La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentClases de Chino, traducciones y servicio de interprete en Zaragoza
Origen: Aragón Oriental – Clases de Chino en Zaragoza – ¿Quiénes somos?
Origen: Lo retorn del ball popular | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de novembre del 2016)
La modernitat globalitzada imposa modes iguals a tots los cantons del món: músiques, roba, actituds, productes de consum… Com a resistència o nostàlgia, hi ha qui mira l’entorn pròxim per tal d’estudiar les tradicions, de recordar-les en museus o exposicions, o, més enllà, de fer-les reviure en dignitat. Esta intenció s’observa últimament en jòvens folkloristes que, en grups o rondalles, es mouen d’ací allà ballant en fires, aplecs o commemoracions, bons coneixedors de ritmes, instruments i cronologies.
Los seus plantejaments resulten ben diferents a la jota marcial i acrobàtica dels “cuadros de baile” que predomina entre nosaltres. Balladors i balladores tradicionals no executen coreografies estrictes assajades durant moltes classes, sinó que van marcant los diversos passos, depressos mimèticament i guiats pel ritme de la música. No actuen en un espai delimitat, un escenari o a Aragón Televisión —en programes tan seguits com “Dándolo todo Jota”—, sinó al mig de la festa íntima o a la plaça de tots, perquè ballar no és mirar un espectacle d’experts sinó participar. I a l’omnipresent jota, que ha anul·lat d’altres formes, sumen fandangos, seguidilles, boleros, valsos, polques, masurques, havaneres, pasdobles, bolangeres, etc. Es tracta, en definitiva, del ball popular, que es pot produir en qualsevol context i que es caracteritza per l’espontaneïtat, la funció lúdica i socialitzadora, l’absència del vestit típic i l’estructura oberta i participativa, no reclosa en cap col·lectiu determinat. Los entesos el diferencien de la dansa ritual i del ball-dansa dins d’una festa local —com lo “baile del rolde” de Mirambel, lo “baile de plaza” de Mosquerola, lo “reinau” d’Estercuel—, manifestacions més codificades. Qui el practica lo considera no arqueologia sinó una manifestació viva, com encara ho són los balls agarrats a ritme d’orquestra —pasdoble, vals, lents…— o els solts de discoteca —rock, pop, tecno, hip-hop…—, ara amenaçats pels certàmens professionals, acadèmies i concursos. La tendència a manipular lo ball tradicional amb pretensions artístiques i professionalitzadores ve de lluny, dixant-lo sacralitzat sense consciència dels orígens. Propostes de recuperació, com les de la Rondalla dels Ports, pretenen resituar-lo dins de la festa de tots.
María Dolores Gimeno
1.- La meva sèrie d tuits d’avui es titula “Desmuntant Jorge Español”, l’advocat d l’Ajuntament de Villanueva d Sijena. Agafeu les crispetes pic.twitter.com/OizXpXy50m
— Albert Velasco (@velasc_alberto) November 15, 2016
20.- En resum, no us deixeu enganyar pel discurs que empra amb la premsa catalana. És calculat. A l’Aragó, empra un altre molt diferent. pic.twitter.com/hdMSNDh1RR
— Albert Velasco (@velasc_alberto) November 15, 2016
Se reunirá el ‘Acuerdo de Morella’
Precisamente, el viernes el Ayuntamiento de Morella instó a retomar el ‘Acuerdo por la N-232′ convocando un nuevo encuentro de alcaldes y agentes sociales antes de final de año. Un año y tres meses después de la firma del acuerdo la mejora de la nacional por el Matarraña y Els Ports va cumpliendo etapas. Por ello, en esta nueva reunión se quiere trabajar para que las obras en la parte bajoaragonesa continúen al buen ritmo que lo están haciendo, que la adjudicación y posterior ejecución del tramo Pont de la Bota – Masía la Torreta salvando el Port de Querol sea lo más ágil posible; y que el Tramo Masía La Torreta – Morella sur, de sólo 5,3 kilómetros, avance decididamente no quedando como un pequeño cuello de botella. Continuar llegint… Siete heridos y un muerto en dos accidentes en la N-232 en cinco días
Origen: DPZ – Teleformación
Catalán básico
- Adquirir un nivel básico, receptivo y productivo de la lengua catalana identificando e interpretando la información básica y las intervenciones más usuales de un interlocutor en un contexto formal con respuesta adecuada.
- Lograr el grado de competencia mínima que permita adquirir los conocimientos básicos imprescindibles para avanzar en el conocimiento de la lengua catalana.
- Introducir las características básicas del catalán, con especial énfasis en la fonética más diferenciada y en los conocimientos léxico-gramaticales fundamentales para lleva a cabo actos comunicativos básicos en situaciones cotidianas.
- Dotar de acceso a la información y a los recursos necesarios para un posible futuro autoaprendizaje del catalán, teniendo en cuenta el tipo de curso (introductorio y con posibilidad de no continuación) y la dificultad de aprender el idioma fuera de su dominio lingüístico.
- Facilitar la comunicación oral entre personas a través del catalán.
MAGAZIN 19 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “L’estat del benestar”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- El maellà Diego Celma, ha viatjat per l’Iran.
12:40- 12:55.- Natxo Sorolla. Sociòleg.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Espais naturals. Vicente Roc
13:25- 13: 40.- L’opinió de Pepe Bada.
13:40- 14.- Entrevista al frare marista favarol Miguel Cubeles Aguilar, en aquest moment, al Líban, treballant amb nens refugiats sirians.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Vicente Roc, Diego Celma, Pepe Bada, Natxo Sorolla, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: El Matarraña, en imágenes
Origen: Quan la justícia no és la solució (Sixena) | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El passat 2 de novembre la magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 2 d’Osca va ordenar l’execució provisional de la sentència dictada el 4 de juliol passat que condemna el MNAC a lliurar les pintures de la Sala Capitular al Monestir de Sixena. La magistrada instava el MNAC perquè en el termini de vint dies comuniqui al jutjat com procedirà a desmuntar les pintures i a traslladar-les. La Generalitat de Catalunya va qualificar la decisió de la jutgessa de gran despropòsit. Faré uns breus comentaris al respecte. Si les restes de les pintures murals de la Sala Capitular, malmeses i perduda la seva policromia original, no s’haguessin arrencat el 1936 immediatament després de l’incendi, en molt poc temps s’haguessin perdut per sempre. No cal dir que fins el juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida. Tots el tècnics i experts en art alerten del gran perill del trasllat; com a exemple cito les paraules de Gianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina i que desaconsella el trasllat: “Les pintures van ser tallades en molts fragments que estan muntats en suports de fusta i, per tornar-los a instal·lar, seria necessari recompondre’ls i refer-los, i això no garanteix que tots els esforços de conservació que s’han fet fins ara tinguin un bon final”. ¿Pot una sentència fer compatibles el dret de propietat, les raons “filosòfiques” dels demandants, el valor i la decisió estratègica del moment de l’arrencament l’any 1936, la possessió de bona fe, la restauració i protecció dels bens durant tants anys, el gaudi que proporciona la contemplació de l’obra als milers de visitants d’un gran museu com és el MNAC, dins de la seva gran col·lecció d’art romànic, els riscos del trasllat actual, les condiciones ambientals de la Sala Capitular de Sixena de cara el futur, els responsables pecuniaris de totes dels despeses d’ençà 1936 –monges santjoanistes, Ajuntament de Sixena, Govern d’Aragó o Generalitat–, etc., etc.? Només un acord entre el Govern d’Aragó i la Generalitat de Catalunya podria esdevenir com a solució racional pel bé de l’art. Ja sé que no és el mateix, però una reproducció virtual que recrees les pintures romàniques originals mitjançant projecció audiovisual (mapping) i hologrames a la Sala Capitular de Sixena hauria de ser estudiada. Els seus efectes serien espectaculars.
José Miguel Gràcia
Origen: Institución Fernando el Católico –
Zaragoza, 17 y 18 de noviembre de 2016
Inscripción Online
P R O G R A M A
JUEVES, 17 DE NOVIEMBRE
9:00 h. Recepción de participantes (Aula de la Institución «Fernando el Católico»).
9:30 h. Presentación de las Jornadas.
9:40 h. Dr. Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza). El uso del catalán en
la Franja: balance de dos décadas.
10:30 h. Dra. Rosario Navarro Gala (Universidad de Zaragoza). El aragonés Cosme
Bueno y su Relación geográfica del Virreinato del Perú: algunas
cuestiones filológicas.
11:20 h. Descanso.
11:40 h. Dr. José M.ª Enguita (Universidad de Zaragoza). Las hablas altoaragonesas
50 años después del ALEANR.
12:30 h. Dr. José Antonio Saura Rami (Universidad de Zaragoza). Reflexiones sobre
algunos rasgos ribagorzanos a la luz de la documentación medieval.
13:20 h. Coloquio.
16:00 h. D. Antonio Sánchez Portero (Centro de Estudios Bilbilitanos. Calatayud).
Cervantes. El Quijote apócrifo y su escondido autor Lián de Riaza.
16:50 h. Dra. Ana Mateo Palacios (IES Pedro de Luna. Zaragoza). Gonzalo García
de Santa María. Vida y obra de un erudito aragonés en la Zaragoza de los
siglos XV y XVI, reconstruida a través de los documentos conservados.
17:40 h. Descanso.
18:10 h. Dra. Francisca Soria Andreu (IES Goya. Zaragoza). El impulso a los estudios
filológicos en los Juegos Florales del siglo XIX.
19:00 h. Dra. M.ª Luisa Arnal Purroy (Universidad de Zaragoza). Los aragonesismos
que están, y los que no están, en el Diccionario de la Academia.
19:50 h. Coloquio.
VIERNES, 18 DE NOVIEMBRE
10:00 h. Dra. Rosa M.ª Castañer Martín (Universidad de Zaragoza). El habla del
Bajo Aragón turolense.
11:00 h. Dr. Johan Gille (Universidad de Uppsala. Suecia). INDE en la Grant
Crónica de España de Juan Fernández de Heredia.
12:00 h. Descanso.
12:30 h. Dr. Vicente Lagüéns Gracia (Universidad de Zaragoza). Cuestiones pendientes
sobre la caracterización lingüística del aragonés medieval.
13:30 h. Coloquio y clausura de las Jornadas.
Ajuntaments de la Franja declaren que el català és la seva llengua d’ús predominant | VilaWeb
nov. 12Origen: Ajuntaments de la Franja declaren que el català és la seva llengua d’ús predominant | VilaWeb
11.11.2016 16:04Diferents ajuntaments de la Franja de Ponent han aprovat als respectius plens municipals declarar que el català és la llengua d’ús predominant en aquestes localitats. El darrer en fer-ho va ser aquest dijous l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca), el qual se suma d’aquesta manera a altres vuit consistoris franjolins que ja han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua d’ús majoritari en aquestes poblacions. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó, que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els consistoris de les localitats on es parla aragonès. La batllessa de Mequinensa, Magda Godia, ha remarcat que ‘només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català’, amb l’objectiu que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó.
El Ple de l’Ajuntament de Mequinensa, on el PSOE compta amb majoria absoluta, va aprovar ahir declarar el català com a llengua d’ús predominant al municipi. Es tracta d’una mesura prevista en la Llei de Llengües d’Aragó que ha de servir al govern aragonès per elaborar el mapa lingüístic de la comunitat, que inclogui els territoris on es parla català i aragonès, segons ha remarcat la batllessa de Mequinensa. Magda Godia ha deixat clar que no es tracta de cap mesura ‘reivindicativa’ sinó per ‘normalitzar una situació’, després que l’actual govern d’Aragó eliminés la denominació de Lapao i Lapapyp per a les llengües catalana i aragonesa que es parlen històricament en algunes zones. En aquest sentit, Godia ha explicat que ‘no hi ha un límit de temps’ perquè els ajuntaments comuniquin la seva realitat lingüística a l’executiu aragonès.
A més de Mequinensa, altres vuit localitats de la Franja de Ponent han comunicat al govern d’Aragó que el català és la llengua predominant en els respectius pobles. És el cas de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira. A partir d’ara altres localitats franjolines també hauran de fer el mateix per dir que el català és la llengua que majoritàriament es parla a les respectives poblacions, de la mateixa manera que l’aragonès en altres territoris de la comunitat.
Cal recordar que la població del Baix Cinca ja va ser l’escenari l’any 1984 de l’anomenada Declaració de Mequinensa que van signar una vintena de batlles de pobles catalanoparlants de la Franja de Ponent per reclamar el reconeixement de la realitat lingüística d’aquest territori en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, l’ensenyament del català a l’escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d’Aragó. Arran d’aquella declaració es va aconseguir portar el català com a assignatura a les escoles de la Franja el curs 1985-1986.
Així mateix, el juny del 2013 una trentena de batlles de la Franja van subscriure un altre manifest, que s’ha conegut com a ‘Nova Declaració de Mequinensa’, en aquell cas per exigir la derogació de la Llei de Llengües d’Aragó, aprovada pel govern del PP –amb el suport del PAR- i que passava a anomenar llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (Lapao) al català parlat a la Franja de Ponent. El document també reclamava la continuïtat de l’ensenyament del català al territori. Al gener d’aquest any, el govern del PSOE –amb els vots favorables també de Podemos, CHA i IU- va acordar deixar sense efecte les denominacions de Lapao i Lapapyp, retornant així els noms de català i aragonès, respectivament, a les llengües minoritàries que es parlen a Aragó.