Skip to content

Origen: Trump, i entendre la @masaenfurecida | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 2 de desembre del 2016)

Estats Units té nou president. Trump, contra tot pronòstic, ha vençut a Clinton, la cara més burocràtica i armamentista dels Demòcrates. Però també ha vençut tota la gent d’ordre del seu propi Partit Republicà.

Ja s’ha dit molt sobre l’extravagància i el radicalisme de Trump, com que perseguirà i emmurallarà tot rastre mexicà als States.
I el cas Trump no és cap excepció. Són molts que lliguen l’empobriment de la classe mitjana mundial, per la radicalització dels efectes del capitalisme, en lo seu estat permanent de descontent. Diuen que això ha portat a la massa enfurida a trencar en lo sistema, ja sigue en Trump a EUA, l’emergència de l’extremadreta a tota Europa, les noves esquerres a Grècia, lo Brexit anglo, los nous partits a Espanya, o el sobiranisme aquí al costat.
En tot cas, també als científics socials se mos ha posat en l’ull de mira: no n’hau encertat ni una, collons!, mos diuen. I poques enquestes havien pronosticat lo triomf de Trump, l’èxit del Brexit, lo NO dels colombians al procés de pau en les FARC, la renovació de la majoria a Rajoy, o el fracàs del sorpasso d’Iglesias a(l posteriorment marginat) Sánchez. En fi, que per més que la ciència social sigue més complexa que les naturals, als científics socials també mos cou.
I és que predir el resultat d’unes eleccions o els cracs de la borsa és més complicat que pronosticar una tronada. Pronosticar què farem los humans afecte directament al que finalment farem, perquè saber què pot passar mos fa canviar el nostre comportament. Si per exemple tenim les capacitats de l’omnipresent i sabem a ciència certa qui guanyarà les eleccions, acte seguit que ho comuniquem, aquells a qui no agrade gens eixe candidat, enlloc de decidir votar el seu partit afí, però més minoritari, decidiran votar-ne un en lo que tenen menys sintonia, però té més possibilitats de guanyar. I el pronòstic ja s’ha trencat. Un comportament paregut si pronostiquem que un banc caurà, o que unes accions pujaran la setmana que ve, o qualsevol pronòstic d’una ciència sobre el comportament humà. Per contra, si com l’omnipresent, sabem que una tronada portarà molta aigua, per més que fem o no fem lo pronòstic, los núgols no deixaran de portar aigua. Caos de tipus 2, li diuen.

Natxo Sorolla

Origen: La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés | Noticias de Aragón en Heraldo.es

La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés

Con motivo del aniversario de la publicación de la obra ‘O Tilón. Recosiros de ra quiesta Balle Tena’, al escritor Félix Gil el director general de Política Linguística ha reiterado el apoyo a las iniciativas para defender el aragonés.

Agencias. EfeActualizada 03/12/2016 a las 20:01
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha reiterado el apoyo decidido del Gobierno de Aragón a las iniciativas que trabajan por impulsar y difundir el aragonés en sus diferentes variedades.
Y lo ha hecho en el transcurso del homenaje que se ha rendido en Tramacastilla de Tena (Huesca), al escritor tensino Félix Gil del Cacho con motivo del treinta aniversario de la publicación de su obra “O Tión. Recosiros de ra quiesta Balle Tena”.

Según explican fuentes del Gobierno de Aragón, en el acto se ha hecho entrega de una placa conmemorativa a la familia, en recuerdo del que se considera el primer autor que publicó un libro en aragonés tensino.

“Una variedad del aragonés sobre la que, afortunadamente, hay otros cultivadores”, ha dicho López Susín, quien ha recordado que desde algunas localidades como Panticosa se está promocionando su uso en la escuela y se está trabajando desde la propia comarca a través del área de lengua aragonesa.

Félix Gil del Cacho (Tramacastilla de Tena, 1924 – Barcelona, 1986) vivió hasta los 40 años en Tramacastilla de Tena donde, como muchos hermanos solteros de la montaña, se dedicó a ayudar al mantenimiento de su casa en las faenas del campo y como pastor recorrió numerosas veces las cabañeras entre el Valle de Tena y la ribera del Ebro.

Su vida, añaden las fuentes, es representativa del carácter y la suerte de tantos montañeses que experimentaron las penurias de la posguerra y posteriormente la emigración.

Después marchó a Barcelona, donde tomó conciencia del valor de sus raíces y, estimulado por estudiosos del aragonés, escribió primero una corta colaboración para la revista Orache (1985) y posteriormente sus “Recosiros de ra quiesta Balle Tena” que, bajo el título de “O tión”, publicó el Gobierno de Aragón al año siguiente de su fallecimiento.
El acto, organizado por la Asociación Cultural Rolde “O Caxico”, en colaboración con la Comarca del Alto Gállego, ha concluido con un concierto a cargo de Jazz 4 Fun.

Origen: Finalizan las obras del viaducto de la N-232 a su paso por Torre de Arcas

Origen: Valdeltormo aprueba eliminar los nombres de las calles franquistas

El conflicto del Río Matarraña: un ejemplo de gobernanza en integración comarcal
Lourdes Casajús Murillo
Universidad de Zaragoza

Origen: Mequinensa posarà en marxa un centre d’estudis dedicat a Jesús Moncada | VilaWeb

Jesús Moncada

L’antic casino de Mequinensa (Baix Cinca) ubicat a la primera planta d’un edifici de la plaça de l’Ajuntament albergarà, una vegada reformat, el Centre d’Estudis Jesús Moncada. L’espai es destinarà a l’estudi de l’obra i la figura de l’escriptor mequinensà i recollirà tot tipus de documentació, les seves obres literàries, els seus quadres i dibuixos, fotografies o manuscrits. Així ho va anunciar la batllessa Magda Godia en el marc de l’acte de lectura pública de contes de l’autor celebrat a la biblioteca municipal coincidint amb el 75è aniversari del naixement de Moncada. La jornada va servir per reivindicar la figura de l’escriptor i la dignitat de la llengua va escriure les seves obres, el català, les quals han estat traduïdes a més d’una vintena d’idiomes entre els quals es troben, a més del castellà, anglès o el francès, el japonès i el vietnamita.

Durant l’acte, també es van projectar unes petites càpsules audiovisuals vinculades a l’univers Moncada que es distribuiran a través de xarxes socials durant un mes per projectar l’obra i figura de Jesús Moncada més enllà de la seva Mequinensa natal. Els vídeos recullen testimoniatges de veïns que coneixien personalment l’autor, testimoniatges de Jesús Montcada i fragments de les seves obres.

Jesús Moncada
Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’1 de desembre del 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny del 2005. La seva obra, tal com pot comprovar-se a l’espai que li dedica el Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com ara la pintura i la fotografia, un àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa. Moncada, autor d’obres com ara ‘El cafè de la Granota’ o ‘Camí de Sirga’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat l’any 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.

cartellL’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, celebrarà la seua gala anual el proper dissabte 3 de desembre, a les 19:00 hores al Castell de Fraga, en què atorgarà els «Premis Galan a la normalització cultural i lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», i es farà públic el projecte mereixedor de les «Beques d’investigació Amanda Llebot». L’acte és obert al públic en general i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fraga.

El «Premi Galan» ha recaigut enguany en l’associació fragatina Amics del cine. Amics del cine va nàixer l’any 2013 per col·laborar amb el moviment cultural de Fraga oferint la projecció comunitària de pel·lícules davant la manca d’oferta a la ciutat. Des de llavors, els veïns de Fraga han vingut gaudint d’una programació estable de cintes d’actualitat en cicles de tardor i hivern. Sensibles a la realitat lingüística de Fraga i comarca, programen títols en castellà i en català, motiu pel qual reben aquest premi.

El Premi Franja 2015, que atorga la Iniciativa Cultural de la Franja, vol premiar la trajectòria de la Carme Alcover i Pinós. Alcover és nascuda a Massalió (1952) i va exercir com a mestra de català a Fraga en els difícils primers anys d’ensenyament de la matèria en les escoles i instituts de la Franja d’Aragó. Actualment treballa com a tècnica lingüística del Govern d’Aragó i ha publicat diversos estudis sobre l’ensenyament del català a l’Aragó. També té publicats narracions i poemes en volums col·lectius. Va ser membre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.

La nota musical correrà en aquesta ocasió a càrrec de Pau Elias, que oferirà un original concert d’ampolles de colors.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, gràcies al suport de totes les persones que integren l’associació, treballa des dels anys 70 per posar en valor el patrimoni cultural de la comarca.

image001

Origen: Bajo Cinca Libertario: Conferencia de Carlos Taibo en Fraga, jueves 1 de diciembre

Conferencia de Carlos Taibo en Fraga, jueves 1 de diciembre

JUEVES 1 DICIEMBRE. 20:00 H. PALACIO MONTCADA. CHARLA
Repensar la Anarquía.
¿Por qué las ideas libertarias son más actuales que nunca?
Ponente: Carlos Taibo, profesor de Ciencias Políticas y de la Administración en la Universidad Autónoma de Madrid. Autor de una extensa obra escrita en la que destacan libros de gran calado social y político.
“Voy a intentar explicar por qué las ideas libertarias son más actuales que nunca. Y la tesis principal al respecto es que si esas ideas ya tenían suficiente predicamento por si solas, la crisis ecológica, la corrosión terminal del capitalismo, el riesgo del colapso, convierten a esas ideas en la única de las salidas que tenemos frente a todos esos fenómenos tan inquietantes. Con lo cual hay un plus agregado que obliga a defender el proyecto libertario de siempre.”
Carlos Taibo
Más información sobre Carlos Taibo:
Más información de las Jornadas 2016:

Origen: Visita virtual a los abrigos rupestres del Matarraña a tan sólo un click

Origen: Verins enverinats | L’ esmolet

La fruita... la podem menjar? (© Carles Terès 2015)

La fruita… la podem menjar? (© Carles Terès 2015)

No passa dia sense la notícia que un aliment, que fins aleshores hem considerat nutritiu, és molt perjudicial per a la salut, per al medi ambient o per a tots dos. Amb l’ús de les xarxes socials, la cosa ja se n’ha eixit de mare. Vídeos curts (avui dia tot ha de durar un o dos minut com a màxim) però contundents, amb imatges i infografies esgarrifoses, reforçades per textos i subtítols per si de cas tenim el dispositiu en silenci o no entenem l’idioma. També hi ha eixes amistats que disparen l’alarma quan, enmig d’un dinar, et miren seriosos mentre t’informen que allò que amb tant de plaer estàs assaborint és un bitllet segur cap a una malaltia horrible.

Puc afirmar que a casa mengem de manera saludable, fins i tot, si alguna volta em permeto una incursió pel món dels aliments precuinats, el meu cos protesta. Però ni així estem estalvis: el pa és dolent; el sucre, verí; la sacarina, pitjor encara; l’arròs i la farina, si són blancs, són tòxics; i són perjudicials (si els comprem a un preu assequible en un establiment normal) el pollastre, la vedella, el peix, el porc, les fruites i verdures… Podria omplir un parell d’articles només amb l’enumeració.

Si ens ho prenem a la valenta, acabem deprimits i amb la sensació d’estar desfent-nos per dins, com si aquestes substàncies ens roseguessin les entranyes. Hi ha moments que, en llegir una d’estes notícies, estic temptat de cridar “morim-nos d’una punyetera vegada! tot és tòxic!” i, tot seguit, devorar totes estes coses amb afany suïcida.

No intento banalitzar el fet que hi ha aliments que no són saludables, però penso que tanta insistència acaba tenint l’efecte contrari. Potser la saturació de missatges té aquesta funció: com que tot és roín, no ve d’aquí, i ja no destriem el gra de la palla. És el mateix que quan ens volen fer creure que tots els polítics són iguals: com que tots són corruptes o corruptibles, tant hi fa a qui votis. És una manera d’assegurar-se que tot seguirà si fa no fa com sempre.

La Comarca, columna «Viles i gents», 25 de novembre de 2016

Gentilicis

(Publicat al Diario de Teruel)

Gentilici és definit al diccionari com pertanyent a un poble, a una família; denota la nació o pàtria d’una persona. I sí, tots sabem passablement bé què vol dir “anglès”, “alemany”, “francès”, …, però no tant quan diem “català”, “curd”, “occità”, “sard”, .., i menys encara quan parlem de “roma/romani/gitano” o “jueu/hebreu/israelí” etc.. Les  coses es compliquen més perquè molts gentilicis designen no només la pàtria d’una persona, sinó també la llengua: “italià” tant vol dir “ciutadà d’Itàlia” com “parlant d’italià”. Sembla prou clar què vol dir “llengua alemanya, anglesa, francesa, rusa, aragonesa, arpitana, …”, i les enciclopèdies ens informen bastant bé dels indrets on aquestes llengües es parlen. El mateix passa amb “literatura alemanya, búlgara, anglesa, italiana, asturiana, basca, polonesa, albanesa…”, perquè les enciclopèdies diuen sempre el mateix: “literatura polonesa és l’escrita en llengua polonesa, literatura persa es l’escrita en llengua persa, literatura curda és l’escrita en llengua curda, …” sempre igual, repetitivament. El consensus omnium és total. I tanmateix, quan fa no gaires anys Catalunya va ser el convidat especial de la Fira del Llibre de Francfurt els escriptors catalans en castellà van muntar un sagramental perquè no els hi van convidar. Argumentaven que ells eren catalans i que per tant els seus escrits en castellà eren literatura catalana. El sidral segueix durant. En el cas del gentilici “aragonès” encara és complica més tot plegat, perquè si bé a Catalunya hi ha catalans, com acabem de veure, que afirmen que la literatura castellana és literatura catalana a Catalunya, no afirmen, ara com ara, que la llengua castellana sigui llengua catalana a Catalunya, mentre que al nostre país, seguint l’exemple d’en Juan Moneva, s’afirma que tota llengua parlada a l’Aragó és llengua aragonesa: ergo el català d’Aragó no és tal sinó aragonès oriental. Del castellà d’Aragó encara no en diuen que siga aragonès meridional, però tot arribarà. No en dubteu pas: tindran més glorious days les manipulacions i mixtificacions al nostre país. Ja en tenim  tradició: “polaco” vol dir “ciutadà polonès” i “parlant de polonès”. com també significa, en versió infamant, “ciutadà català” i “persona parlant de català”.

Artur Quintana

Origen: Gentilicis | Lo Finestró

Origen: Un empresario invierte 3 millones en un proyecto aceitero en Cretas

Origen: AZERO recibe el premio Sol Mayor de la Unión Musical Ntra. Señora de los Pueyos

Vídeo

Us convidem a les activitats que tindran lloc este cap de setmana amb motiu de les Jornades Culturals, Mostra de Teatre Aficiona’T! i Jornades de Patrimoni Cultural que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya a través dels Departaments de Cultura i Patrimoni Cultural:

CALACEIT – DIVENDRES, 25 DE NOVEMBRE

–               19:30 h. Presentació de l’Aplicació Matarranya Rock Art. Museu Juan Cabré.

MASSALIÓ – DISSABTE, 26 DE NOVEMBRE

–               17:30 h. Entrega de Premis del concurs de contes tradicionals “Qüento va, qüento vingue”. A continuació, activitat infantil: “A la voreta del foc” per Tracalet Teatre. Al Centre Social.

LA PORTELLADA – DIUMENGE, 27 DE NOVEMBRE

–               17:00 h. Taller de pastes tradicionals per a xiquets. Saló Cultural.

–               18:30 h. Es passarà el video “Faenes d´abans: recreació de treballs tradicionals del hort”. Saló Cultural.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES ANTIGUES SOBRE OFICIS TRADICIONALS “FAENES D´ABANS”:

–               Del 26 al 27 de novembre. Saló Cultural. La Portellada.

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA:

–               ‘Patrimoni de la Portellada’. Del 26 al 27 de novembre. Saló Cultural. La Portellada

COMARCA DEL MATARRANYA

Departament de Cultura

www.comarcamatarranya.com

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja