La Franja

Mater matèria: lettura poetica di Pilar Solé.

• dijous, 23 / abril de 15:45 a 17:15 La setmana que ve · 11 °C / 19 °C Cel serè

• Show Map Ca’ Foscari Ca’ Bernardo 30123 Venice, Italy

Aceite, historia y artesanía en Calaceite.

Aceite, historia y artesanía en Calaceite.

Menos cemento i más conocimiento | Lo Finestró.

(Article publicat a La Comarca d’Alcanyís)

“José Miguel Gràcia

 Castelserás ya tiene su tanatorio, inaugurado el pasado 18 de Enero por parte de la presidenta de la Diputación y las autoridades locales. Su coste ascendió a la friolera de 120.000 euros, aportados por el FITE y el Plan de Concertación Municipal a partes iguales. ¿Era necesaria semejante inversión? ¿Puede justificarse en tiempos de crisis y recortes? Yo creo que no. Las subvenciones del FITE se conceden para aumentar la riqueza y la renta de los municipios, para crear puestos de trabajo y para la fijación de la población. No llego a entender cómo puede un tanatorio cumplir las dos condiciones primeras, pero la tercera —fijar la población— la cumple a las mil maravillas: los clientes de los tanatorios quedan fijados a los pueblos por toda la eternidad. ¿No es así? Tal vez haya comenzado la moda de los tanatorios ya que en La Codoñera/la Codonyera, el sábado 28 de marzo se inauguró otro tanatorio. Éste ha costado unos 60.000 euros, financiados con los mismos fondos que el de Castelserás. ¿Tendrá Torrecilla el próximo? Con 360 habitantes en la Codonyera y 800 en Castelserás bien seguro que no habrá colas de clientes para obtener los servicios de ambos tanatorios. ¡Qué enormes despropósitos! De las preguntas a los vecinos no he obtenido ninguna contestación que justificará la enorme inversión. Eso sí, todos han dado respuestas coincidentes: si no lo construyesen aquí, lo construirían en otra parte, por lo tanto hay que aprovechar lo que nos den. Así camina esta España endeudada hasta las cejas y malgastando dinero público en tanatorios, polideportivos que no se utilizan, encementando espacios inútiles, construyendo carreteras que no pasa casi nadie, construyendo AVE’s que nunca tendrán viajeros que los hagan rentables, y todo lo que ustedes quieran, con tal de gastar toneladas de cemento y todo tipo de materiales. Lo que se ve es lo importante.

        Ante tales despropósitos e inversiones superfluas y malbaratamientos, la comisaria de Política Regional de la Unión Europea, Corina Cretu, ha aconsejado a España un modelo económico orientado a la Innovación y el Desarrollo (I+D+i) que favorezca la competitividad y especialización de las empresas, en lugar de fiar el crecimiento a la construcción. Y de esta manera ha advertido a España: “menos cemento y más conocimiento”.

       No quisiera dejarme en el tintero un comentario respecto a la inauguración del tanatorio de la Codonyera. No fue sólo inaugurado el tanatorio, sino que también se hizo lo propio con unas placas de material absorbente acústico del techo del polideportivo. Éste ya había sido inaugurado hace unos cuantos años, pero como se utilizaba, como la mayoría de los polideportivos de los pequeños pueblos, para los conciertos de las fiestas patronales y otros menesteres relacionados con el comer, la refracción de las ondas sonoras era tan grande que hacia imposible la normal audición. No es de extrañar, porque los fines de los polideportivos son bien diferentes de los auditorios. Tal como he dicho, se inauguró también el recubrimiento del techo, y me temo que entre los asistentes, pocos pensarían en el despropósito de los costes de la inversión del establecimiento deportivo, que ahora se intentaba vanamente transformar en sala de conciertos y otros usos. Una institución, ajena a nosotros, el Estado lo pagó y lo paga ahora, digo yo, que lo pensarían. El ejemplo de la Codonyera bien vale para una multitud de pueblos.

       Y para adobar los actos, la señora alcaldesa del PAR no soltó el micrófono en ningún momento, pregonando una y otra vez las bondades de todo lo inaugurado y de todas las obras que se han realizado en el municipio durante su mandato: un descarado meeting electoral. Cuando falta el sentido de la modestia y de la vergüenza, cuando sobra la manipulación de la gente de más edad y cuando la brecha entre jóvenes y mayores se abre más cada día, actos como los del día 28 en la Codonyera tienen gran probabilidad de producirse.”

Podemos Català d’Aragó.

El Feader reparte más de un millón de euros entre los municipios del territorio.

Por otro lado, en la Comarca del Matarraña son tres los municipios que obtendrán estas ayudas. En La Fresneda se dedicarán los casi 112.000 euros recibidos a renovar la urbanización de la plaza Mayor, en Fuentespalda se invertirán 31.700 euros en urbanizar el tramo final de la calle Pajares y en Peñarroya de Tastavins se utilizarán 123.000 euros en el acondicionamiento de los acessos a la subsede de Dinópolis y en el pabellón multiusos. En el Bajo Aragón, Berge y Belmonte de San José podrán renovar el pavimento y las redes de saneamiento de algunas de sus calles.

Las comarcas del Bajo Martín y del Bajo Aragón-Caspe han sido las menos beneficiadas por las ayudas repartidas en esta convocatoria, pues solo se han aprobado los proyectos de dos localidades. En Fayón se mejorará la accesibilidad a las instalaciones públicas con 39.000 euros y en Híjar se renovará la pavimentación de la calle Santa María gracias a 123.000 euros.

Presentació a Saragossa de la última novel·la de Ramón Mur | Lo Finestró.

El pròxim dimarts, 21 de abril, a les 20 hores, a la llibreria Antígona, c/ Pedro Cerbuna 25, de Saragossa, el periodista d’El Periódico, Antonio Ibañez presentarà la novel·la de Ramón Mur, El somni de Kil. Als 30 anys de la llibreria Serret, publicada per Onix Editor de Barcelona. Ramon Mur estarà encantat de trobar-se amb un munt d’amics i coneguts.

Tarja d’invitació

La Comarca del Matarraña/Matarranya organitza la quarta edició de ‘Quedaran les paraules…’. Esta activitat consisteix en una lectura pública continuada d’una obra literària d’un autor del Matarranya. En esta ocasió s’han escollit contes i historietes de la nostra literatura popular, recollits en la col·lecció Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa, dedicat a la narrativa i al teatre. L’acte començarà a les 17:00 h a la plaça de l’ajuntament de Massalió, el dijous 23 d’abril, i estarà amenitza amb música a càrrec del grup Acordes del Matarraña. En este mateix marc tindrà lloc a les 19:00 h una activitat d’animació infantil organitzada per l’Assoc. Cultural Club de la Joventut.

Els interessats a participar en la lectura deuran inscriure’s abans del 20 d’abril en este correu cultura@matarranya.org o a través del telèfon 978 89 08 81.

COMARCA DEL MATARRANYA

www.comarcamatarranya.com

Fomento reitera que este mes se retomarán las obras de la N-232.

(13) SAN JORGE “QUEDARAN LES PARAULES”.+

• dijous, 23 / abril de 17:00 a 20:00 La setmana que ve

• Show Map Massalió 44621 Mazaleón, Spain

20 anys… no són res? | L’ esmolet.

Aquell 25 d’agost de 1995, quan vaig veure publicada la meua primera columna de Viles i gents, no podia imaginar-me que la iniciativa durés tant. Sempre havia anat escrivint, però el columnisme era un gènere que em semblava tremendament difícil. De fet tenia una carpeta amb intents fallits d’articles —fallits per manca de concreció, per excés de passió, per desestructuració. Per això quan els companys i el director d’allavons Ramon Mur em van proposar d’afegir-me al projecte, vaig sentir pànic. Però ja se sap que els autònoms funcionem a cop d’encàrrec, i una volta compromès no tenia altra eixida que complir.

Es tractava de posar un pedaç a l’anomalia secular de les nostres viles, on la immensa majoria parlem en català però escrivim només en castellà, que és l’únic oficial. Les paradoxes lingüístiques que aquest fet m’ha comportat al llarg de la meua vida ja les he anat desgranant precisament en aquest espai. Són estes paradoxes les que em van empènyer a afegir el meu grapadet de paraules per a (intentar) trencar esta diglòssia absurda que ens posseeix, posant per escrit i en registre literari les paraules que normalment fem servir els aragonesos de les comarques orientals.

Haig de confessar que el balanç que en faig és agredolç. D’una banda és positiu haver perdurat en aquest mitjà durant tant de temps, fins i tot haver-mos escampat a l’altre periòdic de la província; però de l’altra he constatat la força aclaparadora del sentiment d’inferioritat que ens han anat inoculant: ens han inculcat que xapurregem i que, per tant, la nostra parla és l’única del món que no es pot escriure. Viles i gents va ser literalment una iniciativa, és a dir, un inici que havia d’evolucionar, d’expandir-se. Però no tinc clar que les coses haiguen progressat gaire. Això sí, sóc vint anys més vell i estic més cansat. Em consolo pensant que si esta columna ha fet apreciar el valor de la llengua pròpia a una sola persona, l’esforç no haurà estat en va, i vint anys hauran donat algun fruit.

La Comarca, columna «Viles i gents», 10 d’abril de 2015

La llei aragonesa contra les llengües pròpies (p. 36)
El 2012 es va tramitar una iniciativa legislativa especialment lesiva per a l’estatus jurídic de la llengua catalana a la franja catalanoparlant d’Aragó, que suscitarà intensos conflictes polítics i socials: el Projecte de llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó. Aquest projecte legislatiu impulsat pel nou govern autonòmic del Partit Popular presidit per Luisa Fernanda Rudi i que acabarà aprovant el maig de 2013 no conté ni una sola referència explícita a la llengua catalana i li canvia la denominació per l’expressió eufemística i acientífica “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma” (LAPAO), amb què articula una involució radical en el reconeixement i la defensa de la comunitat lingüística catalana d’aquest territori. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va efectuar una declaració institucional de rebuig a la iniciativa i en defensa del reconeixement dels catalanoparlants d’Aragó. En el debat de política general del Parlament de Catalunya de setembre de 2013 també es va aprovar una resolució per la qual s’insta el Govern català a “demanar al Govern d’Aragó que empri criteris científics a l’hora de reglamentar la política lingüística i que, per tant, respecti i utilitzi la denominació científica internacional de la llengua parlada a la Franja, el català, com a riquesa patrimonial cultural que cal protegir i fomentar compartida amb Catalunya, València, Illes Balears, Catalunya Nord, l’Alguer, el Carxe i Andorra”.
Paràgraf 2.
Les parts es comprometen a eliminar, si encara no ho han fet, tota distinció, exclusió, restricció o preferència injustificades respecte a la utilització d’una llengua regional o minoritària l’objectiu de les quals sigui descoratjar-ne o posar-ne en perill el manteniment o el desenvolupament. L’adopció de mesures especials a favor de les llengües regionals o minoritàries, destinades a promoure una igualtat entre els parlants de les llengües esmentades i la resta de la població i orientades a tenir en compte llurs situacions peculiars, no es considerarà un acte de discriminació amb els parlants de les llengües més esteses.

Pàgina 43

Data 1-11-2012
Lloc: durant un acte de campanya electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (Partit dels Socialistes de Catalunya), a Lleida
Autor: Marcelino Iglesias, expresident de la Comunitat d’Aragó, catalanoparlant (va néixer a la Franja)
Descripció: va dir, en relació amb la proposta del president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas sobre el dret a decidir de Catalunya, que, l'”enfrontament entre Alemanya i França el segle XX a causa de l”hipernacionalismo’ ha provocat més de cent milions de morts”. Iglesias també va al·ludir a les quatre “guerres civils” que ha sofert Catalunya: les tres guerres carlistes i la guerra civil de 1936.

Pàgina 44

Data desembre 2009
Autor: César Vidal, periodista que ha treballat en programes de tertúlia a Telecinco i Antena 3 o en diaris com La Razón
Descripció: Va comparar el nacionalisme català amb el règim nazi, quan va dir: “Així com el nacionalsocialisme de Hitler aspirava a annexionar-se territoris en el III Reich, el nacionalisme català pretén incloure regions com Aragó”.