La Franja

Origen: Piden que las políticas públicas reviertan en el descenso de uso del catalán en Aragón

ZARAGOZA.- El uso del catalán en la zona oriental de Aragón ha descendido en los últimos años, en los que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura de esta lengua, y es necesario que las políticas públicas “reviertan” este descenso en el uso.

Estas son las principales conclusiones de la Encuesta de los Usos Lingüísticos en la Franja de las comarcas catalanohablantes de Aragón, que han realizado investigadores de las universidades de Zaragoza, Tarragona y Lérida gracias al convenio entre el consorcio Campus Iberus y la Dirección General de Política Lingüística de Cataluña, en el que no ha participado el Gobierno aragonés.

El estudio, realizado en 2014, sirve para comparar los datos con otro elaborado en 2004 en virtud de un convenio entre la Generalitat y el Gobierno aragonés, que ya en 1995 había encargado otro a la Universidad de Zaragoza.

El investigador Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, ha explicado a los medios las principales conclusiones de este estudio, que revela que el uso del catalán en general ha descendido “tanto en el nivel particular como el social” y se utiliza cada vez más el castellano, lo que se debe a la mayor presencia de extranjeros pero también al descenso de la transmisión de la lengua de padres a hijos.

La encuesta desvela que casi el 50 % de los encuestados reconoce que lo que habla es catalán, frente al anterior estudio en el que predominada una denominación “peyorativa” para ocultar la catalanidad lingüística de esta zona de Aragón.

Giralt ha señalado también que ha aumentado la capacidad de lectura y escritura en catalán, debido a la posibilidad en los últimos 20 años de aprenderlo de forma voluntaria en escuelas e institutos y al hecho de que muchos alumnos vayan después a estudiar a Cataluña.

A su juicio, aunque el estado de salud del catalán en Aragón “viene a ser el mismo” que en Cataluña o Baleares “en cuanto al uso real de la lengua”, el problema es que en esta comunidad “no es cooficial”, ni es lengua de enseñanza obligada en las escuelas.

Y ha reconocido que aunque la dirección general de Política Lingüística de Aragón está haciendo cosas muy favorables en relación con el catalán y el aragonés, “siempre es poco” y lo es, en buena medida, “porque el catalán no está reconocido”, ha dicho.

Ha valorado que “algo se ha ganado” cuando casi el 50 % de los habitantes de la Franja denominan catalán a su lengua, pero ha apuntado que “haría falta el refuerzo institucional para que todo pudiera funcionar de otra manera”, y se ha mostrado pesimista con respecto a la situación de esta lengua en la zona dentro de diez años.

Una situación que puede ser “igual o un poco peor”, dado que la población está “muy envejecida” y en muchas localidades es difícil que se pueda mantener como lengua de uso habitual, por lo que ha insistido en que las políticas lingüísticas pueden revertir la situación.

En este sentido, aunque la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Cataluña, Ester Franquesa, ha mostrado su “respeto institucional” sobre el papel del Gobierno de Aragón al respecto, ha añadido que “si encuentra la manera de otorgar a la lengua que es propia de este territorio el estatus jurídico que le corresponde como lengua propia, como mínimo también oficial, sería bueno para el territorio y para el conjunto del dominio lingüístico”.

Las lenguas “nunca se excluyen entre ellas” y poder dominar dos es siempre mejor que dominar sólo una. “Aquí hay muchas personas que pueden hablar catalán y algunas que no pueden aún”, ha dicho.

Franquesa, al contrario que Giralt, se ha mostrado “optimista” respecto al resultado de este estudio, que da “muy buenos resultados en relación al conocimiento de la lengua” en la Franja y ha valorado la percepción existente de que se habla “una única lengua” que recibe distintos nombres según el territorio, pero que comparte con Cataluña, País Valenciano e Islas Baleares.

Y ha explicado que las críticas realizadas por plataformas o partidos políticos que consideran que se impone el catalán “van más allá de la política lingüística y son más política” cuando lo que se pretende es “la cooperación para que la lengua tenga un presente y un futuro más solido y más fuerte”, que “no tiene nada que ver con la catalanidad que uno siente ni con sentimientos identitarios”.

En respuesta a la posibilidad lanzada por Franquesa de que el catalán sea cooficial en Aragón, el director general de Política Lingüística del ejecutivo aragonés, José Ignacio López Susín, ha aseverado que “Aragón tiene su propio gobierno y su propia dirección general” y quien lleva a cabo la política lingüística en esta comunidad “es el Gobierno de Aragón”.

Y con respecto a una futura Ley de Lenguas en Aragón, ha asegurado que “no se está trabajando en este sentido” y no se ha presentado ni está en trámite “ningún proyecto de ley”.

Origen: Los expertos apuntan que el uso del catalán ha descendido en la Franja – Aragón Digital

Origen: La Comarca del Bajo Aragón acuerda no adaptar su nombre al catalán | La Comarca

Origen: El órgano de Fuentespalda volvió a sonar como en la época del barroco | La Comarca

Origen: Presentan los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja

MAGAZIN 3 de juny de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Compartir, sempre?”./ “Què destaques de la situación del país?” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Las quemaduras. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Vanesa Arévalo, caspolina, primer premi del concurs literari “Narraciones cortas”de l’Ajuntament de Casp, amb el títol “Confesiones interiores”.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Proper objectiu del montanyer maellà, Diego Celma: El Gran Paradisso als Alps italians.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista al maellà Santiago Pardo Mindán, estomatòleg.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Diego Celma, Lifo Ros i Elías Satué.

Origen: La Misericòrdia de Queretes | Viles i Gents

Origen: De milions i urnes | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 13 de maig del 2017)

A mesura que corre el temps entenc menys aquest país anomenat Espanya. D’exemples, en tinc un cabàs ben ple, tot i que amb un parell de molt recents en tinc prou per omplir la columna. Començaré pels milions d’euros: els pressupostos de l’Estat espanyol han pogut tirar endavant gràcies al suport del grup parlamentari basc (PNV) al Congrés, la qual cosa no seria res de l’altre món si no fos perquè ens costarà als ciutadans, no als bascos, esclar, 1.400 milions per començar i al voltant de 500 cada any en el futur. Bona venta de vots han fet els bascos, de debò! Qui gosa criticar la seva astúcia i pragmatisme enfront d’un PP necessitat de suport? No entenc com no s’ha produït un terrabastall en la resta de l’Estat espanyol davant d’aquell munt de milions que sortiran de la Hisenda Pública espanyola i passaran a la basca. Heu escoltat cap protesta ferma? Més encara, qui assenyala com a no solidaris, el Concert Econòmic del País Basc i el de Navarra?

Una altre exemple que no va de milions d’euros, si no d’unes caixes de metacrilat anomenades urnes. La Generalitat de Catalunya ha anunciat un concurs públic per a la compra d’unes 8.000 urnes –“instruments de destrucció massiva per consultar l’opinió del poble”– en breu. El Govern espanyol no ha trigat ni un sol dia en fer por amb l’aplicació de tot el pes de la llei, davant la seqüela d’un conflicte polític. L’amenaça no s’ha centrat només en els representants polítics, si no que s’ha estès als funcionaris i administradors de qualsevol nivell i condició. I encara més –i això entra dins del surrealisme– l’amenaça s’ha dirigit també a les empreses o qualsevol institució privada que hi col·labori en la construcció dels artefactes. Fixi-s’hi el lector en l’elegància que hagués pogut demostrar el Govern espanyol en reaccionar d’aquesta manera: senyors de la Generalitat no us gasteu els diners en comprar urnes, el Ministeri de l’Interior, com sempre, us les pot cedir per a un bon ús. L’elegància en el comportament és una característica dels veritables demòcrates, als autoritaris els hi surt l’amenaça sense adonar-se’n. I als ciutadans espanyols els hi passa per sobre el dèficit democràtic del seu país.

José Miguel Gràcia

Origen: Detectan defectos de obra en la planta de purines de Valderrobres | La Comarca

El catalán se abre camino como «lengua propia» y tendrá hueco hasta en el Boletín Oficial de Aragón

Origen: El Gobierno aragonés crea el «Institut del Catalá», un nuevo organismo oficial

Origen: Política Lingüística redacta el reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. | Mas de Bringuè

Origen: Un petit record from Manchester | L’esmolet

(Fragment del missatge enviat per l’Eddy en saber de la mort d’en Ramon, mon pare. Una altra faceta del pare).

Jo tinc molt bons records del temps que vaig passar amb vosaltres al pis del Carrer Agricultura i de l’hospitalaris que vau ser tots amb mi. Del Ramon me’n recordo molt ara de la seva rialla i bromes pesades, quasi sempre en català, de les que n’entenia la meitat. Sempre recordaré la seva història d’aprendre a comptar en castellà a l’escola del poble, «…trece, catorce, quince….eeem…sece?..» PLAS! [plantofada del mestre]»  i també de la nostra visita a Estopanyà i aquests pobles abandonats amb els noms tant suggerents: Fet (1) i Finestres. El cementiri (2) em va quedar gravat i també aquelles roques tan increïbles (3) [“Les Viles” de Finestres]. En fi, jo vaig compartir poca estona de la seva vida però encara porto unes quantes imatges i memòries. Sé que quan es va morir la meva tieta, i també el pare de l’Ana, entre altres coses va servir també com a celebració de les coses bones de les seves vides i per unir la resta de la família. Espero que hagi estat una mica així per vosaltres també.

Origen: Somnis obscens | L’esmolet

No sé a casa vostra, però a la nostra, per Nadal, s’acumulen com per art de màgia un feix de participacions de loteria. Fins i tot, entre les butlletes multicolors, hi treu el nas algun dècim autèntic, comprat sense vergonya en una administració oficial. I posats a confessar, us diré que de tant en tant apareix sobre la taula algun numeret dels cecs, que és una rifa, diuen, els guanys de la qual són per a una bona causa, cosa que ens amoroseix la mala consciència.

Tot plegat no evita que estigui convençut que la loteria és una estafa consentida. Una de les contradiccions amb les que visc, com quan menjo un producte amb ingredients impresentables o acompanyo les filles de rebaixes perquè “no tenen res per a posar-se” —malgrat l’armari ple de roba.

Tanmateix, molts matins, una falca publicitària m’agreja l’esmorzar. Un paio amb veu de setciències (ara en diríem ‘cunyat’) m’explica què farà si li toca la loteria: que si dissenyar la seua línia de moda, que si esdevenir un gran advocat… però al final resulta que —oh sorpresa!— l’únic que desitja és “forrar-se” per a viure sense fotre brot, tenir un jet i una mansió. L’eslògan és demolidor: “por muy distintos que empiecen los sueños, siempre acaban igual”, perquè “no tenenos sueños baratos”. Segons el ‘cunyat’ perdonavides tots som uns egoistes ganduls, per molt que ho dissimulem sota el vernís de voler realitzar-nos com a persones.

L’anunci m’arriba a la cuina d’Alcanyís, a punta de dia, tot escoltant les notícies d’una emissora que emet en català via internet. (Què voleu que hi faça! M’agrada sentir el meu idioma en les hores primerenques.) Haureu notat que he transcrit els fragments de la falca en castellà, tot i ser emesos en una ràdio amb tota la programació en català. I és que, al contrari del que fan la immensa majoria d’anunciants, l’empresa “Loterías y Apuestas del Estado” no troba oportú traduir el missatge a l’idioma dels espanyols que escolten la cadena. Com a estratègia publicitària no és gaire eficaç, si tenim en compte que els oïdors que trien aquell dial és possible que ho facin també per la llengua. Si l’empresa fos privada, allà ells; però resulta que la corporació que ens empeny a jugar per a “forrar-nos” és adscrita al ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, és a dir, que forma part del patrimoni de tots els espanyolets independentment de l’idioma que parlem. No sé què pensar. Si ho fan per desconeixement, malament. Si ho fan per desídia, pitjor. No vull creure que ho facin per menyspreu de les llengües no castellanes d’Espanya… A no ser que l’objectiu sigui promoure el separatisme.

Segurament pensareu que el tema de l’idioma és menor, que el dolent d’aquests anuncis és que fomenten la cobdícia, la insolidaritat, l’obtenció de riquesa sense el mínim esforç. I tindreu tota la raó. Però la qüestió lingüística és un element que acaba de dibuixar el model de ciutadà que s’estimula des de l’ens públic: els altres no importen, només jo i el meu propi plaer. Obscenitat pura i dura.

Publicat a El Salto Aragón, n.1, maig de 2017

‘Der Losverkäufer’ (Els venedors de bitllets), de Philipp Schmitz (Düsseldorf 1824-1887)