La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Trencar fronteres | La Comarca
Per a trencar fronteres i buscar espais de col·laboració i entesa, des de les perifèries de les diferents comunitats autonòmiques, s’han creat entitats per fer-se més visibles i per sumar esforços per competir en una societat cada vegada més globalitzada. En el nostre territori, des de fa temps, s’ha vist esta possibilitat per desenvolupar-se i vol aprofitar l’alternativa per identificar-se, per mostrar-se més autèntic. I és en la perifèria del triangle constituït per Aragó, Catalunya i País Valencià on s’ha vist la possibilitat per actuar. Territoris que durant l’Edat Mitjana estaven units sota un sol monarca i formaven part de la Corona d’Aragó. D’esta confluència d’interessos va constituir-se la denominada Ruta dels Tres Reis formada per les ciutats d’Alcanyís, Tortosa i Morella, centres d’influència d’àrees territorials àmplies, una entitat principalment amb l’objectiu d’oferir al visitant una bona oferta turística. Una altra realitat de cooperació que va iniciar-se el 2006 va ser la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per poblacions que pertanyen a les comarques valencianes del Baix Maestrat i Els Ports, l’aragonesa del Matarranya i la catalana del Montsià. I, finalment, parlarem del projecte ‘3 Territoris: una mateixa terra’, no constituït per comarques: Matarranya, Terra Alta i Els Ports. Una entitat últimament amb molt protagonisme. La setmana passada van presentar la nova web i el nou projecte de crear un recorregut senderístic que passo per les tres comarques. Des que es va formar l’agrupació s’ha implicat en diferents projectes: ha publicat una revista ‘Què fem?’, ha editat diversos fullets de promoció turística, ha potenciat la Via Verda i els camins del Matarranya i de l’Algars… I és que les tres comarques comparteixen el caràcter rural de les seues viles, l’espai natural dels Ports de Beseit, uns pobles de gran riquesa monumental, paisatgística i gastronòmic, un gran potencial turístic i compartixen una mateixa llengua.
Carles Sancho
La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè
març 3Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè
Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .
Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades, segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.
Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.
No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.
En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.
Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.
En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “. Aquest treball es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística. L’ informe abasta, entre altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.
“Tant el català com l’aragonès, doncs, tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”. Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).
“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.
Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.
“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.
Els autors de l’informe recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.
Origen: Lluís Rajadell presentà el llibre de “Batiste” a Saragossa | Mas de Bringuè
Lluís Rajadell
El passat 23 de febrer, el periodista i escriptor matarranyenc Lluís Rajadell va presentar el seu llibre “La ternura del pistolero. Batiste el anarquista indómito” a la llibreria “La Pantera Rossa” de Saragossa.
L’acte, al que hi van assistir unes 40 persones, va estar organitzat i presidit per Juan José Soro i Manuel Baile, responsables de la editorial Comuniter, l’empresa que ha publicat el llibre.
Davant d’un públic atent i interessat, Rajadell desgranà els principals episodis de la vida de Juan Bautista Albesa i Segura, ‘Batiste’, “un home del seu temps, carregat de contradiccions, estimat per uns i molt odiat per altres” – digué l’autor del llibre.
Acompanyat d’interessants imatges recollides durant la seua intensa i llarga etapa de recopilació d’informació sobre el personatge, Lluis Rajadell recordà els seus orígens humils, el seu exili laboral a Barcelona, el seu retorn a Vall-de-roures, el seu poble natal i la seua presa de consciència obrera que aviat desembocaria en una militància apassionada en el món llibertari d’abans de la Guerra Civil.
També recordà un dels projectes socials més importants que protagonitzà Batiste amb la creació a Barcelona de la Colònia per a xiquets fills de republicans a l’antiga Masia de la Beguda. L’exili a França i la obscura etapa de Batiste com a presumpte col·laboracionista amb el govern pro-nazi de Vichy va ser un dels fets que més va cridar l’atenció del públic.
Juan José Soro, editor de Comuniter, qualificà el llibre de Rajadell, com “una obra necessària per a conèixer una realitat important de la Història de la Guerra Civil Espanyola, com va ser l’organització de col·lectivitats obreres anarquistes en diferents punts del Front d’Aragó”.
N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües
març 2Origen: N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües // Origen: La llengua aragonesa: l’últim estandard | Viles i Gents
Publicat a La Comarca, 24/2/2017
Natxo Sorolla
La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.
Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).
Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.
Origen: La Escuela de Idiomas necesita el nivel superior para cubrir la alta demanda | La Comarca
La EOI de Alcañiz cuenta con 61 alumnos que estudian Catalán y es el único centro de Aragón con C1, que tuvo que ampliar plazas
La Escuela de Idiomas (EOI) de Alcañiz es la única de Aragón que imparte el nivel C1 de catalán, el más elevado en la comunidad. Comenzó en el curso 2015-2016 y en tan solo dos años este título ya se ha quedado «pequeño» debido a la alta demanda. Lo ideal sería poder ofertar el último nivel, el C2, una categoría que en Aragón no existe y que para obtenerla los aragoneses deben marcharse a otras comunidades catalanohablantes. Pese a no ofertarse en sus EOI, sí que es la que se exige en Aragón para trabajar como profesor de Catalán en Educación Secundaria (en Primaria solo es necesario el C1). «Hay una gran necesidad de contar con este nivel para formar a nuestros docentes», comenta Maite Moret, profesora de Catalán en la Escuela de Idiomas de Alcañiz y la Universidad de Zaragoza; y conductora de los actos que organiza esta tarde DGA por el Día de la Lengua Materna.
Solo tres centros en Aragón
Mientras esta nueva titulación llega, la valoración de la implantación del nivel C1 en la EOI de la capital bajoaragonesa es muy buena. En Aragón solo hay otros dos centros que ofertan catalán: Zaragoza y Fraga.
Cada año aumentan las matrículas para formarse en Catalán, especialmente en los cursos superiores. Actualmente son 61 las personas que estudian esta lengua en la ciudad. De hecho, en C1 hubo que ampliar las plazas de las 25 iniciales a las 29 actuales para dar respuesta a todas las matrículas.
Los alumnos son personas que residen en Alcañiz o localidades cercanas que hablan catalán porque es su lengua materna y por trabajo necesitan un título que lo acredite (mayoritariamente, para sumar puntos en la bolsa o optar a ser profesor de esta lengua). «Mis alumnos son mayoritariamente maestros o profesores que necesitan el título para trabajar», explica Moret, natural de Mequinenza y quien fue la primera persona en leer su tesis doctoral en catalán en la Universidad de Zaragoza.
Al revés de lo que ocurre en el resto de lenguas como inglés o francés, que se estudian prácticamente de cero, en catalán la mayoría de los alumnos se concentran en los niveles más elevados.
Más exámenes que plazas
El interés por el catalán también se nota a final de curso. En la Escuela Oficial de Idiomas los alumnos pueden obtener un título mediante la enseñanza oficial (asistiendo a clases semanalmente y después examinándose) o solo presentándose a los ejercicios libres en el mes de junio. En este caso, en los niveles más elevados también se ocupan todas las plazas que se ofertan con matrículas libres. Tanto en C1 (25 alumnos) como en B2 (50) se llena el cupo máximo de asistentes.
Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”
El interessats podeu entrar aquí a la pestanya “Sixena” i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.
Origen: Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena | Lo Finestró
L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011 Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo
2017
Zaragoza
