La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentPrencipia en o B.I.C. a iniciativa “parella en aragonés” |.
(cat) Comença al B.I.C. l’iniciativa “Parella en aragonès”
Des de principis del mes de maig una iniciativa nova a Aragó està intentant incentivar i afavorir les relacions en aragonès dins del cercle social del BIC (Bloque independentista de cuchas) i fora d’ell . La idea proposada per la “colla de llengües” de “Puyalón” fa que membres i persones que estaven interessat/des en practicar, renovar o prendre cert hàbit de parlar en aragonès s’hagin anat apuntant a una llista de gent necessitada d’aquest tipus de dinàmiques. Gent que reben l’ajuda de parlants que fan servir sovint i fluidament a llengua, i que s’ofereixen voluntàriament a aquest gran esforç.
La dinàmica, encara que nova a Aragó, ia aquesta posada en pràctica en altres territoris del nostre voltant com Euskal Herria, Catalunya o València, sempre portades per organitzacions culturals, polítiques o sindicals, que es veuen en la necessitat que els seus membres prenguin fluïdesa en una llengua que no poden practicar a casa. Problemes com vergonya, horaris, manca de cercles socials en aragonès o vicis presos que impedeixen converses en aragonès, són els problemes diaris als quals s’enfronten els neoparlants d’aragonès.
Un conjunt d’activitats, exposicions o xerrades som enviades de tant en tant pels dinamitzadors d’aquesta iniciativa, per poder tenir temes o motius pels quals parlar. Acudir a les jornades de Nogará, exposicions al Centre d’Història de Saragossa, xerrades als centres socials o participar al “Chuepincho” del barri de la Magdalena conformen aquestes proposicions.
Per ara es pot parlar d’unes 10 parelles, que des de Maig començaran a ajuntar-se, algunes més que podrien començar a l’estiu, amb més temps lliure, i d’altres que s’agregaran ja al setembre. Tampoc es descarta fer-ho en català.
La “colla de luengas” espera que molta més gent i participi en el futur, i la socialització en aragonès i/o català no sigui més un problema per a ells.
- Cal que us inscriviu a la trobada, seguint les instruccions que trobareu a la pàgina web
- Encara sou a temps de presentar resums de comunicions (fins al 16 de maig)
Queda menys d’una lluna i mitja per a la trobada!
Us esperem
Pau Arbués i José Enrique Gargallo
Lliurament dels X Premis Recercat 2014 | Lo Finestró.
Al Palau de la Generalitat de Barcelona, el 9 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament dels X Premis RECERCAT (Institut Ramon Muntaner), acte principal de la Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana del 2014. Els premiats van estar: Antoni Lluís Carrió (in memoriam) de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després de les paraules de glossa envers els premiats per part del conductor de l’acte, i de Narcís Figueres i Rosa Sesé, van rebre els guardons —de mans del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, del Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Siurana i de Josep Santesmeses, president del la CCEPC— la vídua de d’Antoni Lluís Carrió i la presidenta del Centre de Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Després dels agraïments d’ambdues, intervingueren els senyors Josep Santesmases, Jaume Siurana i el conseller de Cultura de la Generalitat, posant de relleu la gran tasca cultural i de recerca dels Centres d’Estudis i el seu paper fonamental com a activistes recuperadors dels passat i ferms impulsors del futur per totes les terres de parla catalana.
L’acte es va tancar amb la intervenció de Josep Miquel Gràcia de l’Associació Cultural del Matarranya, presentant l’Any Desideri Lombarte (1989-2014) i llegint uns poemes que els assistents, que omplien la sala, van gaudir de debò.
Lluís Roig
Nota: enregistrament de l’acte: https://www.youtube.com/watch?v=EVBxsLd0Wyk
Si voleu veure la intervenció de Josep Miquel Gràcia, només us cal avançar manualment el vídeo fins que la trobeu, gairebé el final.
(comença a 1h 9′ 30”)
Desideri Lombarte una veu del Matarranya | Lo Finestró.
A la Sala Graus del Campus de Terres de l’Ebre (Tortosa) de la URV, a les 19 el dijous 15 de maig, intervindran Artur Quintana, Josep Miquel Gràcia i Emigdi Subirats acompanyat al violoncel per Ferran Banaiges, en l’acte “Desideri Lombarte una veu del Matarranya”
“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès” | L’ esmolet.
“Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès”
Font: Entrevista per al blog de l’escriptor Albert Forns “Literatura barata“, dins de “TimeOut Barcelona“.
Els secrets de l’escriptura (39): Carles Terès Bellès
Thursday, 8/05/2014 | Escriptors, Secrets
Debutant al món de la novel·la amb Licantropia (Edicions de 1984, 2013) i directament finalista del Premi Creixells, avui és Carles Terès Bellès (Barcelona, 1962) qui ens explica els seus secrets de l’escriptura.
1) On escrius? Podries descriure una mica aquest espai?
Tinc la desgràcia que, per guanyar-me les garrofes, m’estic davant de l’ordinador tot el dia, i a una part de la casa on visc habitualment, a Alcanyís. Això fa que, per a escriure, no tingui habilitat un lloc diferent del que faig els dissenys. Per tant, agafo el portàtil i me n’allunyo tant com puc, generalment a Torredarques, a 45 km direcció sud.
2) Escrius a mà o a màquina? Mantens llibretes i dietaris?
Escric força a mà perquè em sento més lliure. Però a l’hora de la veritat, mana l’ordinador. Diguem-ne que sóc Norit, a mà i a màquina. Llibretes? és clar. Dietaris? Intermitents —més aviat no.
3) Quan t’hi poses, normalment? Escrius cada dia o el cap de setmana? A quines hores treballes més bé?
Escric quan puc, o sigui, quasi mai.
4) Què no pot faltar, al teu escriptori? Llibres de consulta? Quins? Un nino de la sort? Una birra?
M’agraden els diccionaris físics, llibretes, la ploma… A voltes he volgut tenir-hi un objecte icònic (ninot, pedra, cargol…) però a l’hora de la veritat no funciona. Fins i tot em neguiteja.
5) Quines manies tens, a l’escriure? (confessables i inconfessables). Has de fer alguna cosa, abans d’escriure? Necessites silenci absolut? Poses el 324? O si ets dels que escolta música, què escoltes?
Necessito força silenci. Però sovint em poso música molt ambiental (Eno, Schulze, Part, Glass…) que m’ajuda a l’evocació. A Torredarques, al cul de sac on hi tenim la casa, només se senten les diverses espècies de moixons i, de nits, els tòtils, el duc i algun crit esgarrifós que mai no sé si és un animal caçant o caçat. Un animal o vés a saber.
6) Quanta estona escrius? Pots escriure tot el dia, o només unes hores?
Quan m’hi puc posar, m’hi estic força hores. Però m’aixeco, parlo (discuteixo) amb mi mateix, m’aboco al balcó. Sóc molt dispers. Per això sovint renuncio a internet.
7) Com has d’anar vestit, per escriure? Pots escriure en pijama? O has d’anar net i perfumat?
En pijama no. Tan bon punt em llevo, m’haig de vestir, encara que siguin parracs. M’agrada dur roba molt còmoda i vella. És la més suau, la que millor em coneix, la que no em fa nosa, la que em reconforta. Em fa nosa el rellotge i l’anell (les dues úniques coses que duc, tret de la roba), i m’ho trec.
8) Mentre escrius pots llegir altres autors? O tens manies al respecte, tipus no llegeixo a tal perquè no m’influeixi, etcètera?
Segueixo llegint el llibre que ‘toca’. Però sovint m’haig de documentar o buscar aquell passatge que recordo vagament haver llegit en alguna banda, fa molts anys. Les lectures pretèrites i presents, per molt que ho intentem dissimular, ens influeixen. La qüestió és que en fem un bon ús, de la influència.
Aquí és on Terès va escriure ‘Licantropia’
9) Reescrius molt? Com és el teu procediment a l’hora d’escriure, reescriure, esborranys? Copies de seguretat: en fas? No en fas?
Voldria reescriure més, molt més. Però em ve just de trobar temps per escriure i, per tant, reescriure com caldria és una quimera. Per sort l’editor em pega canya i, amb el seu estímul, reescric allò que no s’aguanta. De fet, el que faig és esborrar molt. Sembla mentida totes les coses sobreres que aboco al paper pensant-me que són imprescindibles, estimulants, evocadores, però que al capdavall només són pedres a les butxaques de la narració. Pedres inútils.
Escric notes en llibreta, redacto sovint a una altra llibreta o ho trasllado directament a l’ordinador. Guardo diverses versions dels capítols que així ho requereixen (els personatges sovint se m’escapen o es volen escapar). Còpies de seguretat a balquena. Deformació professional.
10) Tens lectors de confiança? Deixes llegir el teu text abans que estigui acabat? Deixes reposar els textos, abans d’entregar-los a l’editor? Parles del que escrius als amics o ets dels que manté secretisme absolut?
I tant, que en tinc, de lectors de confiança. Sense ells no me’n sortiria. Començant per la meua dona, que em coneix les costures.
Incautadas más de 1150 plantas de marihuana en Fabara y Chiprana.
Tres personas han sido detenidas en la operación, que también se desarrolló en Caspe.
Parte de las plantas encontradas en Fabara. .Guardia Civil <p>Tu navegador no soporta frames.</p>
Tres personas han sido detenidas por cultivar 1157 plantas de marihuana en Fabara y Chiprana, según han anunciado fuentes de la Guardia Civil este lunes. A las tres se les imputan delitos contra la salud pública, pertenencia a grupo criminal, defraudación de fluido eléctrico y blanqueo de capitales.
La operación ‘Nápoli’ se inició a principios de 2013, cuando se detectó la posible existencia de un grupo dedicado a cultivar y vender marihuana en la zona de Caspe. Tras una investigación se determinó que una vivienda de Chiprana se utilizaba para cultivar las plantas. Desde allí, varias personas cargaban el material. Además, se detectó un segundo local en Fabara, que era frecuentado por los mismos sospechosos.
El pasado martes, una persona alertó a la Guardia Civil que el local de Fabara estaba abierto y salía un fuerte olor a marihuana. En su interior, los agentes encontraron 780 plantas y todos los elementos necesarios para su cultivo, como humidificadores o fertilizantes. Además, la electricidad se tomaba del fluído público de forma fraudulenta.
Tras la inspección, se registró el domicilio de Caspe del inquilino del local de Fabara. Allí se encontró una habitación que tenía la función de invernadero. Por último, los agentes entraron en la vivienda de Chiprana, donde había otras 377 plantas.
En total, los agentes de la Guardia Civil se incautaron de 1157 plantas de marihuana, cuya producción podrían llegar a tener un valor de 45.000 euros.
Los tres detenidos, que residían en la vivienda de Caspe, son dos hombres de nacionalidad italiana y una mujer de nacionalidad rumana, de edades comprendidas entre los 25 y 36 años. Todos ellos carecían de ingresos lícitos pero llevaban un nivel de vida elevado, utilizaban vehículos de alta gama, varias embarcaciones y motocicletas y residían en un inmueble equipado con elementos de lujo.
nez.
A semana venient, l’Asociación Aragonesa de Sociología organiza as “II Jornadas Aragonesas de Sociología” (http://