Skip to content

MAGAZIN 5 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Opinions i democràcia”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Històries d’animals. Vicente Roc
13:40- 14.- Entrevista a Andreu Hervàs, director del Centre de Barcelona ”Salut Intel.ligent”. Ja fa vint anys que “Intentem que la gent conecti amb el riure del nen que tots tenim dintre de nosaltres…”.
El riure port resoldre molts problemes!!
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Los noms de l’ametlla

  • Tomàs Bosque

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.
El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Origen: Tres detenidos por robar almendras en la zona de Mequinenza

Origen: Finaliza la segunda fase del proyecto de Banco de Tierras del Matarraña

Origen: ‘A l’Aragó hi ha gent que no entén que també es parla català perquè és la nostra llengua materna’ – Racó Català

Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret

El llibreter Octavi Serret fa trenta anys que aixeca la persiana de la Llibreria Serret, una iniciativa cultural en català situada a Vall-de-Roures, al vell mig del Matarranya. Serret assegura que no és fàcil mantenir aquest projecte però la persistència i l’amor per la cultura en aquesta ‘cruïlla de camins i punt de trobada’ han mantingut viva la flama de la llibreria fins avui. I no només la llibreria: fa poc va impulsar un altre projecte cultural al poble, el Terra de Cruïlla, i encara fa menys en Serret va desembarcar a Barcelona amb una nova llibreria ‘Els 4 Gats d’en Serret’. La seva tasca constant per la cultura fou premiada, el 2009, amb el Premi Nacional de Cultura per la projecció social del català. Parlem de tot això amb l’Octavi Serret en aquesta breu conversa:

30 anys al capdavant de la llibreria Serret. Quin és el secret d’aguantar un projecte cultural, d’àmbit català en ple Matarranya?
Realment es prou complicat aguantar 30 anys i mes com tu dius. El secret és creure en un projecte cultural clar per donar a conèixer la nostra llengua, base de la nostra cultura catalana arreu dels nostres territoris.

Els vostres actes tenen molt d’èxit. Quin és el perfil de gent al qual arribeu? 
Tots els que són amants de la cultura, vinguts de tot arreu a mes de 500 km a la rodona.

El 2009 la Generalitat guardona la teva tasca per la projecció social del català amb el Premi Nacional de Cultura. Com feu projecció del català des de Vall-de-Roures? Us heu trobat amb problemes per fer-ho? Quins? 
Bé, problemes no, es el dia a dia hi ha alguns moments que hi ha hagut confrontacions amb gent que parle castellà, que no entén que a l’Aragó també es parla català i que és la nostra llengua materna…

La vostra implicació per la cultura ha germinat amb la creació de Terra de Cruïlla. Què és i quins projectes impulsa?
Terra de Cruïlla vol ser un projecte cultural polièdric que neix a Vall-de-roures, on es troba situada la meua llibreria, cruïlla de camins i punt de trobada, que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, la nostra llengua, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.

Enguany la ‘fórmula Serret’ també s’ha exportat a Barcelona on heu obert l’espai cultural ‘Els 4 Gats d’en Serret’. Amb quins objectius arribeu a la capital catalana?
Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015. com un nou espai a Barcelona amb un món de llibres i d’experiències culturals, acompanyat de bons amics dels llibres i preparant tot tipus d’activitats, presentacions, conferencies, trobades culturals, viatges singulars i, sobretot, amb la voluntat apropar el “rere país” a la urbs metropolitana i universal de Barcelona.

Origen: Oleada de robos en Ejulve y Lledó

Origen: Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu | Xarxes socials i llengües

A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:

El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.

Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)

Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:

Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).

Origen: (1) L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida a la gala anual de l’entitat, que enguany tindrà lloc a Saidí, al local del «ball vell», dissabte 5 de desembre a les 18:30.

En el transcurs de l’acte, es procedirà al lliurament del «Premi Josep Galan 2015 a la normalització lingüística i cultural», que en aquesta ocasió ha recaigut en l’escriptora de Saidí Laia Longan, i al «Premi Franja: cultura i territori», que han merescut l’activista Josep Mauri i el meteoròleg Francesc Mauri.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Laia Longan (Saidí, 1979) és llicenciada en Comunicació audiovisual, està vinculada al món editorial i escriu històries per a joves lectors.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Josep Mauri (Barcelona, 1932) és originari de Casserres del Castell (Ribagorça) i va estar entre els promotors de la iniciativa de publicar la revista Temps de Franja; el seu fill Francesc Mauri (Barcelona, 1966) difon diàriament la Franja i les nostres paraules del temps des dels diversos mitjans de comunicació en què intervé.

La nota musical de la celebració correrà a càrrec de cantadors i tocadors de la Rondalla de la Penya Fragatina, que oferiran una selecció de jotes en la nostra llengua.

També s’anunciaran els projectes guanyadors de les beques Amanda Llebot, tant en la modalitat general com en l’escolar.

La moció que van presentar CHA i PSOE va tirar per avant gràcies als vots dels cinc regidors de l’oposició. El PP es va abstindre. El monòlit serà retirat

Origen: Vall-de-roures retirarà la Creu dels Caiguts | Comarques Nord

Origen: Compromiso para la dinamización cultural del Matarraña

Origen: Pablo Echenique en un mitin de Podemos en Valderrobres

Origen: Artur Quintana premiat | Viles i Gents

Artur Quintana premiat

(Publicada a La Comarca el 20 de novembre del 2015)

Un dels millors filòlegs especialistes sobre les llengües minoritàries de l’Aragó és el professor i amic barceloní Artur Quintana. Membre de l’Academia de l’Aragonés, membre honorari del Consello d’a Fabla Aragonesa, president d’Iniciativa Cultural de la Franja i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre altres entitats de les que forma part.

Va arribar des de Barcelona a les nostres terres cap al 1965 per fer la tesi doctoral sobre l’estat del català a la Codonyera, just a la frontera de la llengua. Esta intensa experiència investigadora el vinculà per sempre al Mesquí i a la Franja. Fins a tal punt que comprà una casa a la Codonyera i, des de la seua jubilació el 2003, Quintana té la residència al Baix Aragó que comparteix amb llargues estades hivernals a Alemanya, a Espira, on va viure la major part de la seua activitat professional com a professor universitari i bibliotecari. Quintana té un currículum molt ampli i diversificat: traduccions, publicacions, investigacions, columnista, editor, conferenciant, activisme cultural… Com a reconeixement a tota esta extraordinària tasca intel•lectual que ha protagonitzat, este mes de novembre li seran atorgats dos guardons ben merescuts. El primer el 24 a Barcelona rebrà el Premi d’Actuació Cívica 2015 de la Fundació Lluís Carulla que es concedeix a les persones que han fet una tasca important per promoure la llengua, la cultura i els valors que configuren la societat catalana. El segon el Premi “Lo Grifonet” és un guardó que atorga l’Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre i que li serà lliurat el 28 de novembre a Arnes –Terra Alta– com a reconeixement per ser una persona d’una gran trajectòria cultural i científica i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel•lectual, social i humana. Enhorabona Artur!

Carles Sancho Meix

Origen: El juez no archiva la causa para Arrufat y Abril en el caso del Jamón

Origen: Marques | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 6 de novembre del 2015)

Potser no en som conscients, però vivim en un món de marques. I és que tot ho percebem a través de la imatge -no només visual, sinó sobretot simbòlica- que el nostre cervell elabora amb infinitat de factors.

Per entendre la importància de la marca només cal que ens fixem els tasts de vins a cegues. A voltes passa que vins de poc preu acaben molt ben valorats pels experts. En aquests casos, els sentits esmolats dels sommeliers, lliures de la influència del judici previ (prejudici) que suposa saber-ne la marca, s’han centrat exclusivament en el producte. Quan parlo de ‘marca’ vull dir el conjunt d’elements que la construeixen: el celler, el disseny de l’etiqueta i l’envàs, el nom del vi, les ressenyes, els comentaris dels ‘influencers’, la publicitat (encoberta o explícita), la zona de procedència, fins i tot la personalitat del vinater. L’anècdota del tast a cegues massa sovint s’interpreta com que la reputació d’un vi està basada en ficcions, en mentides. Això és fals. Quan consumim un vi (o un cotxe, o unes sabates) tots els sentits entren en joc. En el cas que ens ocupa, els més importants són el gust, l’olfacte i la vista; però també totes les sensacions que es desencadenen al nostre cervell davant de l’ampolla. El plaer l’aconseguim gràcies a la suma d’estímuls que aquella marca ens transmet. El vi més bo ens pot resultar mediocre si ens el serveixen en un got de plàstic, en un entorn desagradable i amb una companyia emprenyadora. I la percepció de mediocritat és ben real, és el que sentim, no és una invenció.
Per això, a l’hora de fer una marca, no n’hi ha prou amb un disseny bonic. Necessitem saber què volem transmetre i a qui volem arribar, i per això cal una feina acurada d’investigació que ens assenyali el camí a seguir. Tenint aquest mapa de ruta la inspiració flueix: les imatges apareixen, els eslògans cobren vida… Tot va encaminat en la mateixa direcció: aconseguir que el nostre producte sigui percebut com a mereixedor del desig del consumidor.
En fi; com passa en totes les coses de la vida, amb un pla tot va millor.

Carles Terès

Duras críticas del PP a la dirección de Política Linguística

Dice que es el “peaje” del Gobierno a CHA y una “agencia de colocación”

A. LAHOZ 25/11/2015

María José Ferrando (PP) no quiso desaprovechar ayer la primera comparecencia de José Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística, en una Comisión de Educación para recordarle su pasado como “destacado militante” de CHA.

De hecho, Ferrando rechazó la creación de este área dentro de la consejería que dirige Mayte Pérez y aseguró que se trata del “peaje” que ha pagado el PSOE a CHA por apoyar la investidura del presidente Javier Lambán. Ahí no quedó la cosa. En su intervención, Ferrando también se refirió a esta dirección como “una agencia de colocación” para militantes y simpatizantes de CHA y tildó el nombramiento de López Susín como “un grave riesgo” para el patrimonio lingüístico aragonés porque, según dijo, “CHA identifica el aragonés con la fabla, una neolengua hecha a retazos que en Aragón no habla absolutamente nadie salvo destacados miembros de Chunta Aragonesista”, señaló.

La Franja