La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent(Publicada a La Comarca el 16 de desembre del 2016) Espina dorsal del Baix Aragó Històric. Des de sempre, la millor solució per anar en direcció a la capital d’Aragó i el ric nord-oest peninsular; …
(Publicada a La Comarca el 9 de desembre del 2016) L’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya han engegat un ambiciós projecte per a recuperar i posar en valor la toponímia de…
Origen: Toponímia urbana | Viles i Gents
Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró
des. 23Origen: Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró
El MNAC ha presentat avui al Jutjat de 1ª Instància número 2 d’Osca l’informe de la doctora Simona Sajeva, directora de l’estudi d’enginyeria “Interfaces. Engineering applied to conservation”, amb seu a Palerm, sobre les pintures murals de Sixena. L’especialista adverteix dels riscos: “el trasllat resulta impossible de realitzar sense danyar irremeiablement i de manera objectiva les pintures”. Els suports de les pintures, realitzats expressament per a la seva instal·lació al MNAC, “fan impossible el trasllat”, ja que la separació d’aquests suports “infringiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que tenen també valor patrimonial”. L’informe de Sajeva fa referència a les condicions de la Sala Capitular de Sixena a causa de “la presència de bacteris i sals minerals en les pedres dels murs que, durant decennis, fins que es va reconstruir la teulada en la dècada de 1990, han estat a la intempèrie. També assenyala la presència de ciments i de ciment armat, fruit d’anteriors restauracions del cenobi: “Avui és conegut que aquests materials són del tot incompatibles amb la conservació del patrimoni i encara menys amb la de pintures murals en un estat tan fràgil com les de Sixena “.
Origen: «Los de la mulita roja» | L’ esmolet
Coberta i contracoberta del llibre
Aquest és el títol del nou llibre de la historiadora Encarnita Simoni Riba, coautora, amb el seu marit Renato Simoni, del celebrat treball Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938). L’obra es subtitula El periplo de una familia durante la Guerra Civil a través de sus cartas, atès que parteix de les més de 70 cartes que l’autora va trobar al fons d’un bagul després de la mort de la seva mare. La singularitat de la troballa rau en què hi havia tant les enviades pel pare des del front com les que la mare li feia arribar des de la rereguarda, a més de les escrites per altres parents. A partir d’aquest fil conductor, assistim a la peripècia de les famílies de casa Verdura i de casa Antolino, que al capdavall s’assembla molt a la que van patir milers de persones en aquells temps convulsos.
La transcripció de les cartes va acompanyada de fragments d’entrevistes i converses amb familiars on explicaven detalls de la vida d’abans, durant i després de la conflagració, algunes d’elles fetes el 1977 per a la investigació sobre la col·lectivitat de Queretes. També ha extret informació de diversos escrits memorialístics d’aquest entorn familiar. Per a ajudar a tenir una visió general de la situació, hi ha 13 quadres intercalats on se’ns informa d’esdeveniments bèl·lics o socials remarcables. Els textos van il·lustrats amb retrats de la majoria dels protagonistes, fotografies dels indrets i reproduccions d’algunes de les cartes i documents, cosa que ens permet penetrar visualment en aquell món.
El llibre és el 6è volum de la col·lecció “Memorias bajoaragonesas” del Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA). Va presentar-se a la premsa a la biblioteca d’Alcanyís el 7 de novembre. La periodista Maribel Sancho va publicar una interessant entrevista a Encarnita Simoni al Diario de Teruel del 9 de novembre.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 30, desembre 2016
Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena
Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena
