(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 25 de març del 2023)
Vivim uns dies estranys enmig d’una estació que ben prompte dixarà d’existir, d’una calor que sofoque i, al mateix temps, d’un fred que no acabe de marxar. La primavera. Eixa primavera tan florida a la nostra terra on tots los matisos del color rosa envaeixen lo paisatge i l’horitzó esdevé un mar càlid on dixar-se perdre durant hores, captivada per les olors de la natura. I, dins d’este oceà de futurs fruits, mos delectam a fer fotografies i no traspassam la barrera del fons de pantalla, perquè es bonic, perquè impressione, perquè impacte veure l’abundància de tantíssims arbres en flor, no traspassam eixa línia entre allò que veem i allò que podem veure. Extensions de monocultiu inesgotables que oferixen una vista agradable per als humans, però que també provoquen un estrès al sòl, gens acostumat a nodrir-se d’unes mateixes arrels quilòmetres enllà, a munt i en qualsevol punt cardinal que pugues albirar. Extensions de conreu de terra seca abocades al regadiu per allò que en diuen canvi climàtic. Continuar llegint… Quan tot s’asseco | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’abril del 2023)
Na Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial, publica a la pàgina 11, número 50.670, del 29-9-2022 de LaVanguardia “Les llengües, un patrimoni irrenunciable” on tracta, entre altres temes, de l’article 3. 1. i 2. constitucional –3.1.El castellà és la llengua oficial de l’Estat que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret de fer-la servir. 3.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb llurs estatuts. Al 3.1. la Constitució, a més de declarar que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, defineix què significa ser llengua oficial: que tothom té el dret de parlar-la i l’obligació de saber-la. Al 3.2. es declara l’oficialitat de les altres llengües espanyoles a les comunitats autònomes on es parlen. La Constitució no diu quines són. Per a saber-ho hem d’anar a la lingüística internacional, que diu que a l’Estat es parla aragonès, asturià, basc, català, gallec i occità. Totes aquestes llengües han de ser oficials a les comunitats autònomes on es parlen. Si no ho són, els estatuts de les comunitats autònomes on això passa no són constitucionals. En aquesta situació es troba l’Aragó per la no oficialitat de l’aragonès i del català, Navarra per la del basc i Astúries per la de l’asturià i el gallec, si més no. Continuar llegint… Ministra i Constitució | Viles i Gents
Los vándalos se han llevado las denominaciones ‘La Canyada de Beric’ y ‘Bellmunt de Mesquí’ en los carteles del nuevo tramo de la carretera A-1409
Las denominaciones en catalán ‘Canyada de Beric’ y ‘Bellmunt de Mesquí’ han sido arrancadas de las señales de dirección de la carretera A-1409./ Facebook Grupo Paraules del Matarranya
Las señales de dirección ubicadas entre Torrevelilla y La Cañada de Verich, en el nuevo tramo de la carretera A-1409, han vuelto a ser víctimas de un ataque. Esta vez, las denominaciones en catalán ‘La Canyada de Beric’ y ‘Bellmunt de Mesquí’ han sido arrancadas de los carteles. Hace apenas dos meses, a mediados de marzo, sendos nombres ya fueron tachados con pintura negra. Las imágenes del mobiliario estropeado han sido compartidas este martes por un vecino en un grupo de Facebook.
El acto vandálico se ha producido después de que los trabajadores de carreteras del Gobierno de Aragón recibieran instrucciones el pasado 16 de marzo para limpiar los carteles pintados. Cabe recordar que la carretera autonómica se rotuló en castellano y catalán atendiendo a la denominación de los municipios que aparecen en la Ley de Creación de la Comarca del Bajo Aragón, aprobada hace más de 20 años, en 2002.
El tramo de vía en el que se han perpetrado los dos actos vandálicos entre marzo y mayo de 2023 fue inaugurado el pasado mes de febrero. Las obras, que tuvieron un plazo de ejecución de 12 meses, supusieron una inversión de 3,4 millones de euros, una de las más altas realizadas en 2022 dentro de la Dirección General de Carreteras. La principal mejora fue elensanche de la carretera hasta los 7 metros. Por otro lado, se mejoró el radio de muchas de las curvas y se logró una reducción del 10% del tramooriginal de unos 6 km. La obra también incluyó la mejora de tres intersecciones, dos para el acceso a Belmonte de San José y una de conexión con la TE-53 de acceso a La Cerollera.
Mentre que l’ensenyament d’una llengua estrangera i del castellà és obligatori, s’observa que el de l’aragonès i el català, les nostres llengües pròpies i històriques, és optatiu, i això passa malgrat que la Constitució a l’article 3.2 proclame que ‘seran oficials’. L’Estatut no ho recull, ço que el fa contrari a la Constitució, car el dret constitucional se situa per damunt del dret comunitari, i ja fora hora que tant el dret constitucional com l’estatutari anessen de conjunta.
Com que no és així, ara com ara l’ensenyament de les llengües pròpies i històriques es limita a classes setmanals, de durada d’una hora i mitja a tres, a infantil i primària, al principi fora de l’horari escolar, i ara a dins. L’ensenyament infantil de l’etapa de 0 a 3 anys depèn dels ajuntaments, els quals decideixen en quina llengua es fa. A secundària hi ha ensenyament de català, i de vegades d’alguna altra assignatura en aqueixa llengua, i en aragonès tot just si es va aplicant.
Per a l’aragonès s’ha passat de ser present a 4 centres escolars el curs 1997 a ser-ho a 27 amb més de 1200 alumnes el curs 2021-2022, repartits per tota l’àrea de llengua aragonesa amb prou densitat en general. A les terres altes dels Pirineus hi ha escoles quasi a tot arreu, des de la Jacetània fins a la Ribagorça , i concretament a Echo, Ansó, Chasa, Berdún, Santa Zilia, Jaca, Sallén de Galligo, Tramacastiella de Tena, Pandicosa, Biescas, Candarenas, Aineto, Torla, Broto, Fiscal, Bellanuga, Samianigo, Bielsa, A Espuña, Sarabiello, Plan, San Chuan de Plan, Chistén, l’Ainsa, Sarllé, Benás, Lupiñén, Castillón de Sos, Saún, Graus, Capella, La Puebla de Castro, Nabal, Lo Grau, Estada, Estadilla i Fonz. Hi ha poques bosses, i més aviat petites, on no s’ensenya aragonès: Canfrán, Aisa, Puen da Reina de Chaca, Santa Cruz d’as Serós, Muriello de Galligo, Riglos, A Fueba, Campo, Seira… Als Somontanos les localitats amb ensenyament de l’aragonès van més espaiades: Ayerbe, Almudébar, Boleya, Osca, Barbastre, Montsó, a Luenga, Berbegal i Uerto, mentre les bosses sense ensenyament d’aragonès són encara considerables: Agüero, Lobarre, Santa Olaria de Galligo, Biscarrués, Lupiñán, Nueno, Arguis, Igriés, Loporzano, Sietemo, Ibieca, Alcalá d’o Bispe, Angüés, Casbas, Biarche, Blecua, Antillón, As Ziellas, Abiego, Colungo, A Liena, Abergüela d’A Liena, Adagüesca, Salas, Pozán de Bero… S’ensenya aragonès a dues escoles en viles actualment de llengua castellana: Salbatierra d’Esca i a Peralta de Alcofea. I a bastants escoles en territori de llengua catalana no s’ensenya aquesta llengua, com pertocaria, sinó aragonès. Això passa a la Ribagorça de llengua catalana de la Vall de l’Isàvena des de la capçalera a les Paüls fins a Llaguarres, que comprèn les escoles les de les Paüls, de la Pobla de Roda i Lasquarri, mentre Llaguarres a l’Isàvena i Jusseu i Torres del Bisbe, ambdós al Sarro, van a Graus. Sanui a la Llitera, també de llengua catalana, només té ensenyament d’aragonès , però no de la llengua pròpia. Aquestes anomalies, que ja fa anys que duren, tenen l’anuència, tàcita sembla, de les instàncies educatives: Conselleria, Direcció General de Política Lingüística, Academia Aragonesa de la Lengua…, i de les associacions d’estudi i foment de l’aragonès.
Les localitats de llengua catalana amb ensenyament optatiu d’aquesta llengua han passat de 12 centres el curs 1984-1985 a 37 el curs 2021-2022 amb un total de 4.150 alumnes, dels quals 1.447 participen en projectes lingüístics de llengua catalana. Es troben a la Ribagorça a les escoles de Montanui, Areny de Noguera, Tolba, Benavarri i Estopanyà; a la Llitera n’hi ha a Castellonroi, el Torricó, el Campell, Tamarit, Algaió, Albelda i Vensilló, i també a tot el Baix Cinca de llengua catalana: Saidí, Fraga, Miralsot, Vilella, Torrent de Cinca i Mequinensa, així com a quasi tot el Matarranya, tant a l’actual com a l’històric. Faió, Nonasp, Favara, Maella, Massalió, Calaceit, la Vall del Tormo, Queretes, Valljunquera, la Freixneda, la Portellada, Vall-de-roures, Fondespatla, Ràfels, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, Beseit, la Ginebrosa i Aiguaviva de Bergantes –Fórnols de Matarranya, la Canyada de Beric i Torredarques van a escoles properes. A Bordón, a territori actualment de llengua castellana, fan ensenyament de català. Des del 2017 Foz Calanda i Calanda van demanant ensenyament de català però la inspecció els ho va denegant. Hi ha algunes bosses, prou considerables, sense ensenyament de català: més amunt, en tractar de la Ribagorça, ja he indicat que a les valls de l’Isàvena i del Sarro i a Sanui de la Llitera no hi ha ensenyament de català, com pertocaria, sinó d’aragonès. A les localitats lliteranes de Peralta de Calassanç i Sant Esteve de Llitera, així com a les matarranyenques de Bellmunt de Mesquí, la Codonyera i la Torre de Vilella no hi ha ensenyament de català.
L’ensenyament de l’aragonès i del català es fomenta, a més, amb diversos programes: el de ‘Els escriptors a l’aula’ on els centres educatius en poden demanar la presència: el ‘Luzía Dueso’ per a l’aragonès creat al curs 2005-2006, i per al català el ‘Jesús Moncada’ des del curs 2001-2002, aquest darrer amb tradicionals desaparicions guadianesques de tant en tant. La molt activa Direcció General de Política Lingüística ajuda a la celebració del ‘Dia de la Llengua Materna’, al qual s’apunten fins i tot centres que en refusen l’ensenyament a l’escola, i convoca ‘Concursos de Lectura en Públic’. Al poble abandonat de Bailo es fan jornades de convivència entre alumnes que assisteixen a classes d’aragonès i de català, i s’hi ha encetat un programa d’immersió per a l’aragonès.
A la Universitat de Saragossa hi havia des dels darrers anys de la Dictadura una certa oferta de llengua aragonesa, vista aquesta com a dialecte del castellà, i de la catalana. Ara hi ha des del 2015 el ‘Diploma d’Especialització en Filologia Aragonesa’ al Campus d’Osca, on des del curs 2020-2021 també es pot cursar la ‘Menció en Llengua Aragonesa a la Facultat de Ciències de l’Educació’, mentre que no existeix una menció equivalent per al català. Els congressos internacionals de llengua i literatura aragoneses, coneguts com a ‘Estudios e rechiras d’a luenga aragonesa’, se celebren cada dos anys des del 1997. El curs l985-1986 s’inicià l’optativa de Llengua catalana a la Llicenciatura de Filologia Hispànica del Campus saragossà, i el 1996 es creà l’Àrea de Filologia Catalana del Departament de Lingüística General i Hispànica, que continua avui en dia. S’ensenya català a les Escoles Oficials d’Idiomes de Montsó, Fraga, Alcanyís i Saragossa, i no hi ha oferta d’aragonès. La càtedra universitària Johan Ferrández d’Heredia treballa en l’estudi de l’aragonès i del català i als cursos universitaris d’estiu a Jaca tant les llengües aragonesa com la catalana, i les cultures que conformen, solen ser-ne tema d’estudi.
Avancem, poquet a poquet, en l’ensenyament de les nostres llengües pròpies i històriques, amb molts i innecessaris obstacles, però avancem.
Entre las homenajeadas hay ocho bajoaragonesas del Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón. La muestra puede visitarse hasta el 14 de marzo
Uno de los rincones de la exposición. / Ayto. Alcañiz
En la sala de exposiciones puede visitarse ‘Vozes en o Zierzo / Veus en el cerç / Voces en el Cierzo’, un recorrido literario y visual por la realidad multilingüe de Aragón, glosado por 34 de sus principales escritoras en aragonés y catalán. Tiene carácter itinerante, y tras su estancia en Zaragoza, ha llegado a la capital bajoaragonesa donde se inauguró este martes. Es visitable de martes a sábado entre las 19.00 y las 21.00 y los domingos y festivos de 12.00 a 14.00.
El objetivo es difundir, promover y dignificar la obra de estas pioneras de la literatura aragonesa, su carácter innovador y de reivindicación feminista, escrita en el amplio catálogo de variedades lingüísticas aragonesas que, desde su tronco base trilingüe, convierten la comunidad en un territorio con un rico patrimonio cultural y patrimonial.
Así se puso de manifiesto en la apertura que corrió a cargo del alcalde de Alcañiz, Ignacio Urquizu, y el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín. Con esta muestra se quiere dar a conocer la literatura escrita por mujeres en lenguas propias de Aragón a través del conocimiento de las escritoras y su obra. Se persigue también sensibilizar a la población aragonesa acerca de la realidad y actualidad de las lenguas propias de Aragón, así como «despertar y desarrollar el reconocimiento, el amor y el respeto por las lenguas propias de Aragón y por el papel que en ello tienen y han tenido las mujeres». Para ello, se recurre a la labor artística y pedagógica de estas 34 vecinas de comarcas en las que la convivencia entre diversas variedades, locales y oficiales, ha conformado una particular cosmovisión a la que se añade un carácter común de territorios de frontera, con Navarra, Francia, Cataluña o la Comunidad Valenciana.
Entre ellas, se encuentran ocho mujeres bajoaragonesas. Se trata de Teresa Jassà (Calaceite 1928-1999), Aurelia Lombarte (Monroyo 1933), Carmeta Pallarés (La Ginebrosa, 1947), María del Carmen Alcover (Mazaleón, 1952), Merxe Llop (Nonaspe, 1957), Cari Ariño (Maella, 1958), Susana Antolí (Beceite, 1967) y Mar Puchol (Valderrobres).
La exposición se compone de diversos puntos de información, hitos que ofrecen información sobre cada una de estas 34 escritoras en lengua aragonesa y catalana, que pretenden dar a conocer, de una manera lúdica e ilustrativa, parte de la historiografía literaria y lingüística de Aragón. Los recursos que forman parte de la exposición son, entre otros, una serie de paneles informativos donde aparecen los datos más relevantes acerca de estas escritoras aragonesas, 18 de ellas autoras en aragonés y otras 16 en catalán. En cada panel, además, hay un acceso a más información a través de un código QR, que remite a la página web: vocesenelcierzo.lenguasdearagon.org. Y los paneles se acompañan de un vídeo con poemas/narraciones que incluyen fragmentos de la obra de estas escritoras leídos, mayoritariamente, por las mismas.
En el Rincón de la Lectura se selecciona una parte de la producción bibliográfica de las autoras protagonistas de la exposición, una selección de libros junto a la que se levanta una Línea del Tiempo que muestra una cronología de las autoras a través de sus imágenes y su lugar y fecha de nacimiento. Y la contextualización de la exposición se realiza a través de un mapa de Aragón en el que se ubica a cada escritora en relación con su lugar de origen o de referencia, elemento que otorga denominación de origen a cada una de las escritoras. Son representantes de las lenguas aragonesas pirenaicas desde Ansó hasta Graus y Benasque; de las variedades somontanesas desde Huesca hasta la ribera del Cinca; de las variedades catalanas del Alto Aragón, desde Bonansa hasta Mequinenza; y de las variedades catalanas del Bajo Aragón histórico, desde Maella hasta Monroyo, cuatro continuos dialectales que configuran el mapa de Aragón entre el castellano, el aragonés y el catalán.
Como explican desde la organización, Voces en el Cierzo no es sólo un tratado filológico. La elección de estas protagonistas, escritoras en aragonés y en catalán, muchas de ellas mujeres de extracción humilde, sometidas a la desigualdad, a la emigración, a la dureza del Aragón de las primeras décadas del siglo XX, pretende dar visibilidad al papel, a menudo silencioso y silenciado, que la mujer ha tenido en el pasado y en el presente de las lenguas propias de Aragón y de la propia vida de sus comunidades. Los paneles de esta exposición se imbrican en tres momentos de la historia literaria del Aragón multilingüe: «Abriendo camino», «Recuperando los eslabones perdidos» y «Tras la estela».
«Es importante, y nos parece muy relevante, visibilizar el papel de la mujer en la cultura y en la generación y difusión del conocimiento», señaló el alcalde de Alcañiz, Ignacio Urquizu, en la inauguración de la muestra. «Desde el punto de vista científico, hay numerosas mujeres cuyos descubrimientos y aportaciones han sido olvidados, mujeres que han tenido un papel muy relevante en gran parte de los avances de hoy en día», añadió en relación no sólo con la literatura, también con la tecnología o la propia ciencia. El alcalde recordó la conmemoración este 11 de febrero del Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia, «y exposiciones como ésta, además de recordar la realidad plurilingüística de Aragón, sirven para situar el papel de la mujer en el espacio que le corresponde en la historia».
En parecidos términos, el director de Política Lingüística del Gobierno aragonés, José Ignacio López Susín, recordó la vital labor de la mujer como correa de transmisión de cultura, de conocimiento. «Queremos dar voz a estas 34 mujeres, a estas 34 escritoras, visibilizarlas, y darles el lugar que les corresponde» en un contexto, el de la literatura en las minorizadas lenguas aragonesas, que soporta este proyecto ‘Voces en el Cierzo’, «una iniciativa que comenzamos el año pasado, y que consta de diversas patas», entre las cuales se encuentra también el enfoque educativo y formativo con actividades específicas en centros educativos. A este respecto, López Susín confirmó que el número de alumnos que cursan asignaturas de Lengua Aragonesa se eleva ya por encima de los 1.300 este año, mientras que la Lengua Catalana alcanza ya a más de 4.500 estudiantes en centros escolares.
La Sala Multiusos del Liceu d’Alcanyís acollirà, el 14 de març, a les 18:30 hores, la celebració de la taula rodona «Vozes en o zierzo/Veus en el cerç/Voces en el cierzo. Escritoras en aragonés e catalán d’Aragón. Escriptores en aragonés i català d’Aragó. Escritoras en aragonés y catalán de Aragón».
Hi intervindran José Ángel Sánchez Ibáñez, professor de la Universitat de Saragossa i expert en literatura en aragonès; Màrio Sasot, escriptor i especialista en Literatura Catalana a l’Aragó; i Merxe Llop, escriptora en català. La moderadora de l’acte serà la professora de la Universitat de Saragossa i acadèmica de l’AALMaite Moret Oliver.
A la Sala Municipal d’Exposicions d’Alcanyís, es pot gaudir des del 7 de febrer i fins el 14 de març de l’exposició del mateix títol, que centra el focus en la tasca d’una sèrie de dones escriptores que van utilitzar o utilitzen les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català d’Aragó), als seus escrits.
Una de les línies estratègiques del projecte és la visibilització del paper de la dona i de la perspectiva de gènere en relació amb les llengües pròpies d’Aragó, a més de posar en valor l’interessant i intens treball de la dona al voltant de la llengua i dels seus diferents dialectes, de fomentar el coneixement mutu de les dones que desenvolupen una important tasca a favor de les llengües aragonesa i catalana, de propiciar la participació de la dona als espais on es prenen acords i decisions sobre aquestes llengües i d’iniciar i avançar en el seu estudi de des d’una perspectiva de gènere. Aquestes i altres idees són les que es tractaran en aquesta taula rodona.
