Skip to content

Source: Torrevelilla construirá dos nuevas viviendas para jóvenes en su antiguo cuartel

Source: Sigrid Schmidt von der Twer: «He fotografiado 6 décadas de transformación»

EncontrARTE. La activista cultural y fotógrafa atesora una frenética historia que desde la Alemania de la postguerra le llevó hasta La Codoñera a finales de los años 60 pasando por Turquía. Es además socia fundadora de Ascuma

Sigrid Schmidt von der Twer con una de sus actuales cámaras de fotografía en una de las bibliotecas de su vivienda de La Codoñera. /J.L.
Sigrid Schmidt von der Twer con una de sus actuales cámaras de fotografía en una de las bibliotecas de su vivienda de La Codoñera. /J.L.

Más de seis décadas inmortalizando diferentes paisajes, estampas costumbristas, oficios y haciendo incluso de cronista de su época. Sigrid Schmidt von der Twer nació en 1940 en la ciudad alemana de Wuppertal. Desde muy pequeña estuvo en contacto con la fotografía gracias a las cámaras de fotos que traía a casa su hermano mayor.

Sigrid conoció al profesor Artur Quintana, precisamente en Berlín y en 1961 ambos contrajeron matrimonio. Fue pocos años después, en 1966, cuando ambos conocieron el Bajo Aragón Histórico, concretamente, las actuales comarcas del Bajo Aragón y el Matarraña. El motivo fue la tesis doctoral que Artur Quintana llevó a cabo sobre el catalán que se habla en la zona, lo que hizo a ambos a adquirir una vivienda en La Codoñera poco tiempo después. De aquella época de finales de los años 60 y principios de los 70 Sigrid logró conformar un más que extenso archivo con todo tipo de instantáneas que reflejan la sociedad rural bajoaragonesa de entonces y, especialmente, la transformación que vivió durante aquellas décadas. «Cuando enseño a gente más joven fotografías de entonces y cuento cómo era en aquel momento el día a día, los más jóvenes no se lo creen», explica.

Pese a lo que ha cambiado la sociedad, y especialmente el medio rural, en 6 décadas, Sigrid recuerda con gran cariño su primer contacto con España. «Nací en plena segunda Guerra Mundial y crecí viendo pueblos y ciudades de Alemania llenos de escombros. Aquí era todo diferente. No había nada de eso y solo encontré una gran acogida desde el primer momento», añade. Además de paisajes, sus instantáneas se centraron en todo tipo de aspectos de entonces. La elaboración del pan, una reunión de mujeres de avanzada en La Codoñera, todas ellas ataviadas con ropas oscuras.

La preparación de las fiestas mayores, la labranza, el trabajo en el campo, una reunión familiar, una partida de cartas o el momento en el que se lavaba la ropa en el lavadero son solo algunas de sus imágenes que constituyen toda una crónica de aquel momento. Publicaciones como toda una enciclopedia dedicada a La Codoñera y multitud de fotografías históricas del Mezquín, el Matarraña y Alcañiz forman parte de su colección. Asimismo, durante tres décadas ha ilustrado numerosas publicaciones de la revista Temps de Franja. «Nunca he hecho fotografías robadas. Siempre he preguntado y preparaba la instantánea», añade. Décadas después Sigrid comprueba con satisfacción que muchas de sus fotografías continúan saliendo en nuevas publicaciones. Otras, lamenta, aparecen sin que salga su firma.

Sigrid es además una activista cultural. Junto a su marido, Artur Quintana, presidente de honor de la Associació Cultural del Matarranya, fue de igual modo, fundadora en los años 80 de esta entidad cultural. En su archivo fotográfico existen, de igual modo, muchas instantáneas con el poeta fallecido prematuramente Desideri Lombarte, con quien les unía una gran amistad.

Recientemente fue galardonada con el XVI Premi Franja: Cultura i Territori que le fue concedido en 2022. El acto de entrega de este reconocimiento de Ascuma tuvo lugar hace escasos días, en Calaceite, en un acto solemne que se vivió dentro de la clausura de las últimas Jornades Culturals que la entidad celebró durante el pasado año. «No lo esperaba y he de reconocer que fue un acto y un reconocimiento muy emotivo», añade. Además de alemán, su lengua natal, domina el castellano, el catalán y el turco. Durante años fue una estudiosa de la cultura turca y se implicó en la educación de inmigrantes turcos que llegaron hasta Alemania. «Es una cultura que me fascina y que es muy desconocida en España», subraya.

Source: VOX enmienda os PG’24 d’o PP en Aragón, con l’emparo de PAR y TE, pa eliminar os radius 20.000 € de l’Academia aragonesa de la Lengua. |

No contents amb l’eliminació de la Direcció General de Política Lingüística, VOX ha esmenat els Pressupostos 2024 del PP, que han gaudit del suport de PAR i Teruel Existe, per eliminar la Càtedra Johan Fernández d’Heredia, i sobretot el reduït pressupost que el PP concediria a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (20.000 €).

Pressupost ridícul, en comparació dels d’altres Acadèmies del nostre voltant;

-Euskaltzaindia gaudeix de 7,7 M€ de govern basc i diputacions fins a ’24, més aportacions de Navarra 200 K€, o Ministeri d’Educació 333K€ a PG’23.

-IEC (Institut d’Estudis Catalans) sol comptar amb uns 10M€ anuals de pressupost, dels quals 6,4M€ aporta la Generalitat, i en els darrers PG’23 també 333K€.

-Quantitat està igual a l’aportada a la Reial Acadèmia Galega als PG’23, o els 50K € per a l’Acadèmia de la Llingua Asturiana.

A hores d’ara encara desconeixem la raó per la qual el govern PSOE-UP es va negar a aportar subvenció a l’Acadèmia aragonesa en aquests mateixos PG’23.

Quantitats necessàries per al català a Aragó, però més que més per a una llengua com l’aragonès, declarada per la UNESCO en greu perill de desaparició, i amb cap altre ajut per estudiar-lo.

Però tot aquest greuge no seria tant si no sabéssim que l’Institut Cervantes va comptar amb 174 M€ de pressupost a ’21, més el pressupost de la RAE (ampliat en els últims anys, i després del rescat del Govern Sánchez el 2019 amb més de 5M €), a més de les subvencions d’Ajuntaments i Governs com l’aragonès a aquesta Institució, amb què Javier Lambán ens va enlluernar en l’escenificació amb el rei d’Espanya del 2021. (donació de lèxic aragonès a l’espanyol inclosa).

No fa tant de temps, 9 anys, que els organismes internacionals i europeus alertaven sobre la situació de desemparament en què es trobaven llengües com l’aragonès, en greu perill de desaparició i amb una inversió discriminatòria de només 2 cèntims per habitant en llengües pròpies de Aragó (aragonès i català), 24.700 € cada any. (2014- Rudi).

La situació inversora continua estant lluny de les seves llengües minoritzades veïnes, 1’5 Mill € que sol pressupostar el govern Asturià, 7 Mill. del govern Gallego, els 2 Mill. Navarro o 4,7 Mill. valencians, que a més compten amb les ajudes dels 111 Mill. € d’Euskadi o 93,5 Mill. € de Catalunya per a les mateixes llengües.

És per això que encara ens sorprèn més les declaracions de la formació d’ultradreta: en afirmar que aquestes partides seran substituïdes per altres de destinades a “la defensa de la unitat d’Espanya, …”.

Anuncien “accions de promoció i desenvolupament d’estudis i recerques sobre la història d’Espanya i Aragó, la llengua espanyola i la realitat de la Nació Espanyola. Impuls del seu coneixement i reivindicació de la Nació Espanyola”, així com “suport les entitats que el divulguin i fomentin”. Com si tot això encara no es fes, amb grans pressupostos des de l’Estat Espanyol, i les ja empobrides arques aragoneses.

A més de les citades quantitats en publicitat, el nou quadripartit aragonès transferirà aquests pressupostos esmenats a un nou subconcepte per valor de 57 K€ per a la planificació del projecte “Aragón Reino de la Luz”, que molt ens temem serà un déjà vu de l’exposició “Fernando II de Aragón. El rey que imagino España y la abrió a Europa” de la legislatura de Luisa Fernanda Rudi.

La trajectòria anticultural tomatada és la mateixa que la començada a l’Ajuntament d’Osca amb l’eliminació del Festival Perifèries, oa Saragossa amb l’eliminació de l’Oficina de l’aragonès ja fa 4 anys, quan VOX va entrar amb PP a l’Ajuntament. Vox està intentant eliminar qualsevol manifestació cultural pròpia d’Aragó, i substitueix partides com aquestes, o fins i tot redueix partides de la Direcció General de Patrimoni, amb l’únic objectiu de dirigir el «Plan para la defensa de España».

Source: Valderrobres escucha los esperados dichos de ‘El Bicho’ en un San Antón abarrotado

Tots hem pogut veure la virulència a la que s’ha arribat en les protestes davant la seu del PSOE a Madrid.  S’ha creat un precedent que en algun moment ens podem penedir. Una majoria de gent de manera pacífica, i molts de manera molt poc pacífica han estat protagonistes d’unes manifestacions amb caràcter d´encalçament que no s´havien vist mai. S’ha pogut observar una fauna humana que semblava estar amagada o al menys domesticada: ultranacionalistes, feixistes, nazis, ultracatòlics com Hazte Oir i altres i sectaris del  Yunque, o gent com els de Desocupa, molt potenciats per televisions com Tele5 com si fossin herois nacionals. Tot això envoltat per les proclames a la rebelió de gent com Abascal, instant a la desobediència a la policia. I darrere d’aquesta fauna ideòlegs com Ayuso, Aguirre o el gran tòtem: Aznar. Continuar llegint…La guerra de Ferraz | Viles i Gents

La preparació del “belen” era una de les ocasions grans de la infància, just abans d’escomençar les vacacions de Nadal. Ne teníem un de plàstic en les peces clau: un portal en la sagrada família, vaca i burra i un angelet damunt; un altre àngel ficat en equilibri a un arbre davant de tres pastorets al voltant d’una foguera; dos pastors més grans, un en una ovella al coll i l’altre en un feix de llenya; ovelles grans i xicotetes; i els tres reis, los seus camells i patges. Primera generació de la família que en tenia un, lo nostre pare l’havia comprat a Tortosa. En los anys, s’hi van anar afegint figures de diferents formats i estils: ponts, molins, una aiguadera i el seu cànter, gallines, un pou, un carro de dos bous units per un jou, més pastors, més ovelles, palmeres i inclús un caganer que mos va dur una tia que vivia a Barcelona. Continuar llegint… Pessebres trencats de Terra Santa | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 9 de desembre del 2023)

He tingut la sort de passar el pont de la Constitució (ai, la Constitució…) en una vila de la província de Sòria, i un cop em disposava a escriure la columna cresolaire me n’he adonat de la manca d’internet i de qualsevol tipus de connexió disponible. Com pot ser que en ple 2023 i amb una llei de servei universal vigent, no hi hagi Internet aquí? Com pretenem alentir la despoblació, promoure la igualtat entre territoris o posar en valor els nostres pobles? Vivim en una era digital on l’accés a la informació s’ha convertit en un component vital del nostre dia a dia. El dret humà a la informació i expressió troba en internet el seu aliat més poderós, permetent la recerca, recepció i difusió de missatges de manera global. Continuar llegint… L’accés a Internet: ¿un Dret Humà? | Viles i Gents

Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic

Cada vegada és més freqüent sentir a la radio, a l’Instagram o a la barra del bar que determinades persones de determinades ètnies (sempre molt concretes) han vingut al nostre país per portar la criminalitat, la pobresa i un retard quasi medieval. Per suposat, no dubtem que natres som la societat més avançada de totes, no sigui que ens fem una ferida a la punteta de l’orgull. Continuar llegint… Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic

Caçadors del Mesquí

Des del Pasimiro, tocant termes de Castellseràs i Torrocella, a la punta de la vall de Ripoll, tocant al terme de Fórnols i la Mare de Déu de Montserrate (Santa Mònica), en aquell temps de misària dels anys cinquanta, a la vila de la Codonyera no n’hi havie caçador més entès, ni que tinguere més puntería que l’Adolfo lo Tananer. Ere mescla de bellmuntà i codonyerana; ben plantat, blanquejador d’ofici com son pare, sempre solter, i encara que no tenie una salut massa bona, mai li va faltar lo bon humor per dir gambirots en certa gràcia, i estar pendent si una voladeta d’aire deixava veure les camalligues d’alguna femella que estare tarqual. I com eren una miqueta de casa bona, vivie a la carrera Major pujant a la dreta, entre l’oncle Fornolenc i los Canonges. Continuar llegint… Caçadors del Mesquí

La masoveria digital

L’augment notable de la presència del món masover a Internet ha despertat un renovat interès en aquest estil de vida rural. Les xarxes socials han actuat com a catalitzadors, permetent que la vida i el patrimoni masover es converteixin en temes rellevants una vegada més. Continuar llegint… La masoveria digital

Cervells minvants

Devia ser pels volts de l’any 1974 que em van regalar El hombre fósil, on apareixia perfectament explicat i il·lustrat tot el procés d’hominització, des dels driopitecs del miocè fins els sapiens actuals. Aquest llibret em va esguerrar el mite de la Raquel Welch i el seu biquini de pell de la pel·lícula Hace un millón de años, però em va obrir un camp apassionant de coneixement. La pel·lícula, però, l’encertava en una cosa: els Homo sapiens primigenis ja tenien la mateixa estructura anatòmica que nosaltres (i la Welch). I és que tots descendim d’un reduït grup de parelles reproductores que van sobreviure a l’extinció massiva de fa 74.000 anys. Continuar llegint… Cervells minvants

Les estacions

L’any només tenia, llavors, dues estacions, l’hivern i l’estiu. La primavera i la tardor no existien o, millor dit, existien, però ningú les tenia en compte. La gent llauradora tenia una solució eficaç per a situar temporalment els successos, les malalties, els grans esdeveniments familiars o les anomalies meteorològiques que podien condicionar la collita, com una pedregada, una sequera, una gelada o un temporal. La clau era vincular el fet que es volia ubicar a una collita determinada o a un treball de la terra. Continuar llegint… Les estacions

40 anys de «Lo Portal»

Ere finals de l’any 1983 i un grup de joves —encapçalats per Mario Rius—, en moltes cabòries i ganes de fer coses, se van reunir i van decidir fer una revista local per fomentar la cultura del poble. De nom li van ficar «Lo Portal», per ser este lo centre neuràlgic de Nonasp; un lloc de pas i de reunió. Continuar llegint… 40 anys de “Lo Portal”

Source: El fuego y los ‘diablets’ comienzan a tomar las plazas y calles del Matarraña

Crònica legislativa d’Aragó. Primer semestre de 2023

Source: Crònica legislativa d’Aragó. Primer semestre de 2023 | García Fernández | Revista de Llengua i Dret

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja