Skip to content

La Sagrada família…un monument del segle XXI?

A. Bengochea Categoria: Article Viles i GentsLo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 24 de setembre del 2011)

A l’edifici més bonic de l’antiguitat —Sthendal dixit— ja l’havia qualificat el gran Miquel Àngel de “disseny angèlic, no humà”. Estem parlant del Panteó de Roma, temple consagrat a tots els deus i construït per ordre de l´emperador Adrià a principis del segle II. Es va edificar en tres o quatre anys. El romàntic Lord Byron el definia amb cinc qualificatius: “senzill, ferm, sever, auster i sublim”. Segons els clàssics dos eren les qualitats d’allò que ells deien “monumental”: senzillesa i grandesa. Va ser el primer temple de l’antiguitat que valorava l’espai interior, que respira espiritualitat i connexió amb el cosmos. En una paraula: humanitat.
 No es pot dir el mateix de la Sagrada Família, temple dedicat a un sol deu. Aquest edifici, que fa 129 anys que és en construcció, mai serà —segons els clàssics— “monumental”, perquè té grandesa, però no senzillesa. Suposo que això al senyor Gaudí poc l’importava. Tampoc a la burgesia o a la cúria religiosa d’aquella època de bonança econòmica. Evidentment la Sagrada Família és sublim (això ningú ho dubta) però no és ni senzill, ni ferm, ni sever, ni auster. Al contrari: és complicat, excessiu, exterior, ostentós i qualsevol cosa menys ferm. Quins valors pot representar aquest espectacular exabrupte?: doncs la vanitat, la supèrbia i l’ostentació de l’ésser humà i d’una religió que potència totes aquestes característiques. En definitiva: un monument notablement impropi de l’època en que vivim, on contínuament es parla d’austeritat. Un monument anacrònic, que no es construeix al servei de l’humanitat; tot al contrari, és l’humanitat la que es posa al servei d’ell. Com a l’època de les grans catedrals medievals, que duraven segles en acabar-se (si s’acabaven) i que no es feien a la mesura de l’ésser humà (considerat, segons aquella mentalitat, indigne d’obres tan sublims), sinó A.M.D.G.: AD MAIOREM GLORIAM DEI.
Possiblement avui Miquel Àngel diria el mateix: “disseny angèlic, no humà”, però amb un altre sentit. Perquè ara som al segle XXI, malgrat que l’església i els seus fans semblen no adunar-se’n.
És definitiu: les obres s’acabaran l’any 2026 (“casualment” el centenari de la mort d’en Gaudí). Meravellós. Molts no han pogut ni podran, jo…hi arribaré?

Antoni BengocheaViles i Gents :: La Sagrada família…un monument del segle XXI? :: September :: 2011.

El botonet

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents

M’he baixat una magnífica entrevista al lingüista i catedràtic Jesús Tuson (València 1939), per a sentir-la amb calma. En plena polèmica pel tema de la immersió —un model d’èxit contrastat—, escoltar-lo ha estat un bàlsam per a les meues oïdes. Manel Fuentes ha fet la pregunta que tots els catalanoparlants (sobretot els aragonesos) ens fem: El català fa nosa?. La resposta ha estat demolidora i, desgraciadament, encertadíssima: «Hi ha algunes persones […] que si en una habitació solitària, sense ningú que els veiés, tinguessin un botonet i poguessin pitjar-lo amb la conseqüència que la llengua catalana desapareixeria, el pitjarien. Els fa nosa tot allò que no sigui l’unitarisme: un estat, una llengua; un estat, una religió; un estat una llei; un estat, una mentalitat… Hi ha una llarga tradició […] d’unitarisme estatal que diu que és molt més còmode de governar un estat de gent uniformada que un estat amb gent diversa. […] Aquesta gent que pitjaria el botó ha de fer una reflexió: en el món hi ha uns 200 estats, però es mantenen 6.000 llengües. Si volen una llengua per a cada estat i la resta morralla que s’ha de deixar de costat, són responsables de l’eliminació de 5.800 llengües amb els centenars de milions de persones que hi ha al darrera, que la parlen per què és la que han heretat, és la seua, no per a emprenyar. El seu argument és que així el món serà més simple… però 200 llengües encara són massa llengües, per a ells. El que realment voldrien és que tothom parléssim, a tot estirar dues o tres llengües: l’anglès (“quina nosa, això de parlar anglès”), xinès (“què complicat això dels bastonets…”) i la tercera, la seua, perquè ja la tenen apresa: en el fons són uns egoistes.» Si la voleu sentir sencera, aneu a http://www.catradio.cat/audio/563927/

Viles i Gents :: El botonet :: October :: 2011.

Catalanòfils

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i GentsLo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte u d’octubre del 2001)

Va existir un temps sense Intereconomies i amb passions interlingüístiques, entre l’últim terç del segle XIX i el primer del XX, quan l’ideal romàntic de recuperar llengües i cultures regionals va originar institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (1907) i l’Estudio de Filología de Aragón (1915). L’EFA, dirigit per Juan Moneva y Puyol, catedràtic de Dret Canònic de la Universitat de Saragossa, va impulsar diversos projectes, com un Diccionario aragonés, que comprenien tot lo territori lingüístic aragonès, és a dir, castellà, català i aragonès, segons ha estudiat María Pilar Benítez a María Moliner y las primeras estudiosas del aragonés y del catalán de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses, 2010). Moneva, que té dedicat un cèntric carrer saragossà, era tot un personatge: conservador maurista, catòlic i de geni insuportable —així el retrata Ramon Mur a la introducció a El porvenir de mi pueblo de Juan Pío Membrado (Cesba, 2008, p. 42)—, havia après lo català llegint cròniques medievals i s’obstinava a parlar-lo i escriure’l als seus amics catalanoparlants com lo citat Membrado, natural de Bellmunt del Mesquí.
Uns anys abans, al 1878, Marcelino Menéndez Pelayo havia guanyat la càtedra de Literatura Espanyola de la Universitat Central de Madrid amb un programa d’història de la literatura que incloïa la castellana, la catalana i la galaica-portuguesa. Lo savi càntabre, que va estudiar los dos primers anys de la llicenciatura a la Universitat de Barcelona, dominava el català i set llengües més. També l’admirava, com demostren les seues paraules a la reina Maria Cristina als Jocs Florals de Barcelona de 1888: “Aquí teniu, Senyora, la llengua catalana brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna” (Mario Crespo, “Menéndez Pelayo y el catalán”, Alerta, 11-IX-2011). Deixeble i editor de les obres de Milà i Fontanals, amic d’erudits catalans i mallorquins amb qui es va correspondre també en la seua llengua materna, va merèixer denominar durant uns anys lo carrer Torrent de l’Olla del barri de Gràcia barceloní que, més tard, l’Ajuntament, oblidant amistats antigues, va tornar al nom originari. Trobaríem personalitats i actituds similars avui en dia?

María Dolores GimenoViles i Gents :: Catalanòfils :: October :: 2011.

La Sanitat a l’Aragó i a Catalunya al bloc d’Areny

———————————-
Sóc en Carles Barrull, responsable comarcal de CDF-Convergència Democràtica de la Franja. Davant els comentaris d’un anònim sobre què fa CDF vers el tema de la sanitat de la gent de la Franja a Catalunya, faré alguns aclariments:
1. Dir que “Catalunya expulsa” els pacients de l’Aragó és molt demagògic, a més de fals. Catalunya accepta els pacients a les urgències dels CAPS i dels hospitals, però no per a tractaments continuats que diuen que es realitzin als hospitals d’Aragó. Abans d’aplicar aquest protocol a Catalunya, els hospitals aragonesos
(Barbastre) ja van fer el mateix amb gent nascuda a l’Aragó que va emigrar a Catalunya i que a l’Aragó hi passa les vacances d’estiu, en aplicació a tractaments llargs. I estic parlant de ja fa tres anys.
2. CDF pot fer ben poc quant a les ambulàncies aragoneses, que en accidents de trànsit a la N-230, reben ordres de no traslladar cap pacient ni català ni aragonès a Lleida i els metges de la Ribagorça
enviïn directament als pacients a Barbastre, sense donar la possibilitat de triar.
3. L’origen de l’anomenat “conflicte sanitari” radica en el deute que té el Sistema Aragonès de la Salut -calculat oficialment en quasi 10.000 milions d’ euros- amb el Sistema Català de la Salut per haver
atès pacients aragonesos en hospitals i CAP catalans i que Aragó no ha pagat. D’aquesta negligència o falta de seriositat, els responsables són el Govern d’Aragó i l’Institut Aragonès de la Salut, durant els
diferents governs autonòmics del PSOE i ara, del PP. I va ser des de l’Aragó que es va començar a negar l’assistència a aquells pacients catalans que tenen segona residència a l’Aragó.
4. Potser en lloc de preguntar a CDF que fa i que deixa de fer, s’hauria de preguntar al PSOE, que porten anys i panys governant, què és el que han fet o bé, han deixat de fer perquè un servei fonamental com aquest que abans funcionava, ara no funcioni.
5. Considero que els serveis sanitaris són una qüestió fonamental,universal i de proximitat per a qualsevol ciutadà i per a garantir l’Estat de Benestar. CDF així ho entenem i a més, que afecta
directament a la qualitat de vida dels nostres pobles. Per això, com a Ribagorça i Franja, la nostra preocupació i sensibilitat vers aquest tema és cabdal, amb la pretensió de garantir la cobertura sanitària de
qualitat i proximitat des de Catalunya. En la mesura de les nostres possibilitats, intentem informar i intervenir per resoldre justament els diferents problemes existents i en benefici dels nostres pobles i
veïns.
6. Per això amb qüestions com el futur del Centre d’Assistència Primària d’Areny, responsablement, ho hem preguntat a l’Alcalde i l’equip de govern, que encara no s’han pronunciat de manera oficial.
(teniu més informació sobre aquesta qüestió municipal en un post d’aquest bloc que vau publicar ahir). Però ara pregunto jo, fa uns set anys, el govern del PSOE-PAR va treure el metge d’Areny durant un temps: ¿això tampoc va passar?. Fem memòria.
7. Es per tot això que CDF que estem mantenint reunions i estem recopilant els informes pertinents però hi ha una cosa evident, a priori: si la gent de la Franja paguem la sanitat a l’Aragó i rebem i
volem rebre els serveis sanitaris catalans, Aragó té un deute amb Catalunya que ha de pagar. És així, com qualsevol persona pot entendre, davant la situació de retallades importants que pateix la
sanitat catalana. Us ho recordo, ¿qui no paga, qui no compleix amb els seus ciutadans?

mitjançantBARRULL 2011: La Sanitat a l’Aragó i a Catalunya al bloc d’Areny.

BARRULL 2011: CDF- Convergència Democràtica de la Franja demana a l’Ajuntament d’Areny de de Noguera informació sobre la possible supressió del Centre de Salud.

Sabores y olores del Matarraña

mitjançantCretas Matarraña Teruel, fiestas mayores.

Excursiones de ID y fotografía de Aves, por el río Matarraña y Puertos de Beceite

mitjançantNutria pescando en el Río Matarraña, Octubre 2011.

 Curso: “Siguiendo el rastro de la fauna del Matarraña”
Cuándo
Desde el sábado, 29 de octubre del 2011 hasta el domingo, 30 de octubre del 2011

– Portal de difusión de la Comarca del Matarraña/Matarranya.

 

Los presidentes de las comarcas de La Litera, Bajo Cinca y la Ribagorza, así como los alcaldes de los alrededor de 20 municipios cuyos ciudadanos reciben asistencia médica en Lleida mantendrán una reunión en Binéfar, el martes 11 de octubre, para analizar qué medidas toman ante la “invitación” a continuar sus tratamientos médicos en Aragón que están denunciando algunos pacientes de la Franja por parte de los facultativos y autoridades sanitarias catalanas. Antonio Fondevila, presidente de la comarca de La Litera explica que “parece ser que cuando pacientes literanos son atendidos en Lleida, se les insta de buenas maneras a que continúen sus tratamientos en Barbastro o Huesca. Eso que no es oficial pero que parece una realidad, se lo han contado los vecinos a sus alcaldes”. En La Litera son ocho los municipios afectados. La convocatoria de la reunión se ha realizado a instancias de Fondevila, respondiendo al ruego realizado por los cuatro grupos representados en el gobierno comarcal. “Hubo una reunión de los portavoces de los cuatro grupos (PSOE, PP, PAR y CHA) y me rogaron que instáramos una reunión con las tres comarcas implicadas en el asunto: La Litera, Bajo Cinca y La Ribagorza y que cada uno llamara a sus alcaldes afectados. Hay varios objetivos en esta reunión del martes: consensuar un documento común, pedir al Gobierno de Aragón y la Generalitat que se pongan de acuerdo, saber si el convenio entre ambas administraciones está en vigor, si la postura catalana es oficial. “Queremos saber si esos escarceos de enviar a Huesca se van a mantener o vamos a continua con la asistencia sanitaria como tenemos ahora”. Fondevila añade que “en este momento se tiene que dejar claro que hay un convenio en vigor. Pero yo no digo que Catalunya no tenga su parte de razón. Probablemente, el problema venga por el incumplimiento del propio Gobierno Central del dinero que tiene que aportar. Pero no lo puede pagar el usuario”. Ante las críticas y el temor que se ha levantado entre los pacientes de la Franja, así como entre los responsables políticos, el director de los servicios territoriales en Lleida del Departament de Salut, Antoni Mateu, quiso recordar que se continúa atendiendo a los pacientes procedentes de la Franja en todos aquellos servicios en los que el Hospital Arnau de Vilanova es el centro de referencia. “Por ejemplo, Lleida es centro de referencia en el tratamiento de la radioterapia para estos pacientes, esto continuará”, apuntó Mateu, quien matizó que, al igual que pasa con los pacientes procedentes de la misma provincia leridana, los médicos derivan al médico

de cabecera a los pacientes que acuden al hospital y que no tienen que ser ingresados. Cabe recordar que Catalunya y Aragón firmaron en 2005 un convenio mediante el cual se facilitaba la accesibilidad de la atención sanitaria de los pacientes de las zonas limítrofes entre ambas comunidades. Según datos de la memoria de Salut del 2010, el Arnau dio 2.517 altas hospitalarias de pacientes de la Franja, realizó 27.035 consultas externas y practicó 1.469 diálisis. También recibió 1.841 visitas en el hospital de día y realizó 255 rehabilitaciones. Pese a que el delegado territorial de Salut aseguró que la atención a los pacientes de la Franja no variará, recordó que es necesario renegociar con el Ministerio de Sanidad las condiciones para cobrar estos servicios. Desde el cambio de sistema de compensación en 2009, Lleida ha dejado de ingresar unos 14 millones de euros en dos años. Fuera del ámbito local, cabe destacar que ayer la diputada y exconsellera del PSC Marina Geli ofreció un pacto para frenar el recorte sanitario. Después de recordar que el gasto sanitario catalán, “no sólo no es excesivo, sino que está muy por debajo de la media europea”, esta misma diputada socialista advirtió que destinar menos de 1.300 euros por habitante y año es “inasumible” y los recortes ya han rebasado este límite y lo han situado en los 1.200. Ofreció, en este sentido, un pacto al Govern para encontrar el dinero que precisa el sistema sanitario, y ha sugerido renegociar, junto con las empresas farmacéuticas, el gasto de los medicamentos hospitalarios y de los ambulatorios, lo que permitiría obtener, según precisó, unos 800 millones de euros adicionales. El conseller de Salut, Boi Ruiz, agradeció el gesto y le afirmó que le cogía “la mano tendida”, pero no aclaró si estaba de acuerdo o no en pactar con el PSC.

LA TERRETA NOTÍCIES DE.

Hue faré el post en aragonés ribagorzano

Hue faré el post en aragonés, en aragonés ribagorzano. No sé si el conseguiré pas, perque l’aragonés no é la llengua d’el mío llugar (Benavarri, Ribagorça) y, antimés, l’he aprendiu a boldregons y quan he puesto (leyent bel llibro, escuitant las chents de la parti aragonesofablant de la Ribagorza, charrant con els defensors de l’aragonés…). Con tot y con ixo, me cuaca escribir en aragonés. El faigo con muitas faltas, ixo sí, ya el sé prou. Ben, la qüestión é que asinas m’ixublido un poquet de las orritadas de l’atro diya, encara que només seiga per l’inte, no?


Víctor Orrit (a cucha, PSC) y Francés Xavier Boya (a dreita, UA-PSC) charrant en Viella en agüerro de 2010 (enmeyo, l’Observador). Eba el diya que se presentaba la “Lei der occitan, aranés en Aran”. En 2011, como eba de dar, el PSOE s’ha petau la Lei (el PSOE?, y el PSC?, tamién, tamién).

Pues no, se veye que ni en aragonés me’n puedo ixublidar, de las orritadas. Bai!La Mala Freixura: Hue faré el post en aragonés ribagorzano.

L’Estraviz és el 1r diccionari gallec q inclou la Franja i El Carxe entre els territoris catalanoparlants 

 

 

 

 

 

(3) Lingua románica própria de Catalunha ou dos Países Catalães: Catalunha (excepto o Vale de Arám,) Catalunha do Norte, Andorra, Ilhas Baleares, franja das comarcas aragonesas limítrofes com Catalunha, metade oriental do País Valenciano, comarca murciana de El Carxe e cidade sarda de Alguer.

 

Twitter / @Eduard_dCV: L’Estraviz és el 1r diccio ….

BORRADORES 041011’Cultura y creación en el Matarraña’ – YouTube.

 

La diputada socialista Ana Cristina Vera, durante su intervención, ha hecho hincapié en unas declaraciones del director general de Cultura, Humberto Vadillo, y ha recordado que éste llamó “titiriteros” a algunos agentes culturales y que dijo que la cultura subvencionada es una cultura “muerta”.

Por eso se ha interesado especialmente por saber si el nuevo Ejecutivo tiene intención de seguir apostando presupuestariamente por la cultura.

mitjançantZaragoza – Serrat dice que la gestión del PSOE dificulta llevar a cabo nuevos proyectos – ADN.es.

La Marcha del Mezquín 2011 se celebrará en Belmonte de San José.

Premis literaris 2011 del Govern d’Aragó



Ja han estat convocats els premis literaris del Govern d’Aragó 2011. Les bases dels premis són les mateixes dels anys passats. Els terminis finalitzen el 10 de novembre. Les dotacions dels premis són també les mateixes dels anys passats (3000 euros per als Guillem Nicolau, Miguel Labordeta i Arnal Cavero, i 12000 euros per al de les Lletres Aragoneses), tot i que condiciona la concessió dels premis a l’existència de crèdit suficient en el pressupost del Departament d’Ensenyament, Universitat, Cultura i Esport del 2012.

Podeu veure aquí les corresponents bases del Guillem Nicolau 2011Premis literaris 2011 del Govern d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja