La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentAny 2022, després de 15 anys d'emissions descobreixen que a l´Aragó oriental es parla català. Aquest canal mai deixa de sorprendre'ns pic.twitter.com/WIf7lT2f2Q
— Ruché (@afrentacasas) January 19, 2022
Source: La llengua és més que comunicació | Lo Finestró
(Publicat al Diaro de Teruel)
Generalment trobarem en qualsevol diccionari aquesta primera accepció sobre llengua o idioma: “és un sistema de comunicació propi d’una comunitat humana” Així és, però és moltes coses més. Al món hi ha unes sis mil llengües, tot i que poden desaparèixer la meitat o més en el transcurs del segle XXI per manca de transmissió o pressions diverses. Observat el fenomen superficialment i més concretament per persones de mentalitat imperialista, gairebé sempre monolingües, pot ser vist el fenomen com una evolució favorable de la comunicació en obviar obstacles. Res més lluny de la realitat, perquè quan una llengua es mor desapareixen un munt de coses més. En primer lloc podríem dir que qualsevol llengua és una manera diferent de veure el món del grup dels seus parlants. La llengua cohesiona interessos i sentiments col·lectius més enllà de les ideologies polítiques o religioses. Qui pot negar que la llengua forma part de la identitat d’un poble? Els mots de cada llengua conformen un arxiu vivent d’història per la seua evolució etimològica i semàntica. Quanta informació condensen els mots! L’oralitat d’una llengua dóna lloc a una especial codi musical diferent d’una altra. Per tot, quan una llengua es mor, es moren moltes coses més i es produeix una pèrdua cultural de la humanitat. Dins d’un món globalitzat en tants i tants aspectes, les llengües pròpies minoritàries –amb Estat o sense– haurien de ser un reducte viu, protegit, desglobalitzat i de visions culturals i històriques amplies, sense caure en concepcions utòpiques d’un món passat. Ara i avui sense cap mena de dubte l’anglès és la lingua franca –comerç, ciència, publicacions, organismes internacionals… –, de tot el món i és oficial a 40 o 50 estats, mentre el francès ho és a 30, un cert estàndard d’àrab a 25 i a 20 estats el castellà. Protegir i estimar una llengua és parlar-la, escriure-la, transmetre-la, estudiar-la i no pas negar-li el nom, segmentar-la i encapsular-la en documentals folklòrics indocumentats com si es tractés d’un material fòssil.
José Miguel Gràcia
// Carles Sancho
Sant Antoni Abad, patró dels animals, és un sant molt venerat i popular a totes les viles del Matarranya i la seua festivitat està plena d’elements populars religiosos i profans: les plegues, les subhastes, les fogueres, les diableres o diablets, els ditxos, les representacions, els majordoms, els altars del sant, els tres tombs, els animals, el pa beneit, l’esquellada… Alguns d’ells que s’havien perdut amb el pas dels anys, s’han recuperat durant les últimes dècades del segle passat.
Continuar llegint… Primeres referències sobre la festivitat de Sant Antoni al Matarranya » Temps de Franja
// Carles Sancho
Ha eixit a la venda Terra agra l’obra guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2021 concedit pel Govern d’Aragó al periodista i escriptor Lluís Rajadell (Vall-de-roures, 1966) d’Heraldo de Aragón que treballa com a redactor a la delegació del periòdic de Terol. El guardó es va instituir el 1986, arrel de la celebració del Segon Congrés Internacional de Llengua Catalana celebrat aquell mateix any i que va ser atorgat en la primera convocatòria al l’escriptor lliterà Josep A. Chauvell amb la novel·la L’home de França. I Rajadell va rebre el premi juvenil amb Apunts per a una mitologia de guerra publicat a la revista Sorolla’t editada a Calaceit.
Continuar llegint… Publicada ‘Terra agra’ de Lluís Rajadell, Premi Guillem Nicolau 2021 » Temps de Franja
#tesis Hoy, en la @FacultadFiloZgz de @unizar, Daniel Laspeñas ha defendido su tesis doctoral: "Correspondencias léxicas entre aragonés, catalán y occitano. Algunas relaciones en el mundo vegetal a la luz de las fuentes bibliográficas" dirigida por el #psylexero @Giraltlatorre. pic.twitter.com/kCHe2dqm2h
— psylexlab (@psylex_lab) January 12, 2022
Programa del MAGAZIN del dissabte 15 de gener de 2022.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya). El programa es repeteix el diumenge de 9 a 12 hores. Tel. 976 635 263
11- 11:45.- Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia)/El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Efemèrides/ Frases interessants/ Notícies locals i nacionals…
11:45-11:55.- Refranes del Quijote. Bienvenido Giménez
11:55- 12:30.- Àgora: “Quin és el sentit de la vida de l’home en el món?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.-. Apuntes de salud. ¿Llega el final de la pandemia?. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ràfales “Lo Gravat”
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín.
13:10- 13:25.- Natxo Sorolla, sociòleg.
13:25- 13:40.- Actualitat del món agrari. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista a Alberto Bernués, director de investigación del CITA (Centro de innovación y tecnología alimentaria de Aragón)
Participants: Bienvenido Giménez, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Josep Maria Ràfales, José Manuel Pelegrin, Natxo Sorolla, Alberto Balaguer, Alberto Bernués, Marcos Calleja i Elías Satué.