Skip to content

La Vall del Tormo busca fórmules per assentar a la gent jove del poble | Comarques Nord.

Valderrobres bonificarà el 80% de la llicència d’obres als grangers que haiguen d’adaptar les explotacions a la nova normativa | Comarques Nord.

Entidatz que treballan por o catalán y l’aragonés se reunen ta movilizar-se contra a lei de luengas que proposa o gubierno PP-PAR | Arredol.

Diferents asociacions, entidatz y personas, muitas d’as quals empentoron a «Coordinadera por un Aragón Trilingüe», que organizó una manifestación en Zaragoza en 2009 por os dreitos lingüisticos de totz os aragoneses y por una Lei de Luengas que reconoixese o Catalán y l’Aragonés en iste territorio en as mesmas condicions que o Castellán, s’han reuniu entre as zagueras semanas ta estudiar medidas de refús y repulsa, debant de l’anuncio feito por l’actual gubierno aragonés d’o PP-PAR de derogar l’actual Lei de Luengas y l’aprobación d’una nueva que ni sisquiera da nombre propio a las luengas que se charran historicament en Aragón, y que suposa una grieu retallada de dreitos lingüisticos d’os ciudadans aragoneses, enmarcadu en una dinamica cheneral de retallada de dreitos ciudadans y deterioración grieu d’o sistema democratico en cheneral.

En as diferents reunions que ditos colectivos han manteniu recientment, s’ha alcordau de recuperar o nombre y o logotipo d’a Coordinadera Aragón Trilingüe que organizó a debantdita manifestación, y o compromiso, como tal organismo conchunto, d’organizar quantos actos de conscienciación y sensibilización ciudadanas, en diferents puntos d’os nuestros territorios bilingües y en a resta d’Aragón, y convocar a la ciudadanía a movilizar-se ta aturar l’Abantprochecto de Lei que apresta o gubierno y que prochecta presentar-lo a las Cortz d’Aragón a primers de l’agüerro vinient.

Detingut un ciutadà d’origen britànic com a possible autor de l’incendi declarat dijous a dos termes del Matarranya | Comarques Nord.

Durant tota la nit han continuat les labors d’extinció de l’incendi declarat dijous a la tarda a la zona de Valderrobres, entre els rius Tastavins i Matarraña, en els termes municipals de Portellada i Fresneda. A primeres hores del matí s’han sumat al dispositiu les unitats helitransportadas de Calamocha, Planizar, Alcorisa i Peñalba.

L’incendi, que es troba en nivell zero i estabilitzat des de primera hora del matí, està a l’espera del reconeixement dels mitjans aeris per delimitar el perímetre i poder realitzar una estimació de la superfície cremada, així com de les decisions a prendre per atacar el foc. Encara que les primeres aproximacions indiquen que el foc podia haver afectat a unes cent hectàrees de cultius agrícoles, principalment, a més de pineda i matoll.

Des de les dues del matí estan actuant mitjans de la Generalitat de Catalunya (15 bombers i 3 autobombes) i dos escamots de la Unitat Militar d’Emergències (UME). També estan treballant, un total de sis quadrilles terrestres, 7 autobombes, com a mitjans propis –a més de les unitats helitransportadas. Des de la Diputació Provincial de Terol s’ha incorporat un vehicle nodrissa juntament amb una autobomba. A més de la BRIF de Daroca i voluntaris del Matarraña, també formen part de l’operatiu tècnics del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi ambient del Govern d’Aragó. Així mateix, el conseller titular en aquesta matèria, Modest Lobón, s’ha desplaçat fins a la zona de l’incendi per supervisar les labors d’extinció.
Agents de Protecció de la Naturalesa han detingut a un ciutadà d’origen britànic que ocupava una de les masies afectades, com a possible causant del foc. La investigació continua oberta a la recerca de noves dades que puguin esclarir el succés.

A l’espera de l’evolució de l’incendi, es troben també en prealerta un helicòpter bombarder Kamov del Ministeri d’Agricultura i Medi ambient. Una vegada estabilitzat el perímetre, en aquests moments s’està treballant per donar per controlat l’incendi al llarg de la jornada.

El 3% d’ofertes laborals d’Aragó requereixen el català « Xarxes socials i llengües.

 

 

Adecco és una empresa de treball temporal que elabora anualment uns informes sobre la tipologia de les ofertes de treball que gestiona. Pel que fa al requisit lingüístic del català, a Catalunya és present al 36% de les ofertes, a les Balears al 10%, al País Valencià al 6% i a Aragó al 3%. Esta dada ens ha sorprés, de nou.

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán

Lo requisit del català a Aragó pot tindre dos fonts de demanda: d’una banda, empreses de la Franja, que agrupe prop del 4% de la població d’Aragó, i de l’altra, l’Aragó aragonesoparlant i castellanoparlant, que per proximitat en los territoris de llengua catalana, requerix de treballadors que coneguen la llengua. Un fet gens estrany, donat la potencialitat del català fora de les fronteres territorials. Però que no té cap punt de similitud en altres àrees frontereres, per exemple, amb el basc: la Rioja i Cantàbria requereix lo basc en part dels seus treballs, però són el 1% de les ofertes.

En tot cas, una nova notícia que contrasta amb les polítiques del Govern d’Aragó per a la promoció del LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i el LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Que per cert, no apareixen en les ofertes laborals.

 

Font: Adecco

Lenguas autonómicas

El nivel de requerimiento de lenguas autonómicas en la oferta de empleo ha vuelto a crecer en este último año como ya hiciera en el pasado, pasando del 6,14% al 6,45% actual, tendencia que, con ligeros altibajos, se mantiene constante análisis tras análisis. Las regiones que valoran más el conocimiento de las lenguas locales son Cataluña, País Vasco y Baleares, con un 36,12%, 18,4% y 9,6% respectivamente. En el caso de Galicia, la valoración de su lengua en el empleo es del 7,9%, mientras que en la Comunidad Valenciana el idioma autonómico se requiere en un 6,47% de las ofertas.

[TAULA]

Fuera de Cataluña, la lengua catalana también es muy demandada en Baleares  y Aragón, donde más del 98,5% de las ofertas de empleo que requieren idiomas regionales corresponden al catalán. Tras ellas, figuraría la Comunidad de Madrid, donde el 83,95% de sus ofertas para lenguas regionales corresponde también al catalán. Por su parte, el euskera está muy presente en la oferta de Navarra (99,76%) y en La Rioja (98,89%).

Por sectores, el ámbito sanitario es el que reúne un mayor número de ofertas que requieren conocer una lengua autonómica, en concreto un 43,06%. Dentro de él, el catalán es el idioma más valorado con un 85,4%. Otros sectores muy relevantes en relación a la demanda de idiomas autonómicos son comercio y servicios, sobre todo de la lengua catalana, que está presente en un 70,2% y un 54% de sus ofertas de empleo, respectivamente. Dentro de la empresa, las áreas en las que se percibe un mayor aumento en la demanda de candidatos con conocimientos de lenguas autonómicas son: Servicios Generales, Atención al Cliente y Calidad, con el 32,54%, el 32,53% y el 19,22%, respectivamente.

Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans – tornaveu.

 

Canemàs reflexiona sobre l’evolució de l’associacionisme als Països Catalans

 

Portada de la segona edició de Canemàs, revista de pensament associatiu

Documents

etiqueta associacionisme, canemas, Països Catalans, revista

En un moment on la Franja aragonesa és protagonista als mitjans de comunicació per la voluntat del govern autonòmic de diluir la presència de la llengua catalana, el número 2 de Canemàs, la revista de pensament associatiu, va més enllà i analitza en profunditat les arrels de l’associacionisme d’aquesta àrea i el paper que històricament ha jugat l’administració regional.

Josep Espluga, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ofereix una diagnosi que permet entendre la situació actual de les entitats defensores del català a la Franja. Resistència és, probablement, la paraula que millor defineix els quaranta anys d’història del teixit associatiu d’aquest territori.

Malgrat el llegat de quaranta anys, Espluga considera que la situació de la cultura catalana a l’Aragó és “molt precària” i ho atribueix a l’aïllament històric perpetrat per l’administració aragonesa vers el català, percebut com una amenaça, i en conseqüència, a l’escassa promoció dels territoris on es parla. Un important obstacle per l’associacionisme local.

“La Franja és un territori de llengua i cultura catalanes, però els seus habitants rarament horef poden expressar en públic, ni molt menys reivindicar-ho sense exposar-se a rebre represàlies de tot tipus per part dels poders fàctics. (…). Fer-se membre d’una associació en defensa del català requereix estar disposar a enfrontar-se a una pressió considerable en tots els àmbits de la vida quotidiana”, explica Espluga.

El moviment associatiu de la Franja està absolutament desemparat. Tot i així, fins al moment han desenvolupat una notable activitat sociocultural per dignificar i fer perdurar el català. Un esforç digne d’elogi.

La segona edició de Canemàs també aborda un debat ben viu al món casteller: l’expresident de la Coordinadora de Colles Castelleres, Miquel Botella, reflexiona sobre la conjugació de la tradició amb el component esportiu que ha anat adquirint. El físic i enciclopedista, Josep Miquel Vidal, relata l’evolució de l’associacionisme a Menorca, partint de l’època de la resistència al franquisme. De fet, ha estat la capacitat mobilitzadora de la societat menorquina el que ha permès que avui l’illa estigui reconeguda com a reserva de la biosfera. Canemàs reprodueix també la lliçó inaugural del president de la Societat Catalana de Sociolingüística, Joaquim Torres, a la XLIII Universitat Catalana d’Estiu sobre l’ús de la llengua dins del seu domini lingüístic. El musicòleg Francesc Vicens parla dels avantatges i problemes que comporta el reconeixement del Cant de la Sibil·la per part de l’Unesco. Antoni Reig, director general de joventut de la Generalitat, analitza les formes de participació dels joves a Catalunya.

Canemàs també inclou una entrevista amb Joan Mira, referent de la literatura catalana i de l’activisme i l’antropologia al País Valencià, que ha fet grans aportacions al pensament sobre la identitat dels valencians i gran coneixedor de la cultura popular d’aquest territori.

Consulta totes les temàtiques del Canemàs núm. 2

Us podeu subscriure a través de la butlleta (preu: 12€ anuals) que cal enviar a:
Ens de Comunicació Associativa,
Pl. de Víctor Balaguer 5, 5è,
08003 Barcelona
Correu electrònic

Un incendio quema más de 40 hectáreas de pinar en Valderrobres.

En la tarde de ayer se declaró un incendio en una zona de pinar en el término municipal de Valderrobres conocida como Val de Zorrilla. El fuego afectó a varias masías habitadas. A uno de los vecinos, de nacionalidad inglesa, tuvo que ser desalojado con un helicoptero porque las llamas cercaron su casa.

El fuego se declaró a las 19.40 de la tarde en una área cercana a la carretera que une La Portellada con la autonómica 231 a orillas del río Tastavins. Se trata de una zona de pinar muy seco debido a las escasas lluvias de la primavera. Las dos cabezas del fuego se dirigían al Mas de Manero y al Tastavins. Los efectivos esperaban cerrarlo cuando las llamas llegaran a los cultivos.

A las 23.00 horas se habían quemado 40 hectáreas y seguían las labores de extinción. La opinión de los efectivos era que el fuego comenzaba a ser controlado salvo que el viento «les jugara una mala pasada». Tampoco se conocían las causas del incendio.

Hasta el lugar del suceso se desplazaron tres unidades helitransportadas de Alcorisa, Teruel y Peñalba (Huesca), tres cuadrillas terrestres, cuatro autobombas de Monroyo, Valderrobres, Valdealgorfa y Ráfales y una nodriza con un bombero de apoyo del Parque de Bomberos de Alcañiz. Las helitransportadas se marcharon a las nueve porque no podían trabajar sin luz. Los forestales de Horta de Sant Joan estaban alerta por si debían acudir.

El humo se olía al salir de Alcañiz y la columna gris se podía ver desde Las Ventas del Valdealgorfa. Fueron muchos los curiosos de la zona que se acercaron hasta el lugar del suceso para ver la afección. También se personaron numerosos alcaldes de la zona. «Por el momento la cosa pinta fea», expresaba preocupado el primer edil valderrobrense.

Cabe recordar que este fin de semana se cumplen tres años del incendio que arrasó más de 10.000 hectáreas en la provincia de Teruel.

Aragón sobrevive a los ataques a territorio, lengua y derechos – GARA.

Análisis | Naciones sin estado

Aragón sobrevive a los ataques a territorio, lengua y derechos

La izquierda independentista aragonesa ha celebrado las jornadas Esfendemos a Tierra, reafirmando su apuesta en defensa del país frente a los ataques al territorio, a las lenguas propias y a los derechos sociales y políticos. La llegada del PP al Gobierno español y de Miguel Arias Cañete (uno de los impulsores del PHN en los tiempos de Aznar) al Ministerio de Agricultura ha dado un nuevo impulso a macroproyectos como el recrecimiento del pantano de Esa

p024_f01-148x108.jpg

Martxelo DÍAZ

La localidad pirenaica de Artieda (Chacetania) acogió el pasado fin de semana la quinta edición de las jornadas Esfendemos a Tierra (Defendemos la Tierra), organizadas por la izquierda independentista aragonesa articulada en el Bloque Independentista de Cuchas (Bloque Independentista de Izquierdas, BIC) y el Ayuntamiento y la juventud artiedana.

Artieda se ha convertido en un referente de la lucha contra los macroembalses en Aragón y en el Pirineo. Su supervivencia como localidad está amenazada por el recrecimiento del pantano de Esa, cuya presa está en Nafarroa pero anega tierras aragonesas. Los planes para aumentar la capacidad del pantano han recibido un nuevo impulso desde la llegada del PP al Gobierno español. No hay que olvidar que el ministro de Agricultura, Miguel Arias Cañete, fue uno de los impulsores durante el Gobierno de José María Aznar del denominado Plan Hidrográfico Nacional (PHN), que pretendía llevar el agua del Pirineo hasta el País Valencià y Murcia para impulsar una agricultura no sostenible y despilfarradora y un modelo turístico depredador y caduco basado en campos de golf.

En abril de este año, los vecinos de Artieda volvieron a concentrarse, una vez más, a la entrada del pueblo para impedir que los técnicos de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) firmaran actas de expropiación de terrenos agrícolas para comenzar las obras de una nueva carretera hasta Sos d’O Rei Catolico que sustituirá a la actual, que quedaría anegada por las aguas según el proyecto de recrecimiento. Las casas de Artieda no quedarían inundadas, pero la localidad perdería la práctica totalidad de sus tierras de cultivo, dejando a sus habitantes sin medio de vida.

Las actas de expropiación se quedaron sin firmar, pero la CHE procedió a quedarse con las tierras mediante la expropiación forzosa. «Al día siguiente comenzaron ya con las obras», cuentan los vecinos de Artieda. Ahora, junto al desvío de la carretera que conduce a Artieda desde la que une Iruñea y Chaca pueden verse grandes pilares que sostendrán la futura carretera. Todo un contraste con el viejo puente de la vieja carretera, que muestra con sus baches la falta de inversión crónica en las comarcas pirenaicas.

El de Esa es uno más de los proyectos de embalses sin sentido que se están llevando a cabo en Aragón. Durante las jornadas Esfendemos A Tierra, se reconoció la labor de la asociación Jalón Vivo, que lucha contra la construcción del embalse de Mularroya. Situado en el río Gríu, un afluente del Xalón (nacido en el Sistema Ibérico) que permanece seco en la mayor parte del año, el pantano de Mularroya necesitará un trasvase para poder llenar el embalse.

De este modo, se producirá una seria afección ambiental en el río Xalón, que actualmente está sobreexplotado, de donde se trasvasará el agua hasta el Gríu. Todo ello con una dudosa rentabilidad económica, como demostró en el caso de Itoitz el informe que elaboró la profesora de la Universidad de Zaragoza Charo Brinquis. El actual modelo agrícola no puede hacer frente a las exigencias financieras que requieren este tipo de macroinfrastructuras y el aumento de producción no compensa los costes.

Otro de los pilares de la lucha del independentismo aragonés, junto a la defensa del territorio, es la defensa de las lenguas. Además del castellano, en Aragón se hablan aragonés y catalán (en las comarcas orientales del país), pero ninguno de estos idiomas tiene reconocimiento oficial. El aragonés es una de las lenguas que corren un mayor peligro de desaparecer, según advierte la Unesco en sus informes.

Desde 2009, existía una ley de uso y protección de las lenguas de Aragón (aprobada en las Cortes por PSOE y CHA -nacionalismo progresista que concurrió junto a IU en las elecciones españolas-) que establecía una mínima protección en las comarcas donde se habla aragonés y catalán.

Pero el Gobierno aragonés de Luisa Fernanda Rudi (PP y PAR -regionalismo españolista derechista-) ha dejado sin efecto esta ley. La consejera de Educación y Cultura, Dolores Serrat, llegó a negar la existencia del catalán en las comarcas orientales aragonesas (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp), señalando que en esta zona se hablaba «aragonés oriental», una denominación que erizó los cabellos de la comunidad científica. El españolismo aragonés arremetía directamente contra el plurilingüismo del país, imponiendo el castellano como lengua única.

Curiosamente, Serrat nació en Ripoll (en la provincia de Girona) y es catalanoparlante según demostró ella misma durante una visita a Calaceit (Matarra-nya). «Jo sóc catalanoparlant. Jo parlo català (Soy catalanoparlante. Hablo catalán), respondió Serrat a las críticas del teniente alcalde, Paulí Fontoba (ERC-L’Entesa per Calaceit), según recoge la web lacomarca.net.

«Desde que en 1982 se aprobó el primer Estatuto de Autonomía de Aragón, no se ha hecho nada por reconocer lo que es normal en cualquier extremo del Estado español y lo que dice el artículo número 2 de la Declaración de Derechos Humanos, que ningún ser humano puede ser discriminado por razón de su lengua. Ni aragonés ni catalán son lenguas oficiales en nuestro país, o sea, el mínimo que puede esperar una lengua para poder diseñar el futuro con dignidad e intentar salvarse», destacó Puyalón de Cuchas, formación política integrada en el BIC.

Puyalón de Cuchas celebró en junio su segunda Asambleya Nazional, destacando que «la crisis internacional del capitalismo (o el mayor robo organizado de la historia), la ofensiva recentralizadora españolista, el brutal ataque neoliberal a los derechos sociales y laborales, la amenazas contra nuestros espacios naturales, el colonialista desprecio a nuestras leyes, nuestras lenguas y nuestra cultura, toda la coyuntura internacional y nacional nos llevan a una conclusión: vivimos el mayor repunte de la lucha de clases y vamos perdiendo».

En setiembre se celebrará la segunda sesión de la Asambleya Nazional de Puyalón de Cuchas, en la que la formación se ha marcado el reto de extender su presencia en el país para construir «un nuevo Aragón, más soberano, antipatriarcal, anticolonial y anticapitalista».

Dos años de cárcel para el empresario acusado de contaminar el Matarraña.

Vídeo – Lliteranfilms.

Educación retalla as horas d’os mayestros d’aragonés | Arredol.

 

Educación ha ufierto 4 plazas vuedas de mayestro en L’Aínsa, Chaca, Biescas y Plan

Clase d'aragonés en o CRA Cinca-Cinqueta

Clase d’aragonés en o CRA Cinca-Cinqueta

A Consellería d’Educación ha feito publicas as horas d’aragonés d’os mayestros d’os poquetz colechios publicos an que s’imparte ista luenga y que encara tienen plazas vuedas de mayestro. En a convocatoria d’iste curso a consellería ha aproveitau ta retallar as horas d’os mayestros, encara que seguntes o departamento, no se retallan de horario lectivo sino de refuerzo. En Chaca, por eixemplo, o retalle ye pasar de 2/3 de chornada ta 1/3 de chornada, mientres que en l’Alto Galligo, a plaza a chornal completo que i heba ha quedau en meya chornada.

O retalle d’horas tamién suposa fer más chicot o chornal d’os mayestros d’istas plazas, y viedar de fer actividatz de refirme, como las que planteya o programa Lucía Dueso que encara contina, encara que se sienten bellas rumors que podria disparixer, como ya fació o suyo prochecto chirmán d’o catalán Jesús Moncada.

Son 4 as plazas que s’ufiertan iste anyo ta mayestros d’Aragonés, una a chornal completo en o Cinca-Cinqueta, en Plan, dos a meya chornada en Alto Galligo en Biescas, y en o Sobrarbe, en o colechio publico Asunción Pañart, en L’Aínsa, y una de una tercera parti de chornada en o C.P. Monte Oroel en Chaca.

Els senadors socialistes del país s’uneixen per defensar la llengua – VilaWeb.

 

Denuncien la retallada de drets lingüístics dels governs de Partit Popular

 

 

Els representants socialistes de l’Aragó, les Illes, Catalunya i el País Valencià al Senat espanyol han presentat aquest matí una declaració conjunta en defensa del futur de la llengua catalana. Aquesta iniciativa té per finalitat denunciar la retallada de drets en matèria lingüística que estan duent a terme els governs del Partit Popular als diferents territoris. També volen que des de les institucions compartides es defensi i promogui la llengua.

En total són una vintena de senadors, entre els quals hi ha els ex-presidents Montilla, Antich, Iglesias i Lerma. Al setembre volen presentar una proposició de llei que protegeixi la llengua. 

 

La declaració comença així: ‘Al món hi ha unes 6.800 llengües repartides entre uns 220 estats. La gran majoria d’estats són plurilingües. Espanya també ho és. El català és una de les llengües importants que formen aquesta diversitat i riquesa lingüístiques i és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques de França, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d’Andorra: un ampli domini, establert científicament i reconegut internacionalment.’ 

Un grupo de senadores socialistas presentarán una iniciativa para proteger la lengua catalana.

MADRID, 18 Jul. (EUROPA PRESS) –

Un grupo de senadores socialistas de Cataluña, Aragón, Comunidad Valenciana y Baleares han anunciado este miércoles que presentarán en septiembre una proposición de ley para desarrollar el articulo 3 de la Constitución española e impulsar la lengua catalana.

El senador Carles Martí, de L’Entesa, ha señalado que analizaránn los mecanismos se pueden poner en marcha desde las instituciones para que “para que todas las lenguas, oficiales y no oficiales pero están reconocidos por los estatutos de autonomía reciban el apoyo de la administración central, del Gobierno en particular”.

Martí, que ha ejercido de portavoz, ha expuesto que el objetivo es que “esta lengua (la catalana) tenga el reconocimiento que se merece”. Y ha manifestado “no estar nada de acuerdo con los cambios legislativos que se están introduciendo por parte de los gobiernos del PP en Aragón y Baleares.

El Senador por Huesca, José María Becana, ha asegurado que “aprovechando que hay una crisis, el gobierno aragonés ha tomado una decisión, que es cambiar el estatus jurídico de nuestra lengua”, con la desaparición del catalán de la Ley de Lenguas de Aragón. También cree el ejecutivo de Aragón quiere “cambiar la denominación” de la asignatura que los niños reciben en la escuela.

Asimismo, el senador por Mallorca del grupo parlamentario socialista, Antoni Manchado, cree que las medidas adoptadas por el Gobierno central “van en contra de la riqueza”, no solo “riqueza palpable sino cultural” de España. Además ha querido denunciar la decisión “absolutamente ideológica” del Partido Popular de las Islas Baleares, que han “dejado de defender ese patrimonio común que es el catalán”, en alusión al hecho de que ya no exige el conocimiento del catalán para ser funcionario en las Islas Baleares.

Los senadores han concluido afirmando que “esta es otra forma de ver España” y otra “manera de entender la sociedad y el mundo”. Por ello han presentado una declaración a la que aseguran se han adherido 20 senadores, entre ellos expresidentes como Montilla, Antich, Lerma e Iglesias.

Humberto Vadillo: Inauguración del Centro Expositivo Fayón Ebro 1938 “La Batalla” – YouTube.

Programa dels actes de la VII Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya (al final trobareu la info per a inscriure-us-hi) i de l’acte especial de la llibreria Serret el dia abans:

4 i 5 d’agost “Cap de setmana del Serret”

 

Dissabte 4 d’agost 2012:

 

Presentació de la llibreria Serret

com a llibreria acreditada de la Generalitat de Catalunya.

A càrrec de Jordi Miró, Director General de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Cataluny; Jordi Cabré, Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat i Antoni Daura, President del Gremi de llibreters de Catalunya.

 

L’escriptor i presentador de ràdio i televisió Jordi Llavina,

firmarà exemplars dels seus llibres a partir de les 12:30!!!

Diumenge 5 d’agost

 

7aTROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA

Homenatge a Jesús Moncada

 

VALL-DE-ROURES / ARNES

 

 

 

PROGRAMA:

7a TROBADA D’AUTORS EBRENCS AL MATARRANYA:

JESÚS MONCADA

5 d’agost 2012 – Vall-de-roures / Arnes

 

 

9 h     Concentració dels autors al restaurant d’acollida (la Fuente del Miro, Vall-de-roures) i esmorzar

 

9.30 h Gimcana de creació literària. Amb la col·laboració de Turispad

 

12 h Signatura de llibres a la llibreria Serret (Vall-de-roures)

 

14 h Dinar literari (Restaurant la Fuente del Miro, Vall-de-roures)

Muntatge aplicació I-pad gentilesa de Turispad.

 

15.30 h Salutació dels organitzadors i representants d’institucions:

Octavi Serret, llibreria Serret

Josep Ma Baró, president de l’Associació Cultural del Matarranya

Jordi Cabré, Director General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 

15.45 h Presentació del Premi de literatura catalana d’Aragó Guillem Nicolau 2011, Licantropia, a càrrec de José Miguel Gracia ì de l’autor, Carles Terés

 

16.15 h Presentació del premi Guillem Nicolau 2010: Ressò en l’obscuritat, de Merxe Llop

 

16.45 h Taula rodona: Jesús Moncada. Un univers polièdric

Conduïda per Pepa Nogués i amb la intervenció de:

Rosa Ma Moncada, germana de l’escriptor-artista

Hèctor Moret, filòleg, poeta mequinensà i crític literari especialista en l’obra de Jesús Moncada

Chusé Aragüés, editor del llibre Jesús Moncada. L’univers visual. Llapis, tinta i oli; de Prames.

Representant del llibre Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada, de Pagès editors

Teresa i Neus Pallarès, amfitriones de la Jornada homenatge a Jesús Moncada i amigues personals seues.

Jordi Llavina, escriptor i presentador de ràdio i televisió i amic de Jesús Moncada.

Antón Castro, escriptor, periodista i gran coneixedor de la persona i l’obra de Jesús Moncada.

 

18.30 h Visita guiada a la població d’Arnes

 

19.30 h Recés literari Jesús Moncada, al Taller d’Artesania en Cera Verge Casa Pallarès (Arnes)

 

 

TIBAU LLEGEIX A MONCADA A CASA PALLARÈS

amb la actuació musical de Montse Castellà

 

Apertura de l’acte a càrrec de Xavier Pallarès, Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i alcalde d’Arnes

Presentació dels llibres de l’obra artística de Jesús Moncada a càrrec de Rosa Ma Moncada, Teresa i Neus Pallarès i els editors.

Lectura de textos de Jesús Moncada a càrrec de Jesús Maria Tibau i actuació musical de la cantautora ebrenca Montse Castellà.

Tothom que s’animi podrà llegir el seu fragment favorit del Jesús Moncada.

 

En acabar, s’oferirà un pica-pica a la terrassa del Taller, amb cava fresquet.

INSCRIPCIONS abans del dijous dia 2 a: info@hotelfuentedelmiro.com (Hotel-Restaurant La Fuente del Miro, tel 978 890195).
Indiqueu telèfon i en quina modalitat us hi apunteu. Podeu venir tot el dia o el ratet que vullgueu:
Opció 1: DINAR+ESMORZAR: 18 euros
Opció 2: COMPLET: ESMORZAR+DINAR+ENTRADA RECÉS LITERARI JESÚS MONCADA: 20 euros
Opció 3: SOLS ACTES RESTAURANT: 3 euros
Opció 4: ENTRADA RECÉS LITERARI JESÚS MONCADA: 5 euros
Nota: Les places per al Recés literari Jesús Moncada són només 60 i es donaran per rigoròs ordre d’inscripció.

Organitza:
LLibreria Serret serretllibres (arrova) gmail.com   info@serretllibres.com
Associació Cultural del Matarranya: 978 851521administracio (arrova) ascuma.org
Coordinació: Pepa Nogués 676308021 info (arrova) guiesdelport.com

 

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja