Perquè no és plat de bon gust tindre la caseta de la vila descuidada. Tants records i trastes vells com guardem dins, i tantes corques que l’habiten encara que estigue tancada. Després volem anar a l’agost quan hi ha animació, i només hi trobem humitats i fem de moixó, degut a què a les finestres de la cambra de les gallines, com les hi va fer el pare, després de la Guerra, de dos caixons de tabac que li va donar son oncle de l’estanc per segar-li un tros de blat al Barceló, hi ha unes bades per on pots clavar la mà i els pardals, que se les coneixen de memòria, ara fan d’okupes de l’antic galliner. I fa pena despatxar-los perquè els ocellets, en la seva piuladissa, també mos fan companyia.
Tanta companyia que a voltes pareix que s’han apoderat de l’aire que ens envolta i canten satisfets perquè els mirem. Obro el magnífic llibre que Miquel Blanc hi va escriure i dibuixar (ASCUMA, 1999) sobre la nostra fauna, on apareixen els moixons que viuen entre nosaltres, i només haig de guaitar un poc per l’ampla finestra d’on escric, a ran de les teulades, i els veig a tots com volen plàcidament, o com fugen esparverats a amagar-se pels ràfecs i els forats dels tapials, quan l’àguila i l’esparver, entallà al migdia i cap a la tardà, surten de cacera ajampant als més dèbils i confiats. El calaceità Miquel Blanc, mestre naturalista del Matarranya, també va ser dels fundadors de Viles i gents.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Ràfels, ràfecs i aleres
- Escrito por Tomàs Bosque
A Ràfels diuen alera a la part del tellat que per altres pobles diguem ràfec. Que les aigües, quan plou, han de desguassar bé caient a pes als carrers o per la canalera. Com bé se sap, les cases velles sempre s’esfonsen per la teulada, que alguns diguem tellat. Ho diu el refrany: “qui no apanye una gotera, tindrà que apanyar la casa sencera”.
Trobada d’estudi de la pedra seca a Calaceit (recordatori) | Lo Finestró
L’Associació Cultural del Matarranya organitza la VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de pedra seca als territoris de parla catalana, que es celebrarà a Calaceit els dies 15, 16 i 17 de maig de 2015. Adjuntem el programa oficial: programa_oficial_VIII_Trobada_Pedra_seca
La feria de Mayo de Valderrobres llenó las calles de comerciantes y cientos de visitiantes recorrieron la población entre el recinto empresarial, la carpa del ganado, ferias y el tradicional mercadillo. Charlas, demostraciones, zumba, marcado de ganado y otras actividades. Un éxito de organización y participación.
Echenique (Podem): ‘La cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit’ – VilaWeb
El candidat de Podem per l’Aragó es limita a defensar que es protegeixin les llegües pròpies
Per Pablo Echenique, candidat aragonès de Podem, la cooficialitat del català i l’aragonès no té cap sentit perquè són llengües que no es parlen en tot l’Aragó. Ho ha dit en una entrevista (minut 12.00) a Antena 3, on després de parlar sobre les relacions entre els dirigents de Podem i el possible viratge de la formació de Pablo Iglesias, ha estat preguntat per la posició de Podem respecte el bilingüisme a l’Aragó.
Echenique ha negat que Podem defensi el bilingüisme i ha dit que aquesta posició apareixia a la web del partit perquè havia estat una proposta ciutadana, però que no va ser aprovada per la direcció. ‘Nosaltres diem que el govern aragonès és el que menys gasta en la protecció de les seves llengües pròpies a tot Espanya’, ha afegit, i ha argumentat que Podem volia protegir ‘el dret dels parlants de llengües pròpies i aquest patrimoni’, que havia estat ‘abandonat pel govern de l’Aragó’.
‘No té cap sentit de plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies. Allà on es parlen, s’han de protegir’.
Preguntat per com anomenava ell les llengües pròpies de l’Aragó, en referència al LAPAO i LAPAPYP que va aprovar el govern per referir-se al català i l’aragonès, ha respost: ‘Jo les anomeno aragonès i català, però entenc que hi hagi gent que les anomeni d’una altra manera, i em sembla molt bé.’
El Moviment Franjolí per la Llengua és guardonat amb el Premi Joan Coromines de la @CAL_llengua pic.twitter.com/dW8hZntNKT
— Moviment Franjolí (@movfranjoli) May 4, 2015
III Jornada In Memoriam de Josep Panisello
Els dies 5-6 de maig de 2015, se celebrarà a Jesús la III Jornada in memoriam de Josep Panisello, que enguany du per títol “La llengua catalana. Context sociopolític i dinàmica sociolingüística”.
Objectius
* Donar continuïtat a les jornades sobre llengua catalana in memòriam de Josep Panisello* Reflexionar sobre el context sociopolític contemporani de la llengua catalana* Donar a conèixer usos lingüístics a les Terres de l’EbreProgramaDimarts 5 de maig17.00 h Recepció dels participants i presentació de la Jornada17.30 h L’entorn sociopolític contemporani de la llengua catalana. Planificació i contraplanificació lingüística.Miquel Àngel Pradilla Cardona (Universitat Rovira i Virgili i Institut d’Estudis Catalans)19.00 h Les grans magnituds sociolingüístiques de la llengua catalana.Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili i Xarxa Cruscat del’IEC)Dimecres 6 de maig17.00 h La llengua catalana a les Terres de l’Ebre segons l’Enquesta d’Usos lingüístics de la Població 2013.Joan Solé i Anna Torrijos (Direcció General de Política Lingüística)18.30 h Llengua i joves.
Ferran Bladé (Delagació de Cultura Terres de l’Ebre de la Generalitat de Catalunya)20.00 h Presentació del llibre La catalanofonia. Una comunitat del segle xxi a la recerca de la normalitat lingüística (Publicacions de l’IEC, 2015), de Miquel Àngel Pradilla.
La Comisión Europea, en respuesta a una pregunta formulada por Chunta Aragonesista a través de Primavera Europea, ha recordado al Estado español que tiene la obligación legal de garantizar el cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias del Consejo de Europa que ratificó en 2001 y que contempla toda una serie de medidas para su reconocimiento y el fomento de su uso, enseñanza y difusión.
“Está claro que las instituciones europeas siguen estando más sensibilizadas con la cuestión de las lenguas minoritarias y en peligro de extinción, como es el caso del aragonés, que nuestros gobiernos estatal y autonómico, que necesitan que les sea recordado que deben hacer una política lingüística acorde con los documentos que suscriben y no la contraria, como está sucediendo”, ha afirmado el candidato a la presidencia de Aragón, José Luis Soro, en referencia a la política lingüística “acientífica, regresiva y discriminatoria que en esta legislatura han desplegado PP y PAR”.
“El Gobierno de Aragón derogó de facto la Ley de Lenguas de 2009 que reconocía el catalán y aragonés con una nueva ley que no nombra a ninguna de las dos y ha reducido prácticamente a cero el tradicionalmente raquítico presupuesto que destinaba el Gobierno aragonés para preservar las lenguas minoritarias de Aragón”, ha continuado Soro.
La Comisión informa en su respuesta de que posee programas de financiación de protección de la diversidad lingüística “que también podrían ser estudiados por su potencial de apoyo a las lenguas minoritarias, como el capítulo sobre patrimonio cultural de Europa Creativa, o por especialistas interesados en la investigación sobre el patrimonio cultural y lingüístico a nivel regional y local, en particular Horizonte 2020 y Europa con los Ciudadanos”.
