Les jornades van convocar a una cinquantena d’especialistes i van servir per a veure alguns del molts exemples de la pedra seca en la nostra comarca i com en d’altres territoris des de fa temps, les diferents administracions, s’han mostrat de manera creixent a favor de la seua recuperació, preservació i promoció.
A la trobada hi va participar la professora Paloma Ibarra directora de la Càtedra Comarca del Matarranya i membre del Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa que va dissertar sobre ‘La pedra seca en els paisatges del Matarranya’.
La nostra comarca està ben posicionada en quan a la restauració i protecció al patrimoni de la pedra seca perquè compta amb la Carta del Paisatge, la primera en el territori aragonès, que ‘vol ser un instrument per a protegir, gestionar i ordenar el paisatge, concebut principalment com a instrument de recolzament de la planificació territorial’. En un dels objectius parla, sense anomenar la pedra seca, d’este important patrimoni. Afirma que el paisatge rural no ha de perdre els seus elements característics: màrgens, murs, estructures constructives de caràcter rural i altres tipologies constructives. I concretem: masos, casetes, corrals, basses, nòries, canyos, pous, fonts, escales, tancats, obellons, camins empedrats…
Programes innovadors com els que ha marcat la comarca del Matarranya poden servir per posar en valor i donar a conèixer al visitant i, als propis habitants del territori, este interessant patrimoni d’arquitectura rural de la pedra seca: Banc de Terres, camins rurals, rutes eqüestres, camí natural del Matarranya-Algars, Via Verda de la Val de Zafán a Tortosa, ruta dels primers pobladors…
Cal potencialitzar i promocionar tots els elements del patrimoni arquitectònic rural de la pedra per integrar-los de manera adequada al paisatge matarranyenc.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Javier Giralt Latorre, Premi Franja 2014 | Lo Finestró
Iniciativa Cultural de la Franja, a travès de l’Associació Cultural del Matarranya, ha atorgat a Javier Giralt Latorre el VIII Premi Franja. Cultura i Territori 2014 pels seus mèrits en defensa del català a la Franja des del seu càrrec com a Director del Departament de Lingüística Hispànica de la Universitat de Saragossa, pels seus escrits i la seua actitud personal envers la llengua, i enfront de les hostilitats de tots conegudes. El Premi es lliurarà durant els actes de la 26a Trobada Cultural del Matarranya-III Alifara Clarió, a principies d’octubre.
Javier Giralt Latorre (Barcelona, 1967), llicenciat en Filologia Hispànica i Director del Departament de Lingüística General i Hispànica de la Universitat de Saragossa, té treballs sobre l’estructura de la llengua catalana, dialectologia i onomàstica. Expert en llengües de transició. Va estar membre del Consell Superior de Llengües d’Aragó, proposat per la Universitat, d’acord amb la Llei del 2009, derogada el 2013 pel govern del PP-PAR.
Origen: El català serà optativa el proper curs escolar a l’IES Matarranya
L’IES Matarranya va confirmar dijous passat que els alumnes de secundària podran estudiar català el pròxim curs escolar com a assignatura optativa. Així ho va assegurar la direcció de l’institut en una jornada marcada per una de protesta que va organitzar l’associació de mares i pares Clarió, preocupats pel futur de l’ensenyament del català dins de les aules del centre.
Una trentena de persones, entre pares, mares, xiquets i societat civil del Matarranya, es van concentrar a les portes de l’institut per a reclamar el català com a assignatura curricular. Una trobada que va estar un tant tensa i que la direcció del centre no acabava d’entendre. Des de Clarió al·legaren que, tot i el nou currículum aprovat pel govern aragonès, el català no està plenament garantit (com passe amb els xiquets que el pròxim curs faran 2on de la ESO) i van reivindicar un projecte lingüístic per a l’institut.
Des de la direcció de l’IES Matarranya estaven molestos per la concentració i el contingut de la mateixa, ja que van reconèixer que l’ensenyament del català de cara al pròxim curs escolar està més que resolt i que l’associació Clarió n’era conscient. La direcció de l’institut va explicar a comarquesnord.cat que “el cos directiu i el claustre de professors hem treballat intensament per garantir l’assignatura optativa de català el pròxim curs escolar”. Es més. La direcció de l’IES Matarranya va recalcar que quan va ser publicat l’esborrany de secundària, ells van ser els primers en preparar al·legacions per l’assignatura de català. Des del centre van afegir també que els alumnes de 1er de la ESO que escullen l’assignatura com a optativa, tindran dos hores de català el pròxim curs escolar i en horari lectiu.
El principal problema de cara al pròxim curs escolar tindrà a veure amb els alumnes de 2on de la ESO. Des de l’IES Matarranya van entendre que “s’està treballant per resoldre esta situació”, però van reconèixer que no està resultant fàcil perquè el currículum té les assignatures que té i l’horari escolar només té sis hores diàries. Una de les possibles opcions passaria per repetir l’experiència del curs actual, que seria tindre una hora de català i una hora de francès a la setmana. Una altra opció, que s’ampliés l’horari lectiu, remei poc viable per les particularitats de la nostra comarca. La tercera, oferir dos hores de català, però fora de l’horari lectiu. Des de la direcció de l’institut van apuntar que les negociacions podrien anar per esta línia, i inclús s’han analitzat “fórmules de transport gratuïtes” per als alumnes.
Des de Clarió, associació convocant de la protesta, Teresa Maria Ballester va destacar que “el català sempre ha estat en perill a l’institut. Alguns anys n’hem tingut i altres, no. Ens diuen que sí, que” el pròxim curs “es farà català. Però els alumnes que estudien 1er de la ESO, ara no se’ls garanteix a 2on, i no ens podem oblidar d’estos xiquets. Tots ells tenen dret a estudiar la seua pròpia llengua al seu propi institut i a la seua pròpia terra”. Clarió va recordar que l’ensenyament de català s’ha resolt, “però fins ahir (referint-se al dimarts) no hi havia res en clar”. L’associació de mares i pares reivindique un projecte lingüístic per a l’IES Matarranya com tenen els altres instituts de la Franja. L’associació Clarió va voler fer entrega d’un sac de paraules boniques a l’institut. La direcció, però, no el va acceptar.
Del 15 al 17 de maig va celebrar-se a Calaceit la VIII Trobada d’Estudi per la Preservació de la Pedra Seca per tal de posar en valor esta part del patrimoni arquitectònic eminentment rural.
Tinc una enciclopèdia que m’estimo molt. Es diu Pueblos de la tierra, de l’inefable editorial Salvat. L’edició en castellà és del 1981, però l’obra original Peoples of the world (Tom Stacey Ltd.) és del 1971. Vaig comprar-la de segona mà al mercat de Sant Antoni. A les guardes del primer volum (África tropical – África meridional) encara hi ha escrit en llapis i lletra de botiguer “10 Tomos 43.000 / 20.000” (pessetes), tot i que em sona que vaig endur-me-la per molt menys de 120 euros. Me l’estimo perquè m’ha fet (i em fa) somniar molt. El color de les fotos (les que no són en blanc i negre) té aquell “emborratxament” tant típic de l’època, i els textos, de diversos autors, tenen una voluntat divulgadora molt estimulant.
Els meus articles preferits són els que parlen d’indrets ben remots, com la Terra del Foc i les illes perdudes de l’Atlàntic. Com Tristan da Cunha. Imagineu com ha de ser la vida d’un grapat de persones (menys de 300), en una illa de 98 km2, a 2.000 km del lloc habitat més proper —la també remota illa de Santa Helena—, i a 2.400 km del continent africà. Segons l’enciclopèdia, tenen una societat “igualitària i anarquista”, i més endavant aclareix “però anarquisme no significa mai desordre o menyspreu de les lleis; […] en tota la seua història no ha conegut ni tan sols una baralla”. Un paradís, ve-t’ho aquí.
Fa poc vaig “googlejar” per esbrinar-ne coses més actualitzades. Les fotos eren precioses, però no tenien aquest aspecte inquietant, remot, de les de la meua estimada Pueblos de la tierra. Potser per això m’agraden tant els llibres i, en canvi, els viatges sovint m’han decebut. No hi ha paisatge més estimulant que el que dibuixem dins la nostra imaginació.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 22, juny 2015
Analitzem la situació un cop pintat el mapa post-electoral
Els tres primers dirigents del PP i presidents de govern que han caigut després dels resultats electorals del 24 de maig són precisaments els tres que han estat més bel·ligerants amb la llengua: José Ramón Bauzá a les Illes, Alberto Fabra al País Valencià i Luisa Fernanda Rudi a l’Aragó. Cap d’ells continuarà governant ni encapçalant el partit. Avui ens volem fixar en la Franja de Ponent i en com els resultats de les eleccions als municipis i al parlament aragonès poden ser una porta al canvi de model lingüístic, dos anys després de la polèmica llei que nega el nom a les llengües catalana i aragonesa.
Els resultats a l’Aragó fan pensar en un previsible nou govern tripartit, conformat per PSOE (18) Podem (14) i Chunta Aragonesista (2). Junts sumen els 34 escons en què se situa la majoria absoluta i als quals no arriba la suma de PP, Ciutadans i PAR. Què faran PSOE, Podem i CHA per la llengua?
Què diuen els partits sobre el català?
La CHA són els únics que defensen l’oficialitat del català i de l’aragonès, però amb dos escons el seu pes serà força limitat al nou govern. Segons que portaven al programa electoral, els nacionalistes aragonesos tenen intenció de suspendre la llei de llengües del 2013 i aprovar-ne una de nova que porti cap a la cooficialitat i la normalització de l’ús de l’aragonès i el català. A més, també volen que es constitueixin les Acadèmies de l’aragonès i del català i que s’apliquin mecanismes de promoció de l’ús social de les llengües pròpies de l’Aragó.
El PSOE és el més ambigu. En el seu programa no diu res de la llei que converteix el català en LAPAO i l’aragonès en LAPAPIP i es limita a dir que els centres educatius situats en zones d0ús predominant de les llengües pròpies oferiran l’ensenyament en aquestes llengües.
Al costat del PSOE, i amb tan sols quatre escons menys, Podem entraria al govern defensant una ‘quasioficialitat’ de les llengües pròpies i apostant per la derogació de la llei de llengües. D’acord amb el programa electoral dels de Pablo Echenique, volen anar cap a la plena normalització a partir d’un acord social i polític i redactar una nova llei de llengües en què es reconeguin la denominació i la unitat lingüística de les llengües pròpies. També volen obrir un procés ciutadà per a establir la cooficialitat de les llengües en les seves zones d’ús.
De fet, el partit més clar sobre la situació de la llengua és Esquerra Unida, que ha aconseguit tan sols un diputat i que no queda clar si entrarà al govern o no. Són els qui defensen que les llengües pròpies gaudeixin del rang de cooficials i tinguin garantida la presència en els mitjans de comunicació públics.
Més enllà de la llei, què?
Vista aquesta radiografia, sembla força probable que el nou govern aragonès acabi derogant la polèmica llei de llengües. És això suficient? El sociòleg del Matarranya Natxo Sorolla diu a VilaWeb que tombar la llei i tornar a obrir un debat parlamentari propiciarà que es continuï confictivitzant la qüestió de la llengua: ‘Moltes de les coses que calen són de base, no necessiten cap llei ni oficialitat sinó actuacions concretes i de mínims, algunes tan senzilles com facilitar la incorporació del català a l’institut. Canviant la llei o posant un supletori allà on diu ‘LAPAO’ i ‘LAPAPIP’ no n’hi haurà prou. Allà on cal treballar és en una altra banda, és en l’ensenyament i la incorporació de la llengua com a part important del currículum educatiu.’
Justament aquesta setmana una trentena de pares i mares de l’IES Matarranya de Vall-de-roures han sortit al carrer per exigir que es garanteixi l’ensenyament del català als alumnes d’ESO. Molts governs municipals de la Franja de Ponent també han canviat de color i passaran a ser governats per l’esquerra. Això pot propiciar una atenció més especial per la llengua, si bé Sorolla diu que a nivell municipal el català està més normalitzat i els partits no n’han fet cap bandera. Per això considera: ‘El més important és que es prenguin decisions sobre ensenyament, perquè els resultats sociolingüístics apunten a canvis greus en la població més jove; els canvis han de vindre del govern aragonès.’
Més enllà de la derogació de la llei de llengües de Luisa Fernanda Rudi, sembla clar que caldrà que el nou govern aragonès tingui la voluntat de fer valer, promoure i protegir les llengües pròpies. ‘Més que lleis, calen polítiques efectives. Per moltes lleis que es desenvolupen, si això després no té una conseqüència a nivell educatiu ens quedem com sempre. Això no resoldrà el gran problema que tenim sobre l’inici de la substitució lingüística. Per tant, serà a partir de la voluntat política que s’aconseguirà’.
La Fira Litterarum proposa espectacles escènics inspirats en obres clàssiques i contemporànies escrites en català. Ovidi Montllor, Joan Vinyoli, Maria-Mercè Marçal i Jesús Moncada seran alguns dels protagonistes d’aquesta vuitena edició.
Vídeo: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre.
Origen: Videotuit Litterarum: la fira d’espectacles literaris de Móra d’Ebre
Nueva temporada de Rutas y rincones con encanto donde La Comarca TeVe recorre los pueblos del Bajo Aragón histórico. Hoy visitamos Fuentespalda en la Comarca del Matarraña donde su alcaldesa, Carmen Agut nos recibe y tras recorrer sus lugares más emblemáticos conocemos la panadería Albesa, Fonda Aparicio y Turismo Matarraña. Una ruta que no te puedes perder. Visita Fuentespalda.
Origen: Fuentespalda