Skip to content

LO VELATORI

Per a ma mare, la nit de cap d’any de 1944 no va ser precisament una nit de festa. En aquella època, no se celebrave l’arribada de l’any nou minjant grans de raïm al toc de les dotze campanades del relonge de la plaça.

Ma mare va passar aquella nit al velatori de la Pilar, una germana de mon pare que va morir als 24 anys. Ere la més menuda dels vuit germans de mon pare que quedaven (dos germanets s’havien mort de menuts) i la seua mort va ser molt sentida a tota la vila. A la matinada, ma mare va dixar lo velatori de la casa del Sabinet perquè no se trobave bé.

2- Casa del Sabinet 5

Casa del Sabinet

Va marxar sola cap a la seua casa del Cantonet, a on estaven dormint les meues tres germanes, que entonces teníen quatre, sis i nou anys. Ma mare estave embarassada de vuit mesos i, encara que li faltave un mes per a eixir de cuentes, ja tenie prou experiència dels senyals que avisen de la proximidat d’un parto.

Source: L’Audiència d’Osca confirma la sentència que ordena el trasllat de les pintures murals de Sixena

// IEBC-IEA

Dissabte 26 de setembre va tenir lloc a Fraga una nova edició de la Jornada Cinga, Fòrum econòmic i social, dedicat en aquesta ocasió al tema «Pagesia i temporalitat: un altre camí».

La jornada va arrencar amb la projecció del documental, codirigit per Clara Barbal i Pablo Rogero, El cost de la fruita (2020), que dona veu als treballadors de la fruita —temporers i pagesos— de la comarca del Segrià; un documental basat en el llibre La pell de la frontera (2014), de Francesc Serés, que intervé en el documental com a veu en off.

Continuar llegint… Pagesia i temporalitat a Fraga » Temps de Franja

 

 

Source: Crònica de l’acte de celebració del Dia Europeu de les Llengües » Temps de Franja

Source: Aragó se suma a la celebració del Dia Europeu de les Llengües » Temps de Franja

El Boletín Oficial de Aragón de hoy publica la toponimia oficial de los picos de más de tres mil metros y de siete comarcas.

El acuerdo, por el que se aprueban las modificaciones del Nomenclátor Geográfico de Aragón, elaboradas por el Instituto Geográfico de Aragón, puede consultarse a través del siguiente enlace:

ORDEN VMV/914/2020, de 14 de septiembre, por la que se publica el Acuerdo adoptado por el Gobierno de Aragón, en su reunión celebrada el día 15 de julio de 2020, por el que se aprueban las modificaciones del Nomenclátor Geográfico de Aragón.

 

 

Source: Jornada Cinga Fòrum: “Pagesia i temporalitat: un altre camí” » Temps de Franja

Source: Acudits sobre l’arrel castellà «chapu»* » Temps de Franja

Source: Celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020 » Temps de Franja

Amb motiu de la celebració del Dia Europeu de les Llengües 2020, instituït pel Consell d’Europa, es fa partícip a la societat aragonesa de la importància estratègica de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i les associacions de l’àmbit de l’aragonès i el català d’Aragó, mitjançant la signatura d’un document de compromís de treball conjunt per fer possible la dignificació i difusió de les nostres dues llengües pròpies. Acudiran a l’acte, que tindrà lloc al Saló d’Actes de l’Edifici Caixa Rural d’Aragó, representants de les més de 50 associacions signants.

A continuació, es comptarà amb la presentació del disc Cantán l’aragonés, de Trio Lakmé, editat per l’Ajuntament de Saragossa, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística, en què dues veus aragoneses, Alba Mur i Ana Corellano, juntament amb el pianista i compositor Enrique Lleida, recopilen cançons i creen noves partitures basades en poemes escrits en aragonès per escriptors com Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduint la música i la llengua en el món líric.

 

 

 

Source: Fons de llibreria* » Temps de Franja

// María Dolores Gimeno

L’invent antiu del llibre ha mostrat la seua força en estos temps confinats. Llibreries i editorials los han venut per correu, i el format digital ha continuat escampant-se, inalterable i més fort en les circumstàncies, també accessible en préstec bibliotecari. Dos formats i una mateixa necessitat lectora. Imprès, però, té una presència incontestable i fascinant, que aguanta bé la competència digital. Mos agrada passar pàgines, tocar les tapes, agarrar volums…, una companyia tangible de l’ànima i del cos. Ham vist així —i encara ara— uns quants fons de llibres de molts personatges que, des de la videocàmera dels seus ordinadors, amb la taula davant i la llibreria darrera, apareixien als programes de televisió, connectant-se al plató distant. Polítics, científics, professors, escriptors…, s’han presentat als ulls de tots, des del seu espai personal, com a lectors de llarga durada, acompanyats pels seus llibres, protegits per ells i el seu saber. Alguns han heretat la llibreria familiar, part d’una elit lletrada que han continuat amb convicció, i d’altres, primera generació dels seus amb estudis, los han anat atresorant a poc a poc durant la seua vida, per raons professionals o per interès cultural. Així, arrenglerats en un moble llibreria, tapissant tota una paret de colors variats i combinats amb fotografies o figuretes entranyables, los llibres constituïssen tota una definició dels seus posseïdors. Los trobarem arrenglerats amb més o menys ordre i espai, notarem algunes edicions de bibliòfil o de col·leccionista, i endevinarem continguts: informacions precises, temes especialitzats, mons de ficció variats, paraules poètiques, llengües diverses… Dis-me quina llibreria tens i et diré qui eres. O dis-me si no en tens. Perquè, mira per a on, la biblioteca personal ha esdevingut un signe de prestigi i distinció en los temps de la pandèmia, tant que s’han posat a la venta fons de llibreria d’atrezzo (240×180 cm, “para videollamadas”, diu la publicitat, i afegís: “Perfecto para actores, periodistas y cómicos”), al preu de 150€, quantitat que donaria per a més de 10 llibres i així poder tapar la buidor d’una casa sense la companyia lectora.


*Publicat al Diario de Teruel dissabte 25 de juliol del 2020

Source: Un llibre que cal llegir | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Un llibre que cal llegir i divulgar:  El aragonès medieval. Lengua y Estado en el reino de Aragón d’en Guillermo Tomás Faci publicat enguany a Saragossa. I per què cal fer-ho? Doncs  perquè d’una vegada i per sempre –on sempre vol dir mentre visquem en democràcia, encara que siga prou aigualida–  s’hi acaba amb la lingüística ficció del Lapapyp i Lapao, i amb els abusos d’autoritat dels qui declaren que El aragonès es un idioma universal que se llama espanyol o que En Aragón no se ha hablado catalàn, ni se habla ni se hablará, enviant totes aqueixes rampoines a l’infern de la història, d’on mai no haurien d’haver eixit. En Tomás, doctor en Història i funcionari del Cuerpo Facultativo de Archiveros del Estado, tot just acabada la carrera ja es devia adonar de la urgència d’escriure aquest llibre, reclamat per l’aragonesística i catalanística des de la dècada dels seixanta del segle XX, i es va posar al tall el 2009 per a acabar-lo el 31 de juliol de l’any passat. L’autor mostra amb tot detall, basant-se sempre en una amplíssima documentació, sobretot dels segles XIII a XV, i puntualment fins al XVII –que n’anuncia la propera edició in extenso–, com al Regne d’Aragó es va crear una llengua romànica comuna: l´aragonès, que va persistir plenament durant dos segles, i que va començar a decaure a partir del Desastre de Casp –i no espereu que faça servir l’eufemisme Compromís– del 1412, i més encara quan l’escapada del Magnànim a Nàpols el 1432 fins quasi desaparèixer com a llengua escrita. No oblida pas de descriure, per més que no amb tant de detall, la situació d’aquells anys a la Franja, i és de plànyer que per raons evidents no ho haja pogut fer als territoris aragonesòfons del Regne de València del mateix temps –hi hauria altres desiderates, però no se li pot demanar la lluna en un cove. En Tomás té ben poques esperances en el futur de l’aragonès, si bé declara al final del llibre que: pase el que pase la lluita hará valeu la pena, que subscric plenament.                    

Artur Quintana i Font

Con motivo de la celebración del Día Europeo de las Lenguas 2020, instituido por el Consejo de Europa, se hace partícipe a la sociedad aragonesa de la importancia estratégica de la colaboración entre la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón y las asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón, mediante la firma de un documento de compromiso de trabajo conjunto para hacer posible la dignificación y difusión de nuestras dos lenguas propias. Acudirán al acto, que tendrá lugar en el Salón de Actos del Edificio Caja Rural de Aragón, representantes de las más de 50 asociaciones firmantes.

A continuación, se contará con la presentación del disco Cantán l’aragonés, de Trío Lakme, editado por el Ayuntamiento de Zaragoza, con la colaboración de la Dirección General de Política Lingüística, en el que dos voces aragonesas, Alba Mur y Ana Corellano, junto con el pianista y compositor Enrique Lleida, recopilan canciones y crean nuevas partituras basadas en poemas escritos en aragonés por escritores como Ana Tena, Juan Carlos Marco o Maria José Girón, introduciendo la música y la lengua en el mundo lírico.

Fecha: 28 de septiembre.

Lugar: Edificio Caja Rural de Aragón, en C/ Coso, 29 (Zaragoza).

Apertura de puertas: 19:00 h. Se ruega a los invitados que acudan con antelación suficiente para poder llevar a cabo el control de entradas y acomodo en los asientos cumpliendo los protocolos de seguridad.

Horario del acto: 19:30 – 21 h.

 

Aforo limitado. Reserva de invitaciones a través del siguiente formulario:

Us comuniquem que hem completat l’aforament per la jornada Cinga Fòrum del dissabte 26 de setembre, es podrà seguir per la pàgina de facebook de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: facebook.com/BaixCinca

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Pdf: Jornada Cinga 2020

Un any més us convidem a la Jornada Cinga Fòrum, aquest any amb el títol “Pagesia i temporalitat: un altre camí”, que es celebrarà el dissabte 26 de setembre a la seu de la Comarca del Baix Cinca.

La pandèmia del COVID-19 en què ens veiem immersos ha tornat a posar en primera plana una problemàtica latent, que es reprodueix recurrentment des que les explotacions agràries de les nostres comarques han anat evolucionant en un món cada vegada més globalitzat.

Ens trobem a la zona 0 de la situació, en la cruïlla entre comarques on la crisi sanitària s’ha afegit a la crisi humanitària de les migracions a gran escala i a un àmbit agrari i ramader que lluita per sobreviure a les transformacions econòmiques mundials.

En realitat, el binomi pagesia-immigració és el nus de confluència de problemàtiques pròpies i complexes que superen l’àmbit d’acció local o comarcal. Tanmateix, com a comunitat que ens toca viure aquesta situació de manera recurrent, no podem tancar un altre camí l’episodi en fals.

Des de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA pensem que tenim davant nostre una oportunitat per conèixer i analitzar el problema escoltant les veus de les persones que el viuen de més a prop i, sobretot, per abordar-lo i formular propostes, perquè estem convençuts que entre tots podem trobar-hi un altre camí.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja