Skip to content

Origen: La rendibilitat del riu

El riu Matarranya i els camps de regadiu que l’envolten constitueixen un dels ecosistemes fluvials millor conservats de la conca mediterrània. Ho diu un recent informe elaborat per la Fundación Ecología y Desarrollo (Ecodes) per encàrrec de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

L’estudi forma part dels treballs del Contracte del Riu, una iniciativa de la conca del Matarranya per a garantir la conservació d’este espai amb la participació i el consens de tots els agents implicats. El treball d’Ecodes conclou que “en l’actualitat resulta impossible trobar un altre riu mediterrani a la Península Ibèrica amb tal grau de biodiversitat. La seua riquesa no és només faunística, sinó que els valors de densitat i biomassa dels organismes aquàtics son molt elevats i poc comuns al nostre país”. El document aclareix que una bona part de l’excepcionalitat d’este riu es deguda a la seua funció de “corredor” natural que uneix la capçalera, als Ports de Beseit, amb la vall semidesèrtica de l’Ebre. L’activitat agrícola desenvolupada a les vores del riu des de fa segles ha reforçat els valors naturals i culturals. De tal manera que l’abandonament de les hortes a alguns pobles no millora el valor natural i paisatgístic, sinó al contrari. Però, atenció, la mateixa Ecodes alerta en un estudi simultani de l’anterior d’una amenaça que no para de créixer a l’entorn del riu: l’elevada concentració de nitrits derivats de l’excessiu us de pixum de gorrino com adob. De moment, només hi ha una solució per a frenar este greu inconvenient, l’aprofitament dels excrements del porcí per a la producció energètica. Però la planta de processament de Pena-roja, l’única de la conca, està tancada per manca de rendibilitat econòmica. Preservar el riu millor conservat de la conca mediterrània no és.

Origen: Festes de Sant Joan

El 24 de juny celebrem la festa de Sant Joan, festes per excel·lència, tant a Catalunya com a tota la resta del territori d’Espanya. Teòricament, encetem, comencem l’estiu. Amb les tradicionals revetlles, música i ball sota les estrelles i la lluna, en una nit que no voldríem s’acabés mai. També la disbauxa i la reunió d’amics i familiars. Sobre tot la il·lusió i la obsessió de la pirotècnia, en més o menys intensitat. No oblidant tenir la precaució del perill que aquesta tradició comporta. Esperem que no hi hagin accidents, ni lleus, ni greus, per suposat. Els hospitals, en els seus apartats d’urgències estan alerta, a l’expectativa. Esperen que no hi hagi res que lamentar. I no vull aigualir la festa.

Gaudim de la Festa de Sant Joan, de les revetlles i de la tradicional i típica coca de Sant Joan. Ressaltant la dolçor d’aquestes festes entranyables. També és típic, per sopar especial de Sant Joan fer una cargolada, condimentada amb diversos ingredients, amb tomàquet i ceba o amb picada, julivert, alls, ametlles i pa torrat, una delícia. Els cargols s’ha arrepleguen al camp, al llarg del any, per a aquest sopar especial. No totes les espècies de cargols són igual de valorats, es consideren exquisits una espècie anomenada “baquetes”, de mida mitjana, color grisenc i espiral blanca.

També és molt típic fer fogueres, a les muntanyes, i en altres temps a la plaça dels pobles. Es crema de tot, allò inservible i vell de les cases. Des de mobles, roba, joguines, com una renovació d’una nova etapa de la vida. També diuen, les tradicions, els costums o les llegendes, que dona bona sort saltar les fogueres. Sempre hi ha algun agosarat que ho fa, en mig de l’animació de la festa.

Desitjo una feliç onomàstica a tots els Joans i Joanes, Juanitos i Juanites, també als que es fan dir Ivan o Ivanna, que també és Joan i Joana. Potser em pensava, equivocadament que el femení d’Ivan era Vanessa.
Després d’una mica de recerca, Vanessa és un nom femení, l’origen del qual pertany a la invenció de l’escriptor satíric anglo-irlandés Jonahtan Swift, no és el femení d’Ivan.

Ivan, nom masculí d’origen Hebreu. Variant russa de Joan.

El femení d’Ivan és Ivanna, significa “El regal de Deu” entre altres connotacions o sinònims relacionats en Déu. Ambdós d’origen Hebreu, amb la variant russa de Joan i de Joana. Molt bones festes de Sant Joan a tothom. Acabem el juny, gaudim d’un estiu prematur, a dies, i altres cautelós. L’arribada de les vacances escolars. Per a altres, passat ja, els difícils i decisius exàmens de la selectivitat. L’estiu, arriba i comença amb les Festes de Sant Joan, amb tota la riquesa, tan humana, turística, amb la conseqüència de revifar l’economia, a les poblacions costaneres i a les de l’interior, ja que està molt en alça el turisme rural Dissortadament no hi és per aquesta part la solució de la crisis.

De moment, només ens queda gaudir de les revetlles de Sant Joan, del ball, de la música, de la bona companyia, la bona convivència i mirar al cel farcit d’estrelles, amb els seus punts de llum, que ens donen pau i esperança, en mig del firmament quotidià i fosc que ens envolta.

Origen: La Academia Aragonesa de Gastronomía premia a la Posada Guadalupe

Torrefest en Torrecilla es la muestra de cerveza artesana que este año ha celebrado su tercera edición. Como gran novedad también se ha celebrado la primera concentración de gaiteros. Cientos de personas pasaron los dos distintos puestos de cerveceros donde los sabores y aromas distintos hicieron las delicias de los más cerveceros.

Origen: Torrevelilla – Torrefest, III Muestra Cerveza Artesana

Origen: Fusión de música y poesía bajo el rumor del río Matarraña

Campeonato Aragón Karting Motorland

Origen: Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells (crònica) | Mas de Bringuè

IMG011 (1)Ràdio Nikòsia emet una programació de 12 hores a la seu de Crisàlida

Damunt d’un espaiós escenari, la gent de ràdio Nikòsia (Barcelona) amb els múltiples protagonistes invitats, (escriptors, crítics culturals, cineastes, locutors i tertulians d’aquesta mítica ràdio que serveix de portaveu dels problemes i il•lusions de les persones amb malalties mentals; artistes plàstics i de dansa ….). I en front, sota una minsa carpa de plàstic que contenia am prou feina un sol infatigable temperat per una brisa salvadora, seia un públic somrient, agraït i solidari.
El passat dissabte 20 de juny, es desenvolupava al descampat en front de la pastisseria de la Fundació Crisàlida de Camporrells, les 12 hores de televisió i ràdio organitzades per a aquesta entitat i Ràdio Nikòsia. Un empeny més del somiatruites realista i rebel Jacinto Marquès i de la seua troupe de Crisàlida, una gran família, sense l’ajut de la qual aquests magnes esdeveniments no serien mai possibles.

La jornada s’inaugurà amb la participació dels escriptors lliterans Josep Anton Chauvell i José Antonio Adell debatent sobre el tema “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura per a pujar i baixar a l’infern”
A continuació tingué lloc la primera tertúlia entre la gent de Ràdio Nikòsia, d’on sorgiren reflexions tant suggerents i estremidores com: “Qui rebutja als medicats no sap que en un moment donat de la seua vida ell en pot ser un”. O: L’origen de la meua malaltia va ser que no vaig saber o voler acceptar el meu sofriment”. O: “Aprendre a gestionar el sofriment és el camí per a sortir del túnel”. I els agraïments i lloances al projecte alliberador de Ràdio Nikòsia. “A través d’ell vaig descobrir en mi una persona creativa”. I una conclusió: “Els nikosians volem deixar clar una cosa: “Totes les persones som iguals i diferents a les demés.”
Després d’una entrevista que el director de la revista “Som Llitera”, Paco Aznar, va fer al cineasta i director de la Mostra de Cinema Iberoamericà de Lleida, on van parlar dels 21 anys de trajectòria d’aquest interessant Festival, es projectà un documental, “Els oblidats dels oblidats” on es feia palès les difícils i precàries situacions sanitàries dels malalts a països africans com Nigèria, Benin, Costa d’Ivori, etc.
Ja a la tarda, amb el solet caient amb més benevolència i suavitat, es presentà el projecte
“Equaid”, a càrrec de Juti Gusi, el seu promotor, una xerrada sobre “Autoestima y autocuració ” amb Gemma Solé i Dolors Zapata
L’entusiasta equip d’animació psicosocial format per Laia Jover, Florence Tessier i Cristina Conesa, junt amb membres de Crisàlida, van donar una esplèndida sessió pràctica d’ “Art Teràpia”.
I així van anant desfilant les tertúlies, els projectes, les il•lusions, els somnis, fins que va arribar, a la vora de les 11 de la nit, l’actuació de les dansaires d’ascendència balcànica Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
Com deia el gerent de Crisàlida, Jacinto marquès,”la veu, potser és un dels trets més humans i la paraula, el seu vehicle per excel•lència, ha estat l’autèntica protagonista d’aquesta experiència, on hem pretès descobrir per a reflexionar; reflexionar per a compartir; compartir per a renovar; renovar per a descobrir”

Presentació d’”El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret” de Ramón Mur | Lo Finestró

kil-webAquest divendres dia 19 de juny s’ha presentat al Liceo d’Alcanyís el llibre bilingüe castellà-català de Ramon Mur: El sueño de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret. Davant d’una bona presència de públic José Ignació Micolau ha presentat Ramon Mur i la seua obra i Artur Quintana ha fet una introducció al llibre, que ha qualificat d’íntima i esimulant crònica novel·lada dels darrers cent anys al Baix Aragó Històric i al tarannà dels seus habitants. L’autor ha tancat la presentació parlant de la gestació de la novel·la i establint un diàleg amb el públic.
Qui vulgui llegir la introducció sencera d’Artur Quintana la trobarà aqui pdf

Origen: Torrefest, una muestra para cerveceros exigentes

Marc Nadal: “Mi intención era colársela, desenmascarar una farsa”

Acumula dos premios literarios en balear, ‘baleá’ según los organizadores, y uno en ‘lapao’.
 CATALINA GAYÀ

Jueves, 18 de junio del 2015

Marc Nadal: "Mi intención era colársela, desenmascarar una farsa"

DANNY CAMINAL

-¿Se siente políglota?

-Siempre me ha gustado aprender idiomas, He estudiado inglés, italiano, sé un poco de gallego, así que un poco políglota podría ser, pero no por saber mallorquín o lapao. Me gusta aprender idiomas y conocer los dialectos y sus particularidades.

-Pero ha ganado hasta tres premios literarios, dos en lengua baleá y uno en lapao, la variedad lingüística de Aragón oriental defendida por la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO.

-En el caso del balear adapté un texto que había escrito en catalán a las formas que proponía la Acadèmi de sa Llengo Baléà. Se inspiran en unas gramáticas y unos diccionarios que salieron en el siglo XIX, pero lo del baleà es un invento.

-Espere, espere. ¿Cómo empieza todo?

-Un día hablando con dos amigos mallorquines me dijeron indignados: «Ahora han hecho una academia de la lengua balear». Me conecté y vi que habían fundado un premio literario y me presenté. Envié un cuento de dos páginas llamado Sa bala d’Aquil·les.

-Y los organizadores de los Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà (así lo escriben) le dieron un premio de novela.

-Tenían las categorías de cuento y de rondalla. Me dijeron que lo mío era una novela corta porque no había animales mitológicos.

-Es el nuevo Monterroso de los gonellistas, que, entre otras particularidades, defienden que el dialecto mallorquín no es catalán.

-[Cita a Monterroso] Cuando se despertó, el dinosaurio todavía estaba ahí. Me dijeron que nadie se había presentado, así que me daban el premio. Me lo enviaron al despacho de la universidad. Pensaron que era un estudiante mallorquín que vivía en Barcelona.

-Era finales del 2012.

-Sí, y en el 2013 me dan el segundo premio de poesía en balear con Grassis, una parodia.

-Y sigue acumulando premios.

-En el 2013 envié un cuento a la FACAO. Defienden que lo que se habla en la Franja no es catalán, sino aragonés oriental. Y gano otro premio con el cuento Que ningú no mos faigue callá.

-Explíqueme la trama.

-Es un niño que lo pasa muy, muy mal en la escuela porque tiene un profesor pancatalanista. Les dije que era de Tarragona y que mis abuelos eran de Tamarit de Llitera. Gané un tercer premio y me invitaron a la entrega. Fui y, la verdad, fue un poco surrealista. Estábamos yo, una amiga, tres premiados y los organizadores.

-Y es ahí cuando se enteran en Mallorca y en la Franja de que usted es catalán. ¿Cómo se lo toman?

-Los de Mallorca, la verdad, se lo tomaron deportivamente y hasta me agradecieron la publicidad. Dijeron que ellos me habían adaptado la novela. En Aragón se lo tomaron muy mal.

-¿Con qué intención lo hace?

-La verdad, no tenía malicia. Es una forma más o menos elegante de colársela, de desenmascarar una farsa. O bien que tengan que reconocer que soy un políglota.

-Y mientras gana premios literarios está acabando una tesis doctoral en Física.

-Estudié Física e hice el doctorado en Química. En mi tesis estudio la aplicación de diferentes métodos teóricos a proteínas fluorescentes o fotoactivas. Ahora ya soy doctor.

-¿Y ahora?

-Este verano daré clases de inglés.

-¿Ve cómo es políglota?

-[Ríe] Los idiomas siempre me han gustado: este año he estudiado árabe. Pero catalán, valenciano, mallorquín… no he tenido que estudiarlos mucho.

El català, un motiu per retirar la custodia d’un menor | Lo Finestró

El català motiva el Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó a retirar la custòdia d’una menor. A una resident a Barcelona, li retira la custòdia d’un fill argumentant la dificultat d’adaptació al territori, als costums i a la llengua catalana (pdf sentència).  Si fos un cas aïllat i si des de l’Aragó o des de la resta d’Espanya s’haguessin aixecat veus significatives criticant la sentència per aquest fet, podria considerar-se només una anècdota. “En cap cas aprendre una llengua no és un perjudici, sinó que ajuda plenament a la integració a la societat on viu”, segons ha dit la Plataforma per la Llengua. “L’any 2012, per exemple, una jutgessa de Cantàbria va prendre la custòdia a un pare adduint que parlava en català a la filla per separar-la de la mare. L’any passat, així mateix, una jutgessa de Tenerife retirà la custòdia a una mare que s’havia traslladat a Ripollet, perquè, segons la magistrada, aprendre en català podia significar per a la nena una dificultat en la seva evolució. Deixo a la consideració del lector la qualificació dels fets. Quina mena de lògica apliquen els jutges amb referència a les altres llengües oficials d’Espanya? Respecten la Constitució? M’agradaria saber quants espanyols estan d’acord amb el criteri discriminador dels jutges de les sentències esmentades.

Veure notícia completa a VilaWeb.

Marató d’emocions entre Ràdio Nikosia i Crisàlida a Camporrells | Mas de Bringuè

NIKOSIA&Crisálida

La Fundació Crisàlida de Camporrells organitza aquest dissabte, 20 de juny, junt amb els components de la barcelonina Ràdio Nikòsia,unes jornades maratonianes de 12 hores de Radio i Televisió a la seu de Crisàlida en aquesta localitat alt-lliterana, amb el lema: CELEBREM LA VIDA PER A CONTAR’HO A LA RÀDIO/ CELEBRAMOS LA VIDA PARA CONTARLO EN LA RADIO. Animeu-vos a assistir en directe a n’aquestes interessants emisions o sintonitzeu Ràdio Nikòsia entre les onze del matí a les onze de la nit d’aquest proper disssabte.
Us adjunteu aquí la programació provisional (sempre pot hi haver canvis i incorporacions d’última hora, on hi participaran persones conegudes del món de la cultura, el periodisme o la política com Pilar Antillach, Mari Pau Huguet, Josep Pamies, Constanza Brncic y Lana Kovacevic. Una programació amb els objectius: “descobrir per a reflexionar, reflexionar per a compartir, compartir per a renovar, renovar per a descobrir”.

PROGRAMACIÓ (Castellà):

Programa conducido por Tere Silvestre y Paco Aznar:
11:00 “Gunter Gras, Eduardo Galeano: la literatura para subir y bajar al infierno”
Con J. Anton Chauvell y J.Antonio Adell
12:00 Tertulia de Radio Nikosia
13:00 “Red Line Sarajevo, el poema visual más hermoso de la historia”
Mari Pau Huguet entrevista a Manel Vila, ciudadano honorífico de Sarajevo.
14:00 Actuación musical de Jorcx (musicando poemas de Joan Margarit)
15:30 Proyección del documental “Los olvidados de los olvidados”
Tertulia con Carles Caparrós, director del documental, y Jaume Domingo.
17:00 Presentación del proyecto “Equaid” por Juti Gusi, su promotor
18:00 “Autoestima y autocuidado” con Gemma Solé i Dolors Zapata
19:00 Tertulia de Radio Nikosia
19:45 “Arteterapia” con Laia Jover, Florence Tessier, Cristina Conesa y miembros de Crisálida
20:30 “La espiritualidad de las manzanas”
Tertulia con Ester Temprado, Ramon Collado y Gerard Guerra.
21:15 Cine Iberoamericano que “celebra la vida”
Con Joan Ferrer, director de la Mostra de cine Iberoamericano de Lleida.
22:00 Presentación del proyecto “Dolça revolució” con Josep Pamies.
22:30 Actuación de Constanza Brncic y Lana Kovacevic.
. Animeu-vos a

Origen: Bienvenius/das a la nueva Zaragoza d’a normalización en l’emplego de l’aragonés |

Benvinguts/des a la nova Saragossa de la normalització en l’ús del’aragonés

El 13 de juny Pedro Santisteve pronunciava algunes frases del seu discurs d’investidura en aragonés. No era l’única novetat d’aquest nou ajuntament de “Zaragoza en Común”, alguns minuts abans, el qual va a ser el nou regidor a Cultura, Fernando Rivarés, havia jurat el seu càrrec també en aragonés.

Sabem que els dos no som parlants d’aragonès, pero bé sabem que és un símbol que marcará el comenci d’una nova etapa de la política a Saragossa i que esperem que estengui cap a tota la vida institucional d’Aragó.

Darrere van quedar els temps de les rialles i la vulgarització de l’aragonès. Molts/es dels regidors que van riure de l’aragonés ja no hi són, altres no han estat elegits pels/per les saragossans/es i en algun cas fins i tot el seu partit ha perdut la representació a l’ajuntament.

En hora bona als movimients socials, ciutadans/es i partits que conformen “Zaragoza en Común”, i molta sort!!

Origen: Fórnoles celebra una feria para contribuir al bienestar

La Franja