Skip to content

Identitats? | L’ esmolet.

Identitats?

El 24 de setembre, vaig participar en una taula rodona anomenada “Identidad nacional”. Formava part de les jornades “Demandas de indentidad”, organitzades per la revista Crisis i el grup de la UNIZAR Riff Raff. Els dies anteriors s’havia parlat d’Identitat i multiculturalisme i de l’Europa de les identitats. Naturalment la qüestió, tot i ser enfocada des d’una perspectiva amplia, tenia com a rerefons la situació a Catalunya. Els meus companys de taula, David Pérez Chico, Bernardo Bayona Aznar [llegir ponència] y Juan Manuel Aragüés, són professors de filosofia a la Universitat de Saragossa, i tenen un profund coneixement del tema. El moderador, Fernando Morlanes, director de Crisis, va fer-ne broma en presentar-me: “Carles no es filósofo” (tots vam riure). De fet, la meua assistència era deguda, suposo, a la meua condició de franjolí més o menys “activista”. Aquesta circumstància fronterera, sumada al fet que vaig créixer en un suburbi barceloní castellanoparlant dels 60, em va fer començar la meua intervenció amb una confessió: quant més vell em faig, menys entenc el que vol dir “nació” i tots els seus derivats. I amb aquesta premissa, vaig preguntar-me: els habitants de la Franja, què som? Què hem de ser? Què s’espera que siguem? La resposta, si la mirem sense prejudicis, seria: aragonesos de llengua catalana. Però aquest fet tant normal ens l’han convertit en un problema identitari. Aquests darrers anys he tingut la sort d’anar coneixent uns quants aragonesos no franjolins que tenen clar el valor de la llengua catalana com a patrimoni cultural propi, la senten seua i la defensen. (Per desgràcia no apareixen gaire als mitjans que omplen el nostre espai mediàtic.) Està bé protegir la natura i el patrimoni arquitectònic, jo també ho faig, però no podem descuidar aquest element essencial que és obra dels nostres avantpassats, i que dóna nom a muntanyes, plantes, sentiments… I que (mai no em canso de repetir-ho) serveix per a tot: per a estimar, per a aprendre matemàtiques o per a parlar del temps que fa. O per a escriure aquest article.

La Comarca, columna «Viles i gents», 3 d’octubre de 2014

Un moment de la taula rodona (foto ANDALÁN)

PRESENTACIÓN DE POEMARIO.

Anchel Conte presenta su nuevo poemario en edición bilingüe LUNA QUE NO YE LUNA / LUNA QUE NO ES LUNA, editada en Zaragoza por Eclipsados.

Turismo Mequinenza oferta por primera vez a… – Ayuntamiento Mequinenza.

Turismo Mequinenza oferta por primera vez a centros escolares ‘campamentos literarios’ para conocer el universo Jesús Moncada.

Estos paquetes básicos de estancia de dos o tres días, con alojamiento en el Albergue Municipal ‘Camí de Sirga,’ incluyen la visita al complejo museístico y la ‘Ruta Literaria’ en el Parque de la Memoria ‘Jesús Moncada’ a precios reducidos. El objetivo de esta iniciativa, ligada a los programas de lectura de colegios e institutos, es que los alumnos de los centros que así lo deseen puedan realizar la visita de una forma más pausada para conocer la Mequinenza que el escritor describe en sus obras, su historia, su entorno natural y su patrimonio. Los precios oscilan entre los 28 euros de dos días y una noche a media pensión hasta los 66 de tres días y dos noches a pensión completa incluyendo, además del alojamiento, la ‘Ruta Literaria’ y la visita a los Museos del Pasado Prehistórico, de la Historia y de la Mina. A este paquete básico se pueden añadir actividades complementarias extras de ocio y naturaleza que ofertan empresas en la localidad, y que no están incluidas en la oferta, para completar una estancia a medida de cada grupo a modo de ‘campamento literario’.

Foto de Ayuntamiento Mequinenza.
Foto de Ayuntamiento Mequinenza.
Foto de Ayuntamiento Mequinenza.
Foto de Ayuntamiento Mequinenza.

M’agradaM

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures | Lo Finestró.

El PP continuarà atacant el català a l’IES de Vall-de-roures

ies valderrobres

A l’IES de Vall-de-roures ha tornat aquest curs l’antiga professora de francès, Elena Guarc, la qual ostenta el càrrec de tinent d’alcalde del PP de l’Ajuntament de Vall-d’algorfa (Valdealgorfa), on l’Alcaldia està en mans també del PP —Reyes Gimeno, filla de Mesías Gimeno, antic portaveu del PP a les Corts d’Aragó, finat ja fa uns anys. elena guarcL’esmentada professora de francès va denunciar a la Inspecció d’Ensenyament de Terol, que els alumnes de 1er i 2n podien triar, dos hores a la setmana, entre francès i català, i que la majoria dels alumnes de havien triat el català. Ben normal si considerem que és la llengua pròpia del Matarranya, oi? Cal dir que segons l’actual llei d’educació tots els centres de secundària ofereixen als alumnes de 1r i 2n la possibilitat de fer o Taller de llengua, quan l’informe de primària així ho aconselli, o Segona llengua estrangera-francès, per aquells que l’informe de primària els sigui favorable. A l’IES Matarranya l’ensenyament del català no es regeix per cap projecte lingüístic de centre i la inspecció educativa de Terol va aprovar fa dos anys que el català es pogués oferir a 1r i 2n d’ESO juntament amb el francès, i que els alumnes als que ho permetés el seu informe de primària poguessin triar una d’aquestes dues llengües.

El motiu de la professora de francès de la protesta o denuncia a la inspecció pot obeir, tal vegada al fet de quedar-se sense alumnes, o potser a la ideologia del PP o al que estableix la Llei de llengües en referència a l’estupidesa del LAPAO (lengua aragonesa propia del área oriental, tan similar al catalán que és catalán, es decir el LAPAOTSCC). No van passar més de dos o tres dies quan dos inspectors d’ensenyament —l’inspector en cap de Terol i un de Saragossa— van reunir els pares implicats de l’Institut de Vall-de-roures. La notícia de la convocatòria es va estendre amb velocitat pet tot arreu, especialment pel Matarranya. Urgència total: una professora de francès aconsegueix que dos inspectors el Terol i un altre de Saragossa baixin a l’altra punta de la província i es reuneixin amb un grup de pares a les 7.30 de la vesprada, com si fos un cas de violència o d’assetjament, o de qualsevol altre fet urgentíssim. Està ben clar que el mandat dels dos inspectors no era pas altre que “carregar-se” les dues hores lectives setmanals de català. Alguns alcaldes del Matarranya —Beseit, Pena-roja, Massalió—i l’associació Clarió es van moure ràpidament per interessar-se sobre tema amb preocupació. Un grup de pares van prendre consciència del perill de perdre l’assignatura del català i més de cent alumnes van lliurà als inspectors un escrit reivindicatiu. La reunió es va celebrar, però de manera molt diferent d’allò que portaven a la carpeta els inspectors. En el fons tot va ser força confós i els pares no van veure pas clares les opcions que van expressar els inspectors. Aquests es van adonar del moviment ciutadà i van afluixar i desistir d’allò que tenien previst. Resumint, van concloure que aquest curs continuaria la possibilitat de triar entre català i francès en hores lectives, com es venia fent.

La Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal, però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarda. Una solució de retop molt complexa que necessitaria de partida econòmica. Quin tipus més estrany de protegir la llengua pròpia com és allunyar-la de les hores lectives! No tinc pas clar si l’aplicació de la nova llei complicarà o facilitarà les coses.

El català és la llengua pròpia del Matarranya i de tota la Franja, digui el que digui la acientífica, retrògrada i infantiloide Llei de Llengües del PP-PAR, per tant ha de ser cooficial segons la Constitució. El LAPAO i el LAPAPYP són només les excrescències mentals d’uns personatges que els importa ben poc la cultura i les llengües pròpies d’una part d’Aragó. La paraula català els produeix urticària. Llàstima que la incultura popular no es pot combatre mitjançant específics de venda a les farmàcies.

Clarió

Només queda un camí per defensar el català a la Franja, i més concretament a l’IES de Vall-de-roures: la lluita reivindicativa i permanent dels pares i de les associacions culturals com Clarió, la conscienciació dels alumnes i la fermesa dels alcaldes i regidors que creguin en la cultura i la llengua pròpies. Qui pot dubtar que el certificat B de català serà un títol molt preuat en el supòsit d’una Catalunya independent? Confiar en un canvi ideològic del PP i del PAR és voler tocar el cel amb la mà, i d’on no n’hi no en raja.

Pares i mares de l’IES de Vall-de-roures compte amb el curs vinent, doncs encara us faran alguna de més grossa des de la Conselleria d’Educació! La seua esquírria al català no té límits. Em refereixo a la senyora Dolors Serrat, nascuda a Ripoll, amb l’apel·latiu de catalana només per fer-li passar una mala estona.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos | Media.cat – Observatori crític dels mitjans.

La prohibició d’estudiar català a Vall-de-roures no és notícia pels mitjans aragonesos

 

La polèmica per la intenció de la inspecció educativa aragonesa d’eliminar l’ensenyament de català a l’IES Matarranya i obligar a tots els seus alumnes a passar-se al francès no ha arribat als mitjans aragonesos.

 

A excepció dels digitals comarcals i alguns blocs de la Franja, només el digital provincial Diario de Teruel s’ha fet ressò de la controvertida decisió i de les protestes, tant dels alumnes afectats com de les associacions del Matarranya en defensa del català i del dret a aprendre’l en el sistema educatiu reglat. La solució temporal per mantenir la classe de català a l’institut només pot saber-se gràcies al digital Comarques Nord.

 

La notícia és impossible de trobar a les edicions digitals del Heraldo de Aragón ni El Periódico de Aragón, així com tampoc figura als webs de Aragón TV –el canal autonòmic públic- ni les emissores locals afiliades a la Cadena SER i la COPE, els principals mitjans audiovisuals aragonesos.

 

En canvi, nombrosos mitjans de Catalunya –com Vilaweb, Nació Digital, El Singular, Racó Català, Directe.cat o El Punt Avui- sí han considerat els fets com a noticiables.

 

No és que les qüestions amb el català a la Franja siguin desconegudes per a la premsa saragossana, especialment l’Heraldo de Aragón. Aquest diari, per exemple, va dedicar dues peces (1 i 2) a l’anècdota d’unes botifarres etiquetades en català que es venien a un supermercat de Barbastre o va fer-se ressò de les acusacions de “pancatalanisme” de l’Armada espanyola per part d’un grupuscle d’extrema dreta.

 

Per saber-ne més: Informe Mèdia.cat “El català com a problema. L’actualitat de la llengua catalana a les portades de la premsa madrilenya (2011 – 2014)

El Consejo de Pesca da luz verde al Coto Deportivo Mar de Aragón.

Madrid se vuelve a olvidar de Santolea y las balsas del Matarraña.

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

 

Comunicau de Nogará debant d’os ataques a l’aragonés

 

Aragón, a 17 de setiembre de 2014

Dimpués d’as informacions que se son vertendo en a prensa arredol de l’amostranza de l’Aragonés, l’Asociación Cultural Nogará, quiere manifestar a suya opinión, como pieza important d’o movimiento d’esfensa de l’aragonés.

Hemos puesto leyer que o TSJA ha admitiu o recurso d’a Fundación Gaspar Torrente (F.G.T.), vinculada a o partiu politico Chunta Aragonesista, en o tocant a o curriclo aragonés, y ha suspendiu cautelarment a suya aplicación en o present curso pa l’aragonés. O recurso d’a F.G.T. se basaba en un solo argumento: que a norma ortografica proposada provisionalment dica a creación de l’Academia Aragonesa d’a Luenga complicaba l’aprendizache u podeba causar numbrosos perchudicios, y ha feito creyer a lo TSJA que en os centros educativos s’emplegaba “dende fa quatro decadas” una sola norma ortografica y acceptada, deslechitimando o proceso que ye dezaga d’o Estudio de Filolochía Aragonesa, fendo creyer que se tracta d’una asociación privada convencional. Pero en a nuestra opinión, encara ye mas grieu a fura campanya que se ye fendo ta desprestichiar a fayena que son fendo determinadas personas por l’aragonés. Por ixo queremos aclarir bellas qüestions y aportar a nuestra posición:

En 1997 as Cortz d’Aragón instoron a o Gubierno PP-PAR, que en aquellas envueltas introdució l’aragonés como extraescolar en a escuela, a fer una lei de luengas, que no plegó. Dende l’executivo PSOE-PAR se prometió reiteradament esta lei dende 1999, y no estió dica 2009, dimpués de 10 anyos d’espera, y mesmo una manifestación por as carreras de Zaragoza, que  as Cortz apreboron una Lei exprés que no plenaba os deseyos d’os que treballamos por a supervivencia d’a Luenga, pero que daba piet a fer muitas cosas (como creyar as academias de l’aragonés y o catalán en Aragón), u introducir l’aragonés decididament en a escuela. Aspectos, que como bien sabemos, no se plegoron a cumplir (y no siempre por culpa d’o Gubierno d’Aragón).

En 2005, o movimiento d’esfensa de l’aragonés, canso d’aguardar ixa lei promesa y sufrindo disensions evidents por o desgaste de l’alegalidat, encetó o proceso de Chuntos por l’aragonés, emparau por una gran mayoría d’o teixiu asociativo por a luenga. Este proceso desauguó en o II Congreso de l’Aragonés, que establió, en 2006, l’Academia de l’Aragonés, como autoridat linguistica de l’aragonés, trigando os suyos primers miembros, de todas as sensibilidatz existents, dimpués d’un proceso de valuración de meritos y dimpués d’a suya aprebación en o pleno d’o II Congreso con mas d’un 80% de refirme.  Por a tibieza d’o Gubierno d’Aragón, no tenió un reconoiximiento legal, y s’establió baixo a forma churidica d’una Asociación y con a denominación Estudio de Filolochía Aragonesa (EFA) y a marca Academia de l’Aragonés. Como se puede entender, no se trata d’una asociación privada mas, sino d’una asociación formada por chents de diferents ambitos, que ha reculliu o mandato d’o II Congreso de l’Aragonés.

Dimpués de tres anyos de treballo interno, quasi coincidindo con l’aprebación d’a Lei de Luengas de 2009, y dimpués d’ubrir o treballo a las esmiendas d’a sociedat, lo EFA publico en 2010 a suya Propuesta Ortografica, como un treballo ufierto a la sociedat y a l’Academia d’a Luenga Aragonesa que o gubierno habría d’haber creyau.  Manimenos, y tot y que o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón heba proposau a o Gubierno os nombres d’os primers miembros de l’Academia, bellas circumstancias rezagoron o suyo nombramiento, y a deseyada Academia no plegó a existir, tornando a la situación anterior a la lei.

A ortografía d’o EFA ye fruito d’un consenso entre personas que emplegaban diferents ortografías, incluindo partidarios y detractors d’a ortografía quasifonetica d’o 87. Pero a falta de refirme por parte de o Gubierno continó deteriorando o consenso dentro d’o movimiento de l’aragonés, encara que muitas iniciativas novedosas iban prenendo fuerza, y por atras partes se conseguiban atra mena de consensos. Pero o cambio de Gubierno en 2011, atra vegada PP-PAR, pero muito mas virulento contra as luengas, especialment contra o catalán, fa que veiga a luz una nueva lei de luengas retallada y emmudida, que negaba o suyo nombre a l’aragonés y o catalán, nombraus con circumloquios que se facioron famosos en toda Espanya.

Manimenos, mesmo con una bastida legal hostil, y un gubierno emparau por partius como o PP y o PAR, o buen fer de personas como Manuel Castán o Fernando Romanos ha feito que a presencia de l’aragonés s’haya incrementau precisament en iste tiempo. Aproveitando a conchuntura d’a nueva y polemica LOMCE, s’ha presentau a oportunidat de fer, por primer vegada, o curriclo d’a luenga aragonesa en primaria, basau en o Marco Común Europeu de Referencia y ixamplando as posibilidatz d’emplego dentro de l’horario escolar (y mesmo como luenga vehicular, posibilidat que ya se reconoixeba en o curriclo de 2007, y que sigue present).

Ye esclatero que en o tema d’o curriclo o Gubierno d’Aragón ha actuau con prisas y improvisación, fendo errors y modificacions a posteriori que mesmo han emporquiau o treballo d’os asesors. Un treballo mas pausau habría d’haber permitiu tamién a participación de mas actors, como os mayestros interinos que yeran fendo clases iste curso, qui no participoron en a redacción d’o documento, pero tampoco (fueras de bella excepción) asistioron a lo seminario en o qual s’iba a tratar o proceso d’o nuevo curriclo. Pero este analís d’o papel de o Gubierno cal complementar-lo con l’analís de a presencia de l’aragonés en a escuela.

Si nos remitimos a los datos, cal decir que l’aragonés pencipió a impartir-se como asignatura extraescolar en o curso 1997-98, con quatro profesors en quatro centros u CRAs (Chaca, Alto Galligo, Aínsa y Benás). O numero d’alumnos fue incrementando-se amonico dica l’anyada 2009 an que de vez que se introduciba un profesor más (CRA Cinca-Cinqueta) i habió una baixada d’alumnau eventual que se recuperó a l’atra anyada aumentando de contino dica l’actualidat. En o zaguer curso (2013-14) s’incrementó o numero de profesors de 5 a 7 (Ansó-Echo, Instituto d’Aínsa) y estianyo, a falta de datos de matricla, s’incrementa en un profesor más (8) en Alto Ara, y podría introducir-se atros a lo largo de o curso.

graficoCon este chiquet analís quantitativo, y fendo comparanza con as diferents bastidas legals y gubiernos, podemos quitar una conclusión: l’acción politica, a ormino, ye puro folclore, ya que en os Gubiernos PP-PAR ye quan pior s’ha tratau formalment l’aragonés pero quan más profesors y centros s’ha anyadiu a l’amostranza de l’aragonés (7 profesors), mientres que o Gubierno  PSOE-PAR que prolargó l’aprebación de a lei 10 anyadas, nomás introdució un profesor (encara que sí que i habió bell aumento en as horas d’os mayestros). Tamién cal recordar que a la fin de o Gubierno PSOE-PAR se creyó o programa Luzía Dueso que encara hue contina funcionando muit satisfactoriament.

 

Repasada a historia, cal decir que a Fundación Gaspar Torrente ha atacau a politica de o Gubierno d’Aragón, en bells aspectos nefasta, pero tamién ha atacau o treballo d’os asesors de luengas, que han feito un treballo impagable por l’aragonés. Dita Fundación ha atacau especialment o curriclo de l’aragonés por o tema de l’uso d’una grafía provisional (a Propuesta Ortografica d’o EFA), quan no bi ha garra razón pa fer-lo, y mesmo ha feito creyer que existe “dende fa quatro decadas” una tradición ortografica establida en as escuelas. A realidat ye que cada mayestro feba servir dica agora a ortografía que millor le pareixeba. A Orden d’a Consellería va en a linia d’emplegar una sola ortografía (a que estableixca l’Academia Aragonesa d’a Luenga) y fixa como norma provisional a Propuesta Ortografica publicada en 2010 por o Estudio de Filolochía Aragonesa.

Dende a nuestra asociación, creyemos que, dillá d’a norma ortografica, o modelo de luenga y as accions sociolinguisticas pa dignificar a luenga y afavorir a transmisión cheneracional son os aspectos mas importants. Ye evident que a falta d’un consenso pleno en o tema normativo ye un entrepuz, pero no se puede emplegar como argumento, mas que mas si qui lo critica ha feito saber que no reblaría ni en una coma a suya propuesta. Nogará demanda a las Fundación Gaspar Torrente, a o Consello d’a Fabla Aragonesa y a o Rolde d’Estudios Aragoneses que cambien a suya actitut y sigan capables de treballar de conchunta y en positivo, como lo fan a resta d’o movimiento de l’aragonés.

 

En estos momentos nos fa tristura fer alcordanza que fa un anyo y meyo Nogará habió d’abandonar a coordinadera Aragón Trilingüe porque, qui hue lideran esta ofensiva contra a implantación de l’aragonés en horario escolar, Ignacio López Susín (representant en a plataforma d’o Rolde de Estudios Aragoneses) y Miguel Martínez Tomey (representant de Chunta Aragonesista), fación publica, por error, a suya intención de “minar” a las personas que son fendo o treballo que alto detallamos. Esto nos fa pensar que dezaga d’este recurso, y as conseqüencias que a totz nibels puede tener pa l’aragonés, bi ha intencions de control politico de a luenga, fendo servir as dificils circumstancias pa destruyir accions en favor de l’aragonés y acotolar socialment a qui las faiga, si son feitas por qui no piensa igual que ells.

 

Pa rematar, queremos decir que Nogará ye fiel a l’esprito y o proceso de Chuntos por l’Aragonés y o II Congreso, igual como en estió a lo I Congreso. Sindembargo, somos conscients que a realidat de hue ye diferent a la que se vivió en 1987, 2006 y 2009, y creyemos que as circumstancias obligan a os colectivos y achents socials a fer un especial esfuerzo pa blincar o conflicto que se visualiza en o tema grafico pero que tresmina problemas d’atra mena, y a ixamplar en o posible os consensos (d’os quals han de quedar difuera qui no quiera participar en ells). Asinas mesmo apelamos a la sensatez y responsabilidat de os partius politicos a que no empleguen a politica en contra d’a luenga, y a que, en as suyas accions de politica linguistica, reconoixcan y faigan confluir todas as sensibilidatz pensando en o futuro de a luenga y de a suya transmisión cheneracional.

 

Publicado en Comunicaus | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

Concurso de relatos Por un Aragón trilingüe

cncurso relatosL’Asociación Cultural Nogara – Religada convoca un concurso de relatos en aragonés y catalán con a fin de fer valurar una vegada más as luengas propias d’Aragón y a suya literatura. Debant d’a convocatoria d’o concurso de relatos con que a Feria d’0 Libro Aragonés de Monzón quiere celebrar o suyo XX cabo d’anyo, y que nomás i accepta obras en castellano, Nogara quier fer remerar a importancia d’as luengas como patrimonio cultural inmaterial no nomás d’Aragón, sino d’a humanidat

BASES D’O CONCURSO
L’Asociación Cultural Nogara convoca o Concurso de Relatos “Por un Aragón trilingüe” ta fer valurar a luenga aragonesa y a luenga catalana como parte d’o patrimonio cultural d’Aragón y d’a humanidat.

PARTICIPANTS.
Podrá participar tot qui lo deseye. Os treballos habrán d’estar escritos en aragonés u en catalán, estar orichinals y no haber estau publicaus por garra sistema. Cada autor/a se responsabiliza d’a suya participación.

OBRAS
O tema ye libre, pero ha de tener bella relación con o territorio aragonés en qualsiquier d’as suyas vesants: historia, tradicions, monumentos, paisaches, personaches, etc.
Cada participant podrá presentar-ie dos relatos.
O relato tendrá una largaria d’entre os 6000 y os 10000 caracters d’ordinador, (incluyius os espacios), y será escrito a doble interlinia, en tipo Times New Roman cuerpo 14.
No s’admiten colecccions de relatos de chicota largaria, sino un máximo de dos relatos unitarios, d’a largaria debantdita.

PRESENTACIÓN Y NINVIO
O ninvio se ferá en un solo correu, ta l’adreza: asociación@nogara-religada.org.
En o caso de participar-ie con dos, os ninvios se ferán independientement. En l’AFER d’o correu meterá “T’o concurso de relatos POR UN ARAGÓN TRILINGÜE”.

Bi habrá dos documentos adchuntos en formato, word, open office u PDF.
– En o primer meterá o titol d’o relato y o suyo texto.
– En o segundo tamién i será o titol d’o relato y meterá la parola “PLICA”. I figurarán o nombre completo y dos apellius de l’autor/a, l’adreza, telefonos y correu electronico de contacto.
Tots os relatos trigaus quedarán a disposición d’a organización, que podrá editar un libro con ganadors y finalistas. O feito de participar en iste concurso suposa ceder os dreitos d’autor t’a edición d’as obras trigadas. En tot caso s’editarán baixo licencia Creative Commons en a traza que determine l’A.C.Nogara

O plazo de presentación t’o Concurso remata lo 15 de noviembre de 2014.
Se ferán tres premios de lotes de productos relacionaus con l’aragonés (libros, revistas, discos, chambretas, etc..). Antimás ta qui gane o concurso bi habrá una caixa experiencia con un viache y estancia ta dos personas en bell puesto a esleixir, valurau economicament en bells 50 euros.

CHURAU
O churau será inapelable y podrá declarar os premios desiertos. Tamién ye facultau ta resolver qualsiquier qüestion que no hese quedau explicita en as presents bases. Será compuesto por una delegación de socios y socias de Nogara, que no podrán participar en o concurso.

ANUNCIO D’O PREMIO.
O ganador u ganadora d’o premio será anunciau por Nogara mientres a celebración d’a XX Feria d’o Libro de Monzón. Si a persona que gane no i ye present se le comunicará antes con antes y se ferá publico en medios de comunicación en aragonés.

EDICIÓN Y PRESENTACIÓN D’O LIBRO.
A edición d’o libro con os relatos esleixius, si se fa, será pagada de tot por l’A.C. Nogara. A obra se presentará, si ye posible lochisticament, en as XXII Chornadas d’as Luengas d’Aragón.

Noticias relacionadas:

Nogara convoca un premio literario en respuesta a lo concurso monolingüe d’a FLA

Esfendemos as luengas se suma a las criticas a lo premio de relatos monolingüe d’a FLA

CHA protesta por o concurso de relatos d’a FLA “nomás en castellano”

Publicado en Actividatz | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

SomosMatarranya Comarca del Matarraña.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca valora molt positivament la jornada Cinga 2014 que va tindre lloc dissabte 27 de setembre en el Palau Montcada de Fraga amb Vil·la Fortunatus com a tema central.

La recepció de visitants va córrer a càrrec d’un seguit de figurants vestits a la romana que van saludar en llatí i llençant pètals de rosa. La decoració, un larari (temple domèstic) cedit per l’IES Ramón J. Sender i un mosaic elaborat pels alumnes de l’IES Bajo Cinca.

La matinal va tindre un caràcter tècnic, amb la intervenció de Francesc Tuset, arqueòleg que va dirigir les darreres excavacions portades a terme a la vil·la, d’Abigail Pereta, en representació de la Direcció General de Patrimoni del Govern d’Aragó, que va passar revista a les intervencions i la inversió feta des del Govern aragonès en el jaciment, i un seguit de mostres de gestió de jaciments ibèrics i romans a càrrec d’arqueòlegs, museòlegs i gestors turístics.

En el descans, els assistents van poder fer una gustatio (aperitiu) de productes elaborats a la manera romana antiga.

La cirereta de la matinal va ser el reconeixement que l’entitat organitzadora va dispensar a Francisco Casas, guarda i guia de la vil·la, i a la seua família, per la dedicació amb què durant anys han vetllat per Vil·la Fortunatus, que es troba enmig de les terres propietat de la família. El reconeixement es va fer material en l’entrega de la reproducció d’un cancell visigòtic trobat a la vil·la –ara al Museu Provincial de Saragossa– obra de l’escultora torrentina Pili Beltran.

A mitja tarde, una nodrida concurrència de gent de Fraga, comarca i més enllà dels límits comarcals va acudir al jaciment romà on l’arqueòleg Tuset va guiar una visita amenitzada per intervencions del grup de teatre Génesis 2.0 de la Penya Fragatina.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, destaca el fet que diverses iniciatives d’entitats o de particulars hagen tingut com a centre d’atenció la vil·la romana i troben a faltar una coordinació política més decidida per la difusió d’aquest important jaciment romà.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fotografies:

Valderrobres diu NO al Parc Natural | Comarques Nord.

La Portellada homenajea durante sus fiestas a sus mayores que cumplen 80 años.

El món del bolet augura una bona temporada micològica al Matarranya | Comarques Nord.

David Millán no tuvo rivales en el Trial del Matarraña.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja