Skip to content

Origen: Contrato de río

Contrato de río

El pasado 4 de noviembre se celebró en Valderrobres la asamblea anual del Contrato del Río Matarraña. Esta figura funciona desde el año 2011, es única y pionera en España, basándose en modelos de gestión similares llevados a cabo en Francia.
Son miembros del mismo los municipios de la Cuenca del Matarraña y sus afluentes, Tastavíns y Algars hasta un total de 37, pertenecientes a las provincias de Castellón, Tarragona, Teruel y Zaragoza, comunidades autónomas de Valencia, Cataluña y Aragón. También tienen estas su cuota de representación institucional a través del Instituto Aragonés del Agua o la Agencia Catalana del Agua y la misma Confederación Hidrográfica del Ebro. Completan la cuadratura del círculo las entidades sociales: asociaciones de empresarios, sindicato de riegos, asociaciones agrícolas y ganaderas, grupo de acción local, asociaciones culturales, deportivas y ecologistas. Me extiendo para que quede constancia de que aquí estamos y participamos todos con un objetivo común: intentar mejorar la calidad ambiental del río y gestionar su aprovechamiento en base a criterios de sostenibilidad. Ahí es nada.
A lo largo del año, se centran en elaborar estudios técnicos, por ejemplo una “Guía de buenas prácticas en restauración fluvial”. Se presentan proyectos para desarrollarlos al amparo de distintas convocatorias nacionales y europeas, como el de “Innovación social para la gestión de purines”. Se hace una labor de difusión de las actividades que se llevan a cabo, tanto en prensa como a través de su página web: www.contratoderiomatarranya.org. Y se realizan acciones de sensibilización entre la población escolar a través de un concurso de dibujo y relatos “Matarraña Vivo” o dirigidas al público en general mediante charlas, talleres y jornadas de formación, de limpieza o de ornitología de campo. En definitiva, una tarea divulgativa destinada a todas las personas que hacen uso del río tanto en su vertiente lúdica como ciudadana, como usuarios del río para uso doméstico, agrícola o industrial.
Tenemos varios retos pendientes a corto plazo: tenemos problemas en cuanto a la calidad del agua de boca debido a la saturación de nitratos y nitritos. Existen 2 plantas de depuración de purines en Peñarroya y Valderrobres que tienen que ponerse en marcha sí o sí, articulando los mecanismos necesarios para que toda la cabaña ganadera haga uso de ellas. Paralelamente, los parámetros de calidad del agua y de biodiversidad ambiental se resienten y afectan a la flora y fauna autóctona. Llevamos años sin realizar ningún tipo de actuación de mantenimiento y limpieza controlada de los cauces. No se trata de entrar a la brava a retirar gravas, pero sí de realizar un Plan Integral que determine dónde hay que actuar, cuándo y cómo. Y este plan no puede demorarse más.
Les invito finalmente a visionar estos 18 minutos del vídeo elaborado en febrero 2015 en los que encontrarán la opinión de distintas personas en torno al Contrato de Río:
https://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=q4pZM4J4Uj4

Origen: Morella toma el relevo a Valderrobres

Origen: La Fiscalía llama como investigado al alcalde de Cretas por la ubicación de la depuradora

Origen: Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín | TURISMO

Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín

Nuestro municipio aparecerá en la ” Guía Michelín España & Portugal 2016“, gracias a la  reciente inclusión en la misma de la Hospedería-Restaurante Virgen de la Fuente

michelin3MODIFICADO

Ho tenim tot a punt per a la gala del dissabte, esperem que no hi falteu! Us esperem a Saidí, al local del «ball vell», a les 18h30.

Origen: Hola! Benvingudes i benvinguts a eix Titanpad… – Podemos Català d’Aragó

Hola! Benvingudes i benvinguts a eix Titanpad del Cercle Podemos “Llengües d’Aragó”.

L’objectiu d’eiix Titanpad és agafar idees de cara a presentar una moció a tots els ajuntaments on Podemos està representat a la zona oriental, prepirenàica i pirenàica d’Aragó, ja sigui sota la marca Aragón Sí Puede (Fraga, Graus…) o amb d’altres (cambiá la Vall de Benàs; Ganar Aguaviva…) per tal de demanar al execuitu del PSOE i CHA una política lingüística sensible amb la realitat plurilingüe aragonesa.

Gràcies per participar… som-hi!
https://titanpad.com/0Eu7dRQpJ2

We’re having trouble talking to the EtherPad synchronization server. You may be connecting through an incompatible firewall or proxy server.
titanpad.com

MAGAZIN 5 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Opinions i democràcia”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Històries d’animals. Vicente Roc
13:40- 14.- Entrevista a Andreu Hervàs, director del Centre de Barcelona ”Salut Intel.ligent”. Ja fa vint anys que “Intentem que la gent conecti amb el riure del nen que tots tenim dintre de nosaltres…”.
El riure port resoldre molts problemes!!
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Los noms de l’ametlla

  • Tomàs Bosque

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.
El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Origen: Tres detenidos por robar almendras en la zona de Mequinenza

Origen: Finaliza la segunda fase del proyecto de Banco de Tierras del Matarraña

Origen: ‘A l’Aragó hi ha gent que no entén que també es parla català perquè és la nostra llengua materna’ – Racó Català

Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret

El llibreter Octavi Serret fa trenta anys que aixeca la persiana de la Llibreria Serret, una iniciativa cultural en català situada a Vall-de-Roures, al vell mig del Matarranya. Serret assegura que no és fàcil mantenir aquest projecte però la persistència i l’amor per la cultura en aquesta ‘cruïlla de camins i punt de trobada’ han mantingut viva la flama de la llibreria fins avui. I no només la llibreria: fa poc va impulsar un altre projecte cultural al poble, el Terra de Cruïlla, i encara fa menys en Serret va desembarcar a Barcelona amb una nova llibreria ‘Els 4 Gats d’en Serret’. La seva tasca constant per la cultura fou premiada, el 2009, amb el Premi Nacional de Cultura per la projecció social del català. Parlem de tot això amb l’Octavi Serret en aquesta breu conversa:

30 anys al capdavant de la llibreria Serret. Quin és el secret d’aguantar un projecte cultural, d’àmbit català en ple Matarranya?
Realment es prou complicat aguantar 30 anys i mes com tu dius. El secret és creure en un projecte cultural clar per donar a conèixer la nostra llengua, base de la nostra cultura catalana arreu dels nostres territoris.

Els vostres actes tenen molt d’èxit. Quin és el perfil de gent al qual arribeu? 
Tots els que són amants de la cultura, vinguts de tot arreu a mes de 500 km a la rodona.

El 2009 la Generalitat guardona la teva tasca per la projecció social del català amb el Premi Nacional de Cultura. Com feu projecció del català des de Vall-de-Roures? Us heu trobat amb problemes per fer-ho? Quins? 
Bé, problemes no, es el dia a dia hi ha alguns moments que hi ha hagut confrontacions amb gent que parle castellà, que no entén que a l’Aragó també es parla català i que és la nostra llengua materna…

La vostra implicació per la cultura ha germinat amb la creació de Terra de Cruïlla. Què és i quins projectes impulsa?
Terra de Cruïlla vol ser un projecte cultural polièdric que neix a Vall-de-roures, on es troba situada la meua llibreria, cruïlla de camins i punt de trobada, que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, la nostra llengua, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.

Enguany la ‘fórmula Serret’ també s’ha exportat a Barcelona on heu obert l’espai cultural ‘Els 4 Gats d’en Serret’. Amb quins objectius arribeu a la capital catalana?
Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015. com un nou espai a Barcelona amb un món de llibres i d’experiències culturals, acompanyat de bons amics dels llibres i preparant tot tipus d’activitats, presentacions, conferencies, trobades culturals, viatges singulars i, sobretot, amb la voluntat apropar el “rere país” a la urbs metropolitana i universal de Barcelona.

Origen: Oleada de robos en Ejulve y Lledó

Origen: Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu | Xarxes socials i llengües

A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:

El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.

Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)

Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:

Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja