MAGAZIN 17 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
( A les 11:20 hores, José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà els Carnavals del diumenge, dia 18)
11:55- 12:30.- Àgora :”Els Carnavals, les disfresses”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Carnavals a Maella. Yolanda Abad.
12:40- 12:55.- La secció del sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Espais naturals. Vicente Roc.
13:25- 13: 40.- La mal anomenada “Grip espanyola” de 1918.
13:40- 14.- Entrevista a…un membre de l’associació FEC ( Fundación por una economía circular). L’economia linial : fabrica, consumeix, llença… ha de canviar; la terra té límits. Hem de ser capaços de produir d’una altra manera…
Participants: José Francisco Brunet, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Natxo Sorolla, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentSource: El bisbat de Barbastre-Montsó segueix el camí de Sixena i reclama cent obres més
Les obres que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó estan dipositades al Museu de Lleida
Continua el conflicte als jutjats per les obres del Museu de Lleida originàries de l’Aragó. Aquest dimarts, el bisbat de Barbastre-Montsó ha presentat una demanda al jutjat pel centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja. Unes parròquies que es van segregar fa vint anys del bisbat de Lleida i que van passar després a pertànyer al bisbat aragonès. Des de llavors, l’Aragó reclama aquestes obres, que estan dipositades al Museu de Lleida.
Aquesta és la primera vegada que l’Aragó reclama les obres per la via judicial, ja que fins ara s’havia gestionat en l’àmbit eclesiàstic. El bisbat de Lleida diu que el Consorci del Museu és qui té l’ultima paraula, mentre que des de l’Aragó han volgut ressaltar la bona relació que hi ha entre els dos bisbats. Ho ha explicat José María Albalad, director de l’Oficina de Comunicació de l’Església a l’Aragó:
“El focus no està en el fet que un bisbe en demandi un altre, ni una diòcesi a una altra, sinó en el Consorci. Les relacions entre el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, i el seu bisbe germà de Lleida, Salvador Giménez, són bones. No hi ha ànim d’animadversió ni en el pla personal ni institucional. De fet, junts han intentat evitar arribar a aquest punt. Han anat fins i tot junts a la nunciatura apostòlica i es van reunir amb part dels membres del Consorci per no haver de presentar aquesta demanda civil.”
Història d’un litigi
El frontal de Buira és una de les peces més valuoses que reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. El bisbe Josep Messegué el va permutar a principis del segle passat per una imatge de sant Josep. En una carta, el rector de la parròquia de Buira fa referència al mal estat de l’obra, que a Lleida es va restaurar.
El bisbe Messegué funda, el 1893, el museu d’art sacre a l’edifici del seminari. Hi porta una vuitantena d’obres d’art i objectes litúrgics procedents de parròquies de la Franja per evitar-ne l’espoli o destrucció. La majoria de les peces arriben fruit d’una donació, permuta o compra. Messegué ho deixa tot per escrit. Hi ha, però, una trentena de peces que, entre els anys 60 i 70, diversos rectors duen a l’antic museu diocesà. Aquests béns hi estan en dipòsit i actualment es conserven, com la resta, al Museu de Lleida.
El conflicte esclata a mitjans dels anys 90, quan el Vaticà decideix fer coincidir els límits eclesiàstics amb els autonòmics. Un centenar de parròquies de Lleida passen a dependre del bisbat de Barbastre-Montsó i Roma obliga a tornar els béns.
Des de Catalunya s’han presentat diversos recursos, però el Vaticà sempre s’ha pronunciat a favor dels interessos aragonesos. Les resolucions mantenen que les obres en disputa són propietat del bisbat de Barbastre-Montsó i que s’han d’entregar. Ara, el bisbat aragonès porta el cas, per primera vegada, a un jutjat civil.
La derrota judicial amb els béns de Sixena, que va acabar amb una entrega forçada, ha obert una escletxa. Des de l’Aragó confien que les obres que ara reclamen acabin seguint el mateix camí.
Haciendo uso del atributo de partido mutante, tal y como aparece en un diario de tirada nacional, una vez más, y no es causa de sorpresa en Aragón, Albert Rivera en Zaragoza hace unas declaraciones que la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán considera fuera de lugar.
Si tener en cuenta el cómo y de qué manera, desde nuestra Guerra Civil y hasta los años 90 en los que las monjas que habitaban el Monasterio de Sijena, llevaron a cabo una venta ilegal de unos bienes que no eran de su propiedad, las plataformas y movimientos ciudadanos aragonesas – jamás los políticos de turno aragoneses que ahora se cuelgan los laureles -, han llevado a cabo una lucha dura pero convincente para recuperar los bienes del Monasterio, con sentencias judiciales favorables, y haciendo frente a infinidad de recursos y excusas por parte catalana.
Que ahora, cuando a Albert Rivera se le pregunta cuál es su opinión al respecto, responda textualmente que defiende el cumplimiento de las sentencias judiciales, pero también los acuerdos en lugar de los litigios en los tribunales, y que pueda haber colaboraciones con convenios para que se puedan visitar de una manera u otra y las comunidades puedan “compartir la riqueza”, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán las considera unas declaraciones totalmente absurdas y fuera de contexto.
Si ya con el tema de las lenguas en Aragón, se han desmarcado en gran parte en la defensa de la identidad aragonesa, con estas declaraciones no hace sino constatar cuál es la deriva auténtica de C,s en nuestra CA.
Para colmo, en un encuentro de este partido en Zaragoza, la portavoz en Cortes de Aragón, Susana Gaspar, ha declarado que “Ciudadanos defiende las mismas ideas en cualquier parte de España”, cuando es público y notorio que no deja de ser una simple frase hecha y según las circunstancias.
Source: IV Sessió del Seminari Aragonès de Sociolingüística | Xarxes socials i llengües
El 19 de febrer tindrem una marató al Seminari Aragonès de Sociolingüística. Aquí va la nota de premsa:
Doble presentación el 19 de febrero por la tarde en Zaragoza con motivo del día internacional de la lengua materna:
1. “Estudio sociolingüístico de la Jacetania” (IV Sesión del SAS) 17:30 Paraninfo
2. “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas, aragonés y catalán” (Zaragoza Lingüística, UNIZAR) 19.30 Filosofía y Letras
1. PRESENTACIÓN DEL “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”.
El día 19 de febrero, el Seminario Aragonés de Sociolingüistica presentará a las 17’30 h., en la sala Pilar Sinués, del Edificio Paraninfo (Pza. Basilio Paraíso), el “Estudio sociolingüistico de la comarca de Chacetania”. Se trata del primer diagnóstico comarcal sobre la diversidad lingüística aragonesa, realizado por Anchel Reyes y Natxo Sorolla, por encargo de la Comarca de Jacetania y subvencionado por la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
El estudio concluye que “el aragonés está vivo en la comarca, pero su uso puede desaparecer en la siguiente generación si no se hace un trabajo serio de revitalización”. En las tres últimas décadas la cifra de hablantes de aragonés ha caído en picado. En el censo de 1981 el 13% de la población jacetana declaraba saber hablar aragonés, habiendo 2.160 hablantes. En el censo de 2011, sin embargo, solamente 1312 personas declaraban hablar el aragonés (7,3% de la Jacetania) y 2356 entenderlo (13,2%). El aragonés está presente en todo el territorio comarcal, pero con intensidades distintas: en el Valle de Echo saben hablar 472 personas, en Ansó 119, en Aragüés y Aísa 84, en Jaca 483 y en otros pueblos de la comarca 154. Un dato a resaltar es que únicamente 116 menores de 15 años sabían hablar aragonés en 2011 en la Jacetania. Las prioridades lingüisticas en la Jacetania, según el estudio, deben estar orientadas a una mayore presencia en la escuela que compense la perdida de hablantes familiares, un programa de revitalización lingüística contando con las familias del territorio que deciden transmitir la lengua a sus hijos y la creación de un organismo público de fomento del uso que permita difundir y hacer visible la lengua en la comarca.
2. IMPACTO DE LAS RELACIONES SOCIALES EN LAS LENGUAS MINORIZADAS (CATALÁN Y ARAGONÉS)
Esa misma tarde, a las 19’30 h., en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras, Natxo Sorolla también presentará la conferencia: “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán”. Esta actividad está organizada por el Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas – Grupo Psylex (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica), dentro de las actividades de “Zaragoza Lingüística”.
Toda la información sobre estas investigaciones está disponible en: http://semarasoc.wixsite.com/blog/single-post/2018/01/17/D%C3%ADa-de-a-Lengua-Materna-2018-actividaz-de-socioling%C3%BCistica
Seminario Aragonés de Sociolingüística
Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili)
Chabier Gimeno (Universidad de Zaragoza)
Ceci Lapresta (Universitat de Lleida)
Antonio Eito (Universidad de Zaragoza)
Josep Lluis Espluga (Universitat Autónoma de Barcelona)
Miguel Montañés (Universidad de Zaragoza)
Rosa Bercero (University of Oxford)
Ánchel Reyes (Sociólogo)
Source: Solo el Matarraña acogerá actos por el Día de la Lengua Materna – Aragón Digital
La Comarca del Matarraña será la única de la provincia de Teruel que acogerá algunas de las actividades organizadas con motivo del Día de la Lengua Materna, que el Gobierno de Aragón conmemora a partir del día 21 de este mes con un programa de actos que se prolongará en marzo y abril. El Día de la Lengua Materna es una jornada instituida por la Conferencia General de la Unesco en 1999 con el fin de promover el multilingüismo y la diversidad cultural.
La mayoría de los eventos programados se concentrarán en la provincia de Huesca, algunos en Zaragoza capital y en localidades catalanoparlantes de esta provincia como Mequinenza, Maella o el CRA Fabara Nonaspe. De las 120 actividades preparadas, sólo 16 recaen en la provincia de Teruel, y eso que en esta edición, según el Ejecutivo, ha habido un incremento de un 30% del número de actos con respecto a los organizados el año pasado. Todas, además, se concentrarán en la comarca del Matarraña y ninguna en el Bajo Aragón, donde el catalán de Aragón se habla en los pueblos de la antigua mancomunidad del Mezquín.
Hasta finales de abril, habrá actos en 62 localidades. La mayoría de las preparadas en Teruel tendrán lugar a través de los CRAs Algars, La Fresneda y Matarranya o del Instituto de Educación Secundaria (IES) de Valderrobres. Una estará organizada por la Comarca del Matarraña -la lectura pública Quedaran les paraules – otra por la Asociación Cultural del Matarraña -la conmemoración del Día Internacional de la lengua, acto programado en el marco de la ‘28ª Trobada cultural’- y otras dos por Clarió, la Asociació de pares del Matarranya per la llengua. Clarió preparará los días 21 y 24 de febrero una fiesta de la lengua materna en Valderrobres y otra en Cretas, respectivamente.
Entre todos los eventos previstos, hay una charla en el IES de Valderrobres sobre el rock de la comarca, una exposición de oficios antiguos, un programa de radio, actividades relacionadas con recetas de cocina tradicional de la comarca, juegos tradicionales y charlas con autores de la tierra, además de lecturas públicas de poesías.
La celebración del Día internacional de la Lengua Materna arrancará el próximo día 21 en Jaca, con el reconocimiento a los maestros Carmen Castán y Manuel Ramón Campo, que han dedicado 20 años a la enseñanza del aragonés y que siguen en activo. Según el Ejecutivo, también se podrá ver en Jaca el anuncio creado por la dirección general de Política Lingüística para la efeméride. (El último video hecho público ese departamento se centra en el aragonés y no aporta apenas datos sobre el catalán de Aragón, lengua minoritaria propia de la provincia que en Aragón hablan alrededor de 60.000 aragoneses).
Matrículas en catalán
En Aragón, se han matriculado en la asignatura de catalán este curso 4.539 los alumnos en infantil, primaria, secundaria y bachillerato, un número similar a los alumnos que optaron por estudiar esta lengua el curso pasado, según fuentes del departamento de Educación.
Web solo en castellano
El Gobierno de Aragón puso en marcha el año pasado una web oficial para el reconocimiento y promoción de las lenguas propias de Aragón: aragonés y catalán (www.lenguasdearagon.org) donde, según el departamento de Educación, se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el reconocimiento de la realidad lingüística. Según el departamento de Política Lingüística, es el mayor “contenedor de la tradición oral en aragonés y catalán de Aragón”, ha duplicado su archivo de con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán. El repositorio llega ya a los 1.700 documentos, pero la mayor parte del archivo sonoro está en castellano o en aragonés, y además la web sólamente está escrita en castellano. Los links de traducción al catalán y aragonés no funcionan.
Source: El Cant de la Sibil·la | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de gener del 2018)
Aquest Nadal he assistit, amb companys matarranyencs, a una esplèndida representació del Cant de la Sibil·la precedint la Missa del Gall a la Catedral del Mar de Barcelona plena a vessar. El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic de melodia gregoriana que pren origen en textos dels primers anys del cristianisme, on els profetes de l’Antic i del Nou Testament i alguns gentils, entre els quals la sibil·la Eritrea, són cridats a declarar l’arribada del Crist. És documentat per tota l’Europa Occidental des del segle X. La Sibil·la és representada per un sagalet vestit de donzella, modernament també per una sagala o una dona, que amb una espasa a la mà anuncia el Judici Final. A la nostra Corona es representà en llatí des del segle XI: Jaca i Ripoll; del XIV són les primeres versions en romànic (català). El Concili Tridentí (1565) les va prohibir, i només s’ha mantingut justament a la nostra Corona, a Mallorca i l’Alguer. A altres territoris no s’ha recuperat fins a la segona meitat del segle passat, però amb empenta: 17 localitats a Catalunya, a Maó i 8 del País Valencià, sorprenentment allà ja que les representacions són en català i és sabut que les jerarquies eclesiàstiques valencianes s’han mostrat en moltíssims casos ben poc respectuoses amb la llengua del fidels. Al nostre país no s’ha recuperat enlloc, malgrat que fins a Trento s‘hi celebrava. Només s’ha cantat algun cop en llatí jaquès, i en català al Matarranya, però cap església no ho fa regularment. És per això que Plácido Serrano, que n’ha editat un CD seguint un manuscrit llatí jaquès, s’exclama: Por qué el Canto de la Sibila […] no se incorpora a los acontecimientos anuales, en este caso la Navidad, de igual manera que se incluye a los calendarios de actividades de Mallorca, Valencia o Cataluña? Tenim versions del Cant en català i aragonès, i encara que no en tinguéssem en castellà, molts poetes ens en podrien fer. Només cal proposar-s’ho i tindrem Cant de la Sibil·la en català a la Franja, i en altres indrets en aragonès i en castellà.
Artur Quintana
Source: Queixar-se per vici | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el 3 de febrer del 2018)
He escoltat a alguns catalans no independentistes queixar-se de que es senten tractats a la seva terra com si fossin una anormalitat, com si fossin un no-res; en resum: com si no fossin. Però aquest discurs el coneixem molt bé els franjolins aragonesos que no volem renunciar als nostres arrels culturals. Els que presumim de llengua catalana a l’Aragó, fa molts anys que hem d’anar amb més que prudència en donar les nostres opinions en públic i anar molt amb compte amb allò que diem, com ho diem i on ho podem dir. I aquí m’atreveixo a opinar conscient de que no em llegeix gairebé ningú. És cert que a Catalunya s’han establert dos bàndols enfrontats, però aquí, a l’Aragó, el problema és que només hi a un bàndol, i nosaltres formem part d’un cul de sac molt minoritari que, segons en quins ambients, gaudim d’una mica de comprensió per part de certes persones amb una sensibilitat diferent a la molt majoritària. Si els catalans no independentistes, més o menys la meitat de la població de la nació veïna, es senten maltractats, us podeu imaginar com ens sentim nosaltres que som com l’agulla del paller, que només es fa visible quan punxa a algú. Perquè a Catalunya pots emprar el català i el castellà amb dret a que et responguin en qualsevol de les dos llengües; aquí no. El castellà gaudeix a Catalunya d’oficialitat, d’ensenyament obligatori, de tota la premsa y de totes les cadenes de radio i televisió espanyoles, de gairebé tot el cinema en espanyol, milers de llibres a les llibreries, etc. Aquí podem donar gràcies a l’actual govern de que ens ha reconegut el dret a la existència, i algunes engrunes més com l’esquifit projecte Moncada o el Premi Guillem Nicolau (amb el govern del Lapao ni això); algunes classes optatives de català (com una llengua estrangera i rara); cap renglera a la premsa (o alguna anecdòtica com aquesta); cap minut als mitjans de comunicació audiovisuals… Puc entendre els mals de cap de molts castellanoparlants i dels no independentistes a Catalunya, però, malgrat tot, quina enveja que els tinc! Clar, com estan tan mal avesats a tot arreu!
Antoni Bengochea
Source: Una dieta saludable | L’esmolet
No sé a vostès, però al meu correu electrònic hi arriben cada matí unes quantes causes (Change, Avaaz…) que hauria de signar. Signar significa, si es vol fer com cal, llegir-se bé el què es reclama i, si hi estàs d’acord, incloure el teu nom i decidir si ho comparteixes o no. Haig de confessar que fa temps que ja no me les miro. Abans això em feia sentir culpable, atès que moltes propostes pareixen justes. Però cada dia s’arrengleren a la meua pantalla una pila d’e-mails que em criden «encara no m’has llegit! encara no m’has llegit!». I les desenes que van directament al femer del “no desitjat”, que també cal revisar, ni que sigui de gairell, per si se n’hi ha colat algun de bo. Em passa una cosa semblant amb recursos, ofertes i articles relacionats amb el meu ofici. En rebo tants que la majoria acaben en una carpeta on me’ls guardo —santa innocència— per a revisar més tard. No cal que els digui que rarament, per no dir mai, els revisaré. I això que sé que entre aquells missatges hi ha just allò que necessito per a completar algun dels projectes en què estic embrancat (pertanyo a l’església de la Llei d’en Murphy, per si no ho sabien). Després hi ha tot el que comparteixen “amics” de Facebook o Twitter. Una sopa densa, quasi mineral, d’articles que cal llegir perquè són verament interessants. Ho dic sense ironia.
La informació és poder, ens han dit sempre. I certament ho és, però l’excés aconsegueix just el contrari: que en tinguem el pap ple i que no en càpiga ni una gota més. Els que, a més de ser fidels de la Llei d’en Murphy tenim tendència conspiranoica, ho tenim clar: ens enfiten d’informacions per a què no n’esbrinem la que realment ens importa. És com allò de, si vols amagar alguna cosa, deixa-la a la vista: el lladre no la veurà perquè no s’ho espera.
Malgrat tot, cal perseverar en estar informats, no ens podem permetre no estar-ho. Consumim la mida justa d’aliment provinent de fonts amb Denominació d’Origen i sense greixos saturats. Vet aquí el secret d’una bona dieta.
La Comarca, columna «Viles i gents», 9 de febrer de 2018
Source: “Espills Trencats”, presentat a Mequinensa amb gran èxit de públic | Mas de Bringuè
Text: Felip Berenguer
Fotos: Sisco Castany
El passat dimecres es va presentar a la Biblioteca de Mequinensa l’obra de Màrio Sasot “Espills Trencats”, guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2017 de Literatura Aragonesa en Llengua Catalana, amb una gran participació i acollida de públic, una seixantena de persones que ompliren la sala de la biblioteca de la Casa de la Cultura, recentment remodelada.
Desde la taula de presentació, l’alcaldesa de la vila amfitriona, Magda Gòdia, recordà els múltiples vincles culturals i personals que uneixen l’autor saidinenc amb Mequinensa, a través de les seues facetes com a corresponsal de La Vanguàrdia, militant frangenc i coordinador del projecte d’animació cultural a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.
El director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, resaltà la importància de la recuperació del premi Guillem Nicolau pel Govern aragonès i agraí a Màrio i a tots els escriptors presentats, la seua participació. Chusé Aragüés, director de Gara Edizions i coeditor de l’obra, destacà la necessitat de que les institucions públiques i les empreses privades impulsen la difussió i la protecció de les dues llengües aragoneses minoritzades, com l’aragonès i el català.
L’autor va fer cinc cèntims dels seus retalls de vida que apareixen a la seua obra premiada i recordà les seues experiències personals viscudes a Mequinensa com activista cultural i els seus vincles amb gent del Poble com Jesús Moncada, Hèctor Moret, Marià López o el pintor surrealista Josep Nicolau, present a la sala.
A continuació, un nombrosa part del públic, en que destacaven les dones, es va llençar a fer preguntes a l’autor sobre diferents aspectes de l’obra, destacant les intervencions d’un grup d’alumnes de quart de la E.S.O. de l’Institut de Mequinensa, interessats per les condicions i el futur de la joventut dels pobles avui en relació amb les dècades en què transcorreix la novel·la.
// Carles Sancho
Com cada any el 20 de gener, festivitat de sant Fabià i sant Sebastià, els Sants Patrons de Pena-roja, van atorgar-se els XIV premis Vila de Pena-roja de Tastavins. El Concurs de Pintura Desideri Lombarte 2017, dotat en 700 euros, fou per al pintor madrileny, resident a Sevilla, Alejandro Galán Vázquez amb el quadre Marta i van tindre un destacat reconeixement dos obres més que es van presentar: Con el sol de invierno de José Pedro Izquierdo Pérez i Interior de cafeteria d’Ernest Descals Pujol. Respecte al XIV Concurs de Relats Curts Maties Pallarés 2017, la guanyadora va ser l’escriptora barcelonina Eva Maria Pelegrí Margelí que ja va guanyar el premi l’any passat amb ‘La llista dels desitjos’. Enguany l’obra presentada, escrita en català, va ser Matrioixques, on l’autora fa un balanç cru de l’existència i les vivències del seu personatge. El premi està dotat amb 250 euros. El segon guardó… Continuar llegint…XIV Premis Vila de Pena-roja 2017 » Temps de Franja
Junto al castellano, el catalán, el gallego y el euskera, conviven en España otros idiomas y variedades lingüísticas al borde de la desaparición.
Source: Aranés, bable, tamazight… radiografía de las lenguas españolas en peligro de extinción