9.000 personas se expresan a diario en alguna variante dialectal del aragonés, tn número de hablantes en retroceso. #Objetivo, 21:35h pic.twitter.com/2xW4UdykFk

— Aragón TV (@aragontv) March 27, 2017

Origen: La sarna continue present en la cabra, però delimitada a l’àrea catalana – Ràdio Matarranya

Origen: Beseit començarà a fer visites guiades al Parrissal a partir d’este dissabte – Ràdio Matarranya

Origen: Front comú al Matarranya per a defensar la singularitat del turisme rural – Ràdio Matarranya

Origen: El futuro gastronómico del Matarraña, en París | La Comarca

Origen: Recital del Duo Recapte a la Escola Oficial d’Idiomes 2 de Saragossa | Mas de Bringuè

Origen: Aguaviva podría disponer de espacio para emprendedores | La Comarca

Origen: El Caspe golea al Altorricón y se asegura el liderazgo | La Comarca

“El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.

Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja… En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català. Continuar llegint… ENLLAÇATS PER LA LLENGUA: “El futur del català a la Franja passa per l’escola” [Entrevista a Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí per la Llengua]

Origen: Los litigios del Obispado de Lérida con el Monasterio de Sijena

Origen: Dret a decidir | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 18 del març del 2017)

        Em resulta difícilment acceptable que el dret a decidir sigui una cosa antidemocràtica, però així sembla ser la costum d’aquest país nostre. I d’on ve aquesta costum?

El règim monàrquic que regenten els Borbons a Espanya va ser decidit per un demòcrata convençut: Francisco Franco. I el poble espanyol no té dret a decidir una altra cosa. Gairebé tothom afirma que de fer una consulta per aquesta qüestió, per dirimir si volem continuar amb la monarquia o canviar a una república, guanyaria majoritàriament la opció monàrquica; doncs, per què no es fa? Per què no podem decidir nosaltres el règim constitucional que volem? El tema català és molt semblant: també gairebé tothom diu que si es fes la consulta catalana guanyaria la opció espanyolista (ens asseguren contínuament que hi ha més “constitucionalistes” que secessionistes) i que perdria el que podríem anomenar “catexit”; doncs raó de més per fer la consulta, però tampoc es pot fer perquè ho prohibeix la “Inmaculada Constitució”, que es va firmar fa quaranta anys sota l’espasa de Dàmocles del franquisme. Els crims del franquisme tampoc es poden investigar perquè ho prohibeix la mateixa espasa de Dàmocles. Deu meu, però quan pesa el franquisme! Hi haurà algun dia en que ens el podrem treure de damunt? Als familiars de les víctimes del franquisme se’ls acusa de malvolença, d’ànsies de venjança, de no haver superat la ferida que es va tancar el 78, de mirar contínuament endarrere, de no deixar tranquils als morts…; per què es tracta de manera diferent als familiars de les víctimes del terrorisme d’ETA? per què no se’ls acusa de voler remoure el passat, d’ànsies de venjança, etc?

Podríem proposar encara una altra decisió: volem netejar el país de franquisme? Segurament tampoc es farà aquesta consulta. A Alemanya la van netejar bé de hitlerisme, però de la mateixa manera que la possible independència d’Escòcia diuen que no té res a veure amb la de Catalunya, tampoc són comparables Hitler i Franco (un va perdre la guerra i l’altre la guanyà). És clar que Franco va morir, però ens deixà l’ou, l’ou de la serp, i encara resta viu.

Antoni Bengochea

ón, una nueva reglamentación que según el sector de la zona “no tiene en cuenta a las comarcas rurales” y que equipara las obligaciones de los establecimientos hoteleros de

Origen: Empresarios del Matarraña rechazan la nueva regulación turística de Aragón – Diario de Teruel

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Dilluns 27, a les 17:30 a l’Aula 10 de l’EOI Alcañiz, tindrem el plaer d’escoltar la xerrada de Víctor Vidal “Plantes medicinals i destil·lació”, que s’emmarca com activitat de les nostres Jornades Culturals i el Programa “Jesús Moncada” de la Direcció de Política Lingüística del Govern d’Aragó. El nostre ponent ens farà una presentació i realitzarem una destil·lació entre tots. Hi esteu tots convidats, no us perdeu! Cartell Plantes