La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentLa Freixneda: El consistorio logra parar la obra de la depuradora – Aragón – El Periódico de Aragón
març 4El consistorio logra parar la obra de la depuradora – Aragón – El Periódico de Aragón.
Todos los partidos consideran que no se adapta a las necesidades reales
F. V. 03/03/2015
El Ayuntamiento de La Fresneda consiguió ayer paralizar momentáneamente las obras de construcción de una estación depuradora en su término municipal al exigir a la unión de empresas que lleva adelante el proyecto la licencia de actividades, de la que carece en la actualidad.
El consistorio de este municipio del Matarraña, con concejales del PSOE, PAR y PP, se opone unánimemente a la construcción de la depuradora financiada por el Instituto Aragonés del Agua (IAA), por entender que la Administración autonómica ha optado por un modelo de saneamiento insostenible.
“La Fresneda, que tiene menos de medio millar de habitantes, no necesita una depuradora como la que se proponen construir y nos inclinamos por un modelo más sencillo, ecológico y asequible”, manifestó ayer la concejala Ana Romeo, del equipo de gobierno, que está formado por una alianza de socialistas y nacionalistas.
La depuradora de La Fresneda, presupuestada en 1,1 millones de euros, tendría un coste anual que oscilaría entre los 250.000 y los 300.000 euros.
El plan de depuración de la DGA se topa en el Matarraña con una fuerte contestación social. La Asociación de Vecinos de Cretas, donde el ayuntamiento apoya el proyecto, ha denunciado el plan para dotar de depuradoras a todos los municipios de la comarca, por considerar que tiene un coste desorbitado y no basarse en las necesidades reales de la zona.
A ello se une, en el caso de Cretas, la cercanía de la instalación al casco urbano.
COM AFECTA LA LOMCE A L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A LA FRANJA – Lo Reguer.
El conjunt d’atacs cap al català per part del Govern d’Aragó ha causat un gran desconcert en molts fronts. En poc temps s’ha canviat la Llei de Patrimoni Cultural, esborrant els noms de català i aragonès, i s’ha aprovat la LOMCE amb l’assignatura Lenguas Propias de Aragón com a matèria de Lliure Configuració Autonòmica. Això ha provocat que alguns sectors mesclen conceptes i no s’hagi arribat al fons de la qüestió, que és molt més greu i complicada del que es percep a simple vista.
Des d’algunes associacions es va arribar a publicar que per culpa de la LOMCE el català i l’aragonès no serien obligatòries per al proper curs, quan en realitat mai ho han estat en el sistema educatiu aragonès. Va ser gràcies a la Declaració de Mequinensa que els alumnes de la Franja van poder començar estudiar el català, com assignatura optativa, durant el curs 1985-86. Això continuarà igual que els darrers anys: ensenyament del català dos hores a la setmana i de manera optativa, tot i que des de començaments d’aquest curs aquesta situació no està garantida. En alguns centres es dona una hora de català i hi ha hagut cursos en que no s’han fet classes en alguns col·legis i instituts. La novetat de la LOMCE rau en la possibilitat d’estudiar també Lenguas Propias de Aragón -que a 1er, 2n i 3er de l’ESO seran l’alternativa al francès- sempre que el centre en qüestió done l’assignatura. Dos dels instituts més importants de la Franja, l’IES La Llitera de Tamarit i l’IES Baix Cinca de Fraga, ja han anunciat que no oferiran l’assignatura. Aquests centres deixen clar que no donaran Lenguas Propias de Aragón per tres raons: perquè no estan d’acord amb la política lingüística del Govern d’Aragó, perquè no existeixen professors per impartir la matèria i perquè es calcula que la demanda serà inexistent.
Quan a la legislació de la comunitat autònoma d’Aragó es nombra l’assignatura Lenguas Propias de Aragón s’entén que es refereix a més d’una llengua. En canvi, a la pàgina web del Departament d’Educació, Universitat, Cultura i Esport de la DGA només apareix el desenvolupament del programa educatiu de la Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica, és a dir, el que tota la comunitat científica coincideix en denominar “aragonès”. Per tant, s’entén que de la Lenguna Aragonesa Propia del Área Oriental no hi ha programa, cosa que fa inviable que algun centre pugue impartir l’assignatura.
Pel que fa al català, tot i que pugue parèixer que mantindrà el seu ensenyament i el programa bilingüe -o trilingüe en algun cas-, en realitat la seua situació continua molt perjudicada. Com que dins dels horaris oficials de la DGA no hi ha un espai específic per al català, els instituts de la Franja han de treure un parell d’hores a la setmana d’allà on poden i presentar la graella modificada al Departament d’Educació, que els ha d’aprovar el projecte. Els últims anys, a l’IES La Llitera s’aprofitava una hora setmanal de tutoria i una d’algun altra assignatura, que variava segons les necessitats de cada curs. En aquest aspecte cal dir que la LOMCE també retirarà hores de tutoria, pel que trobar hores a l’assignatura de Llengua Catalana serà molt més difícil per als instituts de les nostres comarques. L’altre punt agredolç és el programa bilingüe: és cert que es mantindrà la possibilitat de cursar una assignatura en català per curs, però cal analitzar bé la situació. En el cas de l’IES La Llitera, les assignatures que s’ofereixen als alumnes dins del programa bilingües són Ciències Socials a 1er, Tecnologia a 2n i 3er, i Educació Física a 4t. Per tant, trobem que en tres dels quatre cursos d’ESO les assignatures que es poden fer en català tenen molta part tècnica i poc marge per posar en pràctica la llengua, quan precisament això és el que es busca amb la immersió lingüística.
L’any que ve, per tant, es quasi segur que cap Institut de la Franja oferirà Lenguas Propias de Aragón i que l’ensenyament de Llengua Catalana continuarà pel mateix camí que els darrers 30 anys. Tot i així, episodis com els de l’IES Matarranya o el col·legi de Mequinensa ens fan estar alerta. (Tot i que la implantació de les noves matèries sigue molt complicada per falta de professorat i l’oposició dels instituts més importants de la Franja, no es poden reduir les esperances en creure que la resistència d’un equip directiu o consell educatiu en concret assegurarà la supervivència de l’ensenyament de la nostra llengua als nostres instituts en els propers anys.
Solidaridad con la Ley de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears
març 2* Solidaridad con la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, de Lenguas de Aragón, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears, territorios con los que Aragón comparte patrimonio lingüístico. (Solidaridad con el aragonés, el catalán de Aragón y el castellano dialectal aragonés, desde la cuenca del Segura y desde las Illes Balears ante el Proyecto de Ley de nueva Ley de Lenguas de Aragón y la desprotección de aquéllas). Text publicat dins: EL EBRO, Revista aragonesista de pensamiento, Año XIII, núm. 9, 2012, ed. Fundación Gaspar Torrente, Zaragoza (2012), 166 pàgs. L’article meu a les pàgs. 137-161.
PDF: Revista El Ebro n. 9-2012. Art La Solidaridad con la Ley 10-2009, de lenguas de Aragón
‘Valencians i valencianes’ | L’ esmolet.
Per aquelles coses de la navegació virtual, m’he topat amb una comunitat de Facebook anomenada “Orgullosos de ser valencians”. No puc evitar sentir-m’hi atret, ja que tinc debilitat per les coses valencianes —per orígens familiars i proximitat geogràfica, suposo. Em miro les notes i m’adono, després de llegir-les amb deteniment, que defensen que el Valencià és una llengua d’origen diferent del català. Dic que ho he hagut de llegir detingudament perquè els textos elaborats pels administradors estan redactats en un català impecable, amb la sola excepció que quasi no usen accents. L’esforç és ingent, però la realitat és inapel·lable: la llengua en la que escriuen és la mateixa que estic fent servir jo ara. Al final, el que queda és el simple desig de distanciar-se de tot el que siga català, esmerçant moltes hores en buscar documents i argumentaris on agafar-se, hores que estarien més ben aprofitades si s’ocuparen en fomentar l’ús de la llengua —aquest és el veritable problema del valencià. Fa poc hem tingut un exemple d’aquesta desídia amb el discurs de l’alcaldessa de València a la “Crida” de les falles d’enguany, mancat del més mínim respecte i coneixement de l’idioma de la ciutat que governa des de fa tants anys. És allò que amb el valencià (o català) tot s’hi val; total, “en castellano nos entendemos todos”.
En contraposició, cada volta hi ha més valencians i valencianes que fan un ús brillant i sense complexes de la llengua. La llista és interminable, però només n’anomenaré un parell: el genial Pep Gimeno “Botifarra”, que ha dut arreu i amb gran èxit les cançons tradicionals de les seues comarques, i la periodista (fins fa molt poc redactora enaquesta casa) Emma Zafón, de qui estic llegint amb gran plaer i diversió la seua magnífica novel·la “La meua germana Yvonne” (Ed. El Toll, 2014).
Com diu la “Jota valenciana” dels Obrint pas:
Valencians i valencianes,
és l’hora d’unir les mans
amb els qui estimen la terra
i la llengua que ens fa germans.
La Comarca, columna «Viles i gents», 27 de febrer de 2015
Ahir 25 de febrer Valor afegit (TV3) va emetre un reportatge interessantíssim sobre les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Algunes dades rellevants:
- Analitzant los intercanvis entre autonomies, la meitat del que compra Aragó prové de Catalunya, i un terç del que compra Aragó prové de Catalunya. Los motors d’este intercanvi són l’automòbil (General Motors), lo sector del porcí i els ferratges.
- Los nexes d’intercanvi són lo Port de Barcelona i el Port Sec de Saragossa, perquè el 60% del que arribe per via marítima va a parar al centre logístic d’interior. Eixa relació s’ha intensificat per tren, reduint la comunicació per carretera. I també s’ha incrementat lo pes de l’aeroport de Saragossa.
Mireu lo reportatge a http://www.ccma.cat/video/embed/5473116
I algunes reflexions pròpies:
Miguel Iturbe, director de l’Heraldo, i en general los representants aragonesos, vanaglorien estes relacions comercials de veïnatge, que evidentment són beneficioses per als dos països. Segons defensen, cal situar els conflictes entre Aragó i Catalunya en los actors polítics, i no pas en altres espais. Evidentment, hi ha un focus polític en les tensions que perjudiquen la relació de Catalunya i Aragó. I estes tensions sobretot perjudiquen a la ciutadania de la Franja!
Però a més de l’origen polític de les tensions, i sobretot, de l’enemistat històrica entre els dos països (p. 133), caldrie mesurar en quina intensitat hi han col·laborat, i sobretot han alimentat, des de l’espai mediàtic aragonès, algunes vegades donant rellevància a dèries netament polítiques en què Catalunya colonitza la Franja a base d’enquestes (!), o altres donant relleu a grups extremistes de l’anticatalanisme, o directament intervenint en l’agenda política convertint los bens de la Franja en tema principal i únic de les relacions entre els dos països.
És per això que em quedo en la imatge més realista que dibuixa el geògraf Ignasi Aldomà:
Barcelona mire cap a llocs més importants. I a Saragossa no li agrade mirar cap a Barcelona.
Valor afegit – 25/02/2015.
Aragó: negocis entre veïns
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Els expliquem com l’increment de l’activitat del Port de Barcelona i l’especialització en logística de Saragossa han fet que els veïns aragonesos hagin superat els veïns valencians en intercanvi de mercaderies. Teresa Vallès, Pastoret de la SegarraTot va començar quan la família Pont de Sant Guim de Freixenet, es va decidir a fer amb la llet sobrant d’un ramat de cabres fa 25 anys. Ara, elaboren 300.000 productes lactis diàriament i han sabut mantenir el procés artesanal en l’elaboració i innovar amb l’oferta de postres lactis. Els productes de Pastoret de la Segarra es distribueixen als supermercats, les botigues gurmet i la restauració. Però també es poden trobar a mercats tan madurs com Suïssa, Àustria o Dinamarca, o tan llunyans com Hong-Kong. Ens ho explica Teresa Vallès, fundadora i directora general de la marca. Noves troballes a la Seca de BarcelonaEls darrers treballs arqueològics en una de les finques que van formar part de l’antiga fàbrica de moneda de Barcelona han deixat al descobert una valuosa informació sobre com funcionava la Seca en l’última fase de la seva activitat.
-
· 19:30d’aquí a 2 dies · 6 °C / 16 °C Cel serè
-
c/ Joaquín Costa, 68, 08001 Barcelona
El Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complace en invitarle a la presentación del documental “Bergantes. Lo riu menut” de Víctor Sancho.
Lugar: Sala Costa del Centro.
Les relacions comercials amb l’Aragó no han parat d’augmentar a pesar de la crisi, i ja és el primer client i el primer proveïdor de Catalunya. Dimecres, a “Valor afegit”, “Aragó: negocis entre veïns”.
Vegeu-ho vídeo a Les relacions comercials Catalunya-Aragó, aquesta setmana, a “Valor afegit”.