El consistorio se encuentra en el proceso de selección de un técnico para impulsar el proyecto de navegación en el embalse
Origen: Fayón contratará a varios guías y a un ADL para el sector turístico | La Comarca
El consistorio se encuentra en el proceso de selección de un técnico para impulsar el proyecto de navegación en el embalse
Origen: Fayón contratará a varios guías y a un ADL para el sector turístico | La Comarca
Origen: La pluralitat lingüística d’Aragó, a examen al Centre de Premsa de Saragossa | Mas de Bringuè

Una quinzena de periodistes provinents de diferents punts d’Aragó i amb diferents situacions professionals assistiren, a la sala de conferències de l’Associació de Periodistes d’Aragó a Saragossa, a un seguit de tres Jornades de Treball que portaven com a tema: ”Informar sobre pluralitat lingüística a l’Aragó”.
Les Jornades estaven patrocinades i organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó.
Les sessions, que van tindre lloc los dies 21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, tenien com objectiu donar a conèixer als professionals de la comunicació i la informació la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.
En la sessió que obria el cicle, la qual tenia com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” intervingué en primer lloc el director general de Política Educativa, Ignacio López Susín, que parlà dels diferents canvis, avenços i retrocessos, que dins de l’Estatut d’Autonomia i altres àmbits de la legislació aragonesa havia tingut el reconeixement i el suport de les llengües minoritzades en aquesta comunitat autònoma. La periodista Amaya Gàllego parlà de l’origen històric de l’aragonès i de les principals fites assolides per aquesta llengua en les primeries del segle XX. .
En la segona sessió, el periodista Rubén Ramos exposà el tema: “Camino de nada? La llengua aragonesa.” on parlà de la precària situació d’aquesta llengua i del tradicional menyspreu que ha tingut fins i tot entre els mateixos parlants. També despertà força l’ interès dels assistents la tensió existent entre els partidaris de la elaboració d’un aragonès comú vàlid per a totes les varietats o mantindre l’ús de les varietats de forma aïlllada una de l’altra.
Màrio Sasot va iniciar la seua exposició titulada “La llengua catalana a l’Aragó, la gran desconeguda”, fent una mapa de situació d’on es parla el català a l’Aragó, i quines característiques presenta al llarg de la Franja . Va descriure un panorama de la llengua escrita, des de l’edat mitjana fins l’actualitat i donà a conèixer els principals escriptors aragonesos en llengua catalana, així com intel·lectuals, periodistes i altres personalitats rellevants d’origen franjolí.
Va ser destacat, en l’apartat de precs i preguntes, l’ interès que els periodistes assistents van mostrar durant les jornades per conèixer la situació i l’existència d’aquestes llengües a l’Aragó i coincidiren en la necessitat de que des dels mitjans de comunicació hi haja més visibilitat i sensibilitat cap aquesta part important del nostre patrimoni.

El proper 17 de desembre, un/a responsable de “Esfendemos as luengas” signara a Donosti el Protocol per a la garantia dels Drets Lingüístics, un document que serà una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada en 1996.
Les entitats participants han determinat de manera conjunyeix els 4 objectius específics que recull el protocol.
Un procés entre agents socials, organitzacions i experts per a l’elaboració d’un protocol destinat a garantir la igualtat entre les diferents llengües, i a la presentació de les conclusions del mateix durant el Cim internacional. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics (PGDL) serà fruit d’un procés d’acord, combinant els enfocaments científic, acadèmic i social, de cara a construir una eina que permeti revertir la situació de les llengües minoritzades i construir una Europa basada en la igualtat entre les comunitats lingüístiques. De manera que aquest protocol serà traslladat a fòrums i instàncies internacionals perquè institucions de diferent caràcter ho utilitzin com a instrument regulador del seu compromís amb la diversitat lingüística.
Els promotors del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics són el Kontseluia i la Fundació DSS2016, que s’encarregaran de presentar-ho a Donosti, Capital de la Cultura 2016. A més dels promotors, el comitè organitzador està compost per la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, Linguapax, el Centre Europeu per a les Qüestions de Minories (ECMI), el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN International) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).
Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas
MAGAZIN 17 de desembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els nadals de la nostra vida”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:40- 12:55.- Cròniques del sociòleg Natxo Sorolla
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros i la maquilladora d’actors, nominada a dos “Goyas”, de pares favarols Alba Guillen Panillo.
13:40- 14.- Entrevista a Joan Carrera i Carrera, jesuita, licenciat en medicina y doctor en teologia. Professor de Moral Fundamental en la Facultad de Teologia de Catalunya. Professor colaborador en ESADE.
Joan Carrera i Carrera és un dels ponents en el VI Foro Wirberto Delso.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Natxo Sorolla, Josep Mª Ráfales, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.
(Publicada a La Comarca el 11 de desembre del 2015)
Tinc una relació complicada amb els concursos. Potser hi pesa el meu escàs instint competitiu, que m’ha fet allunyar, per exemple, de la pràctica dels esports amb guanyadors i perdedors i preferir els reptes personals, sovint solitaris.
Tant se val. Suposo que, al capdavall, la vida ve a ser un ‘concurs’ continu entre diverses opcions en què nosaltres en som els jutges i els jutjats.
Ara vull parlar, però, dels concursos del meu ram, el disseny. No em refereixo tant a alguns concursos de cartells on es busca un producte vistós per a un esdeveniment puntual, sinó als que es convoquen per a decidir una cosa tan transcendent com una identitat visual corporativa, coneguda popularment com a “logo”.
El problema ve del concepte equivocat que es té del disseny. Es considera una disciplina més o menys artística, on l’únic que cal és triar el dibuixet que més gràcia fa. Però el disseny gràfic és, en realitat, una solució visual a un problema comunicatiu; per tant, ha d’estar basat en una estratègia. Comunicar és la funció principal del disseny gràfic. Quan l’únic que es busca és una imatge ‘bonica’, ja no parlem de disseny, sinó d’un maquillatge que rarament compleix els objectius de comunicació.
Naturalment, en tots els meus anys de dissenyador, he participat en concursos, ja sigui perquè m’interessava el projecte, perquè s’adreçaven només a professionals, perquè eren remunerats (sí, existeixen) o perquè el tribunal estava qualificat. O tot alhora. També he estat jurat, tot i que en algun cas m’he trobat que jo era l’únic professional i m’ha calgut batallar per a què en el veredicte es tingués en compte la funció comunicativa o, com a mínim, la correcció gràfica (a voltes sense èxit, què hi farem).Carles Terès
Origen: Concursos | Viles i Gents
Origen: Toponímia urbana
L’Associació Cultural del Matarranya i la Comarca del Matarranya han engegat un ambiciós projecte per a recuperar i posar en valor la toponímia de les nostres viles. El Govern d’Aragó, recentment,
també ha iniciat un programa de recollida a tot el territori aragonès. Un llegat cultural que a poc a poc es va perdent perquè van morint les generacions que encara conserven els noms antics i populars referits al territori i així, si no es posa remei, es va diluint un patrimoni immaterial de gran interès cultural, on es conserva la nostra llengua més autèntica. En el cas de la toponímia dels nuclis urbans de les viles és important la seua recuperació perquè a través dels noms del lloc podem arribar a conèixer el nostre passat històric i l’evolució del seu urbanisme. Tenim molts exemples de carrers o places de les nostres poblacions que han recuperat la seua original toponímia que descriu o evoca elements ben singulars, alguns d’ells ja només conservats en el record o a través de la documentació històrica. Tenim carrers: del Castell, del Raval, de l’Hospital, de les Eres, del Pou, de la Bassa, del Palau, de la Font, de la Sèquia, del Molí, del Trinquet, dels Freginals, del Forn, Vilaclosa… I places: Nova, Major, de la Creu, del Deume, de l’Església, Vella, del Calvari… O bé topònims que indiquen característiques del traçat urbà. Carrers: de Baix, de Capdevila, de la pujada al Castell, de Dalt, de Soldevila, Replà de la Campana, del Riu, de la Costa, Llarg, del Bonaire, del Mig, del Clot, Pla, Alt, del Collet… Recuperar els noms populars i tradicionals dels carrers i places de les poblacions significa respectar i donar importància a la nostra història -no cal inventar-se nous topònims que no tenen cap relació amb el nucli urbà- i això és el que pretén el nou projecte impulsat per la Comarca i ASCUMA i que ha començat a constituir grups de treball a diverses viles del Matarranya per recuperar, documentar i situar els topònims municipals.
Origen: Vilafranca del Cid contará con ambulancias 24 horas tras años de peticiones
También se beneficiarán de esta medida otras localidades como La Iglesuela del Cid, Cantavieja o, incluso, Mirambel, Tronchón o Fortanete, poblaciones más alejadas. «Era lo que queríamos y lo que estábamos pidiendo. Era una reivindicación conjunta, porque me consta que también se ha hecho mucha presión desde otras localidades que, ahora, se podrán beneficiar», explicó.