Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó. Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Mont-roig i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig. El patrimoni immaterial (la literatura oral)”(2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació Cultural del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.
Implicat en la defensa de la nostra llengua i cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarranya i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Homs defensa la incorporació de l’Aragó i el País Valencià a l’Euroregió | VilaWeb
Dimecres 7.10.2015 20:03
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha defensat la incorporació de l’Aragó i el País Valencià a l’Euroregió. ‘Des de Catalunya pensem que fóra bo tenir la capacitat, i farem tot allò que estigui al nostre abast, per recuperar Aragó, que ja hi havia estat, i integrar el País Valencià. Tindria tot el sentit del món’, ha dit a Palma en l’acte de traspàs de la presidència de l’entitat de les Illes Balears al Llenguadoc-Rosselló.
El conseller ha defensat que el fet que Catalunya es convertís en un estat independent no afectaria la seva pertinença a l’Euroregió ni a altres organitzacions, i ha recordat que hi ha altres organismes que estan formats per estats i regions.
| Curso: | 2015-16 | ||||||||||||||||||||||||
| Ámbito: | CIFE | ||||||||||||||||||||||||
| Destinatarios: | |||||||||||||||||||||||||
| Objetivos: | Contrebuyir á a formación didautica e zentifica d’o profesorau de luenga aragonesa | ||||||||||||||||||||||||
| Contenidos: | Estructura e contenius d’a primera sesión
11:00 Presentazión d’o Seminario por el Director General de Política Lingüística, don José Ignacio López Susín. 11:15 Informe d’a Dirección General de Política Lingüística. 11:45 Programa «Luzía Dueso». 12:15 Propuesta de elaborazión d’o currículo d’aragonés d’a Educación Primaria para la Comunidad Autónoma de Aragón. 12:45 Ponenzia «Cómo, dónde y para qué enseñar aragonés. Caminando hacia el plurilingüismo desde la realidad de la lengua en nuestras escuelas», a cargo de doña Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza). 14:15. Coloquio sobre a ponenzia. 14: 30. Propuestas de treballo ta as beniens sesions. Criterios de selezión:
|
||||||||||||||||||||||||
| Nº de plazas: | 20 | ||||||||||||||||||||||||
| Duración en horas: | Horas presenciales: 16 Horas no presenciales: 4 Horas totales: 20 |
||||||||||||||||||||||||
| Lugar, fechas y horarios: |
|
||||||||||||||||||||||||
| Plazo de inscripción: | De 05-10-2015 al 28-10-2015 | ||||||||||||||||||||||||
| Coordinador de la actividad: | MªJosé Urós Senac | ||||||||||||||||||||||||
| Asesor responsable: | MªJosé Urós Senac | ||||||||||||||||||||||||
| Criterios de selección: | Criterios de selezión:
|
||||||||||||||||||||||||
| Criterios de certificación: | La Orden EDU/2886/2011, de 20 de octubre, establece que la asistencia será obligatoria en las fases presenciales, y que excepcionalmente, y por causa debidamente justificada, se podrá certificar a los participantes cuya asistencia sea al menos de un 85% de la fase presencial de la actividad. |
Origen: Trobada Cultural d’Ascuma a Aiguaviva | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 3 d’octubre del 2015)
Demà, diumenge 4 d’octubre, l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) celebra la seua XXV Trobada Cultural a Aiguaviva de Bergantes. L’associació, que precisament va ser fundada l’any 1989 durant la II Trobada Cultural a la Freixneda, les anat repetint anualment, així que la de demà constituís les seues bodes de plata. Amb estes celebracions se pretenen dos objectius: per un costat, reunir los seus socis dispersos en un entorn lúdic, i per l’altre, fer difusió del patrimoni lingüístic i cultural de la seua zona d’actuació, obrint-se a la societat de la comarca del Matarranya i les poblacions catalanoparlants del Baix Aragó a la zona del Mesquí i Bergantes. Al cartell d’enguany lo lema “en defensa del patrimoni cultural d’Aragó” figura sobre una bella imatge del riu Bergantes, davall d’un pont entre unes penes imponents molt característiques, símbol d’una altra lluita, la salvar lo patrimoni natural davant polítiques hidràuliques agressives.
Segons costum, hi haurà un programa variat, que s’iniciarà amb la benvinguda de l’alcalde de la vila i del president d’Ascuma. En l’apartat cultural l’expert boletaire Agustí Amela farà una xerrada sobre la recollida dels pebrassos, en plena campanya; a continuació se presentarà la reedició del còmic Bernat Corremón pel Matarranya, del dibuixant Nèstor Macià Fontanilles.
Mentrestant, l’associació de pares “Clarió” guiarà un programa paral·lel pels xiquets: al matí una gimcana de jocs tradicionals i l’elaboració del mural “Paraules boniques”, i a la tarde un taller de construcció d’un bolet pebràs gegant.
Com a acte central destaca lo lliurament del VIII Premi Franja i Territori —concedit per Iniciativa Cultural de la Franja, de la qual forma part Ascuma— al Dr. Javier Giralt, director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa, en reconeixement als seus estudis dels dialectes del català a l’Aragó i a la seua defensa del patrimoni lingüístic autòcton des de l’àmbit acadèmic.
Un vi d’honor oferit als habitants de Aiguaviva, un dinar de germanor i la cloenda amb l’actuació de la cantant Rakel completaran una intensa i il·lusionant jornada.
María Dolores Gimeno
Origen: Voluntat de no voler entendre’s | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el disabte 26 de setembre del 3015)
Com s’ha arribat fins aquí? Es pregunta molta gent, fent referència al tema secessionista català.
En realitat no sé fins on hem arribat, ni on arribarem, però és ben cert que la confrontació de nacionalismes ja fa pudor. Quan la legislatura del president Aznar era el “Plan Ibarretxe”, ara és la “hipotètica” independència de Catalunya. Macroeconòmicament la economia “va bé” (o això diuen) i territorialment sempre hi ha problemes: un tros del que encara és Espanya vol “fotre el camp”, ara Catalunya, abans el País Basc (no sé si això forma part de l´ADN del PP).
El nacionalisme català diu que tots els que parlen català no són espanyols, són catalans. El nacionalisme espanyol no reconeix la llengua catalana a l’Aragó perquè considera que en una comunitat veritablement espanyola és impossible que es pugui parlar català; considera aquesta llengua aliena a la espanyolitat (disfressada d´aragonesitat). Si no fos així no tindria cap inconvenient en reconèixer-la. Doncs els dos nacionalismes pensen el mateix. El nacionalisme espanyol reivindica des de fa una vintena d’anys les obres d’art religiós que hi ha als museus catalans, i no ho fa amb les obres que hi ha als museus madrilenys, i fins i tot al museu de Navarra (on hi ha bastant material de les “Cinco Villas”) Per què? Doncs, perquè en un cas considera que les obres són en un territori que tots compartim i que és semblant, i en l’altre cas, no, el territori és considerat aliè, per tant, usurpador.
Com vaig dir a un altre article, són aquestes ARRELADES XENOFÒBIES (odi o mania a allò que ens és estranger o que no sentim com a propi) que tan necessiten els nacionalistes per sobreviure i que tan ens empudeguen als que no ho som. I tan pudent és el tòpic victimisme català (especialment l’econòmic) com la hipocresia dels que avisen als catalans de les futures penúries econòmiques, socials, culturals o esportives en cas d’independitzar-se, i en realitat els preocupa la pèrdua econòmica, social, cultural o esportiva d’Espanya en cas de la secessió catalana.
En una cosa també tots coincideixen: en la voluntat de no voler entendre’s.
Antoni Bengochea
Un acte més de la Trobada Cultural del Mataranya a Aiguaviva va estar la presentació de la reedició del llibre per a infants i no tan infants, Bernat Corremón al Matarranya. Tal com deia l’autor en la primera edició, any 1989, “Bernat Corremón al Matarranya és, només, una invitació a conèixer una comarca que no és, de bon tros, ni tan llunyana ni tan estranya. Amb aquest llibre a les mans, el lector passejarà pels pobles del Mataranya, en coneixerà la gent i en sabrà la història, si més no, d’una manera superficial”…“per als que viuen i treballen al Matarranya, un homenatge i un agraïment fets de tot cor”. El llibre és tot això que diu l’autor, i molt més que el lector, sense cap mena de dubte, descobrirà. Al pròleg de Desideri Lombarte de la primera edició se n’ha afegit un altre d’Artur Quintana per a aquesta reedició. Continuar llegint… Presentació de Bernat Corremón | Lo Finestró
Origen: José Antonio Carrégalo
José Antonio Carrégalo
- Escrito por Todos los columnistas
Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.
Origen: Trobada cultural por la lengua en Aguaviva
Trobada cultural por la lengua en Aguaviva
- Escrito por Soledad Parés
Éxito de convocatoria en el 25º Encuentro Cultural del Matarraña que, en esta ocasión, la Asociación Ascuma celebró en Aguaviva el domingo con el objetivo de poner en valor y destacar el habla de la lengua catalana en el territorio.
Una charla sobre micología marcó el inicio de la jornada, que siguió con la presentación de la reedición de la obra ‘Bernat Corremon al Matarranya’, de Nestor Macià. Asimismo, se reconoció la trayectoria de Javier Giralt, director del departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza, que recibió el VII Premi Franja. «Fue una jornada muy bonita. Nunca habíamos tenido la ocasión de acogerla y pasamos un buen día alrededor de nuestra lengua. Lo que queremos es conservarla, protegerla y difundirla y todos los actos se desarrollaron en torno a esto», explicó Aitor Clemente, alcalde de Aguaviva, que se mostró encantado de haber acogido la llegada de decenas de visitantes.