Skip to content

Source: DIVERSITAT D’ACTIVITATS PER TREBALLAR L’ESPERIT DE NADAL A LES ESCOLES – Lenguas de Aragón

Des de l’assignatura de català dels centres educatius d’Aragó s’han portat a terme diversitat d’activitats durant la darrera setmana de trimestre per tal de, malgrat la covid, treballar l’esperit de Nadal.

Sens dubte, el protagonista ha estat el tronc de Nadal que un any més “ha cagat” força sorpreses a l’alumnat. Aquí podeu vore les imatges de l’IES Matarraña a Vall-de-roures, l’EOI Ignacio Luzan a Monzón i el CEIP Mare de Déu del Portal a Maella, en este cas amb photocall inclòs.

El CRA Tastavins ha fet troncs de Nadal en minitura i també targetes de Nadal per col·laborar amb el mercat de Nadal Solidari que ha organitzat el centre:

I també han fet targetes de Nadal i punts de llibre ben bonics al CRA Olea i a l’IES Matarraña:

Els arbres de Nadal són l’altre element simbòlic important del Nadal. A l’IES Bajo Cinca de Fraga, l’alumnat de 2n d’ESO de català ha estat l’encarregat de decorar l’arbre del centre i han elaborat les típiques boles de Nadal però amb un missatge escrit d’un desig o felicitació per l’any nou que arriba. Al CRA Olea també cada alumne va escriure el seu missatge bonic i cada dia es girava una bola per saber quin missatge s’amagava darrera.

Per tal de treballar els continguts del Nadal, molts centres han elaborat jocs tant manipulatius com digitals. A l’EOI Ignaciu Luzán han jugat al Qui és qui amb un premi d’una cistella de Nadal per al guanyador i des del CRA Olea han jugat amb un dòmino, un dooble, un kahoot i, com a novetat, un memory màgic en què només es podia vore el dibuix que amagava amb una llanterna.

Al CEIP San Juan Bautista de Saidí el darrer dia de classe els va entrar un Grinch al col·le que els va robar el Nadal. Per sort, tots els xiquets i xiquetes van resoldre molt bé totes les proves per aconseguir les peces d’un trencaclosques i salvar així el Nadal.

També l’alumnat del CEIP Miguel Servet de Fraga havia de superar un munt de proves, en este cas en format digital amb el Genially creat per la mestra de català Elisa Beltrán. Us animem a jugar-hi i aprendre així força sobre el Nadal:

La literatura tampoc no podia faltar. A l’IES Bajo Cinca de Fraga han elaborat uns cal·ligrafes de Nadal súper bonics amb missatges molt il·lusionants.

Per la seua part, l’alumnat de l’EOI Ignacio Luzán i de l’IES Matarraña han escrit microrrelats sobre l’hivern i el Nadal. En este últim cas, l’alumnat de 2n d’ESO s’han inspirat en el llibre Contes per tenir valor dels autors Àlex Rovira i Francesc Miralles, a més han gravat en àudio els seus contes i durant les vacances de Nadal s’emetran a Ràdio Matarranya per tal d’encomanar a tothom la màgia del Nadal.


Source: Historia de Aragón 3×19: El aragonés medieval, lengua y Estado | Podcasts | Aragón Radio (CARTV)

En Historia de Aragón

Duración: 00:55:11

Entre los siglos XIII y XIV el aragonés se convirtió en una lengua romance autónoma y funcional en todos los ámbitos comunicativos, tanto en el oral como en el escrito. Una circunstancia que, históricamente, está más que atestiguada gracias a la conservación de decenas de miles de documentos que así lo acreditan. En esta ocasión viajamos en el tiempo para conocer cómo fue el proceso de formación del aragonés como lengua, sus características, la importancia que tuvo, así como las circunstancias que le llevó a ser casi plenamente sustituida por el castellano.

Source: El BOE publica los 7 proyectos de parques eólicos de Forestalia en el Matarraña, Bajo Aragón y Bajo Aragón-Caspe

De Fórnoles a La Portellada – 04/01/2022 21:38

Resumen del vídeo ‘Chino Chano’ enlaza Fórnoles con La Portellada, en la Comarca del Matarraña Con muy poco desnivel y una duración inferior a las dos horas el camino permite reconocer un paisaje típicamente mediterráneo salpicado de alguna que otra sorpresa como pueda ser la Cova de Sant Antoni o Cueva de San Antonio

Source: L’Emèrit i el seu acompanyant | Lo Finestró

Source: Cataluña no quiere depender de las energías renovables de Aragón

Source: Trovando en aragonés

Source: Valjunquera recoge más de 20 kilogramos de material escolar y de higiene con un fin solidario

Source: Pepa Nogués: «Se está perdiendo el uso de la lengua en el Matarraña y no somos conscientes»

Pepa Nogués: «Se está perdiendo el uso de la lengua en el Matarraña y no somos conscientes»

ENTREVISTA. La profesora Pepa Nogués recibió hace escasos días el XIV Premi Franja por su defensa y divulgación del catalán en las comarcas catalanoparlantes de Aragón

Pepa Nogués en el IES Matarraña de Valderrobres donde imparte catalán.
Pepa Nogués en el IES Matarraña de Valderrobres donde imparte catalán.

¿Qué significó para ti recibir el Premi Franja?

Es un premio que concedió la Iniciativa Cultural Franja y que por lo tanto me otorgaron otras entidades y otras personas que trabajan por la lengua y la cultura y por el reconocimiento del catalán en Aragón. Me sentí muy feliz y honrada porque al final son otros colectivos que reivindican la lengua los que decidieron premiarme. La entidad está conformada por asociaciones de todas las comarcas catalanoparlantes de Aragón entre las que se encuentra la Associació Cultural del Matarranya.

¿Cuándo comienzas a reivindicar la lengua en el Matarraña?

Al poco tiempo de establecerme en el Matarraña comencé a ponerme en contacto con las asociaciones culturales del territorio como Ascuma. Antes de vivir en el Matarraña, estuve en Arnes, en la vecina Terra Alta aunque yo soy de la localidad valenciana de Carlet y allí recuerdo que en aquel entonces tampoco se impartía catalán en las aulas y vi que la situación aquí aún era peor. Mi sorpresa fue mayúscula cuando constatamos, con mi pareja, que nuestras hijas a pesar de tener unos padres y abuelos catalanoparlantes, dejaron de utilizar el catalán de forma habitual en el momento en el que empezó su escolarización y que otros amigos suyos también empleaban el castellano como lengua prioritaria a pesar de que en sus familias la lengua materna es el catalán. El hecho me impactó y nos pusimos en contacto varias familias para fundar la Asociación Clarió para trasladar a las instituciones esta problemática. He de decir que las instituciones nos escucharon. Actualmente estoy muy contenta porque creo que contribuimos a que los alumnos aprecien su lengua y es lo que yo humildemente intento conseguir en el IES Matarraña de Valderrobres.

¿Cuál es la situación en el Matarraña?

Creo que se está perdiendo el uso de la lengua y no somos conscientes, sobre todo entre los más jóvenes. Como decía, vemos cómo mucha gente joven y muchos niños tienen padres y abuelos cuya lengua materna es el catalán pero ellos en cambio hablan habitualmente en castellano.

¿Qué opina de la controversia que suscita especialmente la denominación de la lengua como chapurriau?

Yo creo que es un tema que está muy claro y a partir de ahí cada uno puede denominarla como quiera porque el objetivo al final es conservarla. Pero las leyes y las instituciones se basan en el Estatuto de Autonomía de Aragón. Tenemos la Ley de Lenguas, y la Ley de Lenguas de Aragón y todas ellas dicen muy claramente cual es nuestra lengua. Y lo que hacen es seguir el discurso de la autoridad científica de Aragón que es la Universidad de Zaragoza, la cual recoge, que nuestra lengua está dentro del catalán y es la variante noroccidental con las lógicas variantes y vocablos propios. Nosotros en la escuela insistimos mucho en conservar esas palabras que dicen nuestros abuelos y que muchas veces varían de un pueblo a otro. Tenemos nuestras variantes igual que el castellano las tiene. A ningún hablante de Cádiz se le ocurre escribir el castellano tal y como lo habla de manera coloquial. Y esto ocurre igual en otras comunidades autónomas y en todos los países de América.

¿Qué retos tiene por delante la lengua propia del territorio?

El reto es que cualquier alumno de aquí sea bilingüe y sea capaz de escribir en su lengua propia igual que lo hace en castellano.

Source: Presentació a la Codonyera de “Lo crimen de les Torretes” | Lo Finestró

Source: Monroyo despedirá el año con la I San SilvesTrail

La Franja