La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
L’intent d’acabar amb el català a la Franja, a Europa!
Setge al català a la Franja
Denunciem la problemàtica a Europa!
Tres fallecidos en un accidente en Maella.
Tres jóvenes de 18 y 28 años han fallecido esta madrugada en un accidente en el término municipal de Maella. Ha sido a causa de un choque frontal entre dos vehículos. Uno, iba ocupado por un joven de la localidad del Bajo Aragón Caspe que ha fallecido en el acto. En el otro, viajaban cinco personas de Batea de entre 21 y 18 años: tres chicos y dos chicas. Las dos chicas, de 18 años, han fallecido también en el momento.
El accidente se ha producido entre dos turismos en la Autonómica 1411 en el punto kilométrico 38,800. En un C4 viajaba el joven de Maella y en un Clio cinco personas de Batea. Al parecer el C4 ha invadido el carril contrario por causas que se desconocen. El alcalde de Maella, Jesús Zenón Gil, asegura que la localidad está conmocionada. El joven de 28 años era muy conocido y muy querido. “Me imagino cómo debe estar Batea y desde aquí solo puedo mandar mis condolencias a todas las familias porque ha sido terrible”.
Los tres chicos supervivientes de Batea han sido trasladados en ambulancia al Hospital Comarcal de Alcañiz con pronóstico grave. A lo largo de la mañana, uno de ellos ha sido transportado en helicóptero a un centro sanitario zaragozano para una operación de urgencia.
Hasta el lugar del siniestro se han desplazado dos unidades de Bomberos de Caspe, una patrulla de la Guardia Civil de Maella, Tráfico, Atestados y Protección Civil del Bajo Aragón Caspe.
El funeral de joven maellano se realizará mañana domingo a las nueve de la mañana. Sus restos ya se han trasladado al tanatorio de su localidad natal.
Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de la Franja posaven en evidència que, sense una política lingüística a favor de la llengua, no hi ha futur per al català.
També es va fer evident que el procés de substitució de la llengua a la Franja ha avançat en els anys darrers com mai i, ara, per primera volta, podem trobar xiquets de família catalanoparlant que es parlen entre ells en castellà… El mite que la franja era el lloc del país amb un percentatge més alt de catalanoparlants es desmunta per moments… Només uns exemples: una metgessa catalanoparlant del Matarranya que sempre ha parlat en català als pacients catalaloparlants, ara canvia de llengua davant d’aquests pacients perquè té una infermera que no entén la llengua del país on treballa; en el restaurant no dinàrem, propietat de fragatins catalanoparlants, la cambrera, d’origen argentí, afirmava que ella no tenia per què entendre el català o el fragatí perquè era a Espanya i a Espanya es parla espanyol… Si voleu són anècdotes, però anèctodes sociolingüísticament molt significatives…
Particularment, a més, sentir el que ens van explicar una mare del Matarranya i una professora de Fraga sobre les dificultats de l’ensenyament del català i en català em va fer pensar en debats que al Principat es van fer fa trenta anys, agreujats pel fet que el discurs oficial (aragonès) diu que cal aprendre català a la Franja per si es va a estudiar o a treballar a “Catalunya” i no perquè sigui la llengua pròpia del territori, la llengua en la qual es pugui viure en el país…
Si no canvien (canviem) les circusmtàncies polítiques, els sociolingüístes del futur descriuran aquest començament de segle com el de la gran reculada del català a molts dels territoris històrics. Enmig, és clar, del cofoïsme dels principatins que, com ahir vam constatar, s’esparveren quan senten el Pau Vidal dir veritats com un temple de la situació de la llengua: la situació del català al Principat tampoc no és per tirar coets, però això és tot un altre tema…
L’historiador aragonès Jerónimo Çurita ja va certificar que l’anomenada Franja de Ponent formava part legítima del Principat de Catalunya. I, fins i tot, la vila i castell de Montsó també pertanyia al Bisbat de Lleida, raó per la qual els catalans hi podien celebrar Corts
Sembla que, segons en Jeroni Çurita, autor entre 1562 i 1580 dels famosos Anales de la Corona de Aragón, el rei Jaume I va disposar que el comtat de Ribagorça i la Franja de Ponent (del Cinca cap a mar) fossin territoris políticament catalans, segons la divisió que en va fer per als seus fills.
Això es desprèn del Tom I, Llibre III, i els fragments de capítols que extractem:
CAPÍTULO XLIII
Saca de los límites de Aragón el condado de Ribagorza y lo que había ganado de la otra parte de Cinca; y hácelo Cataluña, y déjalo al infante don Pedro con el reino de Mallorca. Estos eran los límites del reino de Aragón en este tiempo, entre el reino de Valencia y Cataluña, en el cual dejaba heredero al infante don Alonso, excluyendo del reino de Aragón el condado de Ribagorza y lo que se había ganado de la otra parte de Cinca que era de su conquista, que se adjudicaba a Cataluña; y en ello dejaba heredero al infante don Pedro con el reino de Mallorca y con las islas adyacentes.
CAPÍTULO XLVI
De la segunda división que el rey hizo de sus reinos y señoríos entre los infantes don Alonso, don Pedro y don Jaime sus hijos.
El rey nombra de nuevo en cortes de Cataluña al infante don Pedro por sucesor en Cataluña, Ribagorza y Pallás; y le pone en posesión. Acabado esto, partió el rey para Cataluña, por dar orden que los catalanes hiciesen homenaje al infante don Pedro y le recibiesen por señor después de sus días (…).
Dins el Capítol LXII, trobem que cap al 1260, Jaume I institueix una Germandat per netejar de bandolers i delinqüents les muntanyes i territoris d’Aragó que recorda molt la Santa Hermandad que Ferran II instituirà el 1476 per pacificar i endreçar Castella.
La hermandad de las ciudades y sus estatutos. Las ciudades y villas de Zaragoza, Barbastro, Huesca, Jaca, Tarazona, Calatayud, Daroca y Teruel ordenaron también sus estatutos contra los malhechores y contra los que los receptasen, con graves penas; y se confederaron que se diese públicamente favor y ayuda a los que fuesen desafiados de sus enemigos y no quisiesen estar con ellos a justicia.
En Çurita especifica, a continuació, que el comtat de Ribagorça estava exclòs d’aquesta Germandat pel fet de pertànyer a la vegueria del Pallars. També ens reporta els límits geogràfics de la jurisdicció d’aquesta vegueria.
El condado de Ribagorza estaba fuera de esta hermandad, y por qué; y lo que en este condado se usaba acerca de los fueros. El condado de Ribagorza estaba fuera de esta hermandad porque en lo antiguo se gobernaba por veguería conforme a las constituciones de Cataluña; y aun con declararse en tiempo del rey don Pedro el tercero que Ribagorza estuviese sujeta al fuero de Aragón como cosa tan principal de la corona, buena parte de aquel estado y de sus montañas se incluía en la veguería de Pallás.
Veguería de Pallás: qué jurisdicción tenía. La cual se extendía hasta Caserras y se continuaba por el término de Viacamp. Y comprendía a Girueta, Montañana y Areyn. De allí se limitaba esta veguería por la montaña arriba, por encima de Barraves hasta los puertos del val de Arán.
No hem comprovat si això tindrà variació o no al llarg dels segles. Un indici podria ser la presència del comte de Ribagorça —l’Alfons d’Aragó, germanastre del Rei Catòlic— com a membre electe del braç nobiliari a les Corts de Barcelona de 1481[1]. Alfons, que no era català, no podia representar la noblesa catalana al parlament si no era en virtut d’un títol nobiliari inscrit dins el marc territorial del Principat. Aquest aristòcrata no tenia, que sapiguem, cap altre títol de domini en territori català que no fos aquest comtat. La majoria de fonts li atribueixen també el ducat de Vilafermosa, però els seus dominis pertanyen al regne de València. Podria molt ben ser, aleshores, que aquesta divisió territorial que equival al domini lingüístic de l’anomenada Franja de Ponent es mantingués, entre 1276 i 1592, tal com ho disposà Jaume I fins que Felip II, amb l’excusa de la persecució de l’Antonio Pérez, assassina el Justícia Lanuça, empresona el vigent comte de Ribagorça, En Ferran d’Aragó-Gurrea i de Borja, i desposseeix la seva nissaga d’aquest títol per reincorporar-lo a la Corona i convertir-lo definitivament en territori del regne d’Aragó.
Hi ha, per altra banda, el fet que la vila de Montsó fou la seu d’unes quantes Corts generals de la Corona Catalana al llarg dels regnats de Ferran II, Carles I i Felip II. És sabut que les Corts de Catalunya no es podien celebrar més enllà de les fronteres del Principat. De fet, aquesta seria una de les raons per les quals els diputats catalans es negaren a acudir a la convocatòria de Corts generals que el Rei Catòlic va fer a Tarassona (1484)[2]. L’Ernest Belenguer remarca la “il·legalitat d’una convocatòria feta [des de] fora dels seus regnes”[3], en referència al fet que Ferran II les convocà des de Vitòria el desembre de 1483 perquè fossin celebrades a Tarassona, però més aviat creiem que la il·legalitat, per als diputats catalans, era sortir a tenir parlaments fora dels límits estrictes de Catalunya. En canvi, els veurem acudir repetidament a Montsó al llarg de tot el segle XVI. I això és perquè aquest vell enclavament templer es trobava dins les fronteres polítiques i religioses del Principat. Ens ho confirmen els comentaris que el 1949 feia l’historiador Josep Iglésies de la Geografia de Catalunya del jesuïta Pere Gil (1551-1622). Escriu Iglésies: “La darrera de les demarcacions comarcals de la divisió del pare Gil és la comarca de Lleida, la qual comprèn el territori situat entre la Noguera Ribagorçana i el Cinca fins a les localitats de Montsó i Peralta de la Sal”[4]. El mapa que il·lustra aquest article procedeix del mateix llibre d’en Josep Iglésies i ens permet de veure clarament com les fronteres de la comarca de Lleida —i per tant, pertanyents al Principat— inclouen les viles a la riba catalana del Cinca.
De tot plegat es desprèn, entre d’altres coses, que els territoris que avui coneixem com a Franja de Ponent tenien com a parla quotidiana l’idioma de la Nació a la qual pertanyien, i aquesta no era altra que la catalana. Per tant, ara podem sumar les raons històriques als arguments filològics per entendre que el fantasiós dialecte aragonès oriental que s’acaba d’empescar la Junta de Aragón no és altra cosa que català de la Franja, contemplat per segles de vinculació política, religiosa i cultural al Principat de Catalunya.
Pep Mayolas
NOTES I BIBLIOGRAFIA
http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7037/1/HM_06_01.pdf
[2] MARQUÉS DE LOZOYA, Historia de España, Salvat Editores SA, Barcelona, 1967, Tom III, p. 65.
[3] ERNEST BELENGUER, Ferran el Catòlic, Edicions 62, Barcelona, 1999, p. 147-148.
[4] JOSEP IGLÉSIES, Pere Gil, S.I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya, Quaderns de Geografia, I, Barcelona, 1949, p. 109-110.
Mequinensa supera la seva capacitat i arriba al 101% – VilaWeb.
El cabal al tram baix de l’Ebre augmenta lentament
L’embassament de Mequinensa es troba ja al 101,15% de la seva capacitat i es manté un cabal de sortida de 1.800 metres cúbics per segon des de les dotze del migdia d’aquest dimecres. El cabal al tram baix de l’Ebre augmenta lentament i al seu pas per Ascó (Ribera d’Ebre) ja ha arribat als 1.900 metres cúbics per segon i una alçada de 5,32 metres. A Miravet, veïns i mitjans de comunicació continuen esperant que arribi la punta màxima d’aigua i que pot inundar part de la plaça de l’Arenal. Fonts de la CHE han assegurat a l’ACN que de moment no hi ha cap canvi en la previsió dels desembassaments malgrat que s’ha arribat als límits de la capacitat dels pantans.
En el cas de Mequinensa, s’ha arribat al 101% perquè hi ha un marge de seguretat, que no es comptabilitza, de tres metres d’alçada per a situacions d’emergència. L’embassament ha obert aquest dimecres quatre de les cinc comportes que té la presa. Per la seva part, l’embassament de Riba-roja està al 98,78% de la seva capacitat.
La crescuda ordenada per la CHE durant les últimes hores comença a notar-se lentament a les zones riberenques aigües avall de la presa de Flix. Tot i un sensible augment del nivell visible a Miravet, el riu es troba a un mig metre de saltar al carrer del Riu i la plaça de l’Arenal. De moment, l’aigua tampoc ha penetrat encara a les finques de fruiters més susceptibles d’inundació de la zona del Galatxo. El meandre just davant la façana fluvial de la població ha eixamplat considerablement la seva amplada. Durant la tarda, els pagesos s’han afanyat a acabar de retirar estris i maquinària que podria resultar afectada en cas d’inundació.
On sí que la crescuda s’ha deixat veure de forma més sensible és les zones baixes de la Ribera d’Ebre, com algunes finques de fruiters pròximes al riu a la zona de Móra la Nova, situats uns centenars de metres més avall del pont d’arcades. També el pas de barca i el camp de futbol de Garcia, just al costat del riu, es troben ja coberts d’aigua. Les porteries i els vestidors emergint de l’aigua oferien aquesta tarda una peculiar postal que ha estat objecte de visita de nombrosos veïns de la població.
Levantamos frontera ficticia entre España y Cataluña… y se lía una buena.
Los vecinos de Vencillón alucinan con las medidas fronterizas
En ‘Guasabi’ se nos ha ocurrido levantar un control ficticio en un pueblo oscense que colinda con Cataluña y los primeros en caer en nuestra broma no salen de su asombro. Primeras medidas de seguridad: aprenderse el himno del Barça o bailar una sardana
Estadilla, Fonz y Graus mantienen su apuesta por la lengua de la zona.
Estadilla, Fonz y Graus mantienen su apuesta por la lengua de la zona
ESTADILLA.- El XIV Concurso literario “Condau de Ribagorza” sigue evidenciando la apuesta de los Ayuntamientos de Estadilla, Fonz y Graus por conservar la cultura de la zona a través de su lengua propia, el bajorribagorzano. La cita, que no presenta novedades, vuelve a convocarse en las modalidades de relatos y poemas para adultos, mientras que mantiene la sección de narrativa para jóvenes, con una dotación total de 1.050 euros en premios.
LOMCE: preguntas frecuentes (Gobierno de Aragón)
8.- ¿Debemos hacer el marco curricular de lengua catalana en base a la LOE o a la LOMCE?
Respuesta. Con fecha 3 de julio de 2013 se firmó el Protocolo de Coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalidad de Cataluña, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación para la promoción de la enseñanza de la lengua catalana en el ámbito de la educación. Debido a la existencia de este Protocolo las enseñanzas de lengua catalana deben adaptarse al marco curricular establecido por la Generalidad de Cataluña, a través del Departamento de Enseñanza.
Normativa de referencia:
ORDEN de 3 de octubre de 2013, del Consejero de Presidencia y Justicia, por la que se dispone la publicación del protocolo de coordinación entre el Gobierno de Aragón y la Generalitat de Catalunya, para el desarrollo de acciones coordinadas en materia de educación.
http://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BOLE&PIECE=BOLE&DOCS=1-29&DOCR=13&SEC=FIRMA&RNG=200&SEPARADOR=&&PUBL=20131024