La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent
▶️ Lo pròxim divendres 26 de setembre, a les 19.00 h, tindrem la projecció del documental ‘Carretera a Gusen’. Una peça audiovisual que narre lo viatge de més de 2.000 quilòmetres en bicicleta que va fer Àlex Cirera per recordar i rendir homenatge al seu iaio, Félix Izquierdo García (naixcut a Jorcas -Teruel-), que va morir al camp de concentració de Gusen.
👉 I al acabar la projecció, Alex Cicera @alexciarer, protagonista del documental, i Juan Manuel Calvo, president de la ‘Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme’ (Amical de Mauthausen y otros campos), faran una breu xerrada en la que parlaran del documental i dels la història de les persones de la nostra província (entre elles, quatre veïns i una veïna de Massalió) que van ser víctimes dels camps d’extermini nazis.
XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca aquestes beques amb l’objectiu de fomentar la investigació sobre temes locals i comarcals i amb les bases següents:
B A S E S
1a El treball haurà de ser inèdit i pot tractar sobre qualsevol tema que tinga com a marc de referència el Baix Cinca (llengua, història, geografia, economia, etnologia, ciències, etc.).
2a La dotació econòmica de la beca és de 1.000 euros.
3a El projecte del treball a realitzar es podrà presentar fins al 31 de desembre de 2025 i tindrà una extensió màxima de 12.000 caràcters. Aquest projecte servirà de base al jurat per assignar la beca.
El projecte seleccionat s’anunciarà durant la gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA.
4a Una vegada presentat el treball, que haurà de ser abans del 30 de desembre de 2026, es lliuraran els 1.000 euros de la beca. Part d’aquesta quantitat podrà rebre’s abans si se’n justifica la necessitat, sempre que la investigació estiga en procés de realització.
La no presentació del treball dins de l’esmentat termini donarà per anul·lada la beca, almenys que se sol·licite i siga concedida una pròrroga.
L’autor es compromet a realitzar una presentació pública del seu treball en un acte organitzat per l’IEBC-IEA.
5a L’extensió del treball serà de un minim de 100 pàgines, i es presentarà en suport paper, acompanyat de les fotografies i il.lustracions que es crega convenient, i en suport digital.
Es podrà presentar també en format audiovisual o altres sempre que les característiques del treball ho demanen.
6a El projecte i el treball aniran identificats amb el nom, adreça i el telèfon dels seus autors i s’enviaran a:
XXXVI CONVOCATÒRIA DE LES BEQUES D’INVESTIGACIÓ
INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA 2025
Apartat 116
22520 Fraga
7a El Jurat estarà format per un membre de la Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA i aquells professionals que es crega oportú, segons el tema dels projectes presentats, el nom dels quals es donarà a conèixer en el lliurament dels premis.
El premi es pot declarar desert.
El jurat completarà al seu criteri les omissions que hi puga haver en la redacció d’aquestes bases, així com els possibles dubtes d’interpretació.
8a La participació implica la lliure acceptació d’aquestes bases.
9a L’Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA tindrà els drets de publicació i difusió del treball, que es farà sempre en català.
L’autor podrà publicar-lo per la seua part amb el permís de l’Institut i sempre indicant que es tracta d’un treball becat en la convocatòria de les Beques de l’IEBC-IEA.
INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA – IEA
Fraga, 30 de maig de 2025
Dissabte, 4 d’octubre de 2025
11:00 Benvinguda de l’Alcalde
Presentació de la Jornada per part de la presidenta D’ASCUMA i dels representants dels Amics de Nonasp
Record a l’Hipòlit Solé.
Documental produït per Amics de Nonasp i dirigit per Santiago Ráfales sobre l’escriptor Terenci Moix i les seues arrels a Nonasp
12:00 Presentació de llibre de Xavier Solé sobre la pedra seca.
13:00 Presentació del projecte turÍstic-cultural ‘Racons Històrics del terme de Nonasp’
Visita guiada a la vila de Nonasp
14:00 Dinar de germanor. Menú 25€. Cal enviar un correu a acmatarranya@gmail.com, o trucar al 628697751 abans del 29 de setembre.
Actuació de Florencio i Manolo, cantautors nonaspins.
Museu Etnològic. Visita guiada al museu amb la Pepa Nogués, antropòloga organitzadora del museu en el seu inici.
Taller musical de música tradicional per xiquets i majors
Carles Sancho&Francisco José
Cloenda de la Jornada.
ASCUMA
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
- El projecte examina les actituds lingüístiques dels adolescents i com perceben la utilitat i el prestigi del català
- La recerca, impulsada per la Universitat de Lleida, compta amb el suport dels ajuts Creu Casas Sicart, que fomenten estudis arrelats al territori
04.09.2025. La Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner impulsen un projecte de recerca que analitza l’impacte de les xarxes socials en la promoció de la llengua catalana a la Franja de Ponent, a l’Aragó, especialment en el públic juvenil. La iniciativa, liderada per Fernando Senar, professor del Departament de Psicologia, Sociologia i Treball Social de la Universitat de Lleida (UdL), ha rebut 5.000 € de finançament dels ajuts Creu Casas Sicart 2025, adreçats a impulsar la recerca vinculada al context local i comarcal.
“Tot i ser la llengua pròpia i tradicional de la població, el català pateix una situació de diglòssia: queda sovint restringit als àmbits més informals, mentre que el castellà s’imposa en els usos formals, com l’educació, l’administració o els mitjans de comunicació”, ha explicat Senar. La situació presenta importants reptes per al manteniment i el futur del català, especialment entre la població adolescent, un col·lectiu clau per a la continuïtat de la llengua.
Un dels elements clau que aborda aquesta investigació és l’impacte de les xarxes socials: “Els adolescents passen gra part del seu temps en aquests entorns digitals, un marc de socialització on la llengua predominant és el castellà. En conseqüència, es treballa amb la hipòtesi que les xarxes socials podrien estar accelerant el desplaçament del català fins i tot en contextos informals, on tradicionalment aquesta llengua havia imperat”, ha especificat Senar.
Els resultats d’aquest treball pretenen aportar una visió actualitzada de la realitat sociolingüística dels joves de la Franja, que permeti desenvolupar polítiques educatives i culturals eficaces orientades a reforçar l’ús i la percepció positiva de la llengua pròpia. A més, també facilitarà dades per ajudar els centres educatius a integrar plans pedagògics que reforcin la llengua, valorant i protegint les particularitats lingüístiques del territori.
Sobre els ajuts Creu Casas Sicart
La Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner convoquen anualment els ajuts Creu Casas Sicart de recerca en el context local i comarcal per a personal docent i investigador de les universitats de domini lingüístic catalanoparlant, amb la col·laboració del Departament de recerca i Universitats a través del Pla d’Enfortiment del Català (PEC) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els projectes finançats, oberts a qualsevol àmbit de coneixement, han de presentar propostes d’aplicabilitat i retorn social dels resultats, així com a tindre el marc de referència els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides tant en el procés de recerca com en els seus resultats, que hauran de ser consultables en accés obert.
MATRÍCULA CURSOS DE CATALÀ EOI ALCAÑIZ (per a nou alumnat)
🟢 B2.1, B2.2, C1.1, C1.2, C2 (tots els cursos es poden seguir de manera presencial o en línia)
🕐PAS PREVI: PROVA DE CLASSIFICACIÓ si no teniu el certificat del nivell anterior. Inscriviu-vos-hi aquí abans del 15 de setembre a les 14 h:
https://eoialcaniz.com/prueba-de-clasificacion/ (NOTA: per poder accedir al C2 és requisit tenir prèviament un certificat del nivell C1)
🕑 PAS 1: PREINSCRIPCIÓ*, fins al 22 de setembre a les 23:59. En aquest pas encara no pagueu ni us comprometeu, però és requisit per poder-s’hi matricular.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🕒 PAS 2:*MATRÍCULA dels preinscrits admesos del 24 de setembre al 30 de setembre. L’ordre s’estableix per sorteig.
https://eoialcaniz.com/preinscripcion-y-matricula-alumnos-nuevos/
🟢 MÉS INFO: catalan@eoialcaniz.com
📣 Consulteu aquí els horaris de classe: chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://eoialcaniz.com/wp-content/uploads/HORARIOS-ALCANIZ-2025-26-Catalan-copia.pdf
Source: Del ‘lapao’ al Olibón, por Imma Monsó
Del ‘lapao’ a l’Olibón
Imma Monsó
LA VANGUARDIA
05/09/2025 00:35
Temps de Franja és una revista aragonesa en català que a cada publicació ens recorda que existeix un territori d’Aragó que és, de nord a sud, majoritàriament catalanoparlant (tot i que el bilingüisme també ha estat secular perquè ni la dictadura va aconseguir imposar una sola llengua als habitants). Hi llegeixo al número d’agost que el Govern d’Aragó ha començat a modificar el nomenclàtor geogràfic sense encomanar-se ni a Déu ni al diable ni a la intel·ligència artificial, aquesta bicoca per als partidaris del mínim esforç que tant hauria ajudat a millorar els resultats obtinguts pel govern en qüestió.
Fa uns anys, un altre govern del mateix signe polític va ser motiu d’escarni quan va optar per denominar l’idioma de la Franja lapao (“lengua aragonesa propia del área oriental”), tot i que el món acadèmic insistia en el fet que, de sempre, a Mequinensa o al Matarranya s’ha parlat català i tot i que els escriptors més prestigiosos que ha donat la Franja han escrit en català i no en lapao. El lapao no hauria convençut ni Feijóo, gran defensor de la llengua gallega, que, de sobte, hauria passat a denominar-se lepano (“lengua española propia del área noroccidental”) i no gallec.
El disbarat d’ara està a l’altura d’aquell: han ideat un nomenclàtor nou (per fer-ho ni tan sols han consultat la comissió assessora de Toponímia d’Aragó), farcit d’errors grollers. Entre moltes incoherències, és esperpèntic que el Pico l’Ibón (mot d’origen aragonès que significa “llac pirenaic” i que, curiosament, també existeix en castellà i és al DRAE), hagi estat substituït per Pico Olibón, sense que cap expert pugui apreciar per al canvi cap altre criteri que no sigui la gosadia dels que així ho han decidit.
El Govern d’Aragó ha ideat un nomenclàtor nou farcit d’errors grollers
No sembla, doncs, que aquests senyors tinguin gaire interès a fer res de bo amb les llengües ni tampoc a assessorar-se, a estudiar la qüestió a fons o a cultivar la sensibilitat envers les llengües minoritàries llegint, per exemple, El Danubi, aquest clàssic de Claudio Magris teixit d’art i de vida que ens ajuda a entendre fins a quin punt pobles diferents poden ser un de sol en la diversitat de les llengües.
En definitiva, només queda assenyalar una nova extravagància neocolonialista a la moda de Trump, que recentment ha decidit esborrar del mapa el golf de Mèxic, nomenclatura que ha durat almenys sis segles, i denominar-lo golf d’Amèrica, tot per deixar Mèxic sense el golf que porta el seu nom perquè és propi de les actituds imperialistes deixar els subordinats sense la poqueta cosa que els queda.
¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV) (Viles i Gents) | Natxo Sorolla
set. 1(Publicat a La Comarca, 28/8/2025)
Natxo Sorolla
Anem a pel quart Viles en la sèrie de reflexions sobre l’extremadreta. Ja ham parlat de la complexitat de definir dretes i esquerres, però també de l’auge actual de l’extremadreta, i de tres paral·lelismes històrics: un passat mític que mou les accions actuals, marcar confusió sobre la «realitat», o l’ús de la «propaganda». L’autor que seguíem, Stanley, identifique alguns pilars més. Avui en veurem tres.
L’enemic de la propaganda o de la desinformació és l’intel·lectualitat. Hitler diu a Mein Kampf que cal adaptar el nivell de complexitat del missatge al grau de comprensió del menys intel·lectual entre el públic a qui es dirigix. Perquè lo raonament no atrau; l’emoció, sí. I natres tenim un exemple molt nostre. Aquell «¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!» que aparentment exclamave el fundador de la Legión l’any 1936 a la Universitat de Salamanca és prou il·lustrador de l’antiintel·lectualisme feixista. Contemporàniament, Trump té una guerra oberta contra les universitats americanes, perquè les considere massa progressistes (en diu WOKE). Per supost, la propaganda trumpista, en un malabarisme propagandístic, ho disfrasse en una «garantia de la llibertat d’expressió». A un espai, l’acadèmic, a on la garantia de discussió lliure és més alta que en qualsevol altre àmbit social. Però a les nostres terres ja tenim cert paral·lelisme antiintel·lectual: los moviments ultra d’aquí sembren dubtes respecte el coneixement científic sobre el canvi climàtic o les agències meteorològiques.
Continuar llegint… ¡Mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte! (Extremadreta IV) (Viles i Gents) | Xarxes socials i llengües