Origen: Los pastores del Matarraña denuncian su “indefensión” ante la PAC 2015-2020

Origen: Llum | L’ esmolet

Acabats d’eixir de la jornada de conclusions del Fòrum de la Concòrdia d’Alcanyís d’enguany, no ens podem estar de sentir-nos més savis que abans. No perquè haguem adquirit nous coneixements (que també), sinó per haver comprovat que és possible tenir una mirada sensata sobre assumptes que, per algun motiu que se m’escapa, s’han convertit en problemes de dimensions colossals. Mentre escoltava els ponents, pensava que s’ha de ser agosarat per debatre aquí a Alcanyís sobre temes com els béns de l’antiga diòcesi de Lleida o la llengua que parlem el aragonesos de les comarques orientals. De fet Alcanyís, a banda d’estar estratègicament situada entre Aragó, Catalunya i el País valencià, és la ciutat de la Concòrdia (1412) i el bressol de grans humanistes del segle XVI. Difícilment trobaríem un lloc millor per a afrontar aquests temes. I és que la solució és en mans dels qui en tenen una visió sense prejudicis, fonamentada en coneixements sòlids i estan governats pel desig d’entesa.
Fòrums com els de la Concòrdia són un raig de llum entre tanta mesquinesa.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 131, novembre 2016

Castell de la Concòrdia d’Alcanyís (© Carles Terès, 2012)

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals de la Comunicació i  estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

El termini d’inscripció acaba el proper 16 de novembre.

Origen: Jornades sobre la pluralitat lingüística d’Aragó per a periodistes | Mas de Bringuè

Origen: “El català a la Franja només és preeminent sobre el paper mullat”, per Marcel Pena – Lliure i Millor

Marcel Pena @marcelpena_ Periodista i activista

Fa poc hem vist com, arran d’una declaració de l’Ajuntament de Mequinensa, ha saltat la notícia que diversos municipis de la Franja de Ponent han declarat el català com a “llengua d’ús preeminent”. Tot i l’espectacularitat que se li ha volgut donar des d’alguns mitjans, la realitat és molt més desoladora, ja que no està prevista cap actuació pel que fa a la llengua.

Quan es va aprovar la Llei de llengües d’Aragó del 2013, la del LAPAO, el Govern aragonès pretenia que fossen els ajuntaments els que anomenessen la llengua que s’hi parlava, amb la idea prefixada que triarien localismes com fragatí, tamarità o maellà, per exemple. En canvi, l’Ajuntament del Campell, amb Josep Anton Chauvell d’alcalde, va aprofitar el buit legal per declarar que la llengua local era el “català”. Va ser el primer, el maig del 2013. Ara, el nou Departament de Política Lingüística (DPL) d’Aragó proposa una cosa pareguda: que siguen els ajuntaments, mitjançant declaracions institucionals, els que dibuixen el mapa lingüístic. Però i si algú fa la jugada del Campell a la inversa? Un lloc amb parlar de transició podria adscriure’s al marc aragonesoparlant, o no pronunciar-se tot i ser catalanoparlant. D’esta manera, el DPL aragonès tira pilotes fora en un tema controvertit a Saragossa, i passa la trumfa calenta als ajuntaments, amb els riscos que això comporta. Una forma de complicar-se la vida, quan la solució més senzilla seria consultar els lingüistes i filòlegs, que ja tenen el mapa de la llengua clar des de fa anys.

Les declaracions locals aproven que el català és la “llengua d’ús preeminent del municipi”, tot i que no queda gaire clar què significa què significa això. Als ajuntaments, la informació i els tràmits oficials continuaran sent en castellà. Sense treure’ls valor a estos actes, més encarats a la galeria que altra cosa, caldria que els ajuntaments se plantessen i demanessen l’oficialitat, única via que permet que el català sigue realment la llengua “d’ús preeminent”.

Una prova de la superficialitat d’estes declaracions és que la toponímia dels llocs de la Franja continua sent en castellà. El primer que haurien de fer els ajuntaments interessats en fer del català una llengua digna és canviar ‘Mequinenza’ per ‘Mequinensa’, ‘Tamarite de Litera’ per ‘Tamarit de Llitera’ o ‘Arén’ per ‘Areny de Noguera’. En el cas de les comarques franjolines ja es reconeix la forma bilingüe a la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. En altres comunitats autònomes, com a Navarra o la província d’Araba, és fàcil de veure els noms de municipis en èuscar i castellà a la vegada. A la Franja pocs van ser els alcaldes de finals dels anys 70 que van atrevir-se a canviar el nom castellanitzat dels pobles. El Campell va ser-ne un, però tot i abandonar la forma castellana ‘Alcampel’, va recuperar el nom popular ‘Alcampell’, sense tindre en compte la versió catalana ‘el Campell’, que sembla ser la que més respecta l’etimologia.

La situació a la Franja és delicada i només amb les esperances molt baixes es pot celebrar mesures com la descrita. De poc val que municipis declaren el català ‘llengua d’ús preeminent’ si la gent que el parla no la transmet als fills. Només la inclusió dels municipis catalanoparlants d’Aragó en un marc d’oficialitat lingüística pot donar-li valor a la llengua i capgirar una situació que ja no suporta més accions simbòliques.

Un profesor de Historia de la Universidad de Zaragoza, descubre durante el desarrollo de sus investigaciones, una referencia a un documento excepcional, y del que no se tenían referencias.
Las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV, Conde de Barcelona, que podría dar un vuelco de 180 grados en el conocimiento actual sobre la creación de la Corona de Aragón.
Los nacionalistas catalanes tratan por todos los medios a su alcance, impedir que tales investigaciones prosperen y lleguen a buen término, dado que el conocimiento de su existencia por la Sociedad, pondría al descubierto ante el mundo, uno de los mayores expolios realizados en el siglo XII por los nobles catalanes al Reino de Aragón.
Desde entonces, el nacionalismo catalán ha mantenido en secreto el Documento 303, que es como se conocen a las Capitulaciones de Ramón Berenguer IV.

Origen: Sesión de video: Cortes de Aragón – Parlamento

Pto. 3. Debate y votación de Moción, núm. 52/16, dimanante de la Interpelación núm. 109/16, relativa a la protección, fomento y difusión de las modalidades lingüísticas aragonesas, presentada por el G.P. Popular.

Origen: El Congreso avalará la vecindad aragonesa, pese a las dudas de Ciudadanos y el rechazo catalán | Noticias de en Heraldo.es

Amplio respaldo de la Comunidad.Enrique Cidoncha

Solo tienen reticencias los partidos catalanes y Ciudadanos. El pleno del Congreso aprobó ayer por amplia mayoría iniciar la reforma del Código Civil para reforzar la vecindad civil aragonesa. La propuesta, enviada por las Cortes de Aragón a instancias del PAR, pide que se cambie la ley para que los aragoneses que llevan más de diez años fuera de la Comunidad puedan recuperar la vecindad civil aragonesa y por tanto sus derechos forales.

Inicialmente, todo apuntaba a que los problemas iban a venir por el grupo parlamentario del PP, poco proclive a cambios en el Código Civil a instancia de una Comunidad en concreto.Sin embargo, el PP nacional se mostró comprensivo con la postura aragonesa y votó a favor. Con esta decisión, los populares inauguraron su periodo de búsqueda de “consensos” en la nueva legislatura.

El apoyo del PP junto al ya anunciado del PSOE garantizó la luz verde al inicio del trámite, pero tanto la antigua Convergencia i Unió (ahora Partido Demócrata Catalán) como ERC ya anunciaron enmiendas a la ley al considerar que reforzar la vecindad aragonesa perjudica los intereses catalanes. Ayer optaron por la abstención, pero adelantaron que se posicionarán en contra en la votación final. Además, tampoco apoyó su tramitación Ciudadanos, que se abstuvo.

La diputada del PDC Lourdes Ciuró fue bastante clara. “La realidad del pueblo aragonés y del catalán son diferentes”, argumentó. “Nosotros somos tierra de acogida”, señaló respecto a la inmigración aragonesa “y nunca ha habido ningún problema”, declaró para justificar su rechazo a la iniciativa.

Detrás del intento de veto catalán está el temor de que, si se aprueba la reforma, los aragoneses que en su momento emigraron a trabajar a Cataluña y sus hijos podrían reivindicar la vecindad civil aragonesa.

La diputada de ERC Esther Capella fue aún más lejos que su compañera y ya anunció su disposición a no cumplir con la vecindad aragonesa aunque se aprobase por ley. Nada que ver con el portavoz del PNV, que mostró todo su respeto por los fueros aragoneses y señaló que su partido apoyará la tramitación.

Al rechazo catalán se sumó, pero desde el ángulo contrario, Ciudadanos, que también se abstuvo. En su caso, el diputado de esta formación por Zaragoza,Rodrigo Gómez, dudó de que este asunto beneficie a la Comunidad. “A Aragón lo que le preocupa es la despoblación y el clientelismo”, justificó. La postura de Ciudadanos generó bastante malestar en el resto de la delegación aragonesa.

Por lo demás, por las Cortes de Aragón tomaron la palabra la diputada del PAR María Herrero, el socialista Florencio García Madrigal, y Gregorio Briz, de CHA. Además, también intervinieron los diputados aragoneses en el Congreso Pilar Cortés (PP), Óscar Galenao (PSOE) y Jorge Luis (Alto Aragón en Común-Podemos).

Origen: El dissabte 3 de desembre, Vicent Pellicer mos presenta ‘Terres de l’Ebre i Matarranya’ @Cossetania un llibre de gran format per regalar aquest #Nadal ;))

Informació addicional
Autor Vicent Pellicer
Autor Vicent Pellicer
Editorial Cossetània Edicions
ISBN 978-84-9034-546-7
Any edició 2016

“El gran dictat” es transforma durant una setmana en “El gran dictat territori” amb concursants de diferents territoris de parla catalana. Durant tota una setmana el programa rep concursants vinguts del País Valencià, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i les illes Balears amb els continguts de les proves adaptats tenint en compte les variants de cada parlar i recollint aquelles paraules i expressions més habituals de cada territori.

Origen: Mª Carmen, de la Franja de Ponent

Tos combidamos a l’omenache a o Profesor Brian Mott que le fará o Departamento de Filolochía Romanica d’a Universitat de Barcelona iste chuebes.

Colla de Charradors O Corrinche http://ocorrinche.blogspot.com.es/

Brian Leonard Mott

Filologo britanico naixiu en Londres en 1946. Estudioso de l’aragonés, ye profesor en a Universidat de Barcelona y miembro d’honor de l’Academia de l’Aragonés. Entre os suyos intreses investigadors destaca a fonetica y fonolochía, a traducción y a dialectolochía. Entre 1969 y 1972 estió profesor en a Universidat de Zaragoza. Dende 1968ha estudiau l’aragonés chistabín sobre lo que ha publicau quantos libros y articlos, destancando o Diccionario chistavino-castellano (1984), o Diccionario etimológico chistabino-castellano, castellano-chistabino (2000) y El Habla de Gistaín (1989). Tamién ha publicau una antolochía de textos en as modalidatz linguisticas d’Aragón (tetulada Voces de Aragón (2005)). Actualment ye embrecau en o estudeo d’a entonación de l’aragonés.

Chuebes 24 de nobiembre, 13:00 oras. 

Universitat de Barcelona

Gran Vía de les Corts Catalanes, 585

Aula Capella.
gistan_fd93bf53.jpg

Origen: Comunicat de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca | Lo Finestró

“Amb el suport de les persones que formem l’associació, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca treballa des dels anys 70 per posar en valor el patrimoni cultural de la comarca. Per això us convoquem a assistir un any més a la gala anual de la nostra entitat –que enguany tindrà lloc al Castell de Fraga dissabte 3 de desembre a les 19:00–, en què tradicionalment venim atorgant el «Premi Josep Galan a la normalització cultural i lingüística», el «Premi Franja: cultura i territori» i les «Beques d’investigació Amanda Llebot».

Enguany, el Premi Galan ha recaigut en l’associació fragatina Amics del cine. Amics del cine va nàixer l’any 2013 per col·laborar amb el moviment cultural de Fraga oferint la projecció comunitària de pel·lícules davant la manca d’oferta a la ciutat. Des de llavors, els veïns de Fraga han vingut gaudint d’una programació estable de cintes d’actualitat en cicles de tardor i hivern. Sensibles a la realitat lingüística de Fraga i comarca, programen títols en castellà i en català, motiu pel qual reben aquest premi.

El Premi Franja 2015 vol premiar la trajectòria de la Carme Alcover i Pinós. Alcover és nascuda a Massalió (1952) i va exercir com a mestra de català a Fraga en els difícils primers anys d’ensenyament de la matèria en les escoles i instituts de la Franja d’Aragó. Actualment treballa com a tècnica lingüística del Govern d’Aragó i ha publicat diversos estudis sobre l’ensenyament del català a l’Aragó. També té publicats narracions i poemes en volums col·lectius. Va ser membre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.

La nota musical correrà en aquesta ocasió a càrrec de Pau Elias, que oferirà un original concert d’ampolles de colors. Finalment podrem degustar un aperitiu a peu dret.

Esperant comptar amb la vostra assistència, us saludem ben cordialment.

La Junta de l’IEBC-IEA”

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: Diuen diuen | Ajuntaments de la Franja declaren el català llengua d’ús predominant – Ràdio Terra

Conferència del Dr. José María Enguita (Catedràtic de Llengua Espanyola de la Universitat de Saragossa), “Las hablas altoaragonesas: desde el ALEANR a nuestros días”, que s’impartirà el proper dijous 24 de novembre en el marc de l’homenatge al Prof. Brian Mott.

Font: José Enrique Gargallo

Origen: La Comisión de Educación de las Cortes evalúa esta mañana la política de innovación educativa del Gobierno de Aragón: Cortes de Aragón – Parlamento