La Franja

Una fragatina, en un partido catalán independentista – Aragón – El Periódico de Aragón.

30/10/2012

Fraga La formación independentista CUP ha incorporado en su lista por Lérida a las elecciones autonómicas del 25 de noviembre –las primeras a las que concurren– la vecina de Fraga, Berta Menén. Con la incorporación de Menén, la CUP quiere apostar “por la construcción nacional más allá de la Cataluña autónoma, así como su apuesta por la territorialidad y por los Países Catalanes”, según un comunicado del partido. Jarne calificó de “apartheid cultural” la política lingüística del gobierno aragonés y consideró necesario un Parlamento catalán que no dé la espalda a este territorio. E. P.

Lo raconet scrap del Matarraña.

Nuri

Valderrobres, Matarraña, Teruel, Spain

Todo lo que hacemos con cariño, se hace grande… Desde siempre me ha gustado hacer manualidades. Son tus pequeñas creaciones de las que te sientes muy orgullosa. Cuando tengo algo de tiempo, me gusta dedicarlo a ello, y siempre voy haciendo cositas. Ahora, me apetece enseñarlo. Amante del Matarraña, espero poder reflejarlo en mis trabajos. Si necesitais algo especial, o teneis alguna pregunta sobre el tema, no dudeis en poneros en contacto conmigo:chaffy25@hotmail.com. Espero que os gusten!

Mago Mark Samaniego.

Les aventures del sastre Roc d’Arça « Lo finestró del Gràcia.

Les aventures del sastre Roc d’Arça, quart número de la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida per Artur Quintana i Font, i que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, ja ha sortit de la impremta. Segons hem va comunicar personalment el Sr.Gaudioso Sánchez, director de l’Instituto, està força interessat en la presentació del llibre a la vila de Pena-roja tan aviat sigui possible en un acte cultural que s’ha d’organitzar.

Per a què us feu una idea del llibre transcric la seua contraportada:

“Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”

‘El dia dels bolets’ reúne a 3.000 amantes de las setas.

Concierto.

II JORNADES GUERRA CIVIL 1936
Queretes, del 5 al 9 de desembre de 2012
Programa
CONFERÈNCIES
Salo d’actes del Centre Cultural
Dimecres 5, 19h
La Col·lectivitat de Queretes (1936-1937): algunes reflexions
Per Renato i Encarnita Simoni
Dijous 6, 19h
Palmira Pla. El compromiso irrenunciable de una maestra cretense
Per Víctor Juan Borroy
Divendres 7, 19h
L’escola de la República als quaderns dels xiquets de Queretes
Per Jaime Sorolla i Encarnita Simoni
Dissabte 8, 19h
«Escuela nacional» i «auxilio social»
Per Vanessa Arrufat Puyo i Juan Luis Camps
Diumenge 9, 18h
Correspondencia en tiempos de guerra. Madrinas de guerra
Per Juan Antonio Mir i Juan Luis Camps
EXPOSICIONS
Sala Ilercavònia del Recinte Firal
6, 7, 8 i 9 de desembre. Horari: d’11h a 13h i de 16h a 18:30h
Material bèl·lic i documentació relacionada, per Joaquín Llerda
Fotografies de l’època, per José Antonio Albesa
Col·laboren Josep Buendia i Alan Albesa
CINE FÒRUM
Salo d’actes del Centre Cultural
Dijous 6, 22:30h: La lengua de las mariposas
Divendres 7, 22:30h: El Florido Pensil
Dissabte 8, 22:30h: ¡Arriba Azaña!
Pel·lícules de suport a la discussió aportades per Camilo Piera
Entrada gratuïta

Alcaldes y políticos, contrarios al Decreto que deja en manos de la Generalitat su aprobación de planes urbanísticos y la reforma de los ya existentes | Piden una modificación de la norma y recalcan que, hasta nueva orden, son aragoneses

Doce pueblos de Aragón se sienten desconcertados y molestos tras la decisión del Ministerio de Fomento de dar a la Generalitat de Catalunya la potestad de intervenir en su urbanismo y en los procesos de concesión de licencias para actividades empresariales. Son los municipios más cercanos al aeropuerto de Alguaire, que tienen su propio radio de “servidumbre”, como todas las instalaciones aeronáuticas.

El conflicto comenzó el pasado 5 de octubre, momento en que se establecieron las servidumbres del Aeroport de Lleida-Alguaire. En primera instancia, el BOE computó en su Real Decreto 1422/2012 a doce municipios -Albelda, Alcampell, Algayón, Altorricón, Binéfar, Castillonroy, Esplús, Monzón, Peralta de la Sal, San Esteba, Litera y Valcarca- como localidades pertenecientes a la provincia de Lleida, error que subsanó a las veinticuatro horas. Eso sí, no introduce modificación alguna en lo referente a la pérdida de competencias del Gobierno de Aragón para decidir dentro del área de servidumbres del aeródromo. Tal es así, que desde el martes, la docena de municipios afectados quedan parcialmente en manos del propio Ministerio de Fomento y de la Generalitat de Catalunya, que podrán condicionar la aprobación de nuevos planes urbanísticos locales y las reformas de los ya existentes.

El revuelo no se ha hecho esperar y, pese a que muchos de los alcaldes desconocen en qué consiste esta sujeción, dejan claro que, hasta nueva orden, sus pueblos forman parte de Aragón y se rigen por las normas de su Gobierno. Tal es así que la alcaldesa de Albelda, María Ángeles Roca, destacaba: “Por nuestra ubicación, el aeropuerto puede tener una incidencia, aunque eso no debe suponer que exista ningún tipo de servidumbre”. Roca también quiso dejar claro que “todavía no tienen constancia de la magnitud del impacto”. Y “si algún día llega un documento de la Generalitat les tendremos que decir que, hasta que no nos demuestren lo contrario, somos aragoneses”, advierte.

En cambio, Josep Anton Chauvell, primer edil del ayuntamiento de Alcampell, quiso quitar hierro a la problemática: “En principio no pienso molestarme en ponerme en contacto con nadie. Sí hay cierta servidumbre que tendremos que cumplir, pero la Generalitat no tiene porqué intervenir en las licencias de nuestros municipios”. Dejó en una “anécdota” el hecho de que el BOE incluyera su municipio en el área de Lleida: “Ha sido un error del funcionario de turno que ya ha ocurrido otras veces, no pasa nada”.

Más tajante fue Rosa María Lanau, alcaldesa de Monzón, que pide “informaciones clarificatorias” al respecto y subraya que su equipo de gobierno “defenderá en todo caso los intereses de Monzón y de su sector empresarial”. Lanau explica que “la descripción de estas servidumbres debe ser más pormenorizada para tener plena conciencia de su alcance y gravámenes”. Del mismo modo, ve “absurda la dependencia de la Generalitat porque cuando se barajen proyectos urbanísticos o industriales parece más apropiada la comunicación directa entre los municipios y el Ministerio de Fomento que una consulta previa a Catalunya”.

El PAR (Partido Aragonés) y la CHA (Chunta Aragonesista) ven la norma como un error y piden su modificación. El CHA describe como un “primer fiasco” la inclusión de los municipios aragoneses en la provincia de Lleida y destaca que “la rectificación del BOE del día 20 no incluye al Gobierno de Aragón en la toma de decisiones relativas al aeropuerto de Lleida y las servidumbres que puedan derivarse”. “En este sentido, las propuestas para las servidumbres parten de la Generalitat sin que Aragón haya tomado partido y la documentación se remitirá a la Diputación de Lleida y las modificaciones o revisiones de los PGOU de los municipios aragoneses pasarán por la Generalitat catalana”, concluye.

El presidente intercomarcal del Partido Aragonés (PAR) en el Alto Aragón, Joaquín Serrano, ha anunciado que el PAR iniciará acciones para esclarecer el alcance del cambio y lograr que se corrijan “por completo los errores”. El PAR comunica que recabará la información precisa sobre algunos aspectos que, “a primera vista, podrían suponer que se condicione la implantación de industrias o incluso medidas concretas de conservación de la fauna”: “Esta cuestión es la más importante porque se podrá exigir que se eviten los fenómenos perturbadores mediante los dispositivos adecuados, llegando hasta la eliminación de dichas instalaciones si no se consiguieran evitar los riesgos indicados en forma eficaz”.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/local/lleida/20121026/54353480237/malestar-pueblos-huesca-servidumbre-catalunya.html#ixzz2Agn8Z6wh
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Fotos de la cronologia.

Tomo de José María Masgrau esta foto de la pasarela que se está construyendo entre las dos orillas del Noguera Ribagorzana en el pantano de Canelles. La foto, que creo que es de hoy mismo, está tomada en el lado aragonés, entre el congosto de Montrebei y Montfalcó.

La Sexta – Vídeos de Noticias 1 Fin de semana TV – 28 de Octubre de 2.012.

Al minut 4:55 del tercer vídeo apareixen els quadres pintats amb voltors a Nonasp

Piden consenso en la declaración de Los Puertos como Parque Natural.

Balón de oxígeno a las cuentas de La Fresneda.

El Consell d’Europa recomana mantenir el català i l’aragonès a la Llei de llengües « Xarxes socials i llengües.

L’Estat espanyol va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, per la qual es comprometia a preservar les llengües minoritàries. Aquest acord se signava en el sí del Consell d’Europa (que no és el mateix que la Unió Europea). Els Informes sobre el compliment de la Carta han criticat reiteradament l’incompliment dels compromisos de l’Estat, i s’ha fixat moltes vegades en l‘incompliment que el Govern d’Aragó en fa respecte el català i l’aragonès. Fa pocs dies s’ha fet públic l’últim informe, en el qual recrimina que el Govern d’Aragó (PP-PAR) vol excloure el català i l’aragonès de la Llei de llengües.

Bàsicament, destaca que l’Estatut d’Autonomia aragonès reconeix l’existència de les modalitats lingüístiques, que evidentment són el català i l’aragonès. Xifra el nombre de parlants de català en 30.000, mentre que les estimacions que més ajustades situen el nombre total de parlants a la Franja en 42.000. S’apunta que la despoblació està afectant la situació de la llengua.

Pel que fa a les recomanacions, considera que el marc legal ha estat adoptat a travès de l’Estatut, que salvaguarda les llengües i modalitats lingüístiques, i la Llei de llengües de 2009, de la que destaca les referències als mateixos acords de l’Estat amb la Carta de les Llengües i els drets dels parlants amb les autoritats i l’ensenyament. Amb tot, expliquen que el Comitè d’Experts és informat durant la seua visita al territori que al llarg de la campanya electoral el partit guanya les eleccions va anunciar l’abolició d’aquesta Llei de llengües, i ho ratifica posteriorment. És per això que textualment es diu “en vista de la informació rebuda sobre els plans de modificació de la Llei de Llengües d’Aragó, el Comitè d’Experts insta les autoritats a mantenir l’actual nivell legal de protecció de l’aragonès i el català, almenys“. Finalment s’informa que el Comitè d’Experts espera amb interès rebre informació sobre el desenvolupament de la política lingüística en el proper informe periòdic.

La repercussió d’este Informe en la premsa aragonesa ha estat nul, si exceptuem Arredol. Ni l’Heraldo ni El Periódico de Aragón n’han fet menció alguna (vegeu els resultats a Google News). La realitat que no apareix a la premsa no és tanta realitat. A Aragó ni la premsa progressista ni la conservadora tenen cap interès pel futur de les llengües, si no va lligada amb polèmiques i conflicte. En tot cas, l’ABC és capaç de tergiversar els experts per a dir que el Consell ha felicitat l’Estat pel seu tracte de les llengües. I fins i tot es capaç de negar que el català es parla a Aragó, o culpabilitzant els catalans que el Ministeri de Foment citare pobles de Franja com a lleidatans.

En tot cas, la notícia positiva de la setmana és que l’Ajuntament de Saragossa ha aprovat una moció favorable al català i l’aragonès.

Les cites textuals del Consell d’Europa respecte el català a la Franja i l’aragonès són les següents:

7. As regards Part II of the Charter, Spain declared that the languages protected by the Statutes of Autonomy in the territories where they are traditionally spoken are also considered as regional or minority languages. The Committee of Experts interprets this declaration as presently covering the following languages: Galician in Castile and León and Extremadura, Aragonese and Catalan in Aragon, Asturian and Asturian-Galician in Asturias, and Leonese in Castile and León.

Aragonese and Catalan in Aragon

59. According to the third periodical report (pages 53 – 54), the most favourable estimates for Aragonese lie at 10 000 speakers inhabiting various parts of Aragon. Representatives of the speakers during the on-the-spot visit however estimated that there are 25 000 speakers.

60. As for Catalan, no updated figures are available. According to estimations based on two surveys carried out in 2004, approximately 30 000 people speak Catalan in Aragon, located in the eastern fringe of Aragon. Depopulation is affecting the language.

Recommendation no. 5:

“Take steps to adopt a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon.”

102. The legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted through the Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities and Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages.

103. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their languages in those territories where they have been predominant historically especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23).

Aragonese and Catalan in Aragon

115. Article 7 of Organic Law 5/2007 of 20 April on the Statute of Autonomy of Aragon regarding native languages and linguistic modalities declares that:

“1. The languages and linguistic modalities native to Aragon constitute one of the most outstanding expressions of Aragonese cultural and historical heritage and a social value of respect, coexistence and understanding.

2. A law from the Legislature of Aragon shall establish predominant use of the languages and modalities native to Aragon, regulate the legal framework, the usage rights of the speakers from those territories, promote the protection, recovery, teaching, promotion and dissemination of Aragon’s linguistic heritage and encourage in the areas of predominant usage the use of the native languages in citizens’ relations with the Aragonese public administrations.

3. No-one can be discriminated against on grounds of language”.

116. Accordingly, the Aragonese Parliament adopted Law 10/2009 of 22 December on the use, protection and promotion of Aragon’s native languages. While commending the authorities for strengthening the legal framework for Aragonese and Catalan, the Committee of Experts was informed during the on-the-spot visit by representatives of the speakers that during the election campaign the party which later won the elections had announced the abolishment of this Language Act. Shortly after the visit the Committee of Experts was informed that the newly elected Government declared that only some aspects of the Law would be amended.

117. As it stood at the time of the on-the-spot visit, the preamble to the Law on Languages in Aragon makes reference to the Charter and the Law itself incorporates the wording of several undertakings from Articles under Part III of the Charter. The Law stipulates that Aragonese- and Catalan-speakers have the right to use their language in those territories where they have been predominant historically, especially in relation to public authorities (Article 2) and in education (Article 23). Article 9 states that the procedure for declaring which municipalities belong to the predominant areas of historical use of native languages will be determined by the Government of Aragon on the basis of a report by the Superior Council of Languages of Aragon (see paragraph 246 below), and according to sociolinguistic and historical criteria.

118. In the light of the information received of plans to amend the Law on Languages in Aragon, the Committee of Experts urges the authorities to at least maintain the current legal level of protection afforded to Aragonese and Catalan.

Aragonese and Catalan in Aragon

133. In the second evaluation report (paragraph 118), the Committee of Experts urged the competent authorities to accelerate the adoption of a specific legal framework for protecting and promoting Aragonese and Catalan in Aragon, and to take relevant measures to protect and promote Aragonese and Catalan in Aragon.

134. As mentioned in paragraphs 115-118 above, the legal framework for the protection and promotion of Aragonese and Catalan in Aragon has been adopted. In accordance with Article 3 of the Act, the Superior Council of the Languages of Aragon was set up and held its first meeting in December 2010. The task of this advisory body, composed of 15 members proposed by the Aragonese Government, the Aragonese Parliament and the University of Zaragoza, is to develop a language policy.

135. The Committee of Experts looks forward to receiving information on the development of the language policy in the next periodical report.

Belloch exige que la lengua catalana tenga derechos por ley en Aragón – ABC.es.

El alcalde de Zaragoza apoya una iniciativa nacionalista para que el catalán sea «lengua propia» en esta región

f. simón

Juan Alberto Belloch, alcalde de Zaragoza