Des que tinc memòria, el cerimonial del reclutament va ser sempre el mateix. La talla i el sorteig s’esperaven amb gran expectació, ja que per a la majoria dels jóvens la incorporació a files suposave eixir per primera vegada del poble. I els mont-rogins, que necessitaven poques excuses per a fer festa, ho celebraven amb grans alifares, culminades amb animades rondes pel poble i pels masos. Unes alifares que es complementaven amb visites a les bodegues de les cases per a poder xarrar, riure, minjar, beure i cantar sense destorbs.
Entre els menuts, al poble, tots sabíem a quina quinta pertanyie cada un. Ere un tema de conversa recurrent i molt entretingut. I, a poc a poc, els vincles d’amistat i camaraderia entre els membres d’una quinta, generats per la contínua convivència, tant a l’escola com al joc, s’anaven consolidant. Fins al punt que els quintos han esdevengut una institució tàcita que ha sobreviscut a la supressió del servici militar i que es mou per lligams morals molt estrets entre els seus membres.
A Mont-roig, amb lo pas dels anys, algunes de les antigues celebracions dels quintos s’han incorporat a la tradició festiva. I els jóvens de cada quinta, al complir la majoria d’edat s’integren i participen activament en los comissions de festes organitzant activitats lúdiques obertes a tota la comunitat que recorden en gran manera les d’abans de la supressió.
Jo tinc la sort de comptar entre els amics de tota la vida amb alguns dels meus quintos. Malauradament n’hi ha que ja no estan ací, però el seu record perviu en natres a través de l’afecte i l’estreta amistat amb les seues famílies.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMAGAZIN 26 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els populismes?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Les XXIV Jornades de Temps d’Aventura. Mari Carmen Albiac, presidenta de Sarabastall.
12:40- 12:55.- Dia 24 de novembre “Dia dels llegums”. Laura Gandul, dietista- nutricionista.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de l’actualitat. Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:40- 14.- Entrevista a Enric Carreras, director mèdic de REDMO (Registre de donants de medula) i de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Carmen Albiac, Laura Gandul, Pepe Bada, Josep Mª Ràfales, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Los quintos
- Escrito por J. A. Carrégalo
Es veu que el substantiu “quinto” prové de la “contribució de sang” o obligació de servici militar imposada per Juan II de Castella (1406-1454), segons la qual un de cada cinc hòmens havie de servir en l’exèrcit. Antiga obligació que no va quedar suprimida fins a l’any 2001.
Os queremos invitar a la Exposición ‘La Corona de Aragón dibujada. Historia y ficción’ en el Palacio de los Virreyes de Barcelona que se ha realizado conjuntamente con el colectivo Tantatinta. La muestra, con entrada gratuita, permanecerá abierta hasta el 17 de mayo de 2017.
http://www.mecd.gob.es/mecd/prensa-mecd/actualidad/2016/11/20161117-corona-aragon.html
http://tantatintaweb.blogspot.com.es/
La Corona de Aragón dibujada. Historia y ficción
El Archivo de la Corona de Aragón, dependiente del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, inaugurará el próximo jueves, 17 de noviembre, la exposición La Corona de Aragón dibujada. Historia y ficción, que permanecerá abierta hasta el 17 de mayo del próximo 2017.
La muestra reúne por primera vez obras de los siglos XX y XXI que han plasmado gráficamente el período medieval de la Corona de Aragón. El recorrido expositivo conduce al visitante por los grandes nombres del género: D’Ivori, Junceda, Albert Mestre, Batllori i Jofré, Elvira Elias, Josep Granyer, Manuel Gago, Ambrós, Llucià Navarro, Enric Sió, Tísner, Ivà, Cesc, Jan, Jesús Blasco, Jaume Marzal o Sento junto con dibujos originales de Oriol García Quera, Alfonso López y Francesc Riart. El objetivo es mostrar cómo el elemento gráfico puede contribuir a un mejor entendimiento de un determinado contexto político, social y cultural.
Jornades Culturals de la Comarca del Matarranya, organitzades pel Departament de Cultura. Este divendres, 18 de novembre, a les 19:30 h. al Museu Juan Cabré de Calaceit tindrà lloc la presentació del llibre Matarranya, gentes y paisajes en la Edad Media a càrrec del Professor d’Història Medieval de la Universitat de Saragossa, Carlos Laliena Corbera, coordinador del projecte. Este llibre ha estat editat per la Comarca del Matarraña/Matarranya en col·laboració amb la Universitat de Saragossa. Esta activitat serà la primera de les programades amb motiu de les 13es Jornades Culturals, la 7ª Mostra de Teatre Aficiona’T! i la 3es Jornades de Patrimoni Cultural que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya.
El dissabte, 19 de novembre, a les 19:00 h, al Saló Municipal de Lledó el cor Flumine de Tortosa oferirà un concert ‘Flumine a capella’. I el diumenge, 20 de novembre, a Torredarques, a les 18:30 h tindrà lloc una xerrada sobre lo ‘calendari del llaurador’ a càrrec de Víctor Vidal. A continuació, es realitzarà la passada d’un vídeo sobre els ús del forn de la localitat.
Origen: Santamaría ficha al delfín de Rudi para lidiar las tensiones territoriales | Diario Público
Catalán en casa y rabia por la corrupción
La académica no es, aparte de la vecindad por parte oscense, su única relación con Catalunya, comunidad cuyas relaciones con el Gobierno central ocuparán una parte importante de su tiempo a partir de ahora. Bermúdez de Castro está acostumbrado a oir hablar catalán en la intimidad, ya que su familia materna procede de Laguarre, un pequeño pueblo de la Ribagorza donde esa es la lengua de uso común.
El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog
nov. 17
Origen: El repte d’investigar sobre la Franja d’Aragó – Maria Teresa Moret i Javier Giralt – RLD blog
El 28 d’octubre de 2016, l’Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, van organitzar a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres una jornada científica dedicada a la investigació sobre l’àrea catalanoparlant d’Aragó, la coneguda Franja. Fou l’oportunitat perfecta de fer visible a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa i, per extensió, a la societat aragonesa, la recerca que sobre la realitat lingüística d’aquest territori s’ha desenvolupat fins avui des de diferents perspectives.
És cert que la Franja no és una realitat tangible, perquè no s’identifica amb un grup humà concret, ni amb cap territori amb unes demarcacions definides i amb unes relacions internes ben assentades. Però, hi ha un fet lingüístic que li dóna unitat i que permet diferenciar-la d’altres zones dins la Comunitat Autònoma d’Aragó: en aquesta àrea es parla català, a pesar que encara avui molts aragonesos ho neguin, i per això ha estat objectiu d’estudi des que Joaquín Costa, en 1879, dediqués unes quantes pàgines a descriure el panorama lingüístic de la Ribagorça i la Llitera. Després vingueren la tesi doctoral d’Antoni Griera sobre la frontera catalanoaragonesa en 1914 i la ressenya que en féu Ramon Menéndez Pidal en 1916; d’aquestes dues aportacions s’ha acomplit el centenari, fet que ha justificat també la celebració d’aquesta jornada. D’aleshores ençà, la recerca sobre la Franja no s’ha aturat, de manera que, a la vora dels estudis descriptius de les varietats dialectals, se n’han desenvolupat d’altres de caire històric, sociolingüístic i literari, a través dels quals s’ha aconseguit tenir una visió exacta de la riquesa cultural d’aquesta zona d’Aragó, amb unes arrels compartides amb Catalunya. Per aquest motiu, els objectius de la jornada han estat, en primer lloc, divulgar la investigació duta a terme fins ara sobre la Franja d’Aragó des de diverses perspectives; en segon lloc, presentar els treballs que s’estan realitzant actualment sobre aquest territori; i, finalment, proposar noves línies de recerca d’interès científic i, sobretot, social.
Un total de set ponències i set pòsters tractaren aspectes relatius a la dialectologia, la sociolingüística, la història de la llengua i la literatura a les terres de frontera entre Aragó i Catalunya. La trobada es va iniciar amb les paraules del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, Eliseo Serrano, qui va fer esment de l’existència d’una defensa de la diversitat lingüística ja des de l’Edat Moderna. El director del Departament de Lingüística General i Hispànica i organitzador de la trobada, Javier Giralt, va remarcar que, tot i que la investigació duta a terme sobre aspectes lingüístics d’aquests territoris de frontera ha estat prou prolífica, encara queda molt per fer i hi ha àrees que encara resten per explorar. La secretària de l’AILLC, Lídia Pons, va incidir en la producció investigadora de la Universitat de Saragossa. I, per últim, el director general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, José Ignacio López Susín, va repassar les accions que la Direcció està duent a terme i els esforços que s’estan realitzant per tal de potenciar i donar suport el trilingüisme a l’Aragó, sobretot des de l’àmbit de l’ensenyament de les llengües pròpies.
Les conferències dels ponents que hi van participar conferiren un excel·lent nivell científic a la diada: Ramon Sistac (Universitat de Lleida): “Fronteres lingüístiques en una Europa sense fronteres”, va insistir en la definició de frontera i les accions que s’haurien de dur a terme des d’una òptica geolingüística; Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili): “Variació geolingüística del català al sud de la Franja d’Aragó”, va exposar, a partir de la presentació de mapes lingüístics, la riquesa dialectal dels parlars del Matarranya, tot incidint en les romanalles tan interessants que presenta la parla d’Aiguaviva (Terol); Esteve Valls (Universitat de Barcelona): “Cap a on va el català de la Franja? Alguns exemples de canvi lingüístic en curs”, va plantejar que, des d’un punt de vista dialectal, on ara trobem fronteres abans hi havia un contínuum entre els dos territoris; Artur Quintana (Institució Cultural de la Franja): “Panorama de la literatura contemporània catalana a l’Aragó” i Hèctor Moret (IES Miquel Tarradell): “A propòsit de la literatura popular catalana a l’Aragó”, van presentar el panorama literari de la literatura produïda a l’Aragó catalanoparlant, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat; Josep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona) “Un enigma oriental: Franja, frontera i llengua vint anys després”, va incidir en les actituds dels frangencs vers la llengua; i va tancar la jornada el sociolingüista Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili/ UOC): “Repte a la Franja: detectar la fase prèvia a la interrupció familiar del català (i evitar-la!)”, el qual va presentar una comparativa entre les dades obtingudes sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics de La Franja de 2014 i les de 2004, tot assenyalant que només des de l’escola es pot evitar el trencament generacional que s’està produint en la transmissió de la llengua.
L’altra activitat destacada fou l’exposició de pòsters, els quals van tractar diversos temes que no foren inclosos en les col·laboracions dels ponents i van ser presentats en diferents llengües (català, aragonès i castellà): Elena Albesa (Universitat de Saragossa): “Presencia de catalanismos en documentación notarial bajoaragonesa: comparación entre dos momentos históricos”; Iris Orosia Campos (Universtitat de Saragossa): “Actitudes hacia el catalán de los futuros maestros aragoneses de Educación Primaria”; Pietro Cucalón (Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó): “L’ensenyament del català a l’Aragó”; Laura Farré (Universitat de Barcelona): “Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge a la dona mequinensana”; Chabier Gimeno i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa): “Sociolingistica d’o catalán y aragonés dende l’analís d’o Censo 2011”; Maria Teresa Moret, Iraide Ibarretxe i Alberto Hijazo (Universitat de Saragossa / Universitat de East Anglia): “Tipologia semàntica i llengües minoritàries. Els esdeveniments de moviment en les llengües d’Aragó”; Laia Rosàs (Universitat de Barcelona): “El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta”.
La jornada de l’AILLC, amb les aportacions dels ponents i dels pòsters, fou un moment de recapitulació de la tasca desenvolupada en els darrers anys; fou l’ocasió d’orientar en una bona direcció els projectes en curs i els previstos per als propers anys; fou l’avinentesa de reflexionar conjuntament sobre la realitat lingüística de la Franja, tractant d’avançar en el camí docent i investigador; i, alhora, va permetre encetar relacions entre alguns especialistes de diferents àmbits de les ciències i continuar col·laborant amb d’altres. Gràcies a tots els participants –en paraules de Maria Teresa Moret, també organitzadora de la trobada– fou un d’aquells esdeveniments especials en què persones i institucions s’uneixen per vèncer entrebancs i condicionants, a favor d’un front comú, la supervivència d’una llengua.
Maria Teresa Moret Oliver i Javier Giralt Latorre
Universitat de Saragossa
Origen: “Naltres, els franjolins”, per José R. Noguero – Lliure i Millor
José R. Noguero de Llano Moviment Franjolí per la Llengua
Sí, Franja de Ponent, perquè la nostra llengua és el català i idiomàticament estem al Ponent del domini lingüístic. La tildació “d’Aragó” ens fa pertànyer a un lloc determinat en clau territorial.
Hem de tindre més originalitat i reclamar allò que és nostre, ja que seria força estrany que a Saragossa, per posar un exemple, li posessin Saragossa d’Aragó. Oi que sona difícil d’entendre? Pos lo mateix amb el nostre territori.
En les darreres setmanes, va néixer un nou moviment juvenil a la Llitera, es diu Purna la Llitera, i sent un moviment aragonesista, feminista i anticapitalista, ja comença a trontollar. A Twitter van piular lo següent “Defensarem els drets d’Aragó, el reconeixement de les llengües del nostre país i la protecció del nostre patrimoni cultural i natural”. És a dir, només volen reconèixer la nostra llengua, molt bé, i l’espanyol? Ah, sí, que és l’oficial de l’Estat i d’Aragó… Portem 30 anys d’autonomia i pareix que estem a l’era d’en Franco… no, pitjor, des de sempre. A la Franja de Ponent lo que fa falta és que s’oficialitzi el català amb les seues variants i que s’hi estudie en català per a no perdre la nostra llengua. Hem de revertir el tics substitutius que està patint la nostra llengua a la Llitera i el Baix Cinca. És necessari que anem tots al mateix barco per a defendre la nostra oficialitat.
Seguint amb Purna la Llitera, tamé parlen de patrimoni, i jo em torne a preguntar: el que està reclamant el president Lambán als jutjats d’Osca? Per a acabar posant-lo al monestir de Sixena? O potser al Museu diocesà de Barbastre… Però, escolta, i si el volem naltres? No es poden quedar a les parròquies pertanyents de la Franja? Això no, perquè fa deu anys es va fer el Museu de Barbastre i falte genero… i si potser ens lo quedem, naltres els franjolins, o que es quedi a Lleida, que és més legítim, perquè, fins fa 20 anys, bé que pertanyíem des de fa 900 anys a la diòcesi ilerdenca, i per mor de l’Opus Dei, per donar-li protagonisme a la seua diòcesi de Barbastre i al seu Torreciudad, ens van posar allà contravenint la historia i la cultura de la nostra terra, per no fer massa ferum de catalanitat.
Drets d’Aragó, d’acord, i els nostres drets on són? On és la defensa del dret de poder ser hospitalitzats a l’Arnau de Vilanova envers de Barbastre? On és el nostre dret a ser atesos en la funció publica en la nostra llengua? On és el nostre dret d’escollir l’educació dels nostres fills en llengua pròpia? On és el nostre dret que es mantinguin els nostres costums envers el regionalisme impostat de l’Aragó? I per què no, on és el nostre dret de fer un Ens de les comarques catalanoparlants per a defensar aquestos drets?
Naltres, desde fa quasi cinc anys, defensem la nostra terra, i ho seguirem fent per la nostra gent i per la nostra llengua, el català. Seguirem, pos, fent Franja, en moviment, per la nostra Franja de Ponent.