La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?
El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.
. La llengua i els conflictes identitaris
La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.
I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.
. Els partits i les seues contradiccions
Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Cultura ha efectuat la convocatòria de proves per a l’obtenció dels certificats de català 2015. A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al Certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al Certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C). Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 9 i 30 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 30 de gener i finalitza el 18 de febrer. Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits http://www. gencat.cat/ovt) amb un 10% de bonificació. Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.
El 1979, amb disset anyets, el dissenyador Joan Fors em va agafar d’aprenent. L’estudi era a tocar de la Model, a tres quarts d’hora d’autobús. Al llarg de la ruta m’entretenia a comptar quants rètols hi havia en català, que aleshores no n’eren gaires (ja duia el ‘tema’ de sèrie, es veu). Els matins me’ls passava retocant originals amb gouache blanc, muntant textos, revelant fotos i fent molts encàrrecs. Era un món fascinant —ara en diríem multidisciplinar. Per això, en acabar el COU (aleshores hi havia el ‘nocturn’) vaig decidir d’entrar a l’Escola Massana, en aquell moment la més prestigiosa i, sobretot, l’única assequible per als meus pares. Poc després, la vida familiar es va complicar força, però això ja és tota una altra història. Continuar llegint… L’ofici i el desfici | L’ esmolet.
Se entiende un informe en catalán – Opinión – El Periódico de Aragón.
03/02/2015
En el juicio que se celebra en la Audiencia Provincial de Zaragoza contra un exmédico de Zuera acusado de vender drogas, alcohol y móviles a un preso, el abogado defensor insistió en la versión de que los ingresos recibidos eran por un trabajo técnico para una granja. Pero el informe estaba escrito en catalán y otro abogado pidió que se tradujera. El juez, tras comprobarlo, sugirió que se entendía perfectamente y, además, dijo, es lengua cooficial.
A l’Audiència Provincial de Saragossa tenia lloc, el dilluns 2 de gener, un judici contra un exmetge de la presó de Zuera per la venda de drogues, alcohol i mòbils a un pres. L’advocat defensor de l’exmetge va insistir en què els ingressos rebuts eren producte d’un treball tècnic per a comprar una granja i no de la venda de drogues i demés a la presó. Per justificar-lo va presentar un informe. Davant la circumstància de què el dit informe estava escrit en català, un altre advocat va demanar la traducció del document. El jutge, després de fer la corresponent comprovació, va manifestar que s’entenia perfectament, a més, va dir, el català és llengua cooficial. Aquesta notícia l’ha recollida El Periòdico de Aragón, en tant que aragondigital.es, ampliava força la notícia, però no feia esment a la manifestació del jutge envers el català.
El català cooficial per a un jutge de Saragossa | Lo Finestró.
Agenda corresponent a la primera quinzena del mes de febrer. En esta edició destaquem els actes programats amb motiu de la festivitat de Santa Águeda i l’inici dels carnestoltes en algunes poblacions del Matarrañnya.
Així mateix, el Departament de Joventut de la Comarca del Matarraña/Matarranya juntament amb el grup de joves dinamitzadors rurals han organitzat una marxa solidària ‘Dotze marxes, una meta’ amb l’objecte de recaptar aliments a benefici de Cruz Roja Española-Matarranya. Els interessats col·laboraran amb aliments com llegums, oli, galetes, *, llaunes de conserva,…. Les marxes es realitzaran a:
- Pena-roja de Tastavins el dissabte, 14 de febrer a les 17:00 h.
- Vall-de-roures el diumenge 15 de febrer a les 11:00 h.
- Valljunquera el diumenge 15 de febrer a les 11:00 h.
Mes informació en: juventud(arrova)matarranya.org – 978 85 06 77.
COMARCA DEL MATARRANYA
Departament de Cultura