Heraldo.es
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: Muere el folclorista José Antonio Carrégalo, experto en las tradiciones del Matarraña
Publicó varias obras de creación literaria y sobre las costumbres y la lengua de Monroyo.
El escritor# y folclorista José Antonio Carrégalo, nacido en Monroyo hace 70 años, falleció el pasado 20 de marzo tras una larga enfermedad en Valls (Tarragona), donde residía habitualmente. Carrégalo fue autor de varios libros sobre las tradiciones de su localidad natal, como ‘Monroyo. El hábitat disperso’, un meticuloso estudio sobre las numerosas masías del municipio, y ‘Mont-roig. El patrimoni inmaterial’, un trabajo sobre la literatura oral editado por el Instituto de Estudios Turolenses (IET). También era un buen conocedor de la cultura tradicional de la comarca del Matarraña.
También publicó libros de creación literaria, como el poemario ‘A soca d’orella’ o el volumen de relatos ‘Espurnes’. Era, además, colaborador de distintos periódicos del Bajo Aragón y el Matarraña y uno de los principales animadores de la asociación cultural local Sucarrats de Monroyo, así como de su revista ‘Plana Rasa’.
José Antonio Carrégalo mantuvo durante toda su vida una estrecha relación con su localidad natal a pesar de su traslado por motivos laborales a Cataluña. Profundo conocedor de las tradiciones y la lengua locales, colaboró en la recogida de literatura oral ‘Lo Molinar’, una recopilación en tres volúmenes coeditada por la Associació Cultural del Matarranya y el IET. Un estrecho colaborador del fallecido, el también folclorista e historiador Carlos Sancho, resaltó que Carrégalo “era un excelente transmisor de historias y cuentos y tenía una memoria privilegiada”.
Source: Ens hem quedat sense Carrégalo » Temps de Franja
// Redacció
Obituari. El matí de dissabte 20 de març, a boca de primavera, ens ha deixat massa prompte (només en tenia 70 acabats de fer) el company i amic José Antonio Carrégalo Sancho, de Mont-roig.
Investigador inquiet de tots els àmbits de la cultura del seu poble i de la comarca, havia publicat diversos treballs d’investigació i també de creació literària: Espurnes (ASCUMA, Calaceit 2002), A soca d’orella (ASCUMA, IEBC-IEA, Calaceit 2002), Monroyo, el hábitat disperso (las masías) (Sucarrats, Mont-roig 2003). Un altre dels camps on excel·lí és en l’articulisme en diversos mitjans: Plana Rasa (Mont-roig), El Pati i El Vallenc (Valls), Au! (els Ports) Temps de Franja (la Franja) o La Comarca (Alcanyís). En aquest darrer mitjà amb articles individuals i, sobretot, com a integrant fundador del col·lectiu Viles i gents, la primera columna editada íntegrament en català en un mitjà aragonès, de manera ininterrompuda des de 1995 fins els nostres dies.
Tothom que l’ha conegut, valora, a més del seu gran compromís com a activista cultural, la seua personalitat bonhomiosa i pacificadora, sempre disposat a escoltar tothom, també els que pensaven de manera oposada. A banda de la seua tasca d’investigador i divulgador, també estava sempre disposat a ajudar qualsevol que li demanara consell o assessorament, tot posant a disposició el seu extens arxiu.
La família ens informa que ha mort com va viure, tranquil i serè, com la vida que ha portat. I els amics que han tingut la sort de poder parlar amb ell en aquests darrers temps, coincideixen en l’optimisme i la visió tan positiva que tenia de la seua sort. Agraïa la vida que havia pogut tindre, la família, els amics i totes les experiències que havia pogut viure.
Per desig exprés d’en José Antonio, la cerimònia s’ha fet en la més estricta intimitat familiar. Quan les circumstancies ho permetin, portaran les seues cendres «al seu estimat poble», Mont-roig.
Des d’aquesta redacció expressem en nostre més sentit condol a l’esposa i als fills, i els transmetem el nostre escalf.
En José Antonio en la penúltima actualització de foto per a la columna Viles i gents el 2012. / Arxiu familiar
Podeu llegir l’entrevista que Artur Quintana li va fer per a aquesta revista el 2009 aquí.
Podeu llegir la columna que va publicar a la Comarca per a commemorar els 25 anys de ‘Viles i gents’ aquí.
Source: El professor Rémi Carbonneau | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Aquest politòleg quebequès, actualment resident a Berlín com a col·laborador científic de l’Institut Sòrab (Serbski Institut) de Lusàcia, es doctorà a la Universitat Quebequesa de Montreal amb un treball –consultable a la xarxa- on, comparant el tractament que Espanya mostra a la llengua catalana amb la manera com ho fa Alemanya amb la sòrab, evidencia que tant un estat com l’altre tendeixen a una concepció lingúístico-cultural unitària castellana o alemanya, concloent que tant el federalisme alemany com l’estat de les autonomies són incapaços de donar un ple tractament en llibertat ni a catalans ni a sòrabs. Enfront d’aquestes actituds aqueixes nacions defensen actituds confederals, properes a les canadenques o suïsses, o, si més no, s’esforcen en la creació d’espais per desenvolupar-se en llibertat. Ara el professor Carbonneau prepara un estudi detallat sobre la manera de crear aquests espais de llibertat per part de diverses nacions no pertanyents a les dominants a Espanya, França i Alemanya, estats, tots ells, de concepció unitarista. Les minories estudiades seran a Espanya l’aragonesa i la del català franjatí, a França la bretona i la catalana, i a Alemanya la sòrab. Per a documentar-se en Carbonneau ha passat uns quinze dies entre nosaltres als mesos de setembre i octubre proppassats entrevistant especialistes en el foment de l’aragonès i del català, com de la seua situació actual. Es així com entrevistà -en català, evidentment- responsables d’educació dels instituts de Vall-de-roures i de Fraga, i n’Hipòlit Solé, en Natxo Sorolla, en Carles Barrull i a mi mateix. Assistí a Osca a la VIII Trobada, on entrevistà en Chusé Nabarro. Finalment parlà a Saragossa amb gent de Nogará i Rolde. Prèviament havia estat a la Catalunya Nord amb gent de la Bressola, les escoles immersives en català, amb la els d’Oui au Pays Catalan i n’Alà Baylac de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. A Bretanya amb la responsable de la llengua en el Consell Regional Bretó, amb gent dels Diwan –les escoles immersives en bretó-, i professors i activistes bretons. Que aviat puguem veure aquest nou treball del professor Carbonneau, que bona falta ens fa.
Artur Quintana
Source: Desideri Lombarte: “Pena-roja: Cases i carrers, noms i malnoms” | Xarxes socials i llengües
Un article de Desideri Lombarte sobre els noms de les cases de Pena-roja. Moltíssima història local i universal… Es va publicar l’any 2000, després de la seua mort, juntament amb un mapa toponímic d’Aiguaviva. Ara ja està accessible en pdf :)
Lombarte Arrufat, Desideri (2000). Pena-roja: Cases i carrers, noms i malnoms,. Sorolla’t, 11. Associació Cultural del Matarranya, Calaceit.
Lo meu dubte (real) és si un debat a Aragó sobre l'oficialitat del català (i l'aragonès) seria favorable o contraproduent en la situació actual.
— Natxo Sorolla (@natxosorolla) March 12, 2021