Skip to content

L’obsessió de el president d’Aragó per fer desaparèixer qualsevol rastre de la cultura i llengua aragonesa li està portant en aquesta legislatura a “límits insospitats” fins ara.

Una apropiació cultural indigna d’un partit Democràtic com PSOE i d’un president d’Aragó, responsable actual d’una llengua i cultura mil·lenària.

La donació escenificada dels aragonesismes a Felip VI en la visita a la RAE el 17 de desembre, al costat de la signatura de la col·laboració econòmica amb ella, i calendari de 2021 de Nadal, amb la llista de aragonesismes afegits a l’Espanyol, és una actitud indigna d’un president aragonès.

En la introducció a aquest calendari, la politització intencionada, de tot un seguit d’arguments per justificar aquesta donació està lluny de la imparcialitat que hauria de mostrar un president d’Aragó i doctor en Història.

La llengua aragonesa es diferenciada de l’castellà des del segle XIII, i això no canviarà Perquè el sentiment espanyolista d’un president com Javier Lambán de 750 paraules de super lèxic en la llengua espanyola.

La col·laboració de el Govern d’Aragó econòmica i institucionalment amb la seva promoció és una aberració cultural que només fa avergonyir-nos a tots / tota aragoneses.

https://vimeo.com/506827195

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: Els autors de “Fem Memòria Saidí” fan lliurament del seu projecte audiovisual a l’IEBC » Temps de Franja

Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.

L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.

Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.

El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals  es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.

L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.” Continuar llegint… Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble – associació el llibre de la vida

Source: David Gil, reelegido presidente de la Taula del Sénia

Source: El Matarraña aprueba unas cuentas «continuistas» para 2021 que ascienden a casi 2,6 millones de euros

Davant l’oportunitat de modificació de l’Estatut demanem la Oficialitat
Davant la porta que s’obre en aquesta legislatura per modificar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Des de “Esfendemos as Luengas” reclamem un compromís polític de tots els partits, associacions i col·lectius en favor de la “Oficilidat” d’aragonès i català a Aragó.
El passat 25 de gener la vicepresidenta d’Aragó, Mayte Pérez, confirmava en ambdues compareixença i nota de premsa, que l’Estatut d’Autonomia d’Aragó seria reformat en breu, agregant diverses novetats com supressió d’aforaments en els membres / es de les Corts i Govern, i la modificació de la Llei electoral amb la representativitat de Terol amb independència de la seva població. Un compromís acordat pels quatre membres del Quatripartito, igual com l’aprovació de 21 noves lleis.
No és cap novetat que la baralla per la supervivència i reconeixement de les llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català, es trobi cada dia amb l’obstacle legal d’aquest Estatut, per fer complir les seves necessitats. El no reconeixement de el Govern d’Aragó com a llengües oficials a través del seu Estatut d’Autonomia els fa perdre drets fonamentals, subvencions de l’Estat i Europa, una normativa que garanteixi la seva ocupació en les estaments aragonesos (recordem que la seva ocupació està prohibit a les Corts) , un reconeixement internacional …
Al desembre es va presentar un manifest al Congrés en favor de l’multilingüisme i les llengües minoritzades a l’Estat, davant la intrasigencia i oposició que alguns sectors polítics mostraven a la llei Celaá. En aquest manifest, i en la nova llei Celaá, apareixen mencions a les llengües reconegudes pels diferents governs autonòmics, encara que no gaudeixin de la protecció de Oficialitat.
Comunitats com Astúries, amb una situació similar a la d’Aragó, ja han començat processos i moviments polítics per modificar el seu Estatut d’Autonomia i incloure l’asturià i gallec d’Astúries com a llengües oficials en aquesta Comunitat.
No podem perdre aquesta oportunitat, els partits polítics i agents implicats en la defensa de les llengües pròpies d’Aragó hem de donar un pas a el front i demanar d’una vegada per totes la Oficialitat d’aragonès i català a Aragó!

 

aforamiento1.jpg

 

aforamiento2.jpg

// Marina d’Algars

Això die mon pare moltes voltes, especialment quan alguna cosa superava les seues expectatives de sorpresa. Ara que ja no hi és, penso molt en les frases que construïe per interpretar el món. Per què? Perquè cada dia necessito un temps per situar-me, aprendre a viure i buscar la cosa més pareguda a la veritat entre el bombardeig d’informació que mos arriba per les xarxes i els mitjans de comunicació. I com una inspiració en venen les seues sentències i penso: Tenia raó, mon pare!

Avui he après una lliçó a cop d’indagar en solitud sobre el deepfake (lo fàcil que seria dir vídeos manipulats utilitzant intel·ligència artificial). Soc una de les trenta mil persones anònimes que han vist un anunci de cervesa a YouTube (sense comptar els mils i mils que l’han vist a la TV). La persona que parla, a l’anunci, ni és ella (manipulació a partir d’una altra cara, treball increïble per aconseguir el moviment dels llavis, l’expressió…), ni està viva, ni mai va dir les paraules que ixen de la seua boca. No estic en contra de les noves tecnologies, sí en contra de com s’han introduït a les nostres vides sense un codi ètic, polític…

Continuar llegint… «Pot ser verdat, i no haver passat mai» » Temps de Franja

Source: La ampliación del matadero del Grupo Arcoiris en Valderrobres se agilizará al ser declarada de interés autonómico

Source: Varios alcaldes llaman al confinamiento voluntario

 

Source: Consternación en Mazaleón por el fallecimiento del alpinista Sergi Mingote

Source: Demèrit | Lo Finestró

Source: Endavant Lo Trinquet! » Temps de Franja

Endavant Lo Trinquet!

// Artur Quintana i Font

L’any 2009 na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo, aleshores directors de l’Instituto de Estudios Turolenses, en presentar la col·lecció Lo Trinquet, de llibres en llengua catalana d’autors terolencs o vinculats a la província, van declarar que: L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma. Així consta a la pàgina 9 del primer llibre de la col·lecció publicat: Artur Quintana i Font (Ed.): Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies. Fins ara s’han publicat 6 trinquets: Marta Momblant Ribas: Fora de temps, fora de lloc. (Lo Trinquet 2); José Miguel Gràcia Zapater: Pasqual Andreu lo Florit. (Lo Trinquet 3); Desideri Lombarte i Arrufat: Les aventures del sastre Roc d’Arça. (Lo Trinquet 4); Cesc Gil i Lombarte: Menú: la cuina del cor. (Lo Trinquet 5) i Susana Antolí: Senderes de gebre. (Lo Trinquet 6). A la solapa d’aquest darrer Trinquet, publicat l’any 2015, s’anunciava la publicació com a número 7 de Lo Trinquet del llibre Desideri Lombarte i Arrufat: Poesia completa, obra que per malfadats problemes d’edició segueix sense publicar. Finalment l’IET ha decidit d’inaugurar amb Poesia completa d’en Desideri Lombarte una nova col·lecció d’Obres completes d’autors terolencs. Amb aquesta venturosa decisió queda obert el pas a nous llibres de la col·lecció Lo Trinquet, el número 7 del qual, ja a punt d’eixir, és el poemari Aplec d’en Juli Micolau, a la solapa del qual figura: En premsa Lluís Rajadell: Terra agra (Lo Trinquet 8), i : En preparació les obres següents:

  1. Josep Miquel Gràcia: D’arbres i progressies.
  2. Artur Quintana, Sigrid Schmidt. Estampes de família I. 1789-1950.
  3. Ramon Mur: Sadurija. Versió catalana de Juli Micolau.
  4. Hèctor Moret, Maria Teresa Moret (Eds.): Antologia de la prosa catalana del Matarranya Històric. Dels orígens als nostres dies.
  5. Vicent Pallarés (Ed.): Antologia de la poesia del Matarranya Històric 2009-2021.
  6. Josep Miquel Gràcia: Viles pobles i mes.Les tres llunes.
  7. Hèctor Moret. Breu Diccionari d’escriptura i escriptors contemporanis en català a l’Aragó.
  8. Epistolari aragonès d’Artur Quintana.

Esperem que millori el ritme de publicació Lo Trinquet, i que nous autors s’hi vagen afegint.

El Consell de Redacció de Lo Trinquet. Josep Miquel Gràcia, Artur Quintana, Carles Sancho.

 

Els títols publicats a la col·lecció des de 2009 fins avui. / Carles Terès

Source: La Historia de Aragón contada por Petronila | Facebook

https://www.facebook.com/groups/237952203050445/permalink/1683387281840256/

LAS LENGUAS DE ARAGÓN EN EL SIGLO XVI SEGÚN EL ARZOBISPO HERNANDO. Guillermo TOMÁS FACI.
Hernando de Aragón y Gurrea (1498-1575) nieto del rey Fernando el Católico, arzobispo de Zaragoza desde 1539 y virrey de Aragón desde 1566; incluyó en su inédita Historia de Aragón una esquemática descripción de la situación idiomática del reino en aquel momento. Las apreciaciones metalingüísticas de don Hernando se alejan de las interesadas tergiversaciones de la mayoría de los testimonios coetáneos para ajustarse bastante a la realidad:…. “describió la existencia de numerosas lenguas en Aragón y su entorno inmediato (aragonés, catalán, castellano, gascón, vascuence), señaló la presencia de un área catalanófona en las comarcas orientales, distinguió nítidamente el aragonés del castellano y percibió el proceso de castellanización del valle del Ebro.
La historia se contaba entre las principales inquietudes intelectuales del arzobispo. Su poder político y eclesiástico le facilitó el acceso a la información, por ejemplo, sabemos que envió a varios servidores a instituciones situadas en lugares remotos del reino (San Pedro de Siresa o San Victorián de Asán) con la finalidad de explorar sus archivos. La precisión de algunos de los detalles que recogió sobre las lenguas de Aragón hace pensar que en este campo también contaba con datos de primera mano. Alude a cinco lenguas diferentes que se hablaban en Aragón o su entorno inmediato: “vascuence, occitano gascón, catalán, castellano y aragonés”. Salvo las dos primeras, de todas se dice que eran utilizadas dentro del reino. Además, se menciona la existencia de algunos dialectos derivados de la mezcla de esos idiomas. El arzobispo habla del euskera para demostrar la nítida distinción étnica entre los pueblos vascón y aragonés, el bazcongado o vizcaíno era el idioma propio de los territorios de Navarra, Vizcaya —(en alusión a las tres provincias vascas de la Corona de Castilla y la Tierra de Vascos; la zona de habla vasca al norte del Pirineo)—, y su límite oriental estaba definido por el río Aragón. Así, el idioma propio de Sangüesa era el euskera, mientras que el de Sos era el aragonés; este romance también se empleaba en otras localidades navarras emplazadas en la margen oriental de ese curso fluvial, como era el caso de Tudela.
Sobre el gascón simplemente indicó que se hablaba en las tierras gasconas colindantes; el occitano se empleaba también en los tratos transfronterizos, quizás porque se era consciente de que en algunos lugares (Jaca, Canfranc)era o había sido en el pasado el idioma más extendido.
Respecto al catalán,el razonamiento del arzobispo era el siguiente:“nadie en Cataluña hablaba aragonés, frente a la ausencia de locutores de aragonés en Cataluña, el idioma catalán ,también llamado lemosín propio de Cataluña y Valencia había penetrado en una extensa zona de Aragón que se precisa: Monzón y su tierra, Fraga, Fabara, Maella, Torre del Compte,La Fresneda, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Monroyo, Aguaviva y algunos pueblos turolenses colindantes con Valencia”.
Ribagorza, se dejó fuera para incluirla íntegramente en el dominio aragonés; y en los pueblos fronterizos de la Comunidad de Teruel —(que no se citan, lo cual es significativo)— el idioma vecino debía de usarse para las constantes interacciones con Valencia, pero no era vehicular como en los otros lugares. Cabe destacar… “que se trata de la mención explícita conocida más antigua al uso popular del catalán en Aragón”.
La información más abundante y novedosa que aporta el arzobispo Hernando es la que afecta al aragonés, que según se colige de su explicación sería la lengua propia del pueblo de Aragón desde sus orígenes en tiempos remotos, mientras que los otros idiomas que se empleaban en el reino (catalán y castellano) eran producto de influjos exteriores. A lo largo del texto combina con una cierta arbitrariedad los términos “aragonés y montañés” como prácticamente sinónimos, evidenciando que se estaba refiriendo al idioma privativo del reino y no al castellano culto que se había introducido en sus elites a finales del siglo XV. El territorio propio del aragonés se extendería desde el río Aragón hasta las montañas de Sobrarbe y Ribagorza, y alcanzaba por el norte la frontera con Gascuña. En su extremo meridional se presenta una realidad más compleja. En las tierras del valle del Ebro, incluida la ciudad de Zaragoza, el arzobispo apreciaba una realidad idiomática marcada por un doble proceso. En primer lugar, el dialecto autóctono de la región se definía por la mezcolanza del «aragonés grosero de las montañas» con elementos tomados de Castilla y Cataluña como resultado de las interacciones sociales con esos países. En segundo lugar, Hernando de Aragón parece percibir el proceso de sustitución idiomática que estaba reemplazando esos dialectos híbridos aragoneses por el idioma castellano, que en aquel momento ya era utilizado por muchos. El contraste de los documentos medievales con las variedades castellanas —(eso sí plagadas de aragonesismos)— que se han utilizado en tiempos recientes en el valle del Ebro ha obligado a los investigadores a admitir que el habla popular hubo de abandonar un romance a favor del otro a lo largo del periodo moderno;sin embargo, los testimonios de la época lo ignoran completamente, un hecho comprensible si pensamos que eso desmentía a los intelectuales locales que afirmaban que la verdadera «lengua aragonesa» era el castellano empleado por ellos mismos. En definitiva, la interpretación más plausible de las parcas palabras del arzobispo es que él era consciente de la sustitución lingüística de aragonés por el castellano que por aquel entonces afectaba al sector central del reino, con su capital incluida. Él era consciente de que se utilizaban tres lenguas (aragonés, catalán y castellano), y percibía que el castellano en que escribía también se estaba imponiendo oralmente sobre las otras en amplias zonas del reino,todavía percibía la lengua aragonesa como el idioma diferente del castellano en que se habían redactado las compilaciones legislativas medievales. Sin embargo, el arzobispo ya asociaba el idioma autóctono al adjetivo “montañés”, síntoma inequívoco de su retroceso territorial y consideraba que tenía un carácter grosero , anticipándose así a la percepción negativa que del aragonés se generalizó en los autores del siglo XVII.
En lo momento periodistico que vivimos quasi ni s’amagan las intencions dezaga d’os titulars. En un d’ixos diarios dichitals que tanto amaneixen en grupos de WhatsApp y retz socials, una periodista titulaba “El catalán puntúa como el inglés para elegir plaza en el Ayuntamiento de Zaragoza” con caboliosa intención de fer encarranyar-se a lo publico obchectivo d’ixe medio. A yo, lo puet tener seguro, m’encarranyó prou. ¿Cómo se puet consentir que anglés y catalán den los mesmos puntos? ¿En qué sociedat vivimos? ¿Ye que no somos conscients d’a importancia d’as luengas? Pa yo no i hai discusión posible y a fe que todas las lectoras seretz d’acuerdo que lo catalán habría de dar mas puntos que no l’anglés. Todas dos son luengas igual de respetables como toda la resta, pero qui sabe catalán, antimás de conoixer-ne una, ye colaborando a protecher un patrimonio cultural propio d’Aragón que ye en serio periglo. Ye fendo posible mantener un herencio lingüistico milenario que sobrevive malament en la nuestra tierra, mientras que l’anglés tien la suya supervivencia asegurada. No nomás por estar la luenga de l’imperio, la mas aprendida d’o mundo y una d’as mas fabladas, sino porque, a diferencia d’o catalán, todas las ninas y ninos la estudean obligatoriament en las escuelas encara que no siga una d’as luengas oficials d’Aragón.

Continuar llegint…

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja