La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
El TC admet a tràmit el recurs contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.
Diputats de CHA, CiU, ERC, ICV, IU i PSOE van presentar sobre el polèmic ‘lapao’
El Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat contra la polèmica llei de llengües de l’Aragó, que esborra tant el català com l’aragonès, que van presentar un total de 63 diputats del congrés espanyol. Els diputats consideren que, amb la derogació de l’anterior normativa, es retrocedeix en drets constitucionals i reivindiquen que no es poden desnaturalitzar les llengües que són objecte de protecció per mandat constitucional i estatutari retirant la seva oficialitat i contradient criteris acadèmics i científics.
La llei deixa aquestes llengües sense cap mena de protecció per part de l’administració i en canvia el nom: el català es diu ‘lengua aragonesa propia del área oriental’ (LAPAO), i l’aragonès, ‘lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica’ (LAPAPYP).
Entre tots els diputats que han presentat el recurs hi ha representants del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC de diverses comunitats autònomes, inclosos els quatre diputats aragonesos i també el portaveu de la Comissió Constitucional del Congrés, el socialista basc Ramón Jáuregui.
Conjuntament han reclamat que si no es reconeix l’existència d’una llengua, tampoc no es poden defensar els drets dels seus parlants.
Per poder presentar un recurs d’inconstitucionalitat des del congrés espanyol cal que sigui signat per, com a mínim, cinquanta diputats. Per tant, el recurs serà tingut en compte forçosament.
La nova llei, imposada pel PP i el PAR
La nova llei es va aprovar a les corts aragoneses el 9 de maig amb els vots a favor del Partit Popular i del Partit Aragonès (PAR), però ha rebut l’oposició ferma de la resta de formacions polítiques i d’entitats acadèmiques i culturals de tot el país. Fou propugnada ja fa mesos per la presidenta de l’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, juntament amb la consellera d’Ensenyament, Dolores Serrat, que curiosament va néixer a Ripoll i hi va viure de petita. Amb aquesta llei queda derogada la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l’ús, la protecció i la promoció de les llengües pròpies de l’Aragó.
El fet que la nova llei esmenti el català i l’aragonès com a LAPAO i LAPAPYP, respectivament, ha generat mostres de rebuig generalitzades des de molts àmbits. En aquest sentit, s’han aprovat mocions contràries tant en municipis de la Franja (el Campell) com de Catalunya (Lleida), i les diputacions d’Osca i de Lleida també s’hi han manifestat en contra.
A final de maig, de fet, es va fer una reunió de batlles de la Franja a Mequinensa per consensuar un manifest conjunt i portar la llei de llengües a la justícia. Hi van participar una trentena de batlles del PSOE, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i CDF, que van renovar l’anomenada Declaració de Mequinensa en defensa del català.
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón.
El recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
El Tribunal Constitucional ha admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas. Este recurso estuvo impulsado por CHA con el apoyo de IU-Aragón y de los diputados aragoneses del PSOE.
Chesus Yuste, promotor del recurso, considera que “la admisión a trámite es un éxito de la oposición y un varapalo serio al actual Gobierno de Aragón. Sin duda, es una buena noticia para el patrimonio lingüístico aragonés, que se encuentra en peligro con la norma destructiva e inculta impulsada por el PP-PAR”. Yuste ha felicitado al equipo jurídico encabezado por el catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza Ángel Garcés y les ha agradecido el excelente trabajo realizado, que ha pasado con éxito la criba inicial del Tribunal Constitucional.
El Diputado aragonesista recuerda que esta ley de lenguas del PP-PAR vulnera la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, un Tratado europeo ratificado por el Gobierno estatal en la época de Aznar. Este incumplimiento se observa en diferentes partes de la Ley “desde el momento en el que ni se atreven a llamar por su nombre al aragonés y al catalán”.
Chesús Yuste ha añadido que “nos preocupa especialmente la situación en la que queda el aragonés con la Ley. El catalán seguirá contado con protección en otras Comunidades Autónomas, pero esta Ley podría significar que se abandone el aragonés a su suerte y condenarlo a desaparecer en una generación”.
Twitter / ChesusYuste: Buena noticia. Admitido a ….
Chesús Yuste Buena noticia. Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas del Gob. de Aragón PP-PAR. Varapalo al LAPAO.
O sabado, 5 d´octubre, dende as 18.00 horas, en a nueva siede de Nogará en d’a plaza d’Asso (A Madalena, Zaragoza), “feremos a entrega de titols a os y as alumnas de l’anyada pasada, puertas bataleras y charrazo pa conoixer-nos, y conoixer o nuevo local, que ha quedau bien pincho”.
Dimpués pasavillas con gaiters, concierto de Gaire, a las 19.00 horas en o Solar d’o Conello en Coso 182 (estonoesunsolar) y Dj Orkres y Dj Tina.
Twitter / jmbecana: Admitido a trámite el recurso ….
Admitido a trámite el recurso de inconstitucionalidad contra la ley de lenguas de Aragón del #lapao y del #lapapyp. Viva el sentido común.
Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord
set. 30Mascarell defensa la unitat de la llengua catalana en la seua visita a Calaceit | Comarques Nord.
El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va defensar la unitat de la llengua catalana, així com el “contingut científic” dels llibres de text catalans durant la seua visita a Calaceit en el marc de la ‘II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana’.
La jornada, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, va reunir més de 40 especialistes en la llengua catalana amb l’objectiu d’analitzar la situació actual i l’evolució de la mateixa en les zones catalanoparlants. Temes que es van debatre en les diferents conferències que es van fer durant el dia. Una vegada acabades les sessions més tècniques, ja a la tarde, el conseller de Cultura va desenvolupar una conferència sobre el català. Esta va ser introduïda per l’alcalde del municipi, Josep Maria Salsench, i el filòleg en llengua catalana Ramon Sistac, qui va analitzar la situació del català a l’Aragó. Sistac va destacar que “el que parlem aquí és català, agradi o no agradi” i que “la diversitat lingüística és un dels béns més preuats d’Aragó”. Després d’ell, Mascarell va reafirmar estes paraules, defensant així la unitat de la llengua catalana. El conseller també va destacar que “el major problema del català és polític i és conseqüència de les polítiques estatals” pel que “cal que el català sigui tractat com una llengua d’Estat”. Finalment, referent a la polèmica 
sorgida sobre el contingut dels llibres de text catalans, Mascarell va defensar que “té tot caràcter científic, són fets provats científicament”.
. 23 Trobada Cultural
Esta jornada sobre la llengua va coincidir i compartir actes i inauguració amb la 23ena Trobada Cultural del Matarranya que enguany va estar dedicada a l’arqueologia i durant la qual els participants van visitar la ruta dels túmuls funeraris situada entre els termes municipals de Queretes, Arenys de Lledó i Lledó.
Areny i Tremp reivindiquen el paper de la Franja en els orígens del català.
Afirmen que el primer text en llengua catalana es va escriure a la zona fa 1.000 anys i és un jurament de fidelitat a Ramon IV
Plafó de l’exposició sobre els orígens del català
Els Ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera (Osca) han celebrat una jornada per reivindicar el valor patrimonial del català a la Franja després de l’entrada en vigor de la nova llei de llengües aragonesa. Durant la jornada s’ha parlat del primer text on el català hi té una presència important. Es tracta d’un jurament de fidelitat a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). En aquest document s’hi citen els castells d’Orrit i Areny de Noguera. Aquesta jornada reivindica el paper de la Terreta en els orígens del català i vol trencar amb la visió “anacrònica” que, des del punt de vista científic, significa mantenir les ‘Homilies d’Organyà’ i el ‘Forum Iudicum’ com els primers textos en català. La jornada i la inauguració de l’exposició sobre els orígens de la llengua catalana s’ha fet a Areny de Noguera (Ribagorça Oriental) al mateix municipi que es va convertir en ser el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com a resposta a l’avantprojecte de llei de Llengües.
Maite Moret, filòloga i professora de la Universitat de Saragossa, ha explicat que la nova llei de llengües aragonesa, que elimina tota referència al català a favor de la ‘llengua aragonesa pròpia d’Aragó oriental’ (Lapao), l’únic que ha fet és canviar el nom de la llengua que es parlava en aquest territori donat que la gent segueix parlant el mateix. Per a Moret ha quedat demostrat que les fronteres administratives ben poca cosa tenen que veure amb les fronteres lingüístiques.
Moret ha posat d’exemple els textos medievals, escrits en català, que s’entenien d’igual manera a les dos vessants de la Franja i no hi havia cap dificultat de comprensió, igual que passa actualment, ha afegit. Segons Moret, el que sí què és una problema de la nova llei de llengües aragonesa és que els parlants s’han vist desproveïts del nom de la llengua que parlen.
Què pot passar en una o dues generacions?
Ramon Sistac, professor de la Universitat de Lleida, ha defensat la Franja com una terra catalanoparlant des de sempre, des del mateix moment en que el llatí es va convertir en català. Sistac s’ha mostrat contundent i ha dit que des d’un punt de vista científic i universitari el que poden fer els governs és fer polítiques lingüístiques però no canviar el nom d’una llengua. Per Sistac els habitants seguiran parlant català però el que el govern d’Aragó ha evitat amb la nova llei de llengües es qualsevol intent de normalització de la llengua.
Per a Sistac la gent seguirà parlant català però ha reconegut que és difícil de preveure que passarà en una o dues generacions donat que aquest territori de la Franja té poca població, molt envellida i molt dispersa.
Joan Anton Rabella de l’Institut d’Estudis Catalans, ha defensat el reconeixement pels primers documents escrits en català. Rabella destaca d’aquesta documentació la seva localització, ja que la majoria dels primers textos catalans conservats provenen del Pallars i de l’Alt Urgell. Rabella explica que aquesta zona de Catalunya, l’àrea de l’antic bisbat d’Urgell, amb una romanització més feble, hauria mantingut més vius els substrats lingüístics anteriors. Aquest factor, juntament amb el llatí empobrit que usaven els escrivans, va facilitar l’aparició primerenca de la llengua catalana en la documentació. Dels nou primers documents publicats que es coneixen en català, set se situen a la zona del Pirineu occidental.
Per aquest motiu, Joan Anton Rabella creu que resulta important donar a conèixer al gran públic l’existència d’un bon nombre de textos que aporten una informació extraordinària sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.
El català va anar aflorant de manera progressiva a partir del segle IX en documents escrits en llatí, però sobretot al llarg del segle XI, quan ja trobem textos en què hi ha fragments en català significatius. El Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), el Jurament de compareixença (1031-1035) o el Jurament feudal de fidelitat de Ramon Guillem de Pallars Sobirà a Ramon V de Pallars Jussà (1047-1098), són documents que contenen parts remarcables en català.
Durant la jornada s’ha inaugurat l’exposició ‘Els orígens del català: Jo fideles vos seré’. S’hi mostren textos dels segles XI i XII que il·lustren l’accés de la llengua catalana a l’escriptura, i que procedeixen de la zona del Pallars, i es posen en relació amb el territori d’on van sorgir i amb diversos elements arquitectònics patrimonials de l’època.