La Franja

Source: Una investigació analitza el paper de les xarxes socials en la vitalitat del català a la Franja de Ponent – Xarxa Vives d’Universitats

MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf

Source: Del ‘lapao’ al Olibón, por Imma Monsó

Del ‘lapao’ a l’Olibón
Imma Monsó
LA VANGUARDIA

05/09/2025 00:35

Temps de Franja és una revista aragonesa en català que a cada publicació ens recorda que existeix un territori d’Aragó que és, de nord a sud, majoritàriament catalanoparlant (tot i que el bilingüisme també ha estat secular perquè ni la dictadura va aconseguir imposar una sola llengua als habitants). Hi llegeixo al número d’agost que el Govern d’Aragó ha començat a modificar el nomenclàtor geogràfic sense encomanar-se ni a Déu ni al diable ni a la intel·ligència artificial, aquesta bicoca per als partidaris del mínim esforç que tant hauria ajudat a millorar els resultats obtinguts pel govern en qüestió.

Fa uns anys, un altre govern del mateix signe polític va ser motiu d’escarni quan va optar per denominar l’idioma de la Franja lapao (“lengua aragonesa propia del área oriental”), tot i que el món acadèmic insistia en el fet que, de sempre, a Mequinensa o al Matarranya s’ha parlat català i tot i que els escriptors més prestigiosos que ha donat la Franja han escrit en català i no en lapao. El lapao no hauria convençut ni Feijóo, gran defensor de la llengua gallega, que, de sobte, hauria passat a denominar-se lepano (“lengua española propia del área noroccidental”) i no gallec.

El disbarat d’ara està a l’altura d’aquell: han ideat un nomenclàtor nou (per fer-ho ni tan sols han consultat la comissió assessora de Toponímia d’Aragó), farcit d’errors grollers. Entre moltes incoherències, és esperpèntic que el Pico l’Ibón (mot d’origen aragonès que significa “llac pirenaic” i que, curiosament, també existeix en castellà i és al DRAE), hagi estat substituït per Pico Olibón, sense que cap expert pugui apreciar per al canvi cap altre criteri que no sigui la gosadia dels que així ho han decidit.

El Govern d’Aragó ha ideat un nomenclàtor nou farcit d’errors grollers

No sembla, doncs, que aquests senyors tinguin gaire interès a fer res de bo amb les llengües ni tampoc a assessorar-se, a estudiar la qüestió a fons o a cultivar la sensibilitat envers les llengües minoritàries llegint, per exemple, El Danubi, aquest clàssic de Claudio Magris teixit d’art i de vida que ens ajuda a entendre fins a quin punt pobles diferents poden ser un de sol en la diversitat de les llengües.

En definitiva, només queda assenyalar una nova extravagància neocolonialista a la moda de Trump, que recentment ha decidit esborrar del mapa el golf de Mèxic, nomenclatura que ha durat almenys sis segles, i denominar-lo golf d’Amèrica, tot per deixar Mèxic sense el golf que porta el seu nom perquè és propi de les actituds imperialistes deixar els subordinats sense la poqueta cosa que els ­queda.

Source: Mazaleón inicia la recta final para tener un nuevo pozo de captación

Source: El arreglo de los primeros metros de la carretera entre La Portellada y Ráfales comenzará la próxima semana

Source: Una avería deja un tren parado dos horas en Fayón y afecta a 215 pasajeros

Source: Peñarroya de Tastavins quiere ampliar los cortafuegos y construir una balsa para prevenir incendios

Source: Pena-roja celebra les seues festes majors amb 9 dies d’actes | Matarranya Media

(Publicat a La Comarca, 28/8/2025)

Natxo Sorolla

Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que seguíem, Stanley, identifique alguns pilars més. Avui en veurem tres.

L’enemic de la propaganda o de la desinformació és l’intel·lectualitat. Hitler diu a Mein Kampf que cal adaptar el nivell de complexitat del missatge al grau de comprensió del menys intel·lectual entre el públic a qui es dirigix. Perquè lo raonament no atrau; l’emoció, sí. I natres tenim un exemple molt nostre. Aquell «¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!» que aparentment exclamave el fundador de la Legión l’any 1936 a la Universitat de Salamanca és prou il·lustrador de l’antiintel·lectualisme feixista. Contemporàniament, Trump té una guerra oberta contra les universitats americanes, perquè les considere massa progressistes (en diu WOKE). Per supost, la propaganda trumpista, en un malabarisme propagandístic, ho disfrasse en una «garantia de la llibertat d’expressió». A un espai, l’acadèmic, a on la garantia de discussió lliure és més alta que en qualsevol altre àmbit social. Però a les nostres terres ja tenim cert paral·lelisme antiintel·lectual: los moviments ultra d’aquí sembren dubtes respecte el coneixement científic sobre el canvi climàtic o les agències meteorològiques.

Continuar llegint… ¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües

Source: Investiguen tres veïns de Lleida per haver causat un incendi forestal mentre feien treballs amb una radial a l’Aragó

Source: Memòria i empoderament femení: la indústria paperera de Beseit en una exposició | Matarranya Media

Source: Bd. 38 (2025) | Zeitschrift für Katalanistik

• Ieisme en els grups consonàntics cultes PL, CL, GL, BL i FL en el català a l’Aragó: una aproximació a la variació (socio)fonètica

  Katia Benaiges-Saura, M. Teresa Moret-Oliver

  223-247

  • PDF (Katalanisch)

• «Chapurriau como lo han llamado siempre». Origen del glotònim xapurriau a la Franja (primera meitat del s. XX)

  Natxo Sorolla

  249-269

  • PDF (Katalanisch)

Source: Nonaspe despide a uno de sus hijos predilectos, Hipólit Solé, fallecido a los 65 años

El nonaspino Hipólit Solé falleció, el pasado jueves, a los 65 años tras una larga enfermedad. Sus familiares y amigos le despidieron en un emotivo funeral, al día siguiente, en el que quedó claro que Solé dejó huella. Nonaspe ha despedido así a uno de sus hijos predilectos, vinculado con la cultura, el patrimonio y la política.

Solé fue el fundador e impulsor de la Asociación Amics de Nonasp en 1996, donde ha compartido camino con amigos de toda la vida, como José María Ráfales, quien es el actual presidente. «Era el alma y es una persona irreemplazable», asevera su amigo de la infancia. El nonaspino se involucró en obras de teatro, fue el editor de la revista El Portal y se embarcó en la aventura de trabajar en la televisión de Nonaspe, en donde estuvo entre seis y siete años en activo. Además, fue el presidente de la Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) más longevo, ostentando el cargo durante 14 años desde 1994.

Homenaje en octubre

Nonaspe iba a acoger el encuentro anual de Ascuma para realizar un homenaje a Solé, por su trayectoria y acompañados también por las entidades locales a las que estaba vinculado. Pese a su reciente fallecimiento, la cita continuará en pie con un homenaje a la memoria del nonaspino.

El dialecto del municipio también era una de las preocupaciones de Solé, por ello trabajó en un proyecto de defensa de la lengua y la cultura. Ráfales asevera que esta reivindicación era una de sus mayores características: «Su vida era su pueblo».

• 

  Hipólit Solé con miembros de la Asociación Amics de Nonasp./ Amics de Nonasp

• 

  Solé en su época en TV Nonaspe./ Amics de Nonasp

En ese afán por trabajar por el territorio, el nonaspino también llegó a ser concejal del Ayuntamiento de Nonaspe durante dos legislaturas, compartido con el Ayuntamiento de Fabara, y cuatro años como consejero comarcal de Turismo, junto a Chunta Aragonesista. «Era un luchador y defensor del patrimonio, la cultura y la lengua. Una persona paciente, cabal y que nunca levantaba la voz. Un ejemplo», recuerda el portavoz del grupo en Caspe y Comarca, Rafa Guardia.

La pasión por su municipio se materializó también un matrimonio de raíces nonaspinas. Solé conoció a su mujer Dolores de jóvenes, en una de las ocasiones que ella regresaba al pueblo natal de sus padres. Juntos iniciaron una vida común en Nonaspe, con su hija Laia.

---