(Publicada a La Comarca el 9 de desembre del 2016) L’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya han engegat un ambiciós projecte per a recuperar i posar en valor la toponímia de…
Origen: Toponímia urbana | Viles i Gents
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLes pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró
des. 23Origen: Les pintures de la Sala Capitular de Sixena: danys irremeiables del seu trasllat | Lo Finestró
Posted on 23 Desembre, 2016 by graciaz
El MNAC ha presentat avui al Jutjat de 1ª Instància número 2 d’Osca l’informe de la doctora Simona Sajeva, directora de l’estudi d’enginyeria “Interfaces. Engineering applied to conservation”, amb seu a Palerm, sobre les pintures murals de Sixena. L’especialista adverteix dels riscos: “el trasllat resulta impossible de realitzar sense danyar irremeiablement i de manera objectiva les pintures”. Els suports de les pintures, realitzats expressament per a la seva instal·lació al MNAC, “fan impossible el trasllat”, ja que la separació d’aquests suports “infringiria greus danys a les pintures i suposaria la pèrdua total de les parts restituïdes, que tenen també valor patrimonial”. L’informe de Sajeva fa referència a les condicions de la Sala Capitular de Sixena a causa de “la presència de bacteris i sals minerals en les pedres dels murs que, durant decennis, fins que es va reconstruir la teulada en la dècada de 1990, han estat a la intempèrie. També assenyala la presència de ciments i de ciment armat, fruit d’anteriors restauracions del cenobi: “Avui és conegut que aquests materials són del tot incompatibles amb la conservació del patrimoni i encara menys amb la de pintures murals en un estat tan fràgil com les de Sixena “.
Origen: «Los de la mulita roja» | L’ esmolet
Coberta i contracoberta del llibre
Aquest és el títol del nou llibre de la historiadora Encarnita Simoni Riba, coautora, amb el seu marit Renato Simoni, del celebrat treball Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938). L’obra es subtitula El periplo de una familia durante la Guerra Civil a través de sus cartas, atès que parteix de les més de 70 cartes que l’autora va trobar al fons d’un bagul després de la mort de la seva mare. La singularitat de la troballa rau en què hi havia tant les enviades pel pare des del front com les que la mare li feia arribar des de la rereguarda, a més de les escrites per altres parents. A partir d’aquest fil conductor, assistim a la peripècia de les famílies de casa Verdura i de casa Antolino, que al capdavall s’assembla molt a la que van patir milers de persones en aquells temps convulsos.
La transcripció de les cartes va acompanyada de fragments d’entrevistes i converses amb familiars on explicaven detalls de la vida d’abans, durant i després de la conflagració, algunes d’elles fetes el 1977 per a la investigació sobre la col·lectivitat de Queretes. També ha extret informació de diversos escrits memorialístics d’aquest entorn familiar. Per a ajudar a tenir una visió general de la situació, hi ha 13 quadres intercalats on se’ns informa d’esdeveniments bèl·lics o socials remarcables. Els textos van il·lustrats amb retrats de la majoria dels protagonistes, fotografies dels indrets i reproduccions d’algunes de les cartes i documents, cosa que ens permet penetrar visualment en aquell món.
El llibre és el 6è volum de la col·lecció “Memorias bajoaragonesas” del Centro de Estudios Bajoaragoneses (CESBA). Va presentar-se a la premsa a la biblioteca d’Alcanyís el 7 de novembre. La periodista Maribel Sancho va publicar una interessant entrevista a Encarnita Simoni al Diario de Teruel del 9 de novembre.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 30, desembre 2016
Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena
Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena
El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d’art del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d’un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l’encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d’espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.
Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:
1. Atenent a l’antecedent històric, quan en un context d’enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l’any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.
2. Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.
3. L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.
4. Experts en la restauració i conservació d’obres d’art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.
5. Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista.
A continuació afegim la llista de signants inicials:
Signants col·lectius:
CASAL JAUME I DE FRAGA – ACPV
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)
GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA
INTERSINDICAL-CSC
POBLE LLIURE
Signants individuals:
– Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
– Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA
– Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA
– Carles Barrull (historiador). FRANJA
– Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA
– Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA
– Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN
– Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA
– Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA
– Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA
– Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER
– Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA
– Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
– Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA
– Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA
– Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
– Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA
– Josep Mesalles (professor). FRANJA
– Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA
– Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA
– José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
– Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
– Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA
– Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
– Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
– José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA
– Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
– Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ
– Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA
La fiesta consiste en hacer «cagar» regalos al tronco de Navidad cantándole una canción
Origen: El Galeró de Arens hace «cagar» al ‘Tronc de Nadal’ | La Comarca
Origen: Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable | Lo Finestró
Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable
Posted on 19 Desembre, 2016 by graciaz
A 30 de novembre 2016 he decidit tancar provisionalment el treball Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable, esperant noves actuacions judicials i de les parts, que aniré incorporant en blocs, a mesura que es vagin produint, amb alguns afegitons meus. Mentre tant seguiré el relat en un altre document que denominaré “Seguiment de Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable” que aniré actualitzant
Podeu llegir el treball tancat, en format PDF en les-pintures-i-obres-dart-de-sixena-un-relat-interminable o en format ISSUU (tipus llibre ) en https://issuu.com/graciaz/docs/les_pintures_i_obres_d_art_de_sixen….. He obert també, com podeu veure, una pestanya (Sixena) al meu blog on he penjat també el treball, i on penjaré el “Seguiment de…, així com altres temes relacionats amb Sixena.
Desitjo que tot el treball, al qual he dedicat força temps, sigui del vostre interès. En qualsevol cas els vostres comentaris, observacions i crítiques seran molt ben rebudes.
El acto congregó a numeroso público llegado incluso de comarcas vecinas como el Bajo Aragón y el Matarraña
Origen: Monedero reivindica en Fabara un estado más igualitario | La Comarca
Los veïns de Queretes recorden els anys 50 a través de les Jornades d’Història – Ràdio Matarranya
des. 17El canvi de Bisbat i la gelada del 56 van centrar les ponències de l’edició d’aquest any en les que van participar Hilari Muñoz i Lluís Rajadell Les Jornades sobre la Història de Queretes, organitzades per l’Associació Cultural Medievo i que aquest any estaven dedicades a la dècada dels anys cinquanta, van ser, una vegada […]
Origen: Los veïns de Queretes recorden els anys 50 a través de les Jornades d’Història – Ràdio Matarranya
Origen: La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero | Mas de Bringuè
Ignacio López Susín
Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR, no han estat convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.
Les raons d’aquesta situació han estat, segons fons de la Direcció General de Política Lingüística del govern aragonès, les dificultats legals plantejades des dels organismes d’Intervenció de la Comunitat Autònoma per a convocar uns premis amb dotació econòmica i el no haver trobat cap empresa que hagués volgut esponsoritzar ambdós premis.
Des d’alguns sectors associatius de la Franja han lamentat aquesta decisió pel que representa de fre a la recuperació d’una situació ja prou endarrerida i es mostraven disposats a oferir a la D.G.P.L. un llistat d’empreses arrelades a les zones bilingües que podrien estar disposades a col·laborar en aquesta iniciativa.
Per la seua banda, el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, comunicà a Temps de Franja que per a l’any 2017 s’estan buscant noves fórmules jurídiques, ja presents en altres comunitats autònomes, “que permetixquen convocar uns premis remunerats en forma digna” .
Origen: Llengua llemosina | Lo Finestró
(A publicar al Diario de Teruel)
El llemosí o llengua llemosina és un terme utilitzat a començaments del segle XVI per designar el català com a parent de l’occità, i més concretament, mitjançant un dels seus dialectes propi de la regió de Limotges. Als regnes de Mallorca i València s’utilitzava per designar el català arcaic o trobadoresc, tot i que en el transcurs dels segle XVI es va començar a aplicar tímidament al català contemporani. Al segle XIX, a les Illes i al País Valencià va tenir un bon acolliment com a oportunitat de denominació unitària de la llengua evitant susceptibilitats per referències geogràfiques i dialectals. Alguns incloïen també l’occità. Tot i que, al segle XIX i principis del XX, els estudiosos de romanística van anar desmuntant la identitat entre occità i català i el mot llemosí caigué en desús per la seva inexactitud històrica, filològica i altres motius. El mateix Marcelino Menéndez Pelayo, partidari del terme “lemosin”, el 1889 va defensar el de català. Posaré dos exemples de la utilització del terme llemosí: quan Mariano de Pano (1883) parla dels fets miraculosos de la fundació de Sixena a un illot enmig del pantà, format pel riu Alcanadre i del conveni entre les viles de Sena, Urgellet i Sixena per construir una capella, diu que l’esmentat conveni de 1183 està escrit en “limusin”, tal com es recull en la transcripció del Prior Moreno (Segle XVII), “Remembrança de la convinença entre los omes de Xixena, sena y urgellet sobre la image de la verge santa maria madona nostra que puis no vol estar en la sglesia de Xixena”[…]poseula e monteu en la capella de madona santa maria, per ço veygue de lluny e se pusgue fer pregaries; pero be crehem ques miracle que vol star en Xixena en lo pantano, puis ally es posada.” Prova fefaent que al segle XII es parlava català en aquelles viles. Un altre exemple més recent, però ja no tant: quan jo era petit, la señora Loretana Margelí Lorenzo de la Codonyera, amb certa il·lustració autodidacta –germana d’Antonio Margelí, capellà, organista i musicòleg a Madrid– amb la qual teníem una bona relació, perquè mon pare li treballava uns camps a mitges i ma mare li cosia, m’explicava que la llengua de la Codonyera –no deia català– era el “limusin” o derivada d’aquest. Tal vegada sense voler em deia que era català.
José Miguel Gràcia