Skip to content

Source: Rescatan en Nochevieja a dos senderistas extraviados en el Parrizal de Beceite – La Comarca

Javier Lambán fa el discurs de Cap d’Any al monestir d’Osca com a símbol d'”autoestima” de la comunitat aragonesa després de guanyar el litigi a Catalunya

Source: El president d’Aragó acomiada l’any amb les obres de Sixena

Source: Los niños de Cretas se despiden de las mentiras del 2017 – La Comarca

Source: Valderrobres corre para despedir el año – La Comarca

Source: Els presidents autonòmics espanyols farceixen de retrets contra Catalunya els discursos de Cap d’Any | VilaWeb

La situació política de Catalunya ha estat molt present en els discursos de Cap d’Any dels presidents autonòmics espanyols. Tanmateix, els missatges no han estat precisament en to conciliador. Javier Lambán, president de l’Aragó, ha estat un dels més durs amb Catalunya, també amb la posada en escena. El socialista es va dirigir als aragonesos des del monestir de Sixena, envoltat d’algunes de les obres que fins fa poc s’exposaven al Museu de Lleida.

Lambán va ser molt crític amb la classe política catalana per l’afer de Sixena i els va acusar d’actuar de manera irresponsable i il·legal. Sobre el procés va dir que és el problema més gran que té l’estat espanyol. ‘Segurament, per veïnatge, l’Aragó és la comunitat més afectada. Implicar-nos en la solució és una obligació, també per a defensar els nostres interessos’, va afegir.

Source: La frontissa trencada (Francesc Serés)

La frontissa trencada

A la Franja hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons

En parlem a Saidí amb l’Albert Velasco, una de les persones que més ha treballat sobre les obres del Museu de Lleida; parlem dels arguments que hem hagut de fer servir per posicionar-nos. La complexitat del conflicte de les obres és un desdoblament de la història de les relacions entre Espanya i Catalunya durant els darrers quaranta anys. Arrenca dels primers moviments de reacció a l’estat de les autonomies, via segregació de les diòcesis de Lleida i Osca, i arriba fins a l’aplicació de l’article 155. En parlem també, tot dinant, amb en Manel Riu, professor de literatura a Tremp, a qui han denunciat per uns tuits crítics amb les càrregues de l’1-O.

Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres, deia Fuster. De vegades les vivències desmenteixen els grans llibres com la Constitució. Els textos poden ser reivindicats, fins i tot exhibits com a mal menor, però no poden ser eternament contradits sense que siguin revisats o sense que siguin considerats pura ficció. En Manel i la seva dona, la Mir, recorden una Saragossa hostil (direm només hostil, ja ens entenem) amb el català. Jo recordo professors arribats d’arreu d’Espanya i de l’Aragó per fer classes a la Franja que, en la seva majoria, eren absolutament refractaris a qualsevol cosa que tingués a veure amb la llengua i la cultura catalanes.

La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per fer una aportació a una altra Espanya possible

La Franja de Ponent hauria pogut ser el lloc ideal per assajar noves formes de convivència, l’espai per fer una aportació a una altra Espanya possible: hauríem pogut construir una membrana permeable, un pont, una zona franca entre dos mons. Això hauria volgut dir, emperò, reconèixer que n’hi havia dos, de mons: justament el que la uniformització de les autonomies negava. Això era durant els vuitanta, quan no és que no es pogués culpar l’independentisme dels malentesos, és que encara no es podia culpar ni tan sols Pujol. Durant els vuitanta, quan ni tan sols s’ha desenvolupat l’estat autonòmic, ja comença una involució preventiva, cautelar.

L’intercanvi era inevitable. Vaig estudiar belles arts i vaig conèixer professors i alumnes dels restauradors dels frescos de Sixena. Una vegada vaig dormir a Bandaliés, a prop d’Osca, on el propietari de la masia que ens acollia tenia tres talles romàniques meravelloses. Les tenia en un pessebre, en una menjadora d’animals, amb boles de càmfora i embolicades amb plàstic. No el culpeu, Osca es va despoblar com ho van fer les províncies de Saragossa i Terol, en molts llocs no hi quedava res. La realitat descrita des de les institucions, ho veiem aquests dies, no sempre casa amb la realitat.

Els llibres van per un lloc i la vida per un altre. L’Albert ha hagut de defensar públicament un llegat artístic, però també una cultura i una història que estrafan fins a falsificar-la. En Manel, professor de literatura, coneixedor i amant com pocs de la literatura i la cultura popular espanyoles, s’enfronta a un judici on en realitat el que es jutja és la ridiculesa d’un estat que ha perdut els papers.

Hem viscut tots tres la història de la degradació d’un espai geopolític que es va malbaratar abans de crear-se. Recordo els que se la van jugar, com Francisco Beltrán, alcalde de Fraga, polític aragonès de formació catalana i europea. També el conseller Bada, que se la va jugar per l’ensenyament del català a la Franja. Dos socialistes i dues bones persones a qui el seu partit, acomodatici, va deixar sols davant del PAR i el PP, disculpin la redundància. No tots els polítics són iguals, cal honorar el record de Beltrán i l’obra de Bada i, en tots dos casos, la vigència de la generositat. Ells, i altres com ells, haurien pogut representar un altre tipus de relació entre Espanya i Catalunya. Els van substituir gent com Marcelino Iglesias i Àngel Ros, gent que ha tingut poder però que no ha tingut política, gent que ha deixat un Aragó i una Lleida que són una caricatura d’allò que haurien pogut ser.

Entremig, la Franja de Ponent, la Franja d’Aragó. Entremig, la Guàrdia Civil obrint un museu de nit, anant a buscar un professor d’institut. Entremig, l’erosió sistemàtica d’una llengua i la creació d’una malfiança que durarà dècades. Entremig, el resum de quaranta anys.

Source: Los maestros de lengua aragonesa sufren acoso | mayestros d’aragones

En El periódico de Aragón

Source: Mario Sasot, entrevistat al programa Canal Saturno d’Aragón Televisión | Mas de Bringuè

Entrevista Canal Satutno

Us recordo que el proper dimars, 2 de gener, a partir de les 11, 30 de la nit, s’emetrà, dins del programa cultural “Canal Saturno” d’ Aragón Televisión, presentat per Gabriel Sopeña,  l’entrevista a Màrio Sasot, amb motiu de la conceció del premi “Guillem Nicolau” per la seua novel·la “Espills trencats”.

El programa es podrà també veure em la reemisió que la cadena autonòmica fa d’quest programa el dissabte següent, 6 de gener, a les 10, 30 del matí-

Source: Dos nuevos incendios provocados hacen saltar la alarma en el Matarraña – La Comarca

Source: Comienzan los trabajos de las estaciones depuradoras de Calaceite y Maella – La Comarca

Mont-roig, 28 de desembre de 2017

Mont-roig, 28 de desembre de 2017 Diferents generacions es reunixen a l’escola de Mont-roig. Les tradicions de nadal i les formes de comunicació anys enrere són el temes més cometats pels minuts. Els més petits i els més grans de Mont-roig es van reunir al col·legi de la localitat este passat 22 de desembre amb […]

Source: Grans i menuts compareixen experiències a l’escola de Mont-roig – Ràdio Matarranya

Calaceit, 28 de desembre de 2017 El passat 11 de desembre les obres per a la creació d’una estació depuradora d’aigües residuals a Calaceit va començar a càrrec de l’empresa ESPINA, adjudicatària de l’actuació. Un mateix projecte també s’està desenvolupant a Maella impulsat i finançat pel Govern d’Aragó. Les dues localitats corresponen a l’antiga zona […]

Source: Comencen les obres de la depuradora de Calaceit – Ràdio Matarranya

Mario Sasot s’alça amb este guardó literari de llengua catalana amb la seua obra ‘Espills trencats’

La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir este passat 22 la presentació de l’obra ‘Espills trencats’, l’obra guanyadora del certamen literari ‘Guillem Nicolau’ convocat pel Govern d’Aragó. L’acte va comptar amb la presència del mateix guanyador de la XXIII edició del certamen, Mario Sasot; el director general de política lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López; l’editor de Gara d’Edizions, Chusé Aragüés; la regidora de cultura de l’ajuntament de Vall-de-roures, Asunción Giner; i el president de la Comarca, Rafael Martí.

Este certamen convocat pel Govern d’Aragó dirigit a obres escrites en llengua catalana havia quedat desert des del 2011 per haver-se fusionat amb el premi ‘Arnal Cavero’ en llengua aragonesa i en la qual s’havia retirat la seua dotació econòmica. José Ignacio López, director general de política lingüística, va explicar a Ràdio Matarranya que “es tracta de la recuperació d’un premi molt important per a la literatura aragonesa perquè valora la literatura d’una part d’Aragó, de la part oriental del territori que parla català. Un certamen que al costat de dos convocats en castellà i aragonés fomenten la literatura de les tres llengües d’Aragó“.

Un acte que va reconéixer la prosa de Mario Sasot tant en el seu estil com en el seu contingut. Una narrativa que manté les particularitats i varietats lingüístiques del Baix Cinca d’on procedixen els personatges de l’obra i el mateix escriptor. L’autor i periodista va comentar per Ràdio Matarranya que “la història travessa la meua infància, els meus avantpassats, la meua joventut i tots ells es basen en els meus records que són en català” al que ha afegit “he buscat un llenguatge més proper al valencià i al català de Lleida, però mantenint els localismes i la toponímia de la meua zona”.

‘Espills trencats’ tanca memòries i vivències de l’autor, personatges reals i tocs de ficció que recorren la transició espanyola, la vida al món rural i la immigració a la ciutat. Un relat que reviu este certamen literari ‘Guillem Nicolau’ i el reconeixement de la diversitat de la literatura aragonesa.

Source: L’obra guanyadora del XXIII certamen ‘Guillem Nicolau’ es presenta a Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

La DGA denunciará en Fiscalía los fuegos intencionados de este mes

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja