de salud, y consagró su tiempo a su familia –se había casado con otra Peñarroyina– y a escribir. En solo nueve años, los que van desde 1980 hasta 1989, año de su muerte, escribió una prolija obra –parte de la cual fue publicada a título póstumo– que incluye seis libros de poesía, una obra de teatro, dos novelas y dos trabajos de investigación sobre su Peñarroya natal y su lengua;?600 anys de toponímia a la Vila de Pena-roja?(1990) y Pena-roja. Una vila de frontera?(1999). Sus primeros escritos aparecieron durante los primeros años 80 en revistas como Andalán, Rolde, Gaceta del Matarraña, Desperta Ferro!, Sorrolla”t, La Comarca, Boltenín Interior de Onomástica y Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. En 1987 publicó en la Colección Pan de Casa de la DGA dos obras, Peñarroya y Vallibona, pueblos hermanos (teatro) y Romances de rincón de fuego y Poemas de vida y muerte (poesía). Desideri Lombarte ya no publicaría más libros en vida, pero años más tarde la Asocación Cultural del Matarraña, de la que fue confundador, y el Instituto de Estudios del Bajo Cinca publicaron através de la Colección Lo Trull, Cuadernos de la Glera y Cuadernos del Risco la mayor parte de su legado escrito. Numerosos actos Entre las acciones que se llevarán a cabo para celebrar el Año de Desiderio Lombarte, destacan varias actuaciones musicales, dos especiales que serán editados por la revista Tiempo de Franja, una presentación oficial de la novela de Lombarte Las aventuras del sastre Roc d”arca, el encuentro que se celebrará este sábado en Peñarroya de Tastavins, así como la lectura poética de la fiesta de Sant Jordi en el Matarraña y las jornadas de lectura del 15 de agosto de Belmonte de San José, que se dedicarán al poeta matarrañense. Además, se está estudiando realizar una presentación itinerante del poeta en varias escuelas de la Franja, y si se encuentra financiación la Asociación Cultural del Matarraña podría reeditar el libro Ataüllar el món des del Molinar, agotado desde hacer varios años.
|
El Punt Avui – Notícia: “Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”.
“Ho vaig fer per combatre el secessionisme lingüístic”
Es tractava d’escriure segons les variants fonètiques i de fer-hi els retocs ortogràfics
Marc Nadal Ferret té 28 anys, és tarragoní i treballa a la UAB, on està fent la tesi doctoral sobre física. Es podria dir que té un gran domini de les llengües, ja que ha guanyat dos premis literaris en idiomes presumpta- ment diferents: en ‘llengua aragonesa oriental’ i en ‘llengo baléà’. Ho va fer per demostrar com n’és, d’absurd, identificar aquestes variants com a llengües diferents del català.
La Terreta.Cultura: Salvem l’Església d’Orrit.
Nacionalisme banal | L’ esmolet.
Aquest és el títol d’un assaig de Michael Billig, catedràtic de ciències socials a la Universitat de Loughborough (Regne Unit). Parla dels nacionalismes “inadvertits” que no són altres que els de les nacions amb estat. I és que estem avesats a anomenar nacionalistes només als que reclamen uns drets per territoris que formen part d’un estat. Segons Billing, el sentiment nacional dels estats es vertebra a travès d’una sèrie de “recordatoris” constants –ell els anomena banals– que omplen la vida diària: la bandera als edificis públics, les seleccions esportives… Això converteix l’espai que habitem en l’espai de la pàtria. He recordat alguns articles que he llegit, també en aquest periòdic, titllant el nacionalisme de mal que cal eradicar, doncs és la font de tota desgràcia. Crec que l’afirmació és excessiva, doncs tal com hem vist, tothom, fins i tot qui no s’ho pensa, té alguna cosa de nacionalista. Jo no m’hi considero. Em costa trobar la utilitat a fronteres i exèrcits, i no m’emocionen les seleccions. L’únic que vull, com tants d’altres, és respecte i comprensió. Respecte per la nostra cultura i llengua, comprensió per la defensa de la seua supervivència. No vull fronteres, ni exèrcit, ni enemics. Només que totes les cultures que convivim dins el mateix estat tinguem un tracte equitatiu, al marge de si som més o menys minoritaris. Vull sentir que la nostra llengua –i el basc, i l’aragonès, i el gallec…– no és una nosa que provoca rebuig a la gent que no la té com a pròpia; que si venen a viure entre nosaltres els faça il·lusió d’aprendre-la, encara que només siga pel mínim respecte que mereix la terra que t’acull.
Per a això, que aparentment és tan senzill, només hi ha una fórmula: tractar els altres com voldria que em tractessin a mi.
La Comarca, columna «Viles i Gents», el 26 de gener de 2007
Sobre l’Any Desideri Lombarte: la CHA i altres | Lo Finestró.
La Chunta Aragonesista (CHA) ha formulat oficialment al Govern d’Aragó la pregunta de que si tenen alguna intenció de participar en la commemoració de l’Any Desideri Lombarte.
D’altra banda ens han arribat informacions de que Òmnium Cultural, el Campus de la URV de les Terres de l’Ebre i el Consorci de normalització lingüística, volen organitzar un acte d’homenatge a Desideri Lombarte durant el mes de maig.
El món literari de Mercè Ibarz, en la intimitat – VilaWeb.
L’escriptora participa dissabte a l’Arts Santa Mònica en el cicle ‘Un dia amb…’
Conèixer els secrets, els detalls, les curiositats i les experiències del món literari dels autors. Aquest és el propòsit del cicle ‘Un dia amb…‘, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Arts Santa Mònica, pensat per propiciar una trobada íntima entre lectors i autors. Dissabte l’escriptora convidada serà Mercè Ibarz, que l’any passat va publicar el seu darrer llibre, ‘Vine com estàs’ (Proa). Era una obra escrita, com explicava ella mateixa en aquesta entrevista de VilaWeb, ‘a tomba oberta’ i ‘amb franquesa, sense convertir el relat en un vòmit’. Ara durant tres hores (de les 11.00 a les 14.00), els lectors que ho vulguin tindran l’oportunitat de conversar-hi de tu a tu sobre aquest llibre i els anteriors, sobre inquietuds i anècdotes i, especialment, sobre literatura, en un debat moderat per Isabel Olesti i en un clima pausat i reflexiu.
La trobada és gratuïta, amb aforament limitat, i qui ho vulgui pot participar també, després de la conversa, en un dinar amb l’autora.
Mercè Ibarz
Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, assagista i periodista. El seu últim llibre és ‘Vine com estàs’ (Proa, 2013), obra que engega amb la guerra civil, una exploració de les arrels familiars de què l’autora-filla és hereva. Ibarz, traginadora de passions, patronista i cosidora entre el passat i el present, és autora també de les novel·les ‘No parlis de mi quan me’n vagi’ (Empúries, 2010) i ‘La palmera de blat’ (Quaderns Crema, 1995; Labutxaca, 2010), els contes de ‘Febre de carrer’ (Quaderns Crema, 2005) i ‘A la ciutat en obres’ (Quaderns Crema, 2002), a més de la inclassificable i reiteradament reimpresa ‘La terra retirada’ (Quaderns Crema, 1993; Labutxaca, 2010). També ha publicat ‘Rodoreda. Exili i desig’ (Empúries, 2008) i, en francès, ‘Barcelone. Itinéraires et bifurcations’ (Autrement, 2012), una visió singular de la ciutat. Ha estat traduïda a diverses llengües.
Mercè Ibarz.
Mercè Ibarz llegeix un fragment del seu darrer llibre.
Entrevista amb Mercè Ibarz: ‘La indisciplina és necessària’ (19.04.2013)
Temps al Temps, primera actuació de l’Any Desideri | Celebrem l’Any Desideri Lombarte.
Per a fer els meus versets trio paraules, 
les millors que conec i les més justes,
d’una en una, com flors arreplegades
per a fer-ne un pomet, posades juntes
Busco paraules, les que més m’agraden,
les que m’ixen del cor, les més precises,
les més antigues que del cap me brollen,
i unes i altres les poso arrenglerades.
El pròxim dissabte 15 de febrer, Pena-roja obrirà l’Any Desideri Lombarte amb la inauguració de l’exposició ‘Quan érem emigrants’ i la primera de les actuacions musicals previstes de cara a este 2014. El dissabte a la tarde, el claustre de la Mare de Déu de la Font acollirà el concert del grup Temps al Temps, formació creada a banda i banda del riu Algars que ha musicalitzat poemes d’en Desideri Lombarte. Ens oferiran un petit recital de 20 minuts per a donar-li la benvinguda a l’Any Desideri Lombarte. Accés gratuït. Esteu convidats.
FOTOS: Marc Martí
-
-
Por o Diya d’a Luenga Materna dende Seira Aragón y Asamblea Estudiantes Jacetania/Asambleya Estudiants Chacetania paramos una charradeta sobre a luenga aragonesa en Chaca #21F en Acicate (C/ Ferrenal, 16)
-
19:30Al-Miknasiyya: Apunts sobre l’església del Poble Vell… (Segona part).
Al-Miknasiyya: Mequinensa a la Guerra de Successió (1705-1714).
Al-Miknasiyya: Filla meva, t’has de casar!.
Al-Miknasiyya: Premi “Josep Galán”.
Al-Miknasiyya: “… a un poble de descreguts!”.
Al-Miknasiyya: El Parlament de Mequinensa vist per un veí del poble (1411-1412).
Al-Miknasiyya: Sis-cents anys desprès del Parlament de Mequinensa.
Al-Miknasiyya: Notes sobre el moviment obrer a Mequinensa abans de la II República.
Al-Miknasiyya: Una poeta mequinensana del segle XI.
Al-Miknasiyya: Carlistes i Liberals a Mequinensa (1820-1876)..
Al-Miknasiyya: Or a Mequinensa? L’economia de Miknàs·sa als segles XI i XII..
Al-Miknasiyya: ELS PRIMERS PROJECTES DE NAVEGACIÓ A LA CONCA DE MEQUINENSA (1800-1860).
Al-Miknasiyya: “El Peñón de Mequinenza”: riscos naturals al poble vell entre els segles XIX i XX..
Al-Miknasiyya: EL TRÁFICO FLUVIAL EN MEQUINENZA DURANTE LA BAJA EDAD MEDIA. (Siglos XI – XV).
Al-Miknasiyya: Els orígens de Miknàs·sa.