Skip to content

Los terremotos de la costa mediterránea llegan a la Comarca del Matarraña.

Twitter / NebulosaGrafica: Keep Calm And Peta Esclafidors ….

Keep Calm And Peta Esclafidors

Entrevista a La Directa: “La LAPAO s’inventa per avalar l’estratègia segregacionista del PP” | Xarxes socials i llengües.

Entrevista a La Directa: “La LAPAO s’inventa per avalar l’estratègia segregacionista del PP” 8 octubre 08UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
trackback , edit post

Vam tenir una conversa amb periodistes de La Directa que va donar lloc a l’entrevista que eixia al número 326. Entrevista en pdf:

Directa 1 Directa 2

El Matarraña descubre las mil maneras de cocinar el cerdo y sus derivados.

Valderrobres destina 3.960 euros al mes para becas escolares.

▶ II foro debate AWD Fabara Arcadi Oliveres – YouTube.

Ponencia realizada por Arcadi Oliveres en el II Foro de debate organizado por la Asociación Wirberto Delso en Fabara. 17 de noviembre de 2012. “La crisis como reto global”

Els Pressupostos Generals preveuen una partida de 3 milions d’euros a la carretera N-232 | Comarques Nord.

BaixMontseny.info: “Ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat”.

Magda Godia, alcaldessa de Mequinensa, carrega contra el Govern d’Aragó en l’acte d’agermanament amb en Arbúcies

Alcentre de la imatge l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, i l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia Foto: DBM

Els ajuntaments d’Arbúcies i Mequinensa han signat un acord d’agermanament que acostarà el poble del peu del Montseny amb el de la Franja de Ponent. L’acord estableix la voluntat de portar a terme una col·laboració estable que permeti intercanviar experiències en l’àmbit cultural, esportiu i social. També mostra la voluntat de desenvolupar programes d’intercanvi entre entitats de les dues poblacions de manera periòdica, i la decisió d’esdevenir viles agermanades, “amb l’objectiu de construïr, des de la diversitat, un futur de progrés i llibertat pels nostres convilatans”, es diu a l’acord que han signat els alcaldes d’Arbúcies, Pere Garriga, i de Mequinensa, Magda Godia.

Arbúcies té ja agermanements amb Salses, a Catalunya Nord, Vilafranca de Bonany, a les Illes, i Torreblanca, al Païs Valencià. “Feia falta incorporar un poble de la Franja de Ponent. I Mequinensa, per la seva lluita en defensa de la seva identitat i de la llengua catalana, ens va semblar el més indicat. Volem establir llaços en tots els camps i donar suport a les iniciatives que ja esteu portant a terme”.

La delegació de Mequinensa va estar formada per l’alcaldessa, Magda Godia, el tinent d’alcalde, Antoni Llop, i la regidora de cultura, Gemma Nadal. “Som un poble de frontera de parla catalana. Ara ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat. Jo parlo català de Mequinensa”. En aquest sentit, Magda Godia diu que se senten relegats i “defensem la nostra llegua amb arguments científics i culturals”, però el Govern d’Aragó no en vol saber res, etziba l’alcaldessa de Mequinensa. Assenyala també que són conscients del que són, del que volen i del que senten i np volen donar cap pas enrera.

A l’acte hi varen assistir també representants de moltes entitats arbucienques, que varen mostrar la seva satisfacció per l’agermanament i varen iniciar els contactes per tal d’intercanviar visites i activitats. L’acord d’agermanament es va prendre per unanimitat de totes les forces polítiques d’Arbúcies.

El dia que l’Arquebisbe parlà en la llengua dels feligresos | L’ esmolet.

Quan l’Arquebisbe Ureña va entrar a l’església de Sant Bernat entre aplaudiments, va donar les gràcies en català. Me’n vaig alegrar, tot i que m’imaginava que seria un ‘bon dia’ tipus Bruce Springsteen, és a dir, per a quedar bé amb la parròquia (i mai millor dit). De tota manera, ja era molt, vist el menyspreu de l’Església aragonesa cap a les llengües pròpies —res a veure amb els missioners, tan amatents a aprendre idiomes remots. En ser davant l’altar, però, vet aquí que fa el discurs de benvinguda també en català. Dic ‘en català’ perquè és com ell el va designar (res de valencià o d’altres denominacions menys honorables) esmentant l’alegria que li produïa poder-lo usar en aquella part de l’arxidiòcesi. Em va envair una eufòria que, ensopit com sóc, no sol produir-me la festa major. L’Arquebisbe va explicar-nos que procedeix d’un poble d’Alacant, i per això compartia la llengua catalana amb els seus feligresos. Va celebrar la litúrgia en castellà, tret de quan va baixar a donar-nos la pau a gairebé tots els parroquians, que deia «la pau sigue amb tu» amb un somriure ample. Al final de la celebració va fer un altre parlament en català, aquesta vegada sobre els seus orígens rurals. No vaig poder evitar d’espiar de reüll els altres assistents i imaginar la seua estupefacció en veure la màxima autoritat de l’arxidiòcesi usant l’idioma de casa en acte i lloc tant solemne.

Mireu si n’estem, d’avesats a tanta garrotada, que anomenar les coses pel seu nom i usar la llengua dels feligresos es converteix en un acte extraordinari. Però, què voleu que hi faça: em vaig emocionar. Dels vint anys que duc a Aragó, a missa hi he sentit tots els accents del castellà, però mai (tret del dia del meu casament, amb capellà dut des d’Horta), la llengua dels matarranyencs. Algú em comenta sotto voce, que el papa Francesc hi té alguna cosa a veure.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 11, setembre-octubre 2013
La Comarca, columna «Viles i gents», 4 d’octubre de 2013

Moviment Franjolí per la Llengua: “LAPAOTROPIA”, l’altra cara del LAPAO, per Carles Terès.

 
Diuen que LAPAO és l’acrònim de «Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental». Però jo, com a bon aragonès de llengua catalana i, per tant, coneixedor dels meus conciutadans i la seua circumstància, vaig intentar esbrinar què punyeta volia dir, aquesta «paraula».
La primera cosa que em va venir al cap, en veure els sectors que l’aplaudien, va ser aquesta*:
 
L: de «locura», és a dir, follia, trastorn.
 
A: d’ «Aragonesa». Ací sí que hi coincideix, la meua interpretació amb els redactors de la llei.
 
P: de «perder». Està clar que la intenció de la nova llei de llengües és ajudar a la pèrdua d’aquesta cosa tan molesta que és el patrimoni lingüístic de l’Aragó oriental, és a dir, la llengua catalana.
 
A: de «aprisa», que vol dir ben de pressa. I és que, només arribar al govern, el que primer van emprendre va ser la redacció d’aquesta llei.
 
O: d’orígens. Hi ha uns quants aragonesos que pareix que s’avergonyeixen dels seus orígens. Aquells que no han estat assimilats per la Gran Castella (o Països Castellans) en què es va convertir Espanya després de la Guerra de Successió, són vistos com una anomalia dins l’antic Regne. Com els nadius americans que sobreviuen en reserves.
 
En definitiva, que, quan vaig sentir la paraula LAPAO, de seguida vaig llegir:
Locura Aragonesa por Perder Aprisa los Orígenes
Ara que m’hi fixo, tampoc veig que m’hagi errat de gaire…

 

*En castellà, és clar, que és la llengua que usen els defensors de denominacions estrambòtiques per a la nostra llengua.
 
MFLL: Carles Terès és escriptor, la seva primera obra “Licantropia” ha estat premiada i força aplaudida per la crítica. També coordina la revista editada per la ICF “Temps de Franja”, també víctima de la manca de suport del govern aragonès. Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem agrair-li la col·laboració feta, els eu activisme en pro de la llengua catalana a la Franja i el desitgem molts d’èxits amb les seves futures obres.

Una jornada reivindica los lazos de unión entre Aragón y Cataluña – Aragón – El Periódico de Aragón.

La comarca histórica de La Terreta comparte lengua, el catalán, y cultura

El PERIÓDICO 29/09/2013

Los Ayuntamientos de Arén y Tremp (Lérida) organizaron ayer una jornada con las Universidades de Zaragoza y Lérida y durante la cual se ha abordado el uso de la lengua catalana en las zonas limítrofes así como las relaciones históricas y sociales que unen a ambos territorios. En concreto se han expuesto los estudios y análisis acerca del origen de los primeros escritos en lengua catalana que datan del siglo XI y provienen de la zona denominada La Terreta, entre los municipios de Arén y Tremp. La jornada de convivencia coincide con la polémica ley de lenguas aprobada este año por el PP y el PAR que niega la realidad catalanohablante de la zona oriental de Aragón y que en la comunidad científica y municipios como Arén han causado una gran contestación.

Los filólogos Maite Moret (Universidad de Zaragoza), Joan Anton Rabella (Instituto de Estudios Catalanes) y Ramon Sistac (Universidad de Lérida) hicieron un recorrido desde estos primeros escritos en lengua catalana hasta la entrada en vigor de la nueva Ley de Lenguas y los compromisos adquiridos en la Nueva Declaración de Mequinenza firmada el pasado 1 de junio. De igual modo han expuesto las interrelaciones que por motivos de proximidad territorial se han generado en esta zona limítrofe entre Lérida y Huesca, así como el valor patrimonial de la lengua catalana en Aragón.

Gil Forestal | Treballs forestals i biomassa / Trabajos forestales y biomasa. Pena-roja/Peñarroya de Tastavins Matarranya.

Las ondas de los seísmos de la costa afectan a pueblos del Matarraña.

Indignados por el «olvido» de la A-68 a su paso por el Bajo Aragón Histórico.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja