Skip to content

Empresaria del Matarraña logra inversora de lujo en TV1.

 

 

Evelyn Celma, la responsable de la empresa de cosmética biológica Matarrania, que elabora sus cosméticos con productos cultivados en el Matarraña, como el aceite de oliva, participó en el programa “Tu oportunidad” que emitió ayer Televisión Española. El programa está dedicado a que empresarios de todo tipo logren que alguno de los inversores del programa apueste por su negocio.

 

Evelyn expuso su negocio en el que, dijo, había invertido unos 90.000 euros a lo largo de 6 años y que cuenta con 5 trabajadoras. Ofrecía el 8% de su empresa por 29.000 euros. Matarrania recibió cuatro ofertas de compra. Tras una breve meditación, la empresaria cedió a vender el 15% de su empresa por 29.000 euros. Fue la oferta de María Eugenia Girón, fundadora de Megamcapital, con más de 18 años de experiencia en la industria del lujo.

 

Antes de realizar su oferta, tanto María Eugenia Girón como el resto de posibles inversores preguntaron a la empresaria de Matarrania si estaría dispuesta a cambiar el nombre del negocio por uno “un poco más fino”. Uno de los inversores opinó que transmitía “fuerza negativa”. Evelyn explicó que hacía alusión a su comarca, no obstante se mostró dispuesta a suavizarlo.

Los inversores del programa halagaron a Evelyn por la buena presentación de sus productos.

Nueva sesión del taller de lenguas: una introducción al aragonés | Zaragoza Lingüística.

El próximo viernes 29 de noviembre, ZL os ofrece una nueva sesión del Taller de Lenguas. En esta ocasión, D.  Chabier Lozano Sierra y D. Santiago J. Paricio (Academia del Aragonés) nos van a presentar una Introducción al Aragonés.

Como es habitual en estas sesiones, el taller comenzará a las 16:00 h. y terminará a las 20:30, habiendo un descanso en medio de 30 minutos (aproximadamente de 18 a 18:30 h.).

Para participar en este taller, debéis mandar un correo electrónico a mhorno@unizar.es con vuestros datos (nombre y dos apellidos) y el justificante de la matrícula:

15 euros matrícula general

5 euros matrícula estudiantes de la Universidad de Zaragoza

en la cuenta de Ibercaja: C.C.C. 2085-0111-71-0331043212

En la transferencia poned, por favor, como asunto: Taller de Lenguas: sesión de aragonés.

Las plazas son limitadas. El periodo de inscripción comienza ya, y terminará cuando se complete el aforo previsto. Os mantendremos informados.

La presentació de Licantropia de Carles Terès obrirà unes noves Jornades Culturals | Comarques Nord.

La novel·la històrica al Born | Lo finestró del Gràcia.

 

El Born 0010El Born 5

 

Dins dels actes de la primera edició “Barcelona Novel·la Històrica”, el passat 14 de novembre va tenir lloc a El Born Centre Cultural de Barcelona la taula rodona “FORA MURALLES: LA NOVELA HISTÒRICA QUE NO PASSA PER BARCELONA”. Intervingueren Carles Terès, autor de Licantropia, Miquel Esteve, autor d’El Baphomet i la taula esmaragda, una aventura història trepidant, Francesc Miralles, autor d’El secret de Picasso i Octavi Serret, llibreter. Va moderar la taula David Martí, autor de Les bruixes d’Arnes. Obrí l’acte el periodista i escriptor Enric Calpena, comisari de les jornades, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.. A preguntes del moderador i després de la presentació dels intervinents, els tres autors parlaren de les seues novel·les: gènesi, personatges, territori i continguts; mantenint tot seguit un interessant col·loqui. Octavi Serret va fer un al·legat dels escriptors ebrencs i de tota la seua il·lusió en la promoció i venda de llibres, i anuncià la creació del premis literaris que està a punt de promocionar. Força avançat l’acte s’afegí a la taula el periodista i escriptor Víctor Amela.

 

El Born 1El Born 2El Born 3El Born 6El Born 7El Born 8El Born 9

 

L’Arreu de Mollerussa, insultats per gaudir de la seva identitat – tornaveu.

Arreu de Mollerussa, insultats per gaudir de la seva identitat

 

La cultura popular uneix gent de totes les edats i procedències, perquè és capaç de crear un vincle emocional i cultural entre els membres d’una entitat, siguin com siguin i facin el que facin fora d’aquest àmbit. La cultura popular és cohesió, és respecte per les tradicions. Però sempre hi ha excepcions. I això és el que va succeir el passat 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, a Fraga (Franja de Ponent). La Colla Gegantera i Grallera l’Arreu de Mollerussa estava convidada a la trobada gegantera de Fraga, però ben aviat va patir el rebuig frontal per part de la mateixa comissió de festes de la població.

El motiu? Els seus gegants portaven una bandera estelada. No era pas una provocació, és una decisió que la Colla havia pres feia quatre anys, i que en cada exhibició es feia evident. Aquesta vegada, però, els insults i les amenaces van ser constants.  El cap de colla de l’Arreu, Jonatan Niubó, explica que, en ser avisats per part de la comissió, van haver d’amagar l’estel i convertir la bandera en una senyera, moment en que van sentir consignes com “quitad este trapo de mierda” o “que os vayáis, catalanes de mierda”. Segons Niubó mai s’havien trobat en una situació similar: “Vàrem aguantar les critiques i els crits davant de tot el públic i de nombroses colles geganteres. Primer havíem decidit de plegar els gegants i marxar, però finalment, per la cara dels companys de la Colla
Gegantera de Fraga, ens vàrem quedar”, reconeix el cap de colla.

La regidora de festes havia autoritzat que es mostrés la senyera, però els crits van continuar fins al punt de fer dubtar als geganters del Pla d’Urgell si havien de continuar la cercavila, durant la qual “membres de la Comissió de Festes passaven pel costat amb un to burlesc i foteta” fins que van senyalar el cap de colla amb el dit i li van dir “contigo luego hablaremos”, amb un to “despectiu”, assegura Niubò. La Colla l’Arreu, que va aguantar fins al final dels actes, desvincula d’aquests fets la Colla Gegants de Fraga, a qui han agraït el suport rebut.

Petu Nio – Fotos de la cronologia.

El sábado, a las 5, en la casa de las asociaciones de fabara, presentación del primer libro del Agitador. No lo diré mas veces.

anex15910.pdf.

Divendres 22 de novembre

Massalió

18:30h Xarrada “La llengua dels documents històrics”, a càrrec de Mª Rosa Fort, Prof. de Filologia Catalana de la U. de Zaragoza. Saló de plens de l’Ajuntament.

Jornades Culturals al Matarranya 2013 | Lo finestró del Gràcia.

 

Del 15 de novembre al 8 de desembre tindran lloc al Matarranya, les X Jornades Culturals de la Comarca del Matarranya i el IV Aficiona’T, Mostra de Teatre.

(Punxeu sobre la imatge per ampliar-la)

Jornades Culturals

Tu oportunidad online – RTVE.es A la Carta.

HOTEL TASTAVINS – Nuestra querida Evelyn de Peñarroya de….

Nuestra querida Evelyn de Peñarroya de #tastavins, #MatarranYA #3territorios ! de cosmética Matarrania , esta noche en #TVE1 En #tuoportunidad a las 23H30

Mostra la traducció

MATARRANIA ante los Cinco. | Matarrania

www.matarrania.com

“Descubre la única cosmética ecológica española con toda su gama certificada 100% bio, por la prestigiosa Organic Soil Association, y con el aceite de oliva como principal protagonista” () Me gusta hablar, no se me da mal la

Fotos de la publicació de José Ángel Sánchez… – José Ángel Sánchez Ibáñez.

Diploma d’espezializazión en Filolochía Aragonesa 2013- 2014
Un nuevo libro, y muy importante:
Francho Nagore Laín, Lingüistica diatopica de l’Alto Aragón
Es un gran complemento para la Gramática de Mira Editorial.

Se convoca proceso de selección para próximo taller de empleo en Valderrobres “Acondicionamiento de espacios verdes en Avda. Hispanidad y recuperación de zonas degradadas en calle Lope de Vega y Huesca”:
– 13 alumnos especialidad jardinería.
– 1 director / docente.
– 2 docentes.

La información acerca de la convocatoria está disponible en la página web del Ayuntamiento www.valderrobres.es y en el tablón de anuncios de las oficinas municipales.

El plazo de inscripción para el proceso de selección de todas las plazas conovadas termina el viernes, 15 de noviembre a las 14.00 horas.

Ocho pueblos recibirán 276.000 euros por la línea eléctrica hasta Morella.

La primera fase del Camí Natural Matarranya-Algars s’allargarà durant tot el 2014 | Comarques Nord.

El plaer de les coses velles | L’ esmolet.

El plaer de les coses velles

 

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 119, novembre 2013

 

Escrivia J.V. Foix en el magnífic poema Sol i de dol «M’exalta el nou i m’enamora el vell». A mi també. Les coses noves m’agraden, com a tothom, pel que tenen de novetat (disculpeu la redundància), d’expectatives per complir, de lluentor i frescor. M’exalten, vaja. Però davant d’aquella peça de roba amorosida per l’ús, de la ploma gastada de tant escriure, de la bicicleta mil voltes apedaçada, del rellotge impassible que va sumant dècades… el sentiment és d’afecte profund, d’agraïment, de complicitat.
Tanmateix, ai las! en el meu ofici (com en tants d’altres, suposo) això ja no té vigència. Els aparells informàtics tenen una vida curta, efímera com una bombolla de sabó. Las càmeres fotogràfiques en són el paradigma: fa vint anys, una Hasselblad ben cuidada era una inversió per a tota la vida, una màquina perfecta i longeva. Ara és desesperant l’haver de renovar tots els aparells (des de l’ordinador a qualsevol perifèric) periòdicament si es vol tenir accés a les noves funcionalitats. Recordo que, si vaig poder instal·lar-me professionalment a Alcanyís va ser precisament gràcies als ordinadors, concretament als miraculosos Macintosh. Era al principi del 93. Només quatre o cinc anys abans, per a fer la meua feina, precisava, a banda de molt d’espai (grans arxivadors per a fotolits, originals, documentació, negatius, repromaster, taules de dibuix i kit de regles, calaixos plens de gouache, aquarel·les, pinzells, Letrasets, aeròraf…), es necessitava una constel·lació de proveïdors (fotocomposició, fotogravadors i totes les botigues especialitzades en materials) que fora d’una ciutat gran era difícil tenir a mà. El que no sabia era que el preu d’aquesta «independència» és l’esclavitud d’haver de comprar màquines noves cada pocs anys. I cada volta és pitjor.
Què hi farem. Per cert, algú recorda quan l’escombrera del poble era un indret ple de tresors amagats? Doncs això.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja