Així, si comparem a la vegada el resultat a les eleccions de 2011, comparat amb el resultat de 2004, podem obtenir l’anàlisi més complex, però a la vegada més ric en informació. Aprofitant els dos anàlisis factorials anteriors en el Gràfic 4, i posicionant en l’eix horitzontal els resultats de 2011 i en el vertical el canvi respecte el de 2004, podem diferenciar fins a 4 tipologies de poblacions:
D’una banda hi ha les poblacions on el PP–PAR ja tenia una bossa molt important de votants, i en tot cas s’han mantingut o han crescut (a la part superior de la dreta), essent la força omnipresent, tal com passa a Ràfels o La Vall del Tormo. D’una altra, hi ha allà on el PP–PAR és la majoria històrica i no ha crescut perquè es troba en nivells molt alts  (a la part inferior de la dreta), com a La Portellada o Mont-roig, o fins i tot Torredarques, on es manté com a primera força majoritària, però ha tingut una baixada visible. Després hi ha les poblacions on el birpartidisme PP–PAR i PSOE es manté en uns nivells molt similars, i fins i tot hi ha hagut un decreixement del PP-PAR a favor del PSOE (a la banda inferior esquerra), on sobretot sobreïx Valljunquera. I finalment hi ha les poblacions on, a pesar del creixement del PP–PAR, han mantingut una important bossa de votants al PSOE, que manté a la vegada el bipartidisme PP–PAR i PSOE (a dalt a l’esquerra), com a Arenys de Lledó, Queretes, Torre del Comte o Calaceit.

Gràfic 4 – Resultats a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol (eix horitzontal) i diferències respecte els resultats de 2004 (eix vertical). Matarranya. Anàlisi factorial.

Eleccions 2011 i canvis respecte 2004 al Matarranya (IV) « Xarxes socials i llengües.

Les eleccions de 2011 s’han convertit en una data clau, on el PSOE ha perdut una bossa importantíssima de vots, arribant al seu mínim històric de diputats. Les eleccions de 2004 van ser les que el PSOE va entrar al Govern d’Espanya amb un suport majoritari, desbancant el PP del poder. És per això que prenem estos dos moments claus de la política dels darrers anys com a referència dels canvis en el vot polític al Matarranya.

Si analitzem estos resultats a nivell municipal trobem que en primer lloc  hi ha una agrupació de poblacions on ha crescut el vot al PP–PAR (a la dreta del Gràfic 2), i a l’esquerra aquelles on ha decrescut, o ha crescut molt poquet, a favor de creixements de CHA –IU o el PSOE. El cas més exemplar seria el de Lledó,a la banda dreta, on el PP–PAR ha fet la pujada més important del Matarranya amb 9,4 punts, o Torredarques, a la banda esquerra, on el PSOE ha baixat 14,8 punts, i ha crescut 11,4 punts CHA–IU. A la part inferior del gràfic hi ha les poblacions on el PSOE ha baixat més, ja siga com a Fórnols que ha perdut 12,5 punts en vot al PSOE a favor sobretot de CHA–IU, o Arenys de Lledó, que ha perdut 12,4 punts en vot al PSOE a favor del PP–PAR. A la part superior hi ha les poques poblacions on el PSOE ha guanyat algun punt en votants, tals com Valljunquera (+3,3) o la Portellada (+1,8).

Gràfic 2 – Diferència en els resultat a les eleccions de 2011 i 2004 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.

De fet, si comparem el vot que la coalició PP–PAR ha obtingut l’any 2011 (eix vertical) i el que van obtindre els dos partits l’any 2004 (eix horitzontal), podem fer una visió general dels canvis. És ben cert que hi ha una gran relació entre una dada i l’altra, amb una coincidència de fins al 71,4% en els valors (R quadrat). Però també és ben cert que els canvis no són negligibles. Totes les poblacions que se situen per damunt la línia perpendicular són aquells on la coalició ha obtingut més vots l’any 2011, que com cal esperar, són la majoria. Però a algunes el vot ha caigut d’una manera molt important, tals com Torredarques (–14,8 punts), La Portellada (–5,3), Valljunquera (–4,2) o Pena-roja (–3,9).

Gràfic 3 – Resulats del PP i el PAR a les eleccions de 2011 (eix vertical) i a les eleccions de 2004 (eix horitzontal). Matarranya.

Diferència de vot a les eleccions 2004 amb les de 2011 al Matarranya (III) « Xarxes socials i llengües.

Els resultats electorals al Matarranya en les eleccions de 2011 al Congrés espanyol dels diputats han portat una majoria de vots a la coalició del PP i el PAR, que ha sumat més de la meitat dels vots (56,6%). Un terç dels vots són els que ha pogut mantenir el PSOE (32,6%). I la coalició entre CHA i IU ha sumat fins a un 7% dels vots matarranyencs, que juntament amb els vots a la resta de partits sumen fins a un de cada deu vots del territori. En totes i cadascuna de les poblacions ha vençut la coalició PP–PAR, trobant la seua majoria més important a La Portellada (71,4%) i Ràfels (70,5%). Les majories del PP-PAR més ajustades són les de Valljunquera (46,8%), Arenys de Lledó (47,1%), Queretes (48,4%) o Torre del Comte (49,5%).

Per a ajudar a interpretar els resultats de totes les poblacions del Matarranya a nivell local hem efectuat una anàlisi factorial. Hi ha un grup de poblacions  (a la banda dreta del Gràfic 1) amb majoria molt important del PP-PAR, d’entre el 60% i 70%, i vot molt reduït al PSOE, al voltant del 20%. S’hi integren Ràfels, La Portellada, Mont-roig, Fondespatla o La Vall del Tormo. En oposició a este, hi ha una altra agrupació de poblacions que vindria marcada per les poblacions on el PP també ha vençut, però es manté amb força el PSOE i es manté amb força el bipartidisme, amb més del 40% del vot al PSOE (a la banda esquerra del Gràfic 1) tals com Arenys de Lledó, Valljunquera, Torre del Comte, Queretes o Calaceit. A la part inferior hi ha els partits que tenen una representació important de la tercera força amb la coalició IU i CHA, tals com Torredarques (18,2%), Fórnols (9,8%), Vall-de-roures (11%) o Pena-roja (10,5%).

Gràfic 1 – Resultat a les eleccions de 2011 al Congrés espanyol. Matarranya. Anàlisi factorial.

Eleccions al Congrés de Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) (II) « Xarxes socials i llengües.

Els resultats del Matarranya a les eleccions al Congrés espanyol dels diputats de 2011 serà desgranat durant els propers dies en este i tres textos més. L’anàlisi s’ha realitzat amb la col·laboració de Ràdio Matarranya, que ens ha facilitat les dades de 2011 població per població:

Eleccions al Congrés dels Diputats espanyol 2011 al Matarranya (20N) « Xarxes socials i llengües.

Fa res que parlàvem d’alcaldes jóvens del Matarranya que s’obrin pas mantenint les tradicions que cal mantenir i renovant allò que cal renovar. Que redissenyen la comarca i l’obren al futur. Parlàvem de la Freixneda. I també podem parlar de Mont-roig. Mireu un reportatge sobre el Matarranya a TVE. Al segon minut expliquen la situació de frontera lingüística de la nostra zona. Endavant!

http://www.rtve.es/swf/4.0.36/RTVEPlayerVideo.swf

• A la carta

• > Televisión

• > Canal 24H

• > Zoom Tendencias

• > Zoom Tendencias – El paraíso está en Matarraña. Úrsula Mascaró, una emprendedora de éxito. Tiempo libre – 19/11/11

Alcaldes jóvens al Matarranya « Xarxes socials i llengües.

mitjançantLa Fresneda constituye los nuevos cargos del gobierno local.

Avantatges del bilingüisme « Lo finestró del Gràcia.

Una altra Ribagorça: El dialecte ribagorçà produeix contaminació acústica..

He resuelto: designar como vocales del Jurado del Premio Guillem Nicolau 2011:

– D.ª Carmen Alcocer Pinós

– D.ª Mercedes Llop Alfonso

– D.ª Marta Momblant Ribas

– D. Luis Rajadel Andrés

– D. Mario Sasot Escuer

mitjançantBoletín Oficial De Aragón.

I CONCURS LITERARI DE NARRATIVA I POESIA EN CATALÀ

 “UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA”

            L’Área de Actividades Culturales del Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza convoca el I Concurs Literari «Universidad de Zaragoza» de narrativa i de poesia en català d’acord amb les bases següents:

BASES

1. Hi podrà participar qualsevol persona que presenti una obra redactada en català.

REQUISITS

2. Cada persona que hi participi podrà entregar una única obra ja sia en narrativa o en poesia. Els treballs, de tema lliure, hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres certàmens literaris.

3. L’extensió d’aquests texts oscil·larà, en narrativa, entre 80 i 140 fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara (amb 30 línies de 70 espais), tenint en compte, a més, que podrà lliurar-se o bé un relat o bé una col·lecció de relats. En poesia, l’extensió serà d’un total de 250 versos, en fulls mecanografiats a doble espai per una sola cara, i es podrà presentar un poema sencer o una col·lecció de poemes.

PRESENTACIÓ I TRAMESA D’OBRES

4. Els originals aniran sense signar i caldrà presentar-ne tres exemplars, fent constar en l’encapçalament el títol. Aniran acompanyats d’un sobre tancat, en la part exterior del qual figurarà l’esmentat títol. Dins el sobre s’inclourà la documentació següent:

– Nom, cognoms, adreça completa i telèfon de contacte.

– Fotocòpia del DNI o passaport.

– Disquet amb l’obra lliurada al concurs en WORD o text normalitzat.

5. La presentació d’originals es farà en dies laborables, de 9 a 14 hores, a l’oficina de l’Área de Actividades Culturales (Edificio de Información, Universidad de Zaragoza, c/ Pedro Cerbuna 12, 50009 Zaragoza).

6. L’oficina receptora podrà refusar qualsevol obra que no s’ajusti estrictament a les bases establertes i expedirà les corresponents justificacions de participació als qui hagin estat acceptats al concurs. Quan s’hagi conclòs el concurs, els originals no seran retornats als autors, sinó que hom procedirà a destruir-los.

7. El termini d’entrega de les obres finalitzarà l’11 d’abril de 2012 a les 14 hores.

SELECCIÓ D’OBRES I PREMIS

8. El jurat, format per persones de reconegut prestigi literari o universitari, serà nomenat pel Vicerectorat de Proyección Cultural y Social de la Universidad de Zaragoza. El susdit jurat completarà amb el seu criteri les omissions o els dubtes que pogués plantejar la interpretació d’aquestes bases. La decisió del jurat serà inapel·lable en tots els casos.

9. El concurs tindrà una dotació d’un únic premi de 2.000 euros, el qual no podrà ser compartit, però sí declarat desert. Aquest premi està subjecte a la retenció de l’IRPF, segons estableix la legislació actual.

Quan ho consideri oportú el jurat, es crearan dues mencions addicionals (accèssits) al premi en narrativa o en poesia.

10. La resolució del jurat es farà pública en els mitjans de comunicació locals.

11. Les obres premiades seran editades per la Universidad de Zaragoza.

ACCEPTACIÓ DE LES BASES

12. La participació en aquest concurs pressuposa l’acceptació íntegra d’aquestes bases.

(…)

Y los temores nos acechan, sobre todo si atendemos a la sonada entrevista a Humberto Vadillo, el hace unos meses recién nombrado Director General de Cultura de Aragón, con perlas muy acertadamente comentadas por Jorge Fernández Guerra en su artículo “La música contemporánea es el error expiatorio”, y que huelga repetir aquí. ¿Iremos por ese camino? ¿Será el próximo ministro/a de cultura un clon del señor Vadillo (o será él mismo, que ya tiene “experiencia” en estos temas)?

(…)

SUL PONTICELLO » Cultura después del 20-N: ¿mecenazgo o disolución?..

Xavier Gabriel propietario de “La Bruixa d’Or” de Sort, en el Matarranya. | Lagaya.

Set de cada deu vots de La Portellada van anar a parar al PP-PAR | Comarques Nord.

La Freixneda se sume al tradicional abstencionisme de Pena-roja i Valderrobres | Comarques Nord.