Origen: Un lector alcanyissà | La Comarca
Durant los vint-i-dos anys de vida d’esta columna no m’haig prodigat massa en escriure sobre els lectors. Si de cas un parell d’articles explicant que, quan escrivia, no em podia traure del cap la sensació que solament ho llegirien los companys de columna i uns pocs amics benevolents. Tal suposició la va rebatre immediatament un lector, informant-mos que mos seguie, setmana rere setmana, des dels Estats Units. Més endavant vaig tindre la satisfacció de parlar d’una jove pena-rogina que durant la sobretaula d’una multitudinària cena al poliesportiu del seu poble es va manifestar puntual seguidora del “Viles i gents”. Però ara, per a sorpresa i satisfacció meues, em correspon fer-ho d’un lector alcanyissà.
No fa molt, un dissabte al matí em va sonar el mòbil. No tenia enregistrat aquell número però vaig decidir acceptar la trucada. I l’interlocutor, que va resultar ser un home jovial i atent, donant per feta la meua estranyesa, com a primera mesura es va donar a conèixer; i a continuació es va presentar com un entusiasta lector de les meues columnes i em va informar que teníem amics comuns i que eren ells los que li havien facilitat lo meu telèfon. I sense solució de continuïtat, fent gala d’una memòria privilegiada, aquella persona va fer un ràpid però encertat repàs de les meues cinc o sis darreres columnes. La qual cosa no dixe de ser admirable si tenim en compte que en publico una cada sis setmanes i que, quan les escric ni jo mateix me’n recordo de l’anterior. I va afegir que, tot i ser castellanoparlant, a base de practicar havie acabat llegint amb desimboltura en català, encara que, per si les mosques, tenie sempre el diccionari a mà.
Quina sorpresa! Quina emoció! Un fidel lector castellanoparlant. Una persona que s’ha esforçat en llegir en un idioma, que no és lo seu habitual i que disfrute fent-ho… Malauradament, i voldria equivocâ’m, una “rara avis“ a n·esta beneïda terra nostra.
Encara no haig tengut ocasió de conèixê’l. Però un dia o altre, quan jo estiga per Mont-roig, quedarem per a trobar-mos.
J.A. Carrégalo
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de desembre del 2016)
Com en els darrers anys durant el pont de la Puríssima es van desenvolupar a Queretes unes interessants jornades sobre la història local del segle passat. Són unes xerrades properes a la gent i a les situacions de la vida quotidiana. Tenen objectius divulgadors i també de recollir informació gràfica (fotos) i informació directa tot recollint la memòria personal històrica d’alguns veïns que van viure aquells períodes passats.
Aquest any tocava investigar sobre la dècada dels anys 50. Un dels successos més importants d’aquells temps fou la terrible gelada del febrer de 1956. Millor dit, de tot un seguit de gelades i inclemències atmosfèriques que és van succeir durant l’esmentat mes. El fred va ser terrible i se’l va culpabilitzar de vàries conseqüències entre elles la d’accelerar el procés d’emigració que havia començat als anys 20 del passat segle.
Desprès de les jornades la meva idea del que va significar la gelada han canviat. I això reforça la dita que la història és una construcció permanent, d’acord amb la informació que anem rebent. Així ara crec que la mecanització del camp i els baixos preus, no ajustats a costos, de les dècades següents tenen molt més impacte i són molt més determinants que la catàstrofe puntual d’aquell mes de febrer.Enumeraré unes quantes premisses necessàries per entendre el que va passar: L’efecte va ser sobre diferents cultius, no solament sobre l’olivar. Es va generar una nova activitat amb l’aprofitament de la llenya morta de les oliveres. La vinya i ametllers van tenir un impuls importat en els anys següents. Es van perdre molts jornals de treball durant el 1956 i en els anys següents. Els veïns més afectats van ser els jornalers i petits propietaris. La sensació de ruïna va fer que s’arrancaren més oliveres de les realment mortes. De les soques de moltes oliveres serrades van sorgir part del olivers actuals.
Tot i això, dos anys desprès de la gelada els molins d’oli ja tornaven a funcionar de manera similar als anys anteriors. Per tant l’efecte de la gelada sobre l’emigració i despoblament dels nostres pobles s’ha de relativitzar.
Juan Luís Camps
Dentro de un proyecto europeo que se basa en tecnologías de aprendizaje profundo y big data.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.