Skip to content
Us informem de dues activitats de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca –
IEA amb el prec de que les doneu a conèixer entre les persones
interessades del vostre àmbit d’actuació.

1
El divendres 16 de setembre l’Institut d’Estudis del Baix Cinca organitza
la seua gala anual. L’acte tindrà lloc a les  22 hores al Castell de
Fraga.

Durant el transcurs de la gala es lliuraran els XV Premis “Josep Galan” a
la Normalització Lingüística i Cultural que atorga anualment l’IEBC.
Aquests premis s’atorguen als particulars, entitats o empreses que
destaquen per fer una labor exemplar pel que fa a l’ús social del català a
la nostra comarca. Aquest any premiem la Fina Vilar, empleada de les
piscines municipals de Fraga, l’empresa fragatina d’agricultura ecològica
‘Del Camp a Casa’ i els partits Convergència Democràtica de la Franja i
Esquerra Unida de Fraga.

També es lliurarà IV Premi “Franja: Cultura i Territori”, de caràcter
honorífic, i que atorga anualment la lniciativa Cultural de la Franja
(formada pel Centre d’Estudis Ribagorçans, els Consells Locals de la
Franja, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA i l’Associació Cultural
del Matarranya). El guardó d’aquesta edició serà per a l’Emilio Gastón, ex
justícia de l’Aragó, com a reconeixement a tota una trajectòria en favor
de la normalització lingüística i cultural a la Franja.
La gala es clourà amb una actuació de la cantautora tortosina Montse
Castellà i un petit àpat.

2
Us adjuntem les bases de la convocatòria 2011 de beques d’investigació
Amanda Llebot, en les seues categories general i escolar, perquè les doneu
a conèixer.

Atentament,

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga

pescador Negocio de Cuervos – YouTube.

Les Corts d’Aragó debatran el 15 de setembre si accepten el canvi d’himne, segons es demana en la ILP que es va presentar amb el suport de més de 24.000 signatures. Un grup de ciutadans defensaran a la tribuna destinada als diputats que el “Cant a la llibertat” de José Antonio Labordeta sigui considerat com a l’himne oficial d’Aragó. Fins avui només la CHA i IU tenen molt clar que votaran favorablement. El PSOE diu que cal parlar amb els grups parlamentaris. El PP i el PAR tenen problemes.

Ahir per la tarda l’agència EFE donava per segur que PP i PAR votaran en contra. Malgrat que el PSOE voti favorablement no s’acceptarà a tràmit la ILP. S’havia parlat de la possibilitat de tenir dos himnes: un, oficial minoritari només per cert tipus d’actes i un altre d’oficial popular, conegut per tothom.

Informació a: El Periódico de Aragón

Informació EFE: Notícies

També més informació al: http://www.cantoalalibertad.org/

La ILP sobre el canvi d’himne d’Aragó a les Corts « Lo finestró del Gràcia.

La Sigrid Schmidt ha penjat al Flickr la fotografia —que podeu veure aquí a sobre—d’un aparador de la ciutat alemanya  d’Spira. A l’aparador hi ha un cartell amb cinc llengües: anglès, francès, castellà, català i portuguès. Ja ho veieu, en català també. Algú podria imaginar veure’l, el cartell s’enten, a Madrid, Valladolid, Badajoz, Sevilla, Conca, etc.? Si no fos per l’enveja, l’odi a la diversitat, el centralisme, la ignorància i altres, tal vegada podria haver-hi algun cartell similar al d’Spira en qualsevol part d’Espanya.Català a Spira « Lo finestró del Gràcia.

La Sigrid Schmidt ha penjat al Flickr la fotografia —que podeu veure aquí a sobre—d’un aparador de la ciutat alemanya  d’Spira. A l’aparador hi ha un cartell amb cinc llengües: anglès, francès, castellà, català i portuguès. Ja ho veieu, en català també. Algú podria imaginar veure’l, el cartell s’enten, a Madrid, Valladolid, Badajoz, Sevilla, Conca, etc.? Si no fos per l’enveja, l’odi a la diversitat, el centralisme, la ignorància i altres, tal vegada podria haver-hi algun cartell similar al d’Spira en qualsevol part d’Espanya.Català a Spira « Lo finestró del Gràcia.

–Pues ahora tenemos un director general al que le encantan los titiriteros.

–Lo honesto en alguien como Vadillo es renunciar, dado que no cree en este sistema. ¡Este señor ha negado la existencia de las lenguas, incluso! Vengo de Estados Unidos, donde he sufrido un terremoto, y me pregunté qué hubiera pasado sin el Estado. El problema es cómo se reparte el dinero, porque el Estado, de una manera u otra, siempre colabora.

mitjançantA. Pérez Lasheras: ‘Muchos políticos nunca creyeron en Labordeta’ – Aragón – El Periódico de Aragón.

III Trobada dels Amics del Cavall en el Matarranya (2011)

El mes de setembre de 2011 se celebrarà la III Trobada d’Amics del Cavall al Matarranya. Tindrà lloc el 25 de setembre a Queretes (Matarranya).Programa

  • 08:30 h. Arribada dels cavalls a la localitat de Queretes on s’acreditaran cavalls i genets
  • 09:00 h. Esmorzar amb productes típics del Matarranya.
  • 09:30 h. Sortida dels cavalls. Recorregut apte per a cavalls muntats i tot tipus de carruatges (dificultat de la ruta baixa)
  • 14:00 h. Dinar popular. Productes típics de la comarca del Matarranya.
  • 17:00 h. Gimcana amb cavalls (per a tots els genets)
  • 19:00 h. Tancament de la III Trobada dels amics del cavall
Programació infantil (gratuït)
Tots els nens participants tindran un obsequi. Edat dels participants a partir dels 3 anys. Les activitats per a nens es realitzaran al centre eqüestre MB de Queretes.Horari de 10:00 a 13:30 h. i de 16:00 a 19:00 h.

  • Munta en un cavall
  • Taller de volteig. Condueix en una corda llarga un cavall
  • Taller de pintar cavalls. Hauràs d’expressar la teva imaginació en un cavall de veritat.
  • Jocs cooperatius. Resoldrem problemes amb històries de cavalls
  • Taller de la vida diària d’un cavall
  • Taller de Horsemanship. Anem a conèixer millor com pensen els cavalls.
  • Jocs a cavall
  • Taller de manualitats.

Inscripcions fins al dia 21 de Setembre de 2011. Preu de la inscripció: 10euros per persona (inclou esmorzar, dinar popular i avituallaments).

Per a les activitats infantils no cal inscripció.

Més informació a Matarranya a Cavall, a la Comarca del Matarranya o al telèfon 978.890.886. Pàgina i Event al Facebook, i Twitter

Organitza: Comarca del Matarranya. Col.labora: Ajuntament de Queretes, Hípica MB de Queretes (Terol) i Voluntaris – Conjuntar voluntats és crear oportunitats

mitjançantIII Encuentro de Amigos del Caballo/ III Trobada d’Amics del Cavall | Caballos Matarranya.

Las alegaciones contra Els Pesells se presentarán en el juzgado el día 7.

Beceite, Cretas y La Mata abrirán escuela infantil el próximo año.

DIUMENGE 2 D’OCTUBRE, FESTA DEL TOSSAL DEL REI (A FREDES I EL TOSSAL)
» Compra de tiquets per al dinar als 3 ajuntaments

Un any més els ajuntaments de La Sénia, Vall de Roures, la Pobla de Benifassà i la Mancomunitat tornen a organitzar la Festa del Tossal del Rei el diumenge 2 d’octubre. Enguany a més de sortides des de La Sénia i Fredes, també sortiran cicloturistes a les 9 del matí des de la Gasolinera de Vall de Roures. Ja es poden comprar els tiquets per al dinar (a 10 €) als ajuntaments de La Sénia, La Pobla de Benifassà i Vall de Roures.

 Prem AQUÍ

mitjançantMancomunitat.

Les flames han cremat mitja hectàrea de massa forestal, dues caravanes i una casa petita de pagès

Horta de Sant Joan (ACN).- Vuit dotacions terrestres i una d’aèria dels Bombers de la Generalitat col·laboren en l’extinció d’un incendi forestal que s’ha produït aquest diumenge al migdia a prop del municipi de Lledó, a la Franja de Ponent, tocant amb el terme municipal d’Horta de Sant Joan. El foc, que s’ha originat cap a dos quarts de tres del migdia, ha cremat mitja hectàrea de massa forestal, a més de dues caravanes una casa petita de pagès. L’incendi està controlat des del voltant de dos quarts de quatre de la tarda.

Llegeix ACN :: Agència Catalana de Notícies.

21/08/2011

El consejero de Salud de la Generalitat de Cataluña insiste en pasar factura por la atención sanitaria prestada a aragoneses de la Franja. No ha lugar porque la asistencia se rige por un convenio bilateral que excluye cualquier tipo de cobro. No obstante, situaciones como las que se producen en la zona oriental de Aragón proceden de una definición de zonas sanitarias centradas en los ciudadanos no en los límites autonómicos, antes de las transferencias. En todo caso, la negociación y el acuerdo entre administraciones deben de estar al servicio de los ciudadanos.

A vueltas con la Sanidad fronteriza – Opinión – El Periódico de Aragón.

CONCHA SILVÁN02/09/2011 a las 06:0047Comentarios  

El límite provincial entre Huesca y Lérida no está claro. Vecinos de Tamarite de Litera y Altorricón se enfrentan a una demanda del Ayuntamiento leridano de Almacellas que reclama como propios terrenos agrícolas en cuyas escrituras figura que pertenecen a Aragón.

Francisco Santolaria, en la zona donde ubicaron el cartel del límite entre Aragón y Cataluña, junto a la finca que le reclama Almacellas. Al fondo, a la derecha, está el puente sobre La Clamor, la linde histórica..C. SILVáNFrancisco Santolaria, en la zona donde ubicaron el cartel del límite entre Aragón y Cataluña, junto a la finca que le reclama Almacellas. Al fondo, a la derecha, está el puente sobre La Clamor, la linde histórica..C. SILVÁN

La linde entre Aragón y Cataluña no está clara. Más de cien hectáreas de cultivo, ubicadas entre La Litera y Almacellas, en el límite entre ambas comunidades, son ahora objeto de litigio. Un problema de deslinde y de diferencias entre los catastros de Huesca y Lérida ponen en tela de juicio la propiedad de las mismas, al tiempo que desdibujan los límites entre ambos territorios autónomos.

La pretensión del Ayuntamiento de Almacellas de poner a la venta una serie de terrenos que considera comunales ha puesto en pie de guerra a un puñado de propietarios que tienen sus fincas en los términos de Altorricón y Tamarite de Litera, que han visto como desde el consistorio catalán se les discute la propiedad de tierras que consideran suyas. Si bien al coincidir los lindes de las mismas con los límites entre municipios -que también los son entre comunidades- se origina un conflicto por lo vagas que son las referencias sobre las que se asientan dichas lindes y que son tomadas como partida para establecer la propiedad de los terrenos.

Históricamente, se ha considerado que el cauce de la Clamor Amarga o de Almacellas marcaba el límite entre Cataluña y Aragón en esa zona, tal como estableció Jaime II en 1300. Sin embargo, desde entonces, el cauce de este barranco ha variado por las mejoras y obras a que ha sido sometido, como su canalización a mediados del siglo pasado, lo que conllevó la desecación de zonas pantanosas anexas que los agricultores fueron incorporando a sus fincas, incluidas en sus escrituras de propiedad, en las distintas contribuciones y sucesivos catastros aragoneses. Ahora son de regadío y son las que reclama Almacellas como parte de sus comunales.

El alcalde de esta localidad, Josep Ibarz, explica que su consistorio parte de un deslinde de 1925, que llevó a cabo la entonces denominada Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral (hoy Instituto Geográfico Nacional), “la única válida en este momento”, argumenta, para fundamentar su reivindicación, ya que en ese documento, dice, la Clamor se halla totalmente incluida en el término de la localidad catalana.

La intervención del Estado

Ibarz asegura que “no hay ninguna pretensión de politizar el tema, ni ninguna otra intención”, solo la de vender unos lotes de terrenos que consideran propios. Si esto remueve un contencioso por los límites entre comunidades autónomas, añade, “que sea el Estado el que lo solucione y no alguien que esté en la trinchera, porque los disgustos entre vecinos siempre son estériles”.

En parte, en este punto coinciden con él los alcaldes de Tamarite de Litera, Francisco Mateo, y el de Altorricón, Salvador Plana, que también están de acuerdo en que el asunto de los límites debe solucionarlo el Estado. Sin embargo, Salvador Plana, que tiene algunos vecinos afectados por este litigio, ha comentado que sobre su mesa está pendiente el expediente para intentar solventar, de una vez por todas, las diferencias que surgen en torno a la delimitación de los términos, tal como le reclaman estos vecinos, y que se puso de manifiesto cuando la empresa encargada de los carteles informativos de la autovía A-23 colocó el anuncio del límite entre comunidades al menos trescientos metros dentro de lo que Altorricón considera Aragón y que fue retirado por sus protestas.

Para los vecinos es una cuestión de “dejadez” por parte del Gobierno de Aragón, tal como denunciaFrancisco Santolaria, que es uno de los litigantes con el Ayuntamiento de Almacellas, que le reclama como suyas alrededor de cinco hectáreas que, según el agricultor, se han logrado modificando en las sucesivas revisiones las lindes catastrales, “arrancando cada vez más terreno a Aragón”, se lamenta. Y lo hace mientras muestra planos topográficos facilitados por la DGA en los que se recogen hasta tres límites distintos, según la fuente utilizada.

El resultado es que este agricultor de Altorricón, por cuyas propiedades discurre la autovía, aún tiene en el aire las indemnizaciones por la expropiación de sus terrenos, debido al pleito que arrastra con Almacellas -que le reclama algo más de una hectárea de lo expropiado- y del que él culpa, en parte, a esa dejadez aragonesa por establecer los límites con claridad.Cien hectáreas aragonesas ¿o catalanas? | Heraldo.es.

Les presses de la consellera Serrat

(Article publicat a la columna Lo Cresol del Diario de Teruel d’avui)

        “El passat 24 d’agost, poc abans de començar la Comissió d’Educació de les Corts d’Aragó, la consellera d’Educació, Universitat, Esport i Cultura, Dolores Serrat, anuncià, entre altres coses, que a l’àrea de Cultura tenia com a prioritat  la reforma de la Llei de Llengües, la qual  anirà dirigida a protegir les modalitats lingüístiques pròpies de la Comunitat “però sense imposar l’anomenada normalització de l’aragonès i del català”.

        Per què té tanta pressa la senyora Serrat, catalanoparlant, en voler canviar la Llei per protegir les modalitats lingüístiques? S’ha llegit la Llei? Què s’ha de fer per protegir més encara aquestes modalitats més enllà d’allò que s’estableix a la Llei? Ho sap de debò? Per què no demana l’opinió del Consell Superior de Llengües, abans de parlar d’aspectes tècnics lingüístics?

        A quines llengües pertanyen les modalitats lingüístiques d’Aragó? No l’haurà donat per pensar que l’Aragó és multilingüe? Sap que la Constitució Espanyola obliga a la cooficialitat de totes les llengües pròpies? Quin merder, oi? Està d’acord el PAR amb el que la consellera ha manifestat?

        Senyora Serrat, li convindria saber la diferència entre normalització i normativització, és possible que l’ajudés en les seues decisions, o potser no, perquè hauria de substituir les simplificacions polítiques per lògics criteris científics.

        Cregui’m, senyora consellera, si no vol fer el ridícul, demani l’opinió del Consell de Llengües. Les llengües no són, ni de dretes ni d’esquerres, encara que es puguin utilitzar per guanyar vots. També l’aniria bé fer cas a la Real Academia Española de la Lengua, a l’Institut d’Estudis Catalans, a la Comissió Europea, a filòlegs, lingüistes, escriptors, acadèmiques, a qualsevol científic, etc., etc. Sisplau, no li pregunti al seu director de Cultura, li dirà que ja es veu a primera vista que allò que es parla a la Franja no és català. També li dirà que la Llei és d’esquerres com l’art, el cinema, la pintura…

        Aprofitant l’avinentesa, quan pensa la consellera convocar els  premis literaris de la DGA (Lletres Aragoneses, Guillem Nicolau, Arnal Cavero  i Miguel Labordeta? Aquesta convocatòria sí que és prioritària i urgent. Una petita precisió, pel que fa al Guillem Nicolau i a l’Arnal Cavero: sempre s’han convocat fent esment a treballs en català i aragonès o en les seues modalitats. El Miguel Labordeta, per contra, no contempla les modalitats del castellà.

                                                                                                   José Miguel Gràcia”

Les presses de la consellera Serrat « Lo finestró del Gràcia.

Fallece un hombre de 87 años al ser atropellado por una furgoneta en Beceite.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja