La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentDimite el alcalde de La Fresneda | La Fresneda.
Hoy el alcalde de La Fresneda ha presentado su dimisión, renunciando a las obligaciones de su cargo. Un año y pico después de la moción de censura, solo cabe preguntarse: ¿mereció la pena?.
El català, a la Franja, gairebé ho té ʺtot en contraʺ – La Veu del País Valencià.
Pepa Nogués explica al programa ‘Estira la llengua!’ amb ʺmolta indignació i molta preocupacióʺ el procés d’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó
La població de la Franja de Ponent veu amb “molta indignació i molta preocupació” el procés d’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que suprimeix el nom de català i que impedeix desplegar l’antiga llei. Això ho ha explicat al programa de Ràdio Nacional d’Andorra, ‘Estira la llengua! la tècnica de l’Associació Cultural del Matarranya, Pepa Nogués.
La setmana passada, la comissió de cultura del parlament de l’Aragó va aprovar el projecte de la nova llei de llengües. Aquest text, quan s’aprove, revocarà la llei vigent fins ara, aprovat per socialistes i aragonesistes, que tot i que no aportava gaires novetats en aquesta qüestió, reconeixia l’existència del català a l’Aragó. Al marge del que puga acabar comportant aquesta llei, que es veu a venir que bloquejarà qualsevol tipus d’avanç en la normalització legal i d’ús del català, li canvia el nom. De fet, no queda clar si l’anomenen LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) o LAPAPIP (llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca). Una se suposa que és allò que sempre s’ha conegut com a aragonès i l’altra, el que sempre s’ha anomenat català.
Pepa Nogués és tècnica de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i professora de català a l’IES Matarranya de Vall-de-Roures. No té plaça fixa perquè cap llei reconeix l’ensenyament públic i en català. De fet, ensenya el català com a llengua estrangera gràcies a un programa específic de trilingüisme a què s’ha apuntat el centre. Nogués viu aquest procés legal “amb molta indignació i molta preocupació”. Però és optimista i afegeix que “la manera de treballar des de l’ASCUMA i de moltes entitats i organismes de la Franja és treballar en positiu, estar amatents a la llei i intentar que aquestes coses no puguen passar. No hem de perdre de vista el treball del dia a dia perquè no canviarà”.
I és aquesta feina constant el que impedeix, de moment, que el català defalleixi. Nogués recorda que, segons les estadístiques, és el lloc amb un ús oral de la llengua més elevat”. Concreta que, segons les darreres estadístiques, del 2003 i del 2005, l’ús era d’un 95% de la població. “Això ha baixat una mica. Ara hem tingut immigració procedent d’altres països que aprèn castellà perquè la gent del territori els aconsella que aprenguen castellà donada la baixa autoestima que hi ha a la llengua pròpiaʺ. Tot i així, diu, segura de si mateixa, que ʺtot el que sentiràs pel carrer serà català” però no treu que “passa per una situació molt dèbil i es pot produir una substitució lingüística”.
Nogués explica que la llei que encara és vigent era la primera que reconeixia legalment que el català es parla a l’Aragó. Diu que des de l’inici de l’autonomisme, des del 1984 hi havia hagut reconeixements, per exemple, dins la llei de patrimoni o a d’educació, tot i que sense la paraula “català”. Amb la llei que ara es tramita, diu que “seguirem en una situació en precari”. I tan precari com haver d’ensenyar la llengua pròpia del territori com a llengua estrangera. “El que interessa és que els xiquets han de poder aprendre la seua llengua. Com que no hi ha un marc legal, hem de buscar una via i aquesta n’és una”.
D’aquesta manera, la realitat de l’ensenyament del català a la franja és aquesta. Hi ha escoles que s’han atès a un pla d’ensenyament trilingüe, amb ensenyament en castellà, català i anglès. A primària, poden tenir una assignatura optativa d’entre una i tres hores setmanals de català i el centre, per impartir-la, ha de rebre peticions de pares. És una opció possible des del 1983: “Després de l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó es va poder fer molta cosa i han passat trenta anys i no hem pogut avançar”. Pel que fa als instituts, “la nova llei no deixa lloc per impartir la llengua pròpia i cada institut busca la seua manera”. Així, a Vall-de-roures, és una assignatura optativa de primer a quart d’ESO. De fet, saber català és vist com una oportunitat per, el dia de demà, poder anar a estudiar a les universitats catalanes i valencianes.
El català és reivindicat com a llengua pròpia en diversos espais a la Franja de Ponent / ACN
Malgrat la qualitat de matèria optativa, Nogués explica que l’ensenyament del català té un seguiment majoritari. A primària, gairebé el 100% dels estudiants l’escullen. A secundària hi ha dificultats i depèn de cada centre. Diu que a la zona de fraga majoritàriament no s’ofereix com a optativa sinó que és una assignatura més i la poden escollir sense haver de renunciar a cap altra assignatura, de manera que el 100% dels alumnes hi estudien català. Al Matarranya explica que s’hi ha implantat més tard i que es va augmentat progressivament la quota d’estudiants que l’escullen, però amb l’obstacle que, per escollir-la, han de renunciar a altres matèries.
Tot i així, a la Franja de Ponent hi ha molta gent compromesa amb la defensa de la llengua que és molt activa. De fet, sense anar més lluny, només cal veure el gran nombre d’activitats que s’han fet per Sant Jordi o l’organització d’un curs gratuït de català per adults, que inclou la preparació per anar als exàmens de nivell de valencià. Mentrestant, el 9 de maig, el parlament aragonès aprovarà la nova llei de llengües, que ens posa l’etiqueta pintoresca però denigrant de LAPAPIP.
Lunes, 6 de mayo.
19,30 horas.
Salón de actos del Instituto de Estudios Altoaragoneses (Parque, 10 – Huesca).Presentación del libro Tradiciones, costumbres y lengua en Fuencalderas (Cinco Villas, Zaragoza), de José Arbués Possat.
Acompañarán al autor: Enrique Mainé, en la presentación, y Chusé Raúl Usón, editor del libro.Instituto de Estudios Altoaragoneses
Premis literaris d’Aragó: un absolut fracàs | Lo finestró del Gràcia.
Han estat declatats deserts els premis literaris d’Aragó, Miguel Labordeta, en castellà i l’Arnal Cavero-Guillem Nicolau en “llengua —ben estudiada i acceptada per tothom— aragonesa prepirenaica, pirenaica, oriental amb totes les variants territorials, comarcals, locals i familiars d’Aragó, segons queden establertes en els tractats de lingüística, avalats pel PP-PAR i producte de la ignorància, de la ideologia dretana i de la mala llet”
“La patacada ha estat monumental i evidencia el fracàs sense pal·liatius d’una fórmula impossible. La nova orientació que li han donat aquest any als premis Miguel Labordeta i Arnal Cavero-Guillem Nicolau ha certificat la seua defunció” Aquestes paraules no són meues, són d’un article de Mariano García, publicat a l’Heraldo del dia u de maig. Només s’hi han presentat dues obres per al Miguel Labordeta, abans es presentaven unes 150, i dues més per l’altre premi en “llengua indiscriptible”. La manca de qualitat ha quedat ben demostrada. Al jurat d’aquest premi últim no ho hi havia cap membre amb representació del català.
Ara bé, aquest fracàs es converteix en un èxit per al PP-PAR. El seu objectiu era carregar-se els premis i ho han aconseguit. Els premis corresponents al 2013 no cal que es convoquin. Podria dimitir el Sr. Vadillo i encara estalviaria més el govern d’Aragó.
El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 | Mas de Bringuè.
El Director General de Cultura, Humberto Vadillo, en el lliurament dels Premis G. Nicolau 2011.
Foto: Sigrid Schmidt von der Twer
Los jurats dels premis Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 i Miguel Labordeta 2012, que organitza anualment lo govern aragonès per promoure la literatura en llengües aragoneses en el primer cas, i la poesia en llengua castellana en el segon, han sét declarats deserts per unanimitat d’ambdós jurats.
Amb aquests resultats, el govern aragonès PP-PAR ha assolit fàcilment los objectius de que aquests guardons desapareguen sense necessitat d’haver-los desconvocat. Per primera volta aquests premis havien sét convocats sense dotació econòmica i sense compromís de publicació per part de la DGA. A més a més, els premis de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i el de Literatura en Llengua Catalana Guillem Nicolau s’havien fusionat en un sol Premi perquè la Llengua Catalana fos esborrada de la convocatòria. La suposada manca de qualitat o l’escàs nombre d’obres presentades ha fet la resta.
El jurat del premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012 ha estat compost per Humberto Vadillo, M. Luisa Arnal Purroy, Francho Beltrán Audera, Javier Lozano Serra, Fernando Romanos Hernando i Fernando Sánchez Pitarch.
Per altra banda, el jurat del premi Miguel Labordeta 2012 ha estat format per Humberto Vadillo, Ignacio Escuin Borao, Magdalena Lasala Pérez, Trinitat Ruiz Marcellán, David Major Orguillés i Almudena Vidorreta Torres.
Altres premis que sí s’han atorgat a algú i que no han quedat deserts són el del millor llibre editat a Aragó en 2012, que ha recaigut en el titulat ’Del enebro’, editat per Jekyll & Jill. El jurat ha justificat sa decisió ”per ser una aposta decidida en presentar un llibre de forma diferent, en el qual es conjuga lo clàssic amb les noves concepcions de les arts gràfiques, pel respecte als cànons clàssics i a les característiques formals que ha de presentar tot llibre, per la qualitat del paper i la tipografia escollits, i pels elements introduïts en l’enquadernació “.
El jurat ha estat compost per Humberto Vadillo, José Luis Acín Fanlo, Eva Cosculluela Quintín, José Luis Marquina García, José Luis Melero Rivas i Palmira Vicente Sanz.
El premi que reconeix la millor trajectòria professional en el sector del llibre d’Aragó, ha estat per a Juan Francisco Pons, propietari de la Llibreria Pons de Saragossa, especiaitzada en bibliofília i en la publicació de llibres científics i tecnològics.
Nogara organiza as XX Chornadas d’as luengas d’Aragón | Arredol.
L’Asociación Cultural Nogara – Religada organiza dende iste sabado 4 as XX Chornadas d’as luengas d’Aragón. Mientres seis diyas se reflexionará y debatirá sobre as problematicas d’as luengas minorizatas y más que más sobre l’aragonés y o catalán. Tamién i serán presents de diferents trazas atras luengas como as charradas en Bolivia y Senegal, l’asturiano u o vasco.
As chornadas prencipiarán o sabado 4 con un maitín d’actividatz variadas ta toda la familia. Dende as 11, en o CMA Las Armas de Zaragoza, bi habrá palotiaus, bailes, muestra d’asociacions u una chiqueta clase d’aragonés en a carrera, entre atras cosas. Ixa mesma tardi, a partir d’as 20, tres collas de mosica serán os encargaus de menar l’inte más boriner d’as chornadas. La Vidriera Irreverente, de Zaragoza, presentará as suyas cantas comprometidas y reivindicativas. Vietato Pensare plegan dende Deusto (País Vasco) con letras en euskera y castellano. Rematará o concierto Prau, colla que canta de raso en aragonés y que ganó o premio t’a millor canta en luenga aragonesa en os zaguers premios d’a mosica aragonesa.
As chornadas continarán a partir d’o lunes con Chorche Paniello, qui charrará sobre a “Experiencia d’o primer centro lingüistico feito en Aragón“. O martes Jorge Arbués, Fernando Romanos y Chusé Raúl Usón presentarán o libro “Tradiciones, constumbres y lengua en Fuencalderas”. O miercols se prochectará “Gartxot“, un largometrache d’animación en euskera subtitulau en aragonés por Fernando Romanos y Chabi Lozano, con a presencia de Asisko y Mikel, guionistas y directors d’a obra. O chueves ye o turno d’atras luengas minoritarias en Aragón, con representants de l’Asociación Zarabene (Senegal) y l’Asociación Cultural Raíces Andinas de Bolivia. As chornadas rematarán con a charrada de Carlos Pulgar, representant d’a “Xunta pola esfensa de la llingua asturiana” qui charrará sobre l’asturiano. Todas as charradas se ferán en o Centro Joaquín Roncal (C/ Sant Braulio 5-7) y a dentrada ye de baldes.
L’Asociación Nogara ha quiesto antimás remerar que iste ye un d’os “piors intes en as zaguers anyadas ta l’aragonés y o catalán, a lo menos, en lo politico”. “L’actual gubierno PP-PAR preba d’eliminar os pocos trangos enta debant que heba feito a Lei de Luengas encara vivhent y lo fa, antimás dende una postura fundament politica y ideyolochica, deixando a un costau qualsiquier aspecto tecnico, scientifico, social u filolochico”, dicen dende l’asociación. “Cenyos como fusionar os premios Arnal Cavero y Guillem Nicolau son una faltada t’a dignidat d’os fablants en as dos luengas”, adhiben.
El Punt Avui – Notícia: La Franja, RIP.
L’estat natural de les coses és que Espanya parli, legisli, inverteixi i lluiti per la seva llengua, pel castellà. El plurilingüisme és per a altres cultures menys imperials i més intel·ligents. Per a llocs on un policia no et pot vexar, discriminar o pegar perquè parles el teu idioma. Per a llocs on la persecució d’una llengua mai no és un objectiu polític. Per tant és molt normal assistir a l’assassinat legal i públic del català de la Franja que el PP està perpetrant. Amb la nova llei que aprovarà el corró del PP a Aragó, el català passarà a dir-se Lapao (lengua aragonesa propia del área oriental), els topònims catalans deixaran de ser oficials, els ajuntaments no podran usar el català en els seus documents i es crearà una acadèmia pròpia que farà i desfarà normes sense fonament filològic. Es tracta de liquidar la diferència. El mateix objectiu que al País Valencià, les Illes i Catalunya.
http://www.rtva.ad/pujat/media/29-04%20estira%20la%20llengua.mp3
(min 30 aprox)
El català, a la Franja, gairebé ho té “tot en contra”
>> Pepa Nogués, tècnica de l’Associació Cultural del Matarranya i professora de català a Vall-de-roures, explica que la població de la Franja de Ponent veu amb “molta indignació i molta preocupació” el procés d’aprovació de la nova llei de llengües de l’Aragó, que suprimeix el nom de català i que impedeix desplegar l’antiga llei que, per exemple, obria la porta a la presència del català a l’ensenyament. Explica que seguiran treballant per mantenir la llengua, que s’acosta a un procés de substitució lingüística preocupant i normalitzar una situació en què el català entra a l’escola com a llengua estrangera.
Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç:
http://www.rtva.ad/pujat/media/29-04%20estira%20la%20llengua.mp3
facebook.com/estiralallengua
@estiralallengua
La setmana passada, la comissió de de cultura del parlament de l’Aragó va aprovar el projecte de la nova llei de llengües. Aquest text, quan s’aprovi, revocarà la llei vigent fins ara, aprovat per socialistes i aragonesistes, que tot i que no aportava gaires novetats en aquesta qüestió, reconeixia l’existència del català a l’Aragó. Al marge del que pugui acabar comportant aquesta llei, que es veu a venir que bloquejarà qualsevol tipus d’avenç en la normalització legal i d’ús del català, li canvia el nom. De fet, no queda clar si l’anomenen LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) o LAPAPIP (llengua aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca). Una se suposa que és allò que sempre s’ha conegut com a aragonès i l’altra, el que sempre s’ha anomenat català.
Pepa Nogués és tècnica de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i professora de català a l’IES Matarranya de Vall-de-Roures. No té plaça fixa perquè cap llei reconeix l’ensenyament públic i en català. De fet, ensenya el català com a llengua estrangera gràcies a un programa específic de trilingüisme a què s’ha apuntat el centre. Nogués viu aquest procés legal “amb molta indignació i molta preocupació”. Però és optimista i afegeix que “la manera de treballar des de l’ASCUMA i de moltes entitats i organismes de la Franja és treballar en positiu, estar amatents a la llei i intentar que estes coses no puguen passar. No hem de perdre de vista el treball del dia a dia perquè no canviarà”.
I és aquesta feina constant el que impedeix, de moment, que el català defalleixi. Nogués recorda que, “segons les estadístiques, és el lloc amb un ús oral de la llengua més elevat”. Concreta que, segons les darreres estadístiques, del 2003 i del 2005, l’us era d’un 95% de la població. “Això ha baixat una mica. Ara hem tingut immigració procedent d’altres països que aprèn castellà perquè la gent del territori els aconsella que aprenguin castellà donada la baixa autoestima que hi ha a la llengua pròpia”. Tot i així, diu, segura de si mateixa, que “tot el que sentiràs pel carrer serà català” però no treu que “passa per una situació molt dèbil i es pot produir una substitució lingüística”.
I aquí ve la qüestió preocupant: “els nostres fills comencen a parlar castellà amb els amics, que són també de procedència catalanoparlant. Això és una cosa històrica que no havia passat fins ara mai aquí, i que passa perquè la llengua formal [el castellà] cada vegada té més presència perquè la utilitzem al llenguatge escrit a tot arreu i això està afectant la llengua oral”. Prou gràfic és que Pepa Nogués parla de “llengua formal” per referir-se al castellà, diferenciant-lo del català, que inconscientment defineix com a informal.
Davant d’aquest principi de substitució lingüística, un grup de pares i mestres s’han unit en una associació. L’objectiu és fer, i ja n’han fet força, “activitats per als nens que siguen en català fins a també explicar als seus mestres que aquí hi ha una llengua que és el català i que ells han d’ajudar que els nens valorin la seua llengua pròpia i també a les institucions per anar incentivant que això millori”. I hi ha un altre factor, els professors castellanoparlants que desconeixen la realitat de la Franja i que, a més, es troben que la gent de la terra no els explica que parlen una llengua que es diu català sinó que és “xapurreau”. Pepa Nogués és molt clara: “De feina ne tenim molta perquè se pot dir que quasi tot ho tenim en contra” i afegeix, “tens també tot un sistema que és en castellà i que va molt en detriment de la llengua”.
Nogués explica que la llei que encara és vigent era la primera que reconeixia legalment que el català es parla a l’Aragó. Diu que des de l’inici de l’autonomisme, des del 1984 hi havia hagut reconeixements, per exemple, dins la llei de patrimoni o a d’educació, tot i que sense la paraula “català”. Amb la llei que ara es tramita, diu que “seguirem en una situació en precari”. I tan precari com haver d’ensenyar la llengua pròpia del territori com a llengua estrangera. “El que interessa és que els xiquets han de poder aprendre la seua llengua. Com que no hi ha un marc legal, hem de buscar una via i aquesta n’és una”.
D’aquesta manera, la realitat de l’ensenyament del català a la franja és aquesta. Hi ha escoles que s’han atès a un pla d’ensenyament trilingüe, amb ensenyament en castellà, català i anglès. A primària, poden tenir una assignatura optativa d’entre una i tres hores setmanals de català i el centre, per impartir-la, ha de rebre peticions de pares. És una opció possible des del 1983: “Després de l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó es va poder fer molta cosa i han passat trenta anys i no hem pogut avançar”. Pel que fa als instituts, “la nova llei no deixa lloc per impartir la llengua pròpia i cada institut busca la seua manera”. Així, a Vall-de-roures, és una assignatura optativa de primer a quart d’ESO. De fet, saber català és vist com una oportunitat per, el dia de demà, poder anar a estudiar a les universitats catalanes i valencianes.
Malgrat la qualitat de matèria optativa, Nogués explica que l’ensenyament del català té un seguiment majoritari. A primària, gairebé el 100% dels estudiants l’escullen. A secundària hi ha dificultats i depèn de cada centre. Diu que a la zona de fraga majoritàriament no s’ofereix com a optativa sinó que és una assignatura més i la poden escollir sense haver de renunciar a cap altra assignatura, de manera que el 100% dels alumnes hi estudien català. Al Matarranya explica que s’hi ha implantat més tard i que es va augmentat progressivament la quota d’estudiants que l’escullen, però amb l’obstacle que, per escollir-la, han de renunciar a altres matèries.
Tot i així, a la Franja de Ponent hi ha molta gent compromesa amb la defensa de la llengua que és molt activa. De fet, sense anar més lluny, només cal veure el gran nombre d’activitats que s’han fet per Sant Jordi o l’organització d’un curs gratuït de català per adults, que inclou la preparació per anar als exàmens de nivell de valencià. Mentrestant, el 9 de maig, el parlament aragonès aprovarà la nova llei de llengües, que ens posa l’etiqueta pintoresca però denigrant de LAPAPIP.
Andorra la Vella, 1 de maig del 2013
Queixa al Justícia per la situació de les Llengües d’Aragó | Mas de Bringuè.
L’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón, i membres de la coordinadora “Aragó Trilingüe” lliuren una queixa a la seu d’aquesta institució en defensa de l’aragonès i el català. (De surda a dreta: Emilio Gastón, Antoni Bengochea, Bitoria Rivero, Miguel Martínez Tomey, Alberto Celma, Mario Sasot i Nacho López Susín)
El passat dimars, 30 d’abril a la tarda, un grup de representants de la Coordinadora “Aragó Trilingüe”, acompanyats de l’ex Justícia d’Aragó, Emilio Gastón Sanz, es van reunir amb el titular d’aquesta institució, Fernando García de Vicente, per fer-li lliurament d’una queixa per la situació de paràlisi en què es troba el desenvolupament i aplicació de la Llei 10/2009, d’ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d’Aragó, així com pel retrocés en el reconeixement i protecció del català i l’aragonès com a llengües pròpies de la Comunitat que suposa la Llei presentada pel govern davant les Corts d’Aragó i que es troba en tràmit parlamentari.
Després del lliurament de l’escrit de queixa al registre, el Justícia mantingué un distesa i franca conversa de més de dues hores amb Gastón i els representants de la Coordinadora, acompanyat de la seua assessora en temes estatutuaris i lingúístics, Itziar Ochoa. Durant la reunió, García de Vicente posà l’accent en estacà la necessitat de buscar punts de consens entre els partidaris de l’actual Llei de Llengües i els de la futura Llei i va mostrar la seva disposició a plantejar a l’actual govern PP-PAR la possibilitat d’ampliar l’actual Projecte de Llei en alguns punts com la possibilitat d’aprenentatge de les llengües pròpies a tot el territori aragonès i l’admissió d’escrits en aquestes llengües per part de les diferents administracions autonòmiques. Fins i tot comentaren la possibilitat de sugerir al govern PP-PAR la possibilitat d’establir dues seccions diferents a la possible Acadèmia Aragonesa de la Llengua. El problema és que si una secció seria la de l’Aragonès, quin nom tendria l’altra? Aquí és on es va atascar la qüestió, perquè des de la Institució que té que defendre els drets de (tots?) els aragonesos, es veia com a “molt problemàtic” intentar mantenir el nom de català com a definició de les “parles d’ús predominant a l’Aragonès Oriental”.
Contra la paràlisi i el negacionisme
En l’informe de queixa presentat al Justícia d’Aragó, els membres de la Coordinadora “Aragó Trilingüe •”, que agrupa 14 entitats que treballen pel reconeixement i conservació d’aquestes dues llengües, denuncien la paràlisi i l’incompliment de terminis en el desenvolupament de la Llei de Llengües aprovada en la passada legislatura, el que va provocar la dimissió del president del Consell Superior de Llengües d’Aragó i l’informe desfavorable al nou Projecte de Llei per part d’aquest organisme i del Consell Escolar d’Aragó. Respecte al nou Projecte de Llei presentat pel Govern PP-PAR a les Corts d’Aragó, els signants de la queixa consideren que aquest “nega l’existència de les dues llengües minoritàries (aragonès i català) que reconeix la ciència romanística internacional i els organismes internacionals com el Consell d’Europa o la UNESCO “. Finalment, el document adverteix del “perjudici irreversible” que la desprotecció legal i jurídica actual i l’aprovació de la nova Llei puguen causar a les dues llengües minoritàries d’Aragó, “especialment la més desprotegida i feble: l’aragonès”, recordant que «la diversitat lingüística constitueix un patrimoni immaterial d’incalculable valor, la regulació ha de seguir el que estableix la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries que forma part del dret intern espanyol des de 2001 “. La Coordinadora “Aragó Trilingüe” està actualment integrada per les següents entitats: Consello d’a Fabla Aragonesa, Rolde d’Estudis Aragonesos, Associació Cultural Matarranya, Ligallo de Fablans Saragossa, Chunta Aragonesista, Centre d’Estudis Ribagorçans, Sindicat Obrer Aragonès-Sindicat d’ Treballadors d’Aragó, Institut d’Estudis del Baix Cinca, AC Sant Severo, Federació de Ligallos de Fablans, Iniciativa Cultural de la Franja, AC Biella Nuei, A. Estrela i Societat Cultural Aladrada.
