1ª Jornada Llengua i Escola al Matarranya | Lo Finestró.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca – ABC.es – Noticias Agencias.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca

• Programa Jornada Llengua i Escola 2014_anunci
• Mural Party_4 d’octubre 2014 Pena_roja

1a JORNADA LLENGUA I ESCOLA AL MATARRANYA. Pena-roja, 4 d’octubre de 2014

 MATÍ, al Centre Cultural
09:45 h Recepció dels participants i entrega de documentació
10:00 h Benvinguda per part de les autoritats. Presentació del dossier: “Benvinguts profess@rs del Matarranya!”
10:20 h Conferència inaugural: “El model d’immersió de la Bressola”. A càrrec de Joan Pere Le Bihan, responsable de la Bressola del 1981 al 2012. (Escoles laiques catalanes a la zona francesa de parla catalana)
11:15 h Presentació i pràctica de tallers didàctics de cultura popular:
• Projecte d’innovació i investigació educativa: “Cantem Junts”. A càrrec de Margarita Celma, coordinadora del projecte.
• Desideri Lombarte en l’exposició “Ataüllar el món des del Molinar”. A càrrec de Pepa Nogués, autora de l’exposició.
12:00 h Pausa-cafè
12:30 h Taula rodona: “Experiències al voltant de 30 anys d’Ensenyança del Català a Aragó”. Amb la participació de professorat, alumnat i pares.
11 a 13 h Activitats per als menuts en paral·lel a la jornada, a l’escola. Taller infantil: Mural Party Desideri Lombarte.

VESPRADA
Activitats de les entitats de Pena-roja com a cloenda de l’Any Desideri Lombarte
16:00 h Visita al Museu Etnològic Lo Masmut i al Parc Aragonès de la Vivenda. Itinerari poètic Desideri Lombarte.
16:30 h MURAL PARTY (Escola): Desideri Lombarte (pintura, musiqueta, begudes…)
20:00 h Celebració cloenda Any Desideri Lombarte. Lectura de totes les activitats realitzades, a càrrec de l’Associació Cultural del Matarranya. En finalitzar, s’oferirà un pica-pica.

NOTES

• L’assistència als actes és gratuïta.
• Al llarg de tot el matí hi haurà projecció d’audiovisuals, taula informativa i venta de llibres.
• S’oferirà certificat d’assistència.
• Les conclusions de la taula rodona es publicaran en format digital.

Més info: clariomatarranya.blogspot.com.es clariomatarranya@gmail.com Tel. 676308021

ORGANITZA: CLARIÓ Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català
COL·LABOREN:

• Comarca del Matarraña/Matarranya
• Ajuntament de Pena-roja
• Associació Cultural Tastavins
• Associació de Jóvens de Pena-roja
• Associació Cultural del Matarranya
• Diputación de Teruel
• Caja Rural de Teruel

TROPES ITALIANES A QUERETES – ESTIU DE 1938… – Juan Luis Camps Juan.

No m’agradaNo m’agrada

Els professors de català donaran les classes de lapao | Comarques Nord.

Els professors de català donaran les classes de lapao

El curs escolar 2014/15 ha començat amb algunes novetats i molta polèmica. Una de les novetats és l’entrada en vigor de la LOMCE, coneguda popularment com la Llei Wert, que s’aplique enguany als cursos de 1er, 3er i 5è de Primària i que ha aixecat ampolles a tot l’estat. Una Llei d’Educació que ha coincidit en el temps amb alguns ‘canvis’ en el currículum. I és que alguns centres de primària del Matarranya han deixat d’oferir català i este curs l’han denominat lapao, sigles del circumloqui ‘Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental’ amb el que la nova Llei de Llengües defineix la parla de la Franja. Ho trobem en el CEIP Vicente Ferrer o el CRA Tastavins. Els centres consideren que el canvi ve establert des d’Educació. En canvi, la resta de CRA’s del territori han continuat oferint català als seus alumnes i, per ara, no han rebut cap notificació.

Els pares compromesos amb la llengua han denunciat este canvi en el currículum i han qüestionat que els alumnes que estudiaran ara el lapao se’ls puga reconèixer el nivell B de català. A banda del reconeixement de les competències lingüístiques, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya, hi ha qüestions que no deixen de sorprendre els pares i mares més crítics. I és que el lapao mantindrà els mateixos continguts que l’assignatura del català que es donava fins ara. De fet, seran els professors de català els que donaran les classes de lapao. Llavors, per què el canvi en el nom a l’assignatura? En el cas de Pena-roja, no deixa de sorprendre esta mesura quan este 2014 es commemora l’Any Desideri Lombarte, memorant els 25 anys de la mort del poeta més rellevant del segle XX a la Franja, precisament nascut a Pena-roja.

En una visita del 2012 a Calaceit, la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, va defensar que la nova Llei de Llengües no intente “ser una afronta en una llengua que es parle en la comunitat autònoma, i molt menys del català. La mateixa consellera va remarcar que “el tema de la llengua a Aragó mai ha estat pacífic” i que ni tant sols els de l’Aragó septentrional -on parlen aragonès- es posen d’acord en allò què parlen. La nova Llei de Llengües d’Aragó preveu aspectes com deixar en mans dels ajuntaments definir quines són les llengües que es parlen en cada una de les localitats. És a dir, que els alcaldes i regidors municipals tenen la potestat lingüística i filològica de cada municipi. Tot i això, Dolors Serrat va recordar que “una cosa seria la denominació i una altra la filologia”.

La marca Podemos anuncia que presentará candidatura en las elecciones municipales en La Fresneda | La Fresneda.

La Ruta de los Tres Reyes creará una tarjeta con descuentos.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català | Comarques Nord.

Els estudiants de 1er de la ESO continuaran, per ara, fent català

Els alumnes de 1er de la ESO que van demanar estudiar català continuaran fent classes en horari escolar. L’inspector en cap del Departament d’Educació va presidir dilluns a la tarde una reunió al IES Matarranya centrada en l’assignatura de català. A la reunió van ser convocats els pares i mares d’estudiants de 1er de la ESO per avaluar el futur d’esta assignatura. I és que degut a un problema legal, l’ensenyament de l’idioma estava contra les cordes. El català s’ofereix com alternativa al francès, situació que va ser denunciada per la cap de Departament de Francès del IES Matarranya perquè “el francès no pot ser optatiu”. Inspecció li va donar la raó, cosa que obligava als alumnes de primer de català a fer francès, deixant l’ensenyament de català sense hores disponibles. Esta situació va generar molta preocupació entre els estudiants i pares que volen formació de la llengua. Els afectats inclús van arribar a fer una recollida de firmes dins del centre educatiu.

Finalment, i degut a la pressió social i la sensibilitat existent al Matarranya en matèria lingüística, l’inspector en cap va entendre la preocupació dels pares. De moment, els alumnes de 1er de la ESO seguiran fent classes de català en horari escolar. Esta setmana ho han fet així, però Educació buscarà una solució perquè fer català en horari de francès no és legal. També ho és eliminar l’assignatura de català. Des de l’associació Clarió, en declaracions a Ràdio Matarranya, van recordar unes hores abans de la reunió que “és il·legal no oferir català en horari lectiu. La nova Llei de Llengües desprèn que tots els alumnes tenen dret a conèixer i saber la seua llengua. Això s’ha intentat tapar amb una il·legalitat”, perquè francès no pot ser una assignatura optativa. Però evidentment, això podia cometre “una altra il·legalitat, que seria eliminar l’assignatura de català”. Un total de 24 alumnes d’uns 60 de 1er de ESO van demanar estudiar català al IES Matarranya.

Fins a nova ordre, els estudiants de català de 1er de la ESO seguiran rebent les classes a l’hora de francès. Passarà el mateix amb els alumnes de 2on i 3er de la ESO. Això no estava del tot clar. Des de la comunitat educativa del IES Matarranya van explicar a comarquesnord.cat que el plantejament d’Educació era passar als alumnes de 2on i 3er de català a 2on i 3er, respectivament, de francès. Una cosa “que no té sentit”, perquè “és impossible que es posen al nivell de la resta de companys de francès”. Però inspecció va canviar de discurs a la reunió, després de conèixer la preocupació dels pares i mares dels alumnes de català. Inspecció haurà de buscar una solució, perquè donar català en hores lectives de francès és il·legal. Però també ho és prohibir l’ensenyament de català. Com a solució s’ha plantejat donar les classes per la tarde. Una carambola molt complexa que necessitaria de partida econòmica.

Fa tres cursos, Inspecció va donar el consentiment al IES Matarranya de donar català en horaris de francès. Ara, per contra, diu que és il·legal. Amb l’aplicació de la LOMCE a secundària, que serà a partir del curs escolar 2015/16, estos conflictes desapareixeran perquè el català serà assignatura optativa. La problemàtica del pròxim curs podria ser la definició de la llengua. Serà català? Serà lapao? A saber.

El IEBC celebra mañana una jornada sobre el yacimiento de Villa Fortunatus | Radio Fraga, digital news – más de 50 años de radio-.

Nou atac salvatge al català a l’Aragó mentre Felipe VI s’omple la boca de pluralitat i respecte davant l’ONU ! directe!cat.

Nou atac salvatge al català a l’Aragó mentre Felipe VI s’omple la boca de pluralitat i respecte davant l’ONU

El govern d’Aragó ha prohibit l’estudi del català als alumnes de primer d’ESO de l’IES Matarranya de Vall-de-roures.

La conselleria d’Educació del Govern d’Aragó considera “il.legal” que aquests alumnes cursin el català com a matèria optativa i obliga als 24 alumnes matriculats de català a estudiar francès. Malgrat que la mateixa conselleria va autoritzar l’estudi fa tres anys, ara només permet que s’estudiï el català si es fa fora de l’horari escolar. Els pares dels alumnes defensen el dret dels seus fills a aprendre la seva llengua materna i l’associació Clarió de pares del Matarranya per l’escola en català, reclamen una solució per tal que els estudiants no siguin “analfabets en la seva llengua materna”  i  que s’integri l’assignatura de català en la comunitat educativa.

Preocupats perquè el català es continuï transmetent de pares a fills

L’associació de pares també recorda al Govern d’Aragó que a la comarca del Matarranya el català es la llengua materna de la major part dels seus habitants des de fa 850 anys i que va ser llengua oficial i llengua d’escriptura fins que el 1707 el Decret de Nova Planta van abolir el Furs d’Aragó. També li recorda que el seu govern ha de vetllar per la conservació del català tal com assenyala la Constitució.

Nou rei, vells vicis

Felip VI va mentir descaradament davant l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) parlant del respecte d’Espanya a la pluralitat i les cultures minoritàries perquè les agressions al català allà on governa el PP és un fet incontestable tal com assenyalava l’últim informe de Plataforma per la Llengua i l’IEC.  Que el Borbó passi per alt agressions com la del decret de trilingüisme a les Balears, la destrucció de la ràdio i televisió pública valenciana i els atacs constants a la llengua a l’Aragó, demostra que està tallat pel mateix patró dels seus avantpassats.

A culpa ye d’os catalans | Arredol.

A culpa ye d’os catalans

Rubén Ramos

25 septiembre, 2014 | Opinión, Rubén Ramos | Autor: Arredol |

Que l’aragonés se troba en una situación critica no resulta, enfortunadament, garra novedat. Ya podetz contar, isto de l’aragonés ye un poco como a economía: yo dende que tiengo consciencia he sentiu charrar que somos en crisis (y ya son quatro decenios dando mal con bell poco de consciencia). Aquí, quiesto/a lector/a, podría rematar l’articlo, perque a situación de l’aragonés ye de fácil resumir: somos (seguimos) en crisis.

Agora o gran problema ye a grafía. Pareix que ye más embolicau y pior ta os ninos y ninas escribir “qüestión” u “viello” que escribir (?!) “belozidá”, “Balenzia” u “zercustanzia d’a pulitica monezipal”. Y como somos asinas pues en femos casus belli y ala, a pleitiar… Ixe ye o nuestro modus vivendi (me resisto a fer servir “modus bibendi”, que l’imos a fer…).

Pero… entre que pleitiamos y nos femos contentos/as u maldecimos per midas cautelars d’os tribunals (no pas sentencias, a lo menos encara) igual sería bueno, quemisió, sacar bell ratet ta mirar d’aduyar a salvar a luenga… nomás bell ratet, eh? Tampoco no cal abusar, que a os aragoneses y aragonesas siempre nos ha feito más o goi o maravilloso esporte d’o cainismo.

Y pensando pensando, resulta que igual a solución a totz os nuestros problemas ye muito más cerca que no pareix. Ye prou con recurrir a la formula machica: a culpa ye d’os catalans.

M’acuerdo agora de que deixemos d’estar en a Eurorregión que compartíbanos con catalans y occitans per o tema d’as obras d’arte d’as comarcas orientals. Mesmo antes que no nos enterásenos pa qué nos podría fer honra d’estar-ie. Ixo sí que estió un record, perque cuento que catalans y occitans encara se lo preguntan: ¿Pa qué sirve?

O d’o patrimonio ye un tema capital pa Aragón, no i hai mica dubda, pero encara en ye más perque os catalans son qui tienen as obras. Perque oye, o Vidal Mayor ye en o museu d’a Fundación Paul Getty y per ixo no nos hemos saliu d’a NATO. Que siempre ha habiu clases!

Asinas que si queremos que l’aragonés tienga un futuro, hemos de mirar de convencer a os nuestros quiestos vecins y decir-les que lo faigan oficial en Barcelona. Alavez podremos sobatir con fuerza o sinyal d’os agravios y demandar chusticia. Asinas l’aragonés pasará a estar popular de tot y en quatro días tendrá más fabladors que nunca en a historia.

Y os catalans, que son muit listos, son os culpables, perque, en saber cual sería a nuestra reacción, no han quiesto fer oficial l’aragonés ni reconoixer-lo, que a historia alavez hese estau bien diferent. Asinas que vienga, repitamos totz y todas, a veyer si asinas podemos invocar a os espritos: a culpa ye d’os catalans.

Herida grave en un accidente de tráfico en Monroyo.

Análisis de pesticidas en el agua que bebemos. | La Fresneda.

Pena-roja i Fontdespatla ja tenen el servei de farmaciola provisional matí i tarde | Comarques Nord.

Los Foros de la Concordia se acercan a los jóvenes de Alcañiz, Tortosa y Vinarós.