A Torredarques va votar un 65 per cent de la població, mentre que a Fontdespatla es va superar el 87 per cent. Vall-de-roures i Pena-roja, històricament els més
Origen: Torredarques, el poble més abstencionista i La Freixneda, el més participatiu | Comarques Nord
Només La Freixneda i Massalió precisaran de pactes per governar | Comarques Nord
Les Eleccions Municipals 2015 han deixat 16 municipis del Matarranya en majoria absoluta, i només faran falta pactes de govern a La Freixneda i a Massalió. Així es desprèn de les dades que ha facilitat el Ministeri amb el 100 per cent de l’escrutini. En clau matarranyenca, destacar que a les majories absolutes existents durant el 2011 s’hi afegiran ara les de Beseit (PP), Calaceit (PP) i Fontdespatla (PAR), tres municipis on en estes eleccions només concorrien dos candidatures. En el cas de Valljunquera, uns comicis on han participat quatre formacions polítiques, també s’ha resolt amb majoria absoluta. En este cas, ha recaigut en el PSOE. Altres pobles amb majoria seran Fórnols (PP), la Torre del Compte (PP), Queretes (PP), Vall-de-roures (PP), La Portellada (PAR), Torredarques (PAR), Pena-roja (PAR), Ràfels (PAR), Vall del Tormo (PAR), Lledó (PAR), Arenys de Lledó (PSOE) i Mont-roig (PSOE)
A només dos municipis del Matarranya caldrà fer pactes de govern. A La Freixneda la formació més votada ha estat el PP, amb només dos vots de diferència del PAR. La formació política més castigada ha estat el PSOE, que s’ha quedat en 1 regidor. Encara així, pot ser clau per a la formació per al pròxim consistori. Una cosa molt pareguda ha passat a Massalió. La força política més votada ha estat el PSOE, que s’ha quedat amb 3 regidors. Els mateixos ha obtingut el PP, segona força. De la mateixa manera que ja va passar ara fa 4 anys, el PAR decidirà cap a on es decante la balança. En esta ocasió, la formació més votada ha estat el PSOE, en sumar 149 vots, davant dels 117 que ha tingut el PP. Fa quatre anys, va haver un empat a 154 vots. I entre les sorpreses dels comicis municipals, destacar la crescuda de CHA a Vall-de-roures, que passe d’un a tres regidors, vots que li valen també per entrar al Consell Comarcal.
Crisi”Catalunya està convalescent, però no és una situació irreversible” Models“Els immigrants pensen de nosaltres el que nosaltres pensem dels escandinaus: «Aquesta societat funciona»”
Origen: Com se presenten les eleccions municipals a les comarques del Baix Cinca i La Llitera? – Lo Reguer
El proper diumenge, a les comarques de la Franja de Ponent s’hi viurà una doble jornada de votacions. Per un costat, les eleccions a les Corts de la Comunitat Autònoma d’Aragó, i per l’altre, les municipals. L’aparició de nous partits d’àmbit estatal també s’ha vist reflectit als municipis franjolins, sobretot a les capitals de comarca.
A Fraga hi haurà fins a vuit llistes que buscaran arribar a l’Ajuntament, tot i que Convergència Democràtica de la Franja, única llista catalanista que hi havia a les eleccions del 2011, no se presentarà en esta ocasió. Les novetats respecte a les eleccions de l’any 2011 són Aragón Sí Puede -candidatura municipal instrumentalista de Podemos- , Ciutadans i Compromiso per Fraga, format per membres del sector crític del PSOE local. Degut a l’escissió i a les hores baixes per les que passa el partit, tot apunta que la davallada dels socialistes serà important, possiblement en favor d’Aragón Sí Puede. Al PP, que actualment ocupa l’alcaldia en coalició amb el PAR, amb l’aparició de Ciutadans se li obre una altra via per pactar en cas de no arribar a la majoria absoluta. Per la seua part, Izquierda Unida, que es presenta amb el nom de Cambiar Fraga, intentarà aconseguir representació municipal per primera vegada des de les eleccions de l’any 1995. La Chunta Aragonista en canvi, buscarà un resultats que els permetessin entrar per primera vegada a l’Ajuntament de la capital del Baix Cinca.
A Mequinensa, si es confirmen les previsions, el PSOE tornaria a guanyar i Magda Godia començaria la seua tercera legislatura consecutiva. Millor encara ho té el PSOE a Torrent de Cinca, on la seua és la única llista electoral del municipi.
Pel que fa a la comarca de La Llitera, trobem alcaldes històrics que se presenten a la reelecció per part del PSOE, com Francisco Mateo a Tamarit o Josep Anton Chauvell al Campell. Tot apunta que malgrat l’augment de llistes electorals, els alcaldes del PSOE no tindran grans problemes per mantindre els càrrecs. A Tamarit de Llitera, a les llistes habituals de PSOE, PP, CHA i PAR, enguany cal sumar-hi la de Ciutadans. 5 dels 11 candidats de la llista de Ciutadans a Tamarit són noms que fa 4 anys anaven a les llistes d’UPyD de llocs de la província de Uesca i Saragossa, que res tenen a veure en la comarca de La Llitera. Són els coneguts com “cuneros” o “paracaigudistes”.
A llocs com Albelda i el Campell s’han format candidatures d’esquerres en lo nom de Canviar/Cambiar Albelda i Cambiar Alcampell que participaran per primera vegada en uns comicis municipals. En esto darrer cas, la formació és la representació municipal de Izquierda Unida.
La importància del PAR se preveu residual, excepte en alguns petits municipis on ja tenen l’alcaldia, com Baells, Castellonroi o Sanui i Alins. Al Torricó, el cap de llista del PAR és Héctor Castro, reconegut membre de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO, plataforma catalanòfoba que defensa el secessionisme lingüístic i que s’ha arribat a manifestar al costat de Democracia Nacional en contra de l’oficialitat del català a la Franja pels carrers de Saragossa.
Origen: Com se presenten les eleccions municipals a les comarques del Baix Cinca i La Llitera? – Lo Reguer
El proper diumenge, a les comarques de la Franja de Ponent s’hi viurà una doble jornada de votacions. Per un costat, les eleccions a les Corts de la Comunitat Autònoma d’Aragó, i per l’altre, les municipals. L’aparició de nous partits d’àmbit estatal també s’ha vist reflectit als municipis franjolins, sobretot a les capitals de comarca.
A Fraga hi haurà fins a vuit llistes que buscaran arribar a l’Ajuntament, tot i queConvergència Democràtica de la Franja, única llista catalanista que hi havia a les eleccions del 2011, no se presentarà en esta ocasió. Les novetats respecte a les eleccions de l’any 2011 són Aragón Sí Puede -candidatura municipal instrumentalista de Podemos- , Ciutadans i Compromiso per Fraga, format per membres del sector crític del PSOE local. Degut a l’escissió i a les hores baixes per les que passa el partit, tot apunta que la davallada dels socialistes serà important, possiblement en favor d’Aragón Sí Puede. Al PP, que actualment ocupa l’alcaldia en coalició amb el PAR, amb l’aparició de Ciutadans se li obre una altra via per pactar en cas de no arribar a la majoria absoluta. Per la seua part, Izquierda Unida, que es presenta amb el nom de Cambiar Fraga, intentarà aconseguir representació municipal per primera vegada des de les eleccions de l’any 1995. La Chunta Aragonistaen canvi, buscarà un resultats que els permetessin entrar per primera vegada a l’Ajuntament de la capital del Baix Cinca.
A Mequinensa, si es confirmen les previsions, el PSOE tornaria a guanyar i Magda Godia començaria la seua tercera legislatura consecutiva. Millor encara ho té el PSOE a Torrent de Cinca, on la seua és la única llista electoral del municipi.
Pel que fa a la comarca de La Llitera, trobem alcaldes històrics que se presenten a la reelecció per part del PSOE, com Francisco Mateo a Tamarit o Josep Anton Chauvell al Campell. Tot apunta que malgrat l’augment de llistes electorals, els alcaldes del PSOE no tindran grans problemes per mantindre els càrrecs. A Tamarit de Llitera, a les llistes habituals de PSOE, PP, CHA i PAR, enguany cal sumar-hi la de Ciutadans. 5 dels 11 candidats de la llista de Ciutadans a Tamarit són noms que fa 4 anys anaven a les llistes d’UPyD de llocs de la província de Uesca i Saragossa, que res tenen a veure en la comarca de La Llitera. Són els coneguts com “cuneros” o “paracaigudistes”.
A llocs com Albelda i el Campell s’han format candidatures d’esquerres en lo nom de Canviar/Cambiar Albelda i Cambiar Alcampell que participaran per primera vegada en uns comicis municipals. En esto darrer cas, la formació és la representació municipal de Izquierda Unida.
La importància del PAR se preveu residual, excepte en alguns petits municipis on ja tenen l’alcaldia, com Baells, Castellonroi o Sanui i Alins. Al Torricó, el cap de llista del PAR és Héctor Castro, reconegut membre de la Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental (sic), la FACAO, plataforma catalanòfoba que defensa el secessionisme lingüístic i que s’ha arribat a manifestar al costat de Democracia Nacional en contra de l’oficialitat del català a la Franja pels carrers de Saragossa.
L’IEBC-IEA va enviar una carta als partits polítics dels pobles catalanoparlants de la comarca del Baix Cinca que concorren a les properes ELECCIONS MUNICIPALS amb l’objectiu de conèixer de primera mà i per escrit les seues propostes en matèria lingüística i cultural amb el compromís que faríem arribar aquesta informació als nostres socis perquè puguin tenir-la en compte a l’hora d’emetre el seu vot.
Us relacionem allò que ens han contestat per escrit fins avui. Això no obstant, actualitzarem aquesta informació al nostre Facebook http://www.facebook.com/BaixCinca si durant aquesta setmana hi hagués cap altra novetat.
No, no és el títol d’una pel·lícula de terror. És la frase que m’ix de l’ànima quan trobo ma filla menuda mirant una sèrie made in Spain: «Ja estan aquí els que criden?». Ella ha de dinar sola per les incompatibilitats de temps que ens comporta l’horari de l’institut. Nosaltres ho fem hora i mitja abans i, havent dinat, aprofito per veure alguna d’estes sèries americanes o angleses que es fan avui dia. (Mira que en són, de bones! Quins guions, quins actors, quina direcció…). Per això, quan obro la porta de la cuina per a preparar-me el cafè, rebo una bufetada sonora. Dins de la vella televisioneta de 14’, una colla d’orats s’escridassen entre ells amb grans gesticulacions. Del petit altaveu lateral en surten improperis i exclamacions amb tal força que no puc evitar una ganyota de dolor. En els minuts que dura la confecció del tallat, no em puc estar de fer comentaris sarcàstics sobre la barroeria d’aquell espectacle. El contrast és massa gran, ja no solament amb la sèrie que acabo de veure, sinó fins i tot amb el que és la nostra vida real. Tanta cridòria potser té com a objectiu emmascarar el pobre nivell del guió (suposo que hi ha un guió) que la sustenta. Estos productes són, segurament, l’evolució natural d’allò que als anys 70 anomenàvem espanyolades, on també es parlava a crits i l’humor es basava en paraulotes i escatologia. Però tenen el seu públic, ja que les audiències no són gens dolentes. Les deuen amanir amb algun additiu d’estos que enganxen, si no, ¿què hi fa ma filla mirant-ho cada dia, malgrat l’exemple que veu a casa?
Al final —no sé si en adonar-se que tinc raó o per a no sentir-me més— la menuda canvia de canal. Aleshores apareixen les xiquetes maquillades i plenes de laca del ‘Disney Channel’. És allò d’eixir del foc i caure a les brases. Em plantejo per enèsima volta renunciar a la TV, com ja hem fet al poble. A canvi d’uns pocs programes interessants estàs exposat a una allau de teleporqueria.
Però el cafè ja està fet, la filla apaga l’aparell i se’n va a fer els deures. Potser demà «els que criden» ja no entraran a ma casa…
La Comarca, columna «Viles i gents», 22 de maig de 2015
Origen: La utopia possible
El diari ABC publicava fa unes setmanes que Podemos-Aragó inclou al seu programa electoral la cooficialitat del català a les comarques catalanòfones, l’ensenyament d’esta llengua a les escoles de la Franja i que una part de la programació de la radiotelevisió pública aragonesa es faci en català.
Deia que publicava però millor caldria dir denunciava, pel to escandalós i indignat que s’emprava a l’article. El rotatiu conservador unflava el pit dient que havia “desvelado” la proposta programàtica de la formació política liderada per Pablo Echenique. Curiosa utilització del verb “desvelar” per a una informació penjada d’una web oberta a tothom i, encara més, on s’anima a entrar-hi i participar a tothom.
La presència del català a la radiotelevisió pública aragonesa que planteja Podemos és, ara per ara, inexistent, encara que el català siga la parla materna de 50.000 aragonesos. Però donar-li un espai propi a esta llengua a un mitjà de comunicació aragonès no és una utopia, com demostra des de fa vint anys La Comarca amb la secció “Viles i Gents”. Un periòdic privat obre, des de fa dues dècades, una finestra a la llengua catalana. Ramón Mur, director del periòdic, va tindre la idea i la va posar en marxa. Tomàs Bosque li va donar nom. I una colla de lletraferits del Matarranya i el Baix Aragó l’han mantingut viva fins avui.
Pot ser que, amb les properes eleccions, les coses canvien al Govern d’Aragó i, de retruc, la radiotelevisió pública aragonesa li done una mica d’oxigen al català. No és utòpic. La Comarca ho fa des de fa vint anys amb la columna “Viles i Gents”, i tan fresca.
Origen: Lo meu llibre oblidat
Últimament, les circumstàncies que exposaré m’han fet pensar en aquell “Cementiri dels Llibres Oblidats” bastit per la fecunda imaginació de Carlos Ruiz Zafón per a les seues novel•les.
I és que fa un parell de mesos vaig retrobar el que podria considerar amb tota propietat “lo meu llibre oblidat”. Sabia que el tenia pels estants de la biblioteca. Ell mateix m’ho anave recordant quan, de tant en tant, feem neteja. Es tracte concretament d’un exemplar de la quarta edició (Club dels Novel•listes, Barcelona, 1971) d’Incerta glòria, l’obra culminant i més coneguda de Joan Sales. Un volum de nou-centes deu pàgines.
El deguera comprar l’any de l’edició, quan —jo— en comptava vint d’edat. I el pobre, sense tindre’n culpa, s’ha passat quaranta-quatre anys purgant, qui sap quina pena, derrinclit entre els seus companys d’infortuni, al fons de les lleixes. Com aquell qui diu gairebé mig segle a la pacient espera de les atencions d’un posseïdor-lector que, per fi, alliberat de responsabilitats laborals, ha pogut prestar-li l’atenció deguda.
N’havia sentit parlar alguna vegada d’Incerta glòria, i també de Joan Sales. Suposo que com tothom. I esperonat per la fama, tant de l’obra com de l’autor, vaig decidir encetar la lectura de forma immediata. Però es veu que el llibre, com si vulguere desquitâ’s de tants anys de marginació, em tenie preparada una sorpresa. I és que degut provablement a un error d’impremta o d’enquadernació, li faltaven les pàgines 193 a 208. Lo meu primer pensament va ser reclamar. Però a qui? A l’autor? A l’editora? Al llibreter? Després de gairebé cinquanta anys?
Finalment vaig decidir que a aquell llibre defectuós, encara que fore solament pel llargs anys d’espera, li havia de donar una oportunitat. De seguida vaig comprovar que, afortunadament, l’errada no trencave el fil argumental. I vaig decidir continuar la lectura.
No faré aquí una crítica literària de l’obra. Persones més doctes que jo ja ho han fet. I Internet en va ple. Però si encara no l’hau llegit tô’l recomano molt particularment ja que, al meu criteri, és una de les millors novel•les en llengua catalana que s’hagen escrit mai.
18/05 20:10 * UuU